Etiqueta: Dones

  • Enfortint dones i noies a través de la MHM: Dia de la Higiene Menstrual

    Enfortint dones i noies a través de la MHM: Dia de la Higiene Menstrual

    Per gran part de la població global de noies i dones, la menstruació és un període de estrès i vergonya. Algunes d’elles no només tenen accés limitat al coneixement de recursos de higiene menstrual, i espais segurs i privats per disposar d’aquests, sinó que també es consideren elles mateixes i la pròpia menstruació, brutes i motiu de vergonya.

    Per combatre aquestes realitats i sensibilitzar sobre el repte de la gestió de la higiene menstrual (MHM, per les seves sigles en anglès), el 28 de maig marca el quart Dia internacional de la Higiene Menstrual. Aquest dia va ser establert per una plataforma de persones, organitzacions, mitjans i empreses del sector per unir-se i trencar el silenci sobre els aspectes de MHM als que fan front dones i noies de tot el món.

    Per moltes noies, aquesta cultura de la vergonya combinada amb una falta d’accés i coneixement de recursos que poden millorar la MHM comporta baixa autoestima i absentisme escolar. Assegurar l’assistència a l’escola i els processos d’aprenentatge és crític per l’apoderament de dones dins dels objectius de desenvolupament sostenible. Anant a escola i poder tenir un compromís en el procés de formació és com les nenes poden assolir tot el seu potencial.

    A pobles de l’oest remot de Nepal, on la pràctica del chhaupadi encara preval, la MHM i l’apoderament de dones i noies són un punt clau. El chhaupadi és una pràctica religiosa-social d’origen hindú amb importants components autòctons per la qual dones i noies són considerades impures durant la seva menstruació i subjectes de prohibicions que les priven de solucions a necessitats bàsiques.

    Aquestes prohibicions inclouen tocar aliments que han de consumir altres, portar o creuar aigua, assistir a l’escola, i entrar a la casa familiar, pel que han de dormir en estables o cabanes. Aquesta pràctica les exposa a violacions, a serps i altres animals, i a inhalació de fum del foc per escalfar-se. Les restriccions per anar a escola danyen la seva educació. Recursos pobres en MHM i poc coneixement en educació menstrual comporten baixos resultats a l’escola, i per tant en l’àmbit laboral, de salut i en tot el seu desenvolupament.

    Tot i que el govern de Nepal ha declarat fa una dècada il·legal el chhaupadi, la pràctica està molt instaurada en allò social-normatiu. L’objectiu d’organitzacions de base, entre elles be artsy, és apoderar les noies de l’oest remot de Nepal a través de l’educació comunitària en MHM, i facilitant copes menstruals (Ruby Cup és donant de copes, a més de donacions econòmiques particulars i altres suports) i kits d’higiene. Aquest apropament està pensat per reduir l’absentisme escolar, aportar auto-confiança a les noies i reduir la prevalença i impacte negatiu del chhaupadi incrementant el coneixement de les qüestions de la menstruació a les comunitats.

    És important que a dies d’avui hi hagi llum sobre organitzacions que fan possible l’enfortiment de dones i noies a través de l’educació en MHM, i també apuntar que falta molt per acomplir. És amb suport global i sensibilització, juntament amb el compromís d’organitzacions de base locals que vindrà un canvi real que porti benefici a noies i dones de tot el planeta.

    Si voleu col·laborar amb nosaltres, us recordem les diferents vies per fer-ho:

    Escrit per Kristy Davies, traducció de Josep V. Marín
  • Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Esperem que el 2018 hagi començat amb alegria i harmonia.
    Per tot l’equip de be artsy, el nou any ha començat amb molta alegria després de dedicar aquests últims mesos a analitzar les dades que vam recollir durant l’últim viatge, sobre l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 i que són molt esperançadores
    en la lluita contra el chhaupadi fent servir l’educació sexual, la fotografia participativa i les copes menstruals. Un gran èxit!
    El podeu llegir aquí:

    Avaluació de l'impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 ngo nepal

     

     

    BE ARTSY
    2017 AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE RATO BALTIN

    DESCRIPCIÓ

    A l’oest de Nepal, la falta d’opcions sanitàries sovint determina problemes de salut i absentisme escolar. La menstruació és un tema tocat per la vergonya, la inseguretat i per tradicions denigrants per dones, com el chhaupadi. El Chhaupadi es caracteritza per la prohibició a les dones, durant la menstruació, de poder entrar en la seva residencia habitual, per la seva suposada «impuresa». Ha sigut criticat per violar drets humans fonamentals, i pel seu impacte en la salut física i mental. Tot i ser declarat il·legal, i perseguit, continua existint.

    El projecte Rato Baltin, de l’ONG be artsy, és un programa de Gestió de Salut Menstrual (GSM), i ed- ucació sexual, que vol eradicar aquesta pràctica. El projecte inclou noies, nois, dones i homes, vol incloure tota la comunitat. A be artsy creiem que l’educació és el camí per canviar aquestes creences tan profundament arrelades.

    EL PROJECTE TÉ UNA APROXIMACIÓ EN QUATRE LÍNIES PRÀCTIQUES

    1. Taller que dóna educació sexual tant a dones com nois adolescents a escoles rurals de les comunitats determinades.
    2. Educació en higiene a totes les dones d’aquestes comunitats
    3. Copes menstruals i formació en el seu ús a les noies voluntàries d’aquestes comunitats
    4. Tallers de fotografia participativa per que les noies i les dones mostrin què senten sobre elchhaupadi i els seus períodes, i que els agradaria fer per canviar aquesta experiència.

    Un component important del projecte Rato Baltin és la distribució d’una solució saludable i sostenible a la MHM (gestió de higiene menstrual, per les seves sigles en anglès) en zones rurals de Nepal: copes menstruals, de Ruby Cup, una companyia amb base a UK que produeix i és donant d’aquest recurs, una copa menstrual de silicona amb el mateix nom.

    Dos cops l’any, visitem pobles remots per distribuir copes menstruals i conduir formació en temes de higiene i sexuals. Visitem de nou els pobles en què s’ha donat aquesta educació per constatar què (si han canviat coses) ha canviat, i avaluar el programa.

    Hem distribuït ja més de 250 copes menstruals en escoles de pobles remots. Cada noia ha rebut una copa menstrual i formació per usar-la. També es dona un cubell (baltin), per preparar aigua neta, i tenir amb què esterilitzar la copa bullint-la, sabó i una tovallola.

    OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ

    Volem mesurar canvis en les vides de les participants i canvis en les comunitats determinades en el programa, i amb aquesta avaluació aconseguir nous donants sponsors per:

    Oferir educació a dones, noies, nois i les seves comunitats sobre sexe, biologia, i pràctiques de MHM.
    Reduir l’absentisme escolar de les noies i nenes de determinades zones de l’oest de Nepal. Facilitar a noies I dones recursos per a la dignitat menstrual.

    Aconseguir la sostenibilitat i els resultats del projecte a llarg termini.

    FOCUS DE L’AVALUACIÓ

    El centre d’atenció de l’avaluació és abordar la qüestió de:

     

    -Quins canvis han tingut lloc al voltant de la pràctica del chhaupadi en les vides de noies i a les comunitats després de l’implementació del nostre programa?

    Per saber si el programa està basat en bones pràctiques metodològiques i llisons apreses, l’avaluació també vol abordar les qüestions de:

    -Com s’accepta i és sostenible l’ús de les copes menstruals en les comunitats subjecte del nostre projecte a l’oest de Nepal?

    -Quins, si n’hi ha, aspectes del programa es poden millorar en el disseny i/o implementació?

    Metodologia

    Durant el període 2017 d’implementació, hem fet seguiments telefònics mensuals amb les noies voluntàries usuàries de les copes, i amb les infermeres i mestres locals voluntàries. Infermeres i voluntàries, tècniques de be artsy, han viatjat a les comunitats dos vegades el 2017 per conduir un seguiment cara a cara amb noies, per mesurar com progressa l’implementació de la copa. En aquests viatges, les noies han respost a qüestionaris sobre els canvis que han experimentat al vol- tant del chhaupadi des de la nostra primera visita, i el començament de l’ús de la Ruby Cup, també converses informals amb membres de la comunitat, per detectar impressions sobre l’ús de les co- pes menstruals i l’incidència de la formació amb els tallers.

    Les noies que han participat en l’enquesta són usuàries de les copes menstruals donades. Però més de 1000 persones, noies i altres, han participat als tallers de formació, des de l’inici del projec- te, a 4 pobles (amb diferents comunitats cadascun): Basti, Kunti Bandali, Rachuli i Chillhaya.

    Els resultats

    CHHAUPADI:

    Només 9 noies van indicar que no van experimentar canvis en la tradició del chhaupadi, després del nostre programa. La resta van experimentar canvis.

    Algunes noies van reportar canvis pel que fa a l’accés a aliments. De fet, algunes noies ara penen permès menjar verdures, fruites, i algunes poden beure llet. Unes noies ens han reportat que de- sprés de participar als tallers, les mares les han deixat una manta calenta al chhaugot (cabana), mentre que altres han explicat que ara dormen a l’interior de la casa, això sí en una habitacions o espais separats dels membres de la família. Algunes noies van reportar que des del taller no els van demanar participar en les pràctiques d’exclusió del chhaupadi, també poden cuinar.

    Les noies van comunicar que al menstruar usant la copa, tot era més net, i tant les famílies com elles se sentien més segures. Van a l’escola durant el seu període, es redueix l’absentisme, i inten- ten ajudar activament altres noies en coses relacionades amb la menstruació.

    Les noies que van reportar canvis relacionats amb el chhaupadi van veure canvis positius en altres aspectes:

    «Per mi és una experiència positiva. A la meva vida això ha portat alguns canvis. La meva sang no fa olor ara que no surt fora. I anar a l’escola també és fàcil amb la copa.» ~ Bhawana Upadhya (Chilkhaya)

    COPES MENSTRUALS

    De les 111 copes que distribuïdes entre març i juny de 2017 a alumnes a Achcham i Kalikot, 8 van ser confirmades com a no-usuàries. No vam poder contactar personaoment amb 14 noies, però en l’últim seguiment que vam poder fer amb elles per telèfon ens van confirmar que encara usaven les seves copes. Dos d’aquestes noies es van casar i ara resideixen a Índia.

    «Estic contenta de haver tingut l’oportunitat de usar la copa Ruby ~ Binda B.K. (Rachuli)

    RAONS PER UTILITZAR LA COPA:

    • –  Manca de por a tacar la roba
    • –  No hi ha sentiment d’estar menstruant
    • –  Ja no s’han de preocupar per draps bruts
    • –  No se senten avergonyides per fer pudor
    • –  És més fàcil anar a l’escola ja que no han de portar draps o altres coses per canviar-se, ni ama-gar deixalles
    • –  Ningú s’adona que estan menstruant, així que poden realitzar activitats normals com tocar l’ai-gua

      RAONS PER NO UTILITZAR LA COPA:

      • –  Alguna està embarassada, però després del naixement vol tornar a utilitzar-la
      • –  Algunes van indicar molèsties lleus o incomoditat
      • –  Haver-la perdut
      • –  Supersticions a casa:

    – La casa d’una de les noies va caure; un xaman li va dir a la família que això era a causa d’un esperit dolent, i que la família no podien tornar a entrar. Van ser obligats a deixar casa, i tot seguit van marxar del poble. La usuària de la copa no va poder tornar a entrar per a recuperar-la. Quan la seva família va marxar ella ja s’havia casat amb un noi del poble i ara viu allà. Ens va demanar que li donéssim una altra copa, cosa que vam fer. Seguirà anant a l’escola fins que finalitzi el desè curs.

    MITES QUE VAN APAREIXENT:

    • –  Una mare de Kunti Bandali ens va comunicar que ella creu que la copa evitarà que les noies siguin violades durant el seu període, tant quan estan dins el chhaugot com quan han de endinsar soles a la selva
    • –  A Basti, algunes persones estaven dient a les usuàries que no les utilitzessin perquè les podia causar càncer, estant dins dels seus cossosQUÈ VAN PENSAR LES NOIES DEL NOSTRE PROGRAMA:

      Totes les noies es van sentir més còmodes amb el seu cos després del nostre taller. Són capaces de comprendre el procés biològic i les raons per les quals passa, i moltes senten que poden ara ajudar a entendre-ho a altres noies.

      La majoria de les noies va considerar que la seva participació en el programa havia estat una expe- riència positiva, i que les seves vides han canviat a millor quan van començar a utilitzar la copa.

      Per respondre a la pregunta de «Què canviaries al Rato Baltin?», La majoria de les joves van dir que no canviarien res. Se’ls va donar per puntuar els tallers en una escala del 0 al 10, 0 sent insatisfac- tori i 10 excel·lent. Les qüestionades van valorar els tallers amb una mitjana de 9.

    AVALUACIÓ DEL PRESSUPOST

    Descripció

    Cost Previst

    Cost Final

    Salaris – personal local

    Rs 243.000,00

    Rs 269.280

    Subministraments i recursos per als tallers

    Rs 121.280,00

    Rs 184.967

    serveis

    Rs 180.000,00

    Rs 299.092

    transport

    Rs 227.436,00

    Rs 288.741

    Total NPR

    Rs 771.716,00

    Rs 1.042.080

    Total Euro

    6.710,57 €

    9061,56 €

    Despeses generals administratius – 10% del total en euros

    671,06 €

    906,15 €

    total final

    7.381,63 €

    9967,71 €

    Ràtio de canvi: 1 euro = 115 NPR (Rs)

    El pressupost del 2017 va excedir la despesa inicial proposat en 2.586 euros. Això va ocórrer per diverses raons:

    1. be artsy va rebre una segona donació, inesperada en principi, de 160 copes menstruals per part de Ruby Cup
    2. Aquesta donació va dur a doblar el treball requerit i els recursos necessaris, especialment en temes de kits menstruals i personal durant el viatge de seguiment.

    3. Dificultat en trobar voluntaris per viatjar a West Nepal sense compensació econòmica
    4. La necessitat de proveir als voluntaris de Kathmandu amb fons per a viatges i manutenció en les seves activitats relacionades amb be artsy.
    5. Dificultat en contractar una infermera per solament tres o quatre mesos a l’any, requerint una remuneració més elevada del que s’esperava.

    Es va prendre una gran cura per ajustar el pressupost i justificar l’augment del volum de treball i recursos generats per la donació inesperada, però no es va poder evitar un increment substancial per poder lliurar les noves copes.

    Comentaris i pla de futur

    Els resultats de l’avaluació ens porten a la conclusió que el projecte està funcionant bé. Els resul- tats de l’estudi revelen que la nostra idea inicial que les copes poden acabar amb els tabús al vol- tant de la menstruació i del chhaupadi era correcta. No obstant això, la nostra avaluació del pro- grama també indica que hem d’aplicar diversos canvis per al futur.

    Hem vist la necessitat de dissenyar un component per al taller destinat als homes de les comuni- tats objectiu, perquè es dissemini una visió de conjunt sobre el coneixement de la higiene mens- trual i l’educació. Procedirem a dissenyar un taller destinat a homes per a impartir durant el 2018.

    Per tal de veure l’abast total de l’impacte del Projecte entre les no usuàries de la Ruby Cup a les comunitats, prepararem un estudi per a totes les noies a les escoles col·laboradores, així com per a les participants dels grups de dones. Això es realitzarà durant el 2018.

    be artsy té també en compte que hi ha una deficiència en l’aplicació del programa. Les copes són per repartir entre les noies que van a l’escola, com una manera d’abordar l’absentisme i la salut menstrual. No obstant això, no totes les noies de les comunitats objectiu poden anar a l’escola. Per exemple, algunes de les nenes estan casades, han de quedar-se a casa per ajudar les seves famí- lies amb les tasques de la llar, o treballar en els camps de la família. be artsy procurarà fer el pro- grama i la provisió de copes menstruals més inclusiu per arribar a totes les joves en les seves cir- cumstàncies particulars. be artsy està considerant aplicar un programa educatiu sobre el chhau- padi i la copa menstrual en els instituts i campuses universitaris per fomentar la sensibilització sobre aquest tema, i recaptar fons per a aquest assumpte en el projecte del 2018. Això requerirà contractar una o dues persones per a tot l’any 2018 per tal que això es pugui implementar amb èxit i de manera sostenible.

    Hem experimentat problemes treballant amb la nostra associació col·laboradora Nepalesa, Starts Foundation, durant cada pas del Projecte Pilot del 2017. Aquestes dificultats en la comunicació i subministrament de recursos humans i materials van fer que les fases d’implementació i avaluació fossin bastant dificultoses. Tot i que el Projecte Pilot del 2017 ha estat un èxit gràcies al dur treball dels voluntaris de be artsy i de la seva presidenta Clara Garcia Ortes, present al Nepal per onze me- sos durant l’any, cal considerar altres opcions per assegurar efectivitat i responsabilitat. Hem tre- ballat per construir un grup fort de voluntaris sota la bandera d’una nova ONG Nepalesa que estem creant. Aquesta nova ONG nepalesa portarà com a nom: be artsy Kalaa Shakti Nepal (be artsy, el poder de l’art).

    Per concloure, a l’agost de 2017, el Govern del Nepal va aprovar una llei que penalitza aquells que obliguin a les dones a observar l’exili que ordena el chhaupadi quan estan menstruant, amb una multa de 3.000 rupies nepaleses o tres mesos de presó. No obstant això, nosaltres pensem que aquestes mesures no tindran un impacte significatiu pel que fa a la seva prevalença. La pràctica del chhaupadi està profundament imbuïda en les normes socials i pràctiques culturals. Però, és un pas significatiu cap a endavant en la direcció correcta a nivell polític, i representa un canvi d’opinió social en vies de desenvolupament. Combinat amb programes com ara el Rato Baltin, que es dedi- ca a l’educació a nivell local i de base, fins i tot en àrees remotes on la pràctica encara existeix, creiem que hi ha un potencial important de canvi en un futur.

    —
    L’equip de persones voluntàries que formem be artsy.
    Clara Go

     

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen:
    https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

    https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a:
    Associació be artsy
    Banc Sabadell
    IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934
    BIC: BSABESBB
    (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    NepalSi vols saber més segueix-nos a Facebook o Twitter
    Gràcies per fer això possible!

    Escrit per kristy Davies i Clara Go. Tradüit per josep V. Marin i Clara Garcia Ortés
  • Malnutrició a l’oest de Nepal

    Malnutrició a l’oest de Nepal

    Un problema significatiu que hem vist en els nostres viatges per l’oest del país és l’extensió de la malnutrició infantil.

    En alguns casos pot estar associada amb la falta de suport informatiu sobre nutrició de mares molt joves, però en altres casos no. Tot i que hi ha alguns programes nutricionals en marxa a l’oest de Nepal, pot ser difícil per les mares proporcionar la diversitat i quantitat d’aliments recomanats i vitamines quan no només tenen accés directe als aliments que cultiven en els seus camps.

    Els districtes de l’oest del país amb els nivells més alts de malnutrició de nens menors de 5 anys:

    Humla        65.7%
    Bajhang     63.2%
    Achham     59.2%
    Baitadi       59.2%
    Doti            57.6%
    Surkhet      57.9%
    Kalikot        54.1%
    Jumla          54.1%

    i l’índex de malnutrició als altres districtes:

     

    Maps and numbers from: www.nepalmap.org

     

    A Achham, per exemple, la quantitat d’aliments que es cultiven i a la qual tenen accés les mares és sovint insuficient pels infants que cuiden. El pare la majoria de vegades és a Índia o a altres països treballant per enviar diners a les seves famílies, i les dones sovint no tenen ni el coneixement ni els recursos per gestionar la crisi.

     

                   

     

    El meu estimat amic Dr. Keshav Bhattarai, que va morir el passat desembre als 31 anys, va ser qui em va introduir en el món de les dones de l’oest de Nepal. Li preocupava especialment que, de mitjana, 6 dones d’Achham es suïciden cada mes. Aquestes dones tenen famílies grans amb mols nens als que no poden donar aliments suficients, i sovint no usen recursos de contracepció ni tenen accés a educació rellevant sobre això. En aquestes situacions les dones pateixen molt estrès i pressions. Penso que res ha canviat al districte des de que ell va deixar de treballar l’any passat a Humla, abans de la seva mort.

    Els infants són la base en la qual queda el futur d’aquest país. Només una inversió correcta en els nens i les nenes d’avui ens pot portar a un demà millor.

    Una mirada ràpida a les dades de nutrició infantil, a www.nepalmap.org, ens mostra que el 40% d’infants de menys de 5 anys estan malnodrits. Això significa que gairebé la mitat dels nens no tenen una alimentació equilibrada, i això no només impedeix el seu desenvolupament: també de les seves famílies, comunitats i nacions.

    En els nostres tallers ensenyem a les noies la importància de una nutrició correcta, alimentació equilibrada, i hidratació. Tot i que això és cada cop més important una vegada els períodes de menstruació comencen, una nutrició i hidratació correctes són vitals cada dia de l’any, des de nenes a adultes.

    I així ho esperem, esperant que poc a poc les coses canviïn.

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    Escrit per Clara Go
    Traducció de Josep V. Marín. Mapes i estadístiques: www.nepalmap.org

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – Chilkhaya

    Diari de viatge – Chilkhaya

    10-6-17.
    Moure 4 motxilles personals, 2 maletes de materials, 1 maleta de càmeres i 23 galledes metàl·liques d’un poble a l’altre ens aquestes zones remotes pot ser MOLT complicat!

    De Rachuli a Chilkhaya, segons google maps, només hi ha uns 9 km i un desnivell d’uns 400 metres. Primer varem haver d’aconseguir que algú ens ajudes a baixar tot fins a la carretera, (Uns 30 minuts caminant, de baixada, entre arrossars i rierols) 3 alumnes de classe 10 ens van ajudar. Després, varem haver d’esperar que passes un bus amb suficient espai per a que pugéssim tots nosaltres i els trastos. Varem tenir sort, una vegada més, i al cap de mitja hora ja érem al bus “direcció” Chilkhaya. El bus en va deixar a Galje i allà varem dinar i contractar 2 portejadors que davant de la nostre sorpresa van ser capaços de moure tot l’equipament. Se suposava que era necessàries 3 persones, però no van trobar la tercera persona.

    Després va començar el camí a peu fins el poble.

    Segons a qui preguntaves et deia que era una hora caminant, o segons qui et deia 3 hores i mitja (això és Nepal… Nobody knows…) Varem mentalitzar-nos que en caminaríem com a mínim 4.

    El camí va ser preciós, Kalikot és ple de turons (Hills) d’on brota aigua per tot arreu. Ple d’arbres fruiters i de arrossals. Varem anar pujant i baixant muntanyetes, parant a xerrar amb noies que en trobàvem, a menjar prunes i beure aigua, amb tota la calma del món durant més de 5 hores.

    En arribar varem passar pel centre de salut, on ja sabien de la nostra arribada, varem passar a saludar al director de L’escola i varem anar a veure el lloc que seria la nostra casa els propers 10/12 dies. La sensació d’arribar el aquell poble, entre verdes terrasses, va ser de somni. La curiositat de la gent per nosaltres, les preguntes, els somriures… El dubte de que amagaria aquell bonic poble darrera les façanes.

    Una estona abans d’arribar ja varem sentir musica de tambors. Havia nascut un nen (mascle) i ho celebraven. Aquest país no deixarà mai de sorpendre’m.

    El que no sabíem era que seria el primer del 4 nens (mascles) que naixerien durant la nostra estada al poble, el segon dia en va néixer un altra, varem veure la rudimentària llitera que havien fet per portar a la partera fins el Centre de Salut, la noia patint de dolor, en mig d’un munt de gent celebrant el naixement del mascle.

    I ens va fer especialment mal el fet de saber que aquella dona, juntament amb el seu nen, passaria els propers 7 dies a la quadra dels animals. Si hagués parit una nena en passaria 10. Això és el Chhaupadi, això és el que ens mou a continuar amb la nostra tasca educativa. Que aquestes injustícies i atropellaments als dret més fonamentals de les dones, deixin d’existir.

     

    Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Hem obert ara una altra línia d’ajuda al finançament del projecte a http://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB  (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Matrimoni infantil, i mares joves a l’oest de Nepal. #RatoBaltin

    Matrimoni infantil, i mares joves a l’oest de Nepal. #RatoBaltin

    Un altre problema que ens trobem durant els tallers del projecte Rato Baltin és veure noies de 13 anys casades i amb fills. Gairebé tothom ho troba «normal» a l’oest de Nepal (de fet, a totes les zones rurals del país). Al Nepal l’edat legal per a casar-se sense consentiment dels pares és als 20 anys i amb consentiment als 18. 
    El casament de nenes és una altra conseqüència de la pobre educació sexual, i és un altre ítem que intentem explicar i ensenyar als nostres tallers.

    El matrimoni infantil significa una vida sense empoderament.

    Els metges diuen que és biològicament possible per una noia quedar-se embarassada en el moment en que ovula per primer cop. Tots els experts estan d’acord que donar a llum un fill a l’edat de 15 o més jove pot comportar complicacions de per vida en la salut (anèmia, pressió sanguínia alta i trencament de vasos-hemorràgies). També s’ha de tenir en compte que els ossos pèlvics no estan desenvolupats totalment fins que les nenes són adolescents. Abans d’aquest moment, els parts naturals i els embarassos avançats són perillosos, i fins i tot les cesàries presenten riscos significatius. Aquests problemes, juntament complicacions d’avortaments en males condicions sanitàries, eren la major causa de mort entre les adolescents, el 2015, d’acord amb la Organització Mundial de la Salut.

    http://www.who.int/mediacentre/news/releases/2017/yearly-adolescent-deaths/

    També expliquem com usar un condó, o com usar el mètode del moc cervical pel control de l’època de fertilitat cada mes, tot i que els avisem insistentment que en edats tant joves no és fiable.

    Creiem que és realment important que tant nois com noies aprenguin a usar un condó. Ho confirma també que les estadístiques en alguns llocs de Nepal com Achcham, hi ha un índex molt alt d’infeccions pel VIH. A l’oest del país, nois i noies tenen accés fàcil als condons, ja que es lliuren gratuïtament en tots els centres de salut.

    Cervical Mucus Method
    Cervical Mucus Method © be artsy – Salvador Subarroca
    Escrit en Anglès per Clara Go, corregit per Phumzile Mpofu 
    Traducció al català per Josep V. Marin

     

  • Diari de viatge – Chhaupadi a Rachuli – Kalikot – Karnali Zone – Nepal

    Diari de viatge – Chhaupadi a Rachuli – Kalikot – Karnali Zone – Nepal

    Fotos fetes per les alumnes del taller de fotografia participativa #breakthesilence © de cada alumna.
    

    7-6-2017
    A Kalikot de moment encara no hem trobat a ningú que es refereixi a la tradició amb aquest nom, li diuen “Chuii”, «Chuiigoath», o “Chuiighar”. Però existir, existeix igual. Potser les condicions semblen millors (a Rachuli, ells així ho pensen) perquè segons en quines cases les dones estan en una “habitació” separada, a la planta baixa. Però normalment és una antiga cort d’animals i no disposa de porta ni cap mena de seguretat. Algunes tenen un llit a dins, però son les que menys. El més normal es que dormin a la cort dels animals a sobre de palla, al costat de búfals i vaques.

    Kalikot és molt diferent d’Achcham, Karnali Zone està plena d’homes, no és com a Achcham que la majoria de pares de família treballen a l’India. Aquí treballen a casa. I les tradicions sobre la dona són ells qui les mantenen. El masclisme és més present i palpable, encara, que a Achcham.

    Hem tingut varies converses amb pares que ens deien que no els hi agradava el que estàvem fent a l’escola. Que explicar que les nenes durant la menstruació han de menjar millor i no privar-se de menjar productes làctics anava en contra del que volien els deus i no estava bé.

    A l’escola intentem fer les classes sense donar la nostra opinió. Quan ens expliquen que no els hi agrada anar a la cort dels animals, el màxim que fem és fer-les reflexionar sobre que passaria si no hi anessin. Ideal és que elles arribin a la conclusió de que això és una superstició.

    Els que si comentem a classe, és sobre els drets de la dona, de la igualtat, de com no deixar-les entrar a un temple, per exemple, és una violació dels drets humans, doncs no els hi permet la llibertat de culte i religió que els homes si tenen.

    La sensació que em queda a Rachuli, es que no hem pogut aprofundir sobre aquest tema en aquest poble. No hem pogut fer el grup de dones, només el de nenes, per la feinada que tenen en aquesta època del any i tenim clar que hi ha moltes coses que les nenes no saben.

    En la propera visita ho hem de fer millor. Ara sabem com va Karnali Zone. Ara tenim clar que a més del grup de dones i nenes, hem de parlar amb els homes. Seria una bogeria preparar un taller per a ells?
    Serà qüestió de pensar-hi. Demà cap a Chilkhaya!

    Escrit per Clara Go. Fotos fetes per les alumnes del taller de fotografia participativa #breakthesilence © de cada alumna.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – Ruby cup training fet a Rachuli. Una vegada més, èxit total!

    Diari de viatge – Ruby cup training fet a Rachuli. Una vegada més, èxit total!

    4-6-2017

    El training de les copes mentsruals que hem fet a Rachuli, ha superat totes les expectatives. Portem 10 dies al poble, parlant amb dones i nenes, amb professors i professores, intentant parlar amb els homes…

    A les nenes, els hi demanem que parlin amb els pares sobre la copa, que els hi demanin permís. Moltes mares parlen amb nosaltres també. Intentem dedicar cada dia una estona a passejar pel poble i camps per a que ens puguin fer les preguntes que vulguin.

    Al principi, va semblar que no els hi agradava tant com havia entusiasmat a Achcham, però a mesura que es va acostant el dia del training la llista va anar creixent i ja tornem a tenir llista d’espera.

    Per primera vegada hem fet el training de totes les mestres i infermeres locals juntament amb les nenes. Hem vist que és molt bona idea, perquè les mestres i infermeres podran controlar millor l’us que en fan les alumnes, es coneixeran més, amb més intimitat.

    També hem proporcionat instruccions al lloc d’atenció primària i hem parlat amb l’encarregats, proporcionant a llista de usuàries de la copa per a que entre tots puguem monitoritzar millor a les nenes i detectar ràpidament si hi ha algun problema en el ús.

    Jo no em canso de repetir el:  Rentar-se les mans amb sabó, netejar la copa amb aigua que sigui ben neta, mai de la galleda que pugui haver-hi a la latrina, de l’aixeta directament al seu cubell i si és possible, aigua bullida.  I bullir la copa una vegada acabada la menstruació, un mínim de 5 minuts.
    L’equip, en broma, diu que m’ho hauria de tatuar a la cara, 🙂 Jo estic pensant en fer una pancarta i penjar-la mentre durin els tallers, que les nenes així que pensin en la copa, pensin amb el sabó, l’aigua neta i la bullimenta! 😉

    Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB  (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – El dia que els nens de Ràchuli van aprendre a parlar Bufalí!

    Diari de viatge – El dia que els nens de Ràchuli van aprendre a parlar Bufalí!

    28-5-2017.

    7 dies després de sortir de Kathmandú vàrem poder començar a fer classes. El nostre primer dia de classe a l’escola de Ràchuli ha tingut moments per pixar-se de riure.

    Comencem per classe 10, això vol dir que alguns tenien 17 anys, només 3 anys menys que les dues infermeres que portem contractades. Aquesta poca diferència d’edat ha creat a la classe una complicitat que fins ara no havíem vist en cap altre classe ni poble. Tant noies com nois han fet preguntes i han intervingut moltíssim a la classe, amb moment molt divertits, com quan tots intentaven esbrinar quants forats tenien els òrgans femenins. Les respostes anaven de 2 a 4! 🙂 Molt pocs alumnes deien 3.

    Altres moments divertits han estat relacionats a que les infermeres, amb els nervis, no recordaven el nom d’alguna cosa en nepalès i els hi demanaven als alumnes! O quan hem parlat del clítoris i jo hi he posat cullerada dient coses que una nepalesa mai diria… “Avantatges de ser forastera”: em faig la «tonta» i dic o pregunto coses que ells mai farien…

    Sortint de classe he anat a donar un passeig amb la càmera i tot un seguici de dones i nenes han vingut amb mi, quan ja tornàvem a ser davant de casa, ens hem trobat les infermeres i de cop, quan ens acomiadàvem del seguici, sentim un búfal “cridant” i a mi em dóna per imitar-lo, i el búfal em “respon” i jo que continuo i li dic a la infermera que tradueixi als nens “Vosaltres a Ràchuli no sabeu parlar Bufalí?” Jo si! i continuo imitant al búfal i el búfal semblava ben be que em responia! I dones i nens pixant-se de riure, però, amb el dubte de si jo entenia el que deia l’animal! 🙂 Genial.

    Més tard, quan la “Didi” (Germana) ens venia a avisar pel sopar, ha coincidit que jo obria la porta per sortir i en trobar-me-la allà, petita i a les fosques dient-me “Didi khana Khane” (Germana, a menjar l’arròs!), he fet un crit de por, que ella s’ha espantat i les infermeres que a l’habitació també i acte seguint totes rient 😀

    Hi ha dies tant especials en aquest país, que et fan oblidar com és de dur dormir al terra, les dures carreteres i viatges de 5 dies i l’avorrit dhal bat (arròs amb sopa de mongetes o llenties. Aquí mongetes, les llenties no són locals). 2 vegades cada dia! 🙂

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – Primera conversa a Rachuli (Kalikot) amb grups de dones

    Diari de viatge – Primera conversa a Rachuli (Kalikot) amb grups de dones

    26-5-2017.

    Els nostres contactes a la zona (homes) ens deien que allà no hi havia Chhaupadi com a Achcham, que no hi ha cabanes especial per a dones menstruant, que tenen una habitació a dins de casa. Durant el camí varem poder-ne veure vàries. Hi ha coses que les fa fàcilment reconeixibles quant hi estàs avesat. El plat de menjar a l’exterior, la roba al sol, la porta sense cap mena de tanca…

    La primera conversa amb un grup de dones ha estat molt interessant. Al principi parlàvem de coses supèrflues, reien amb mi i ens feien preguntes a mi i a les infermeres, fins que en un moment ens han preguntat que veníem a fer aquí. Amb les infermeres tenim el tracte que en cap moment direm la paraula Chhaupadi, o parlarem de la tradició, així que la resposta a aquesta pregunta ha estat que veníem a fer un programa d’higiene menstrual i educació sexual a l’escola. No hem nombrat les copes, tampoc.

    De seguida la pregunta si portàvem alguna cosa per donar o si els hi donaríem alguna cosa a elles. La nostra resposta: No. Venim a ensenyar coses sobre la menstruació. Aquí elles han començat a parlar sobre la menstruació, sobre el que elles fan: Segons a quines cases, existeix una divinitat local, si tens aquest déu a casa, no pots estar-hi mentre menstrues i has de dormir a la cort dels animals. Però només si tens aquest déu (he d’intentar trobar qui decideix que hi ha el déu). Poden menjar fruita, però no tocar els arbres fruiters. No poden beure llet de vaca, però si de búfala. No poden tocar cap membre masculí de la família, ni que sigui el seu pare o el seu fill gran (els fills petits si). Ningú més pot tocar els plats on elles mengen, els hi han de donar el menjar i l’aigua. No es poden acostar als temples…

    Les dones que no tenen el déu local a casa, poden estar a dins, però només en una habitació especial per a elles. No poden sortir d’allà. El menjar i el beure li porten els altres membres de la família.

    Acte seguit i per primera vegada des que varem començar amb el projecte Rato Baltin ens van convidar amablement a seguir les normes del poble, i ens van demanar que si teníem la regla, no entréssim a l’escola pel costat del temple, que anéssim a donar la volta. Ups!

    S’ha de dir que en cap moment van fer servir la paraula impura, chhau, chhaupadi ni res per l’estil. No sé si perquè les infermeres fan servir una paraula més tècnica i elles segueixen l’estil de les noies o per que aquí ni tant sols el nombren, el Chhaupadi. Caldrà esperar al resultat de les fotos del taller de fotografia participativa, aquí esperem que es comencin a deixar anar…

    Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go
    

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – Camí a Rachuli (Kalikot)

    Diari de viatge – Camí a Rachuli (Kalikot)

    25-5-2017.
    Arribar fins a Rachuli (es pronuncia com Ràchuli) ens va costar 5 dies. En el moment que escric això, no em puc imaginar com serà sortir d’aquí. Les carreteres per arribar aquí son camins de muntanya amb algun tros asfaltat. Hi ha molta pedra als voltants, es veuen esllavissades per tot arreu, grans roques a mig del camí i en altres punts sorra molt fina. Estem entrant a la temporada de pluges, a veure com anirà…

    D’entrada, com a Katmandú ha plogut tant aquesta primavera, jo portava tot l’equipatge amb els materials protegit de l’aigua. En els busos locals, l’equipatge va a la part superior, i per si plovia ho vaig envoltar tot en plàstic.

    El quart dia de viatge, en arribar a Manma (Kalikot) el bus es para davant un hostal sota l’estació d’autobusos i ens diuen que baixem que passarem la nit allà, que el bus nocturn no funcionarà. Ens mirem les habitacions del hostal en qüestió i decidim que son terribles, però és el que hi ha. Si ens quedem aquí no hem de descarregar tots els materials del bus. Només baixem alguna bossa amb coses personals, les càmeres i l’ordinador.

    A les 5 del matí quan ens despertem, un pam d’aigua a l’habitació. La motxilla amb la meva càmera i l’ordinador, xopada. La roba de les infermeres també. El meu subconscient m’havia avisat de l’aigua… però en cap moment vaig pensar que l’aigua em vindria per sota i no dalt… K garne? Què hi farem? No podia pas matar l’home de l’hostal, ell m’explicava que era aigua neta, que el dipòsit havia vessat… En situacions així entren ganes de agafar la manera de fer nepalesa i trencar-la en mil trossets… Però no. Vaig pagar la factura de la nit, i varem continuar el viatge fins a Rachuli xopades, al·lucinant amb el paisatge per on passàvem. El nom de Karnali Highway, començava a agafar un altre sentit. Turons increïbles amb uns marges i una alçada de por i la carretera pujant i baixant en zig zag.

    Quan varem arribar, baixem del bus i ningú. Demanem pel nom del amo de la casa on havíem d’anar i estava allà mateix. Un home gran ens ajuda a portar les coses fins allà i la Didi ens prepara el dinar…

    Escrit per Clara Go. Fotografies fetes amb el telèfon © Clara Go

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂