Autor: Clara GO

  • #RatoBaltin,  Èxit total de de la Primera Part

    #RatoBaltin, Èxit total de de la Primera Part

    Totes les fotos d’aquest mail estan fetes per les noies durant la part de fotografia participativa #BreakTheSilence #MaunataTodau. En breu les posarem a la venda i els diners serà per a les autores.

    Fa dies que no donàvem senyals de vida, però és que els esdeveniments ens arrosseguen, tant al Nepal com a Barcelona.
    Us escrivim una petita nota perquè sapigueu que us tenim en ment i que aviat publicarem tot el viscut durant aquests intensos mesos.

    De moment explicar-vos que les infermeres voluntàries espanyoles, el personal Nepali i la Clara, hem estat ja al Nepal en 2 poblats a Achcham amb el projecte i que està sent un èxit total: Les dones estan encantades amb tota la part d’educació en higiene menstrual. Les nenes estan molt agraïdes per les copes menstruals que Ruby Cup ens va donar i que estem repartint com a projecte pilot. Tenim llista d’espera per quan en tinguem més! i tant nenes com dones s’han mostrat entusiasmades amb la part del projecte que implica fotografia. Tenien necessitat de parlar del Chhaupadi! Nosaltres no varem dir ni una sola vegada aquest nom, elles ens van començar a portar fotos de les cabanes i restriccions que pateixen quan tenen la menstruació.
    Després dels tallers, moltes d’elles han decidit canviar coses que fins ara feien. A poc a poc estem convençudes que el canvi arribarà.

    L’Alba ha estat treballant, juntament amb tots la resta de voluntaris per a portar xarxes socials i traduccions, i per preparar una exposició que es va inaugurar el passat 17 de març.
    Pels que estigueu a Barcelona, ​​si us interessa anar a veure-la i a comprar alguna fotografia, és a Greenage Club Barcelona, ​​Rosello, 254, 08037 Barcelona i hi ha exposades tant Àsia 14-16 com la guanyadora del Photogenic Festival 2016 – SPECIAL. Com és un club privat, us heu de fer socis per entrar, però la bona notícia és que si dieu que aneu a veure l’expo us cobren un 50% menys en la quota anual: Només pagareu 10 euros i d’aquests 10 ells ens fan donació a be artsy de 5 euros! Així que només visitant la expo ja ens feu una donació!

    Per als que no hagin fet donació per al projecte, recordar-vos que queden només 9 dies de Crowdfunding. Seguim necessitant diners per als següents poblats a Karnali Zone, Al districte de Kalikot. Us animeu a fer avui la vostra donació? 🙂

    Per a la resta:  Moltes gràcies per la vostra ajuda. 🙂 Podeu compartir en xarxes socials l’enllaç a veure si entre tots li donem una empenta? Tota ajuda és benvinguda!

    Moltes gràcies per tot.

    L’enllaç de la donació en català és aquest: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/

    Pàgina del projecte: http://beartsy.org/ca/rato-baltin-project-chhaupadi-projecte-galleda-vermella/
    Web: http://beartsy.org/ca
    Facebook: https://www.facebook.com/beartsyNGO/

    Escrit per Clara Go - © de las fotos: les autores, Nenes de Basti i Kunti Bandali
  • Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

    Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

    Namaste!

    Falten 6 dies per anar cap al Nepal, i el projecte cada vegada està més dibuixat i més clar. Així mateix, les dificultats també es veuen més a prop.

    La idea original era pujar a finals de febrer per estar allà durant març i principis d’abril. Aquesta idea l’hem hagut de modificar i emmotllar (com sempre al Nepal) a la realitat d’aquest moment. I estem segures que encara haurem de emmotllar-nos molt més! 🙂

    El govern del Nepal, després de la signatura de la constitució l’any passat, ha fet una reforma del pla d’estudis, i a dia d’avui, ni mestres ni alumnes de la zona on anem saben quin dia comencen les vacances, i de la mateixa manera, no saben quin dia comencen amb els exàmens a les escoles, ni el dia del començament de l’any escolar.

     

    Últims retocs al projecte - Al Nepal tot és incert!
    © Clara Go – Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

    Així que hem decidit que en un primer viatge a finals de Febrer i Març només fem els tallers en dos poblats de zona de Achcham (on més morts per Chhaupadi hi ha hagut aquest hivern), a l’abril deixarem que el personal local tingui els seus vacances anuals de cap d’any, i després del nou inici de l’any escolar, a finals d’abril, principis de maig, pujarem a Kalikot a fer els altres dos poblats (Villages).

    Això ens obliga a repensar bona part del projecte, a plantar cara a noves despeses i nous reptes. La temperatura no és la mateixa a l’abril que al maig. Al maig la calor és asfixiant i les pluges del monsó poden començar a aparèixer. Tindrem el doble de despesa per dur a tot el personal a la zona, a més que algunes voluntàries que podien venir a l’abril, no podran al maig i haurem de buscar-ne de noves.

    Però així és Nepal. Impredictible. La típica frase d’ells: Ningú ho sap (Nobody knows …) i Que hi farem? (K Garné) és una cosa que no hem d’oblidar.

    .

     

    Nepal és així. Posem un somriure a les nostres cares i continuem ...
    © Clara Go – Nepal és així. Posem un somriure a les nostres cares i continuem …

    Gràcies a tots per fer les vostres donacions en el crowdfunding del projecte:
    http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/
    Les necessitem més que mai! 🙂
    Gràcies!
    Namaste!

     

  • Per què vaig lluitar per no ser desterrada a una barraca durant el meu període?

    Per què vaig lluitar per no ser desterrada a una barraca durant el meu període?

    Hem copiat i traduït aquest article de BBC News al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
    —  be artsy team

    Una antiga tradició hindú en la qual les dones amb la menstruació són desterrades a una barraca està sota el centre d’atenció a Nepal després de la mort d’una nena de 15 anys d’edat. La pràctica va ser prohibida en 2005, però continua a les zones occidentals. Krishnamaya Upadhayaya, de 24 anys, descriu com ha lluitat contra la tradició, coneguda com chhaupadi.

    Krishnamaya in her village, where she has challenged traditional attitudes to menstruating women - be artsy
    Krishnamaya in her village, where she has challenged traditional attitudes to menstruating women

    Vaig començar a menstruar quan tenia 12 anys. La meva mare, germanes i cunyades solien romandre a l’aire lliure en una barraca de fang quan estaven menstruant, així que, vaig començar a quedar-me allí també. Sempre tenia por del que anava a succeir. Tenia por dels insectes i dels animals salvatges.

    Em van dir que era un pecat tocar llibres durant la menstruació, així que, no vaig anar a escola durant els tres dies del meu període. Solia preguntar-me perquè no se’m permetia tocar els llibres. Trobava a faltar l’escola i jo no era l’única. Moltes noies del meu poble s’enfrontaven al mateix problema.

    Fins i tot avui dia, a les dones que estan menstruant no se’ls permet entrar en el seu patí, durant set dies, i no se’ls permet consumir productes làctics com a llet, mantega, iogurt, etc. Em vaig sentir molt ferida quan no se’m va permetre entrar al meu propi pati. Durant el teu període, la gent no et dóna menjar, te’l  llencen. La creença que no s’ha de tocar als teus majors durant la menstruació encara persisteix.

     

    Image caption A menstruating woman crouches outside a mud hut in Krishnamaya's home village
    A menstruating woman crouches outside a mud hut in Krishnamaya’s home village

     

    I encara havia de lluitar amb això quan em vaig mudar del poble de Kutari a Khalanga, la capital del districte de Jumla, per anar a la universitat quan tenia 17 anys.

    Quan vaig  buscar una habitació per llogar, el propietari em va preguntar si havia començat a menstruar. Quan vaig contestar sincerament que ho havia fet, em van rebutjar. Jo volia plorar, no sabia què fer. Si tornés a casa, em perdria els meus estudis, però semblava que no trobaria una habitació per llogar.

     


    Tabús durant el període

    • En moltes religions del món, les dones són vistes com a impures durant el seu període
      Se’ls impedeix entrar en llocs de culte i seguir ritus religiosos
    • La tradició chhaupadi seguida pels hindús en l’oest de Nepal és la versió més extrema on les dones són bandejades fora durant el seu cicle mensual
    • En l’Índia, a les dones no se’ls permet entrar en alguns temples hindús i mesquites musulmanes durant la menstruació, però  han hagut casos judicials per revocar això
    • En el sud de l’Índia, a una nena que arriba a la pubertat se li celebra amb una festa i regals
    • En la tribu Dogon de Mali, les dones del llogaret també viuen en una barraca durant el seu període

    Finalment, vaig trobar una habitació on el propietari va dir que em permetria viure en la planta baixa, però no en el primer pis de la casa. Vaig estar d’acord a viure en la planta baixa (tan lluny dels altres i tan prop de la porta com sigui possible).

    Però hi havia problemes. No se’m va permetre tocar l’aixeta d’aigua durant el meu període així que algú hauria de donar-me aigua. Havia llegit que has de mantenir la higiene durant el teu període, així que, vaig utilitzar el lavabo interior, a pesar que el propietari em va demanar que no i volia que sortís fora.

     

    Image caption Krishnamaya has educated herself about chhaupadi through her work as a radio journalist
    Krishnamaya has educated herself about chhaupadi through her work as a radio journalist

    Després de passar un mes en Khalanga, vaig començar a treballar a la ràdio. Vaig aprendre més i més sobre la menstruació. Quan el meu propietari es va queixar que la meva menstruació estava creant problemes per a ell, em vaig mudar. En general, a les dones no se’ls permet llogar el pis superior en Jumla perquè menstruen. Aquesta creença persisteix fins i tot entre gent educada.

    Han passat sis anys des que vaig començar a treballar en la ràdio. Em quedo a la meva habitació durant el meu període. Però, no li dic a ningú, incloent al meu propietari, que estic menstruant, perquè temo ser enviada al rafal. Una persona no pot posar fi a una malaltia social que ha estat transmesa per generacions. El canvi no pot succeir, a menys que la societat ho accepti.

    Quan vaig a casa al meu poble, em quedo a la casa durant el meu període. Em quedo a la meva habitació. No entro a la cuina ni a la sala d’oració. Després de protestar moltes vegades a la meva família, he pogut romandre dins de la casa en lloc de fora en una barraca de fang. Espero que algun dia la tradició chhaupadi, com la tradició Sati (d’una vídua immolant-se en la pira del seu marit), acabi.

     

    Image caption Krishnamaya in front of her rented room where she is not allowed live on the first floor
    Krishnamaya in front of her rented room where she is not allowed live on the first floor

    Estic molt trist quan escolto que les dones que perden les seves vides a causa de la tradició del chhaupadi a les regions mitjanes i llunyanes occidentals de Nepal. Fins i tot en el meu districte, moltes dones viuen en rafals, el mateix podria succeir aquí. El govern necessita fer més per educar a la gent. Chhaupadi està prohibit, però la mentalitat no ha canviat.

     

    Recordeu que encara estem recollint fons pel Rato Baltin a http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/

    Tota ajuda és benvinguda!

     

     

  • Quan em va venir el meu primer període, la meva mare em va dir que m’havia tornat una intocable.

    Quan em va venir el meu primer període, la meva mare em va dir que m’havia tornat una intocable.

    Hem copiat i traduït aquest article del The guardian al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
    —  be artsy team

    Jo tenia 13 anys i duia una cinta vermella en el meu cabell oliat quan vaig tenir el meu primer període. Vaig pensar que tenia disenteria. Quan li vaig preguntar a la meva mare sobre allò, ella em va colpejar amb un drap a la mà i em va dir: “nani ta nachune bhais”- Filla meva, t’ has convertit em intocable [estàs menstruant]. Ella em va arrossegar dintre de la habitació del meu germà. Recordo que estava fosc i era esborronador.

    Llavors, vaig tenir una llista de restriccions: “No tocar la cuina i l’àrea de culte” i “romandre lluny del meu pare i altres familiars”. Vaig haver d’estar sola a l’habitació del meu germà durant una setmana. El que més em va ferir va ser no poder veure al meu pare o qualsevol altre membre masculí de la família durant aquests dies.

     

    Li vaig preguntar a la meva mare diverses vegades: “Per què no puc sortir de l’habitació?” Però ella va romandre en silenci. La sensació d’incapacitat corria per tot el meu cos, la sang vermella va ser un pecat. La mateixa sang vermella que em representa com una dona. En un atac de ràbia, entraria en la cuina i tocaria tot el que la meva mare em va restringir. Menjaria cogombrets de la nevera, cantant i tocant tot.

    La segona vegada que vaig tenir la menstruació ho vaig mantenir en secret. Per mi, era  solament un dia normal. Em vaig despertar, vaig anar a la cuina i vaig fer el que m’agrada. Llavors, quan tothom sabia que tenia el meu període i ho havia tocat tot, es va convertir en un acalorat debat. Vaig tenir la sort que el meu pare era progressista i recolzava el meu moviment.

     

     ‘Women around the country are not as lucky as me. The situation of women living at the rural areas of Nepal is terrible,’ says Pragya Lamsal (pictured).

    Les dones de tot el país no són tant afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les àrees rurals del Nepal, és terrible, diu Prayga Lamsal (imatge).

     

    Però les dones de tot el país no són tan afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les zones rurals de Nepal iés terrible. La pràctica d’aïllar a les dones durant el seu període existeix en tot el país en diferents formes. En alguns llocs, les dones no poden estar a les seves pròpies cases. Mentre que, en uns altres, les dones poden estar a la casa, però no a la cuina i a la sala d’adoració. També se’ls prohibeix tocar a altres persones (especialment els membres masculins de la família), el bestiar i el cultiu de fruites i hortalisses.

    Al Nepal, la menstruació està associada amb les tradicions i restriccions estigmatitzades per a les dones. Estic cridant a posar fi al – a vegades mortal- sofriment.

    La forma més extrema d’aïllament es practica en la part occidental del país. Chhaupadi  banneja a les dones que menstruïn per viure en rafals fora de les cases. Recentment, dues dones joves van morir en cabanyes menstruals a Achham, un districte muntanyenc de Far-West Nepal, en menys d’un mes. El 18 de novembre, Dambara Upadhyay, 21 de Timilsen village va ser trobada morta en  la cabana mentre una nena de quinze anys, Roshani Tiruwa de Gajra va morir el 17 de desembre. No són les primeres i lamentem no poder dir amb certesa que seran les últimes. Els nombres exactes no estan disponibles, però es creu que desenes de dones moren cada any en nom de la tradició, com si les dones que menstruen no mereixen els drets humans bàsics
.

    Chhaupadi  va ser prohibit per la Cort suprema de Nepal l’any 2005. Però la policia veu sovint la menstruació com un problema privat de la família. La indiferència del govern està afectant la vida de les dones. Quantes més dones han de morir abans que els tabús i els estigmes que envolten la menstruació arribin a la seva fi?

    A més, s’ha prestat poca atenció als altres efectes greus per a la salut associats amb els tabús menstruals i els estigmes. Les dones Les dones pateixen de pneumònia, diarrea, asfíxia i infeccions del tracte respiratori mentre estan en aïllament. Durant les meves visites a àrees remotes del país, les dones em diuen que no són ateses apropiadament per la família durant la menstruació.

    Parlar contra els tabús menstruals no és fàcil. Hi ha moltes iniciatives de tot el país, però la tradició està profundament arrelada. Per exemple, les aldees on van morir recentment aquestes dones joves havien estat declarades zones de lliures de cabanes de menstruació. Les famílies es van comprometre a després de les campanyes de demolició. Però van recórrer de nou a la pràctica i les cabanes recentment construïdes es troben encara en pitjors condicions que les anteriors.

    Un altre canvi és que les pròpies dones creguin en les tradicions. Una alumna en Udaypur, en l’est de Nepal, em va dir una vegada que Déu la maleiria si no segueix les regles de l’aïllament durant el seu període. Les noies continuen la pràctica perquè temen que Déu s’ enfadi amb elles i portaran desgràcia a la família.

    El govern necessita adoptar un nou enfocament per a aquests problemes. La iniciativa legal i les campanyes de sensibilització han d’anar de la mà. Fa temps que advoco al fet que no es tracti d’una qüestió cultural. És una qüestió de drets humans. No és part de la religió, sinó part de la superstició. És contra els drets de les dones. També és una qüestió legal.

    Però no és solament assumpte del Nepal, trencar tabús menstruals ha de ser part d’iniciatives internacionals. El dret de les dones està garantit per la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la Declaració Universal de Drets Humans. Com les Nacions Unides i els països de tot el món van acordar l’agenda de 2030 i els objectius de desenvolupament sostenibles, és un assumpte de preocupació per a tothom. És hora d’assegurar un món on les dones tinguin dret a viure amb dignitat i respecte.

    Recorda donar al nostre crowdfunding per ajudar a les nenes i dones del Nepal a lluitar contra el Chhaupadi: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/#cat
    Tota donació suma! Comparteix-ho! Gràcies!

    Traducció de la Nicole i la Dominik Ramírez
  • Una visita de la tia Regla al Nepal

    Una visita de la tia Regla al Nepal

    Aquest article és un testimoni escrit per una amiga francesa (Delphine) que va viure de primera mà el que es el chhaupadi en la zona més urbana de l’oest del Nepal. Nosaltres anem a fer el Projecte Rato Baltin a la més rural i remota. Publicat originalment a: https://seedstoplants.wordpress.com/2016/09/29/a-visit-from-aunt-flo-in-nepal/

    Fa cert temps, una amiga meva, la Clara, em va demanar si la podia ajudar en un projecte futur i escriure sobre una experiència prou interessant que vaig tenir quan vaig arribar al Nepal per primera vegada: em va visitar la regla al llunyà oest de Nepal.

    La Clara, amb qui vaig viatjar per gairebé tot el sud de la Índia, segueix, de manera valenta i creativa, oferint tallers de fotografia en varis països asiàtics per tal de donar suport a diversos projectes comunitaris amb joves monjos, orfes, dones, etc. A partir de febrer de 2017 tornarà al Nepal i treballarà en col.laboració amb infermeres locals a l’oest llunyà i mitjà del Nepal per a posar en el punt de mira el tema de la menstruació i la seva gestió per a poder, així, disminuir el Chhaupadi. Chhaupadi vol dir, literalment, “éssers intocables”: és una tradició en la que les dones són privades de les seves llars i de tota interacció social mentre menstruen perquè la seva sang és considerada “impura”. Aquesta tradició originalment religiosa (hinduista) va ser prohibida el 2005 per la cort suprema del Nepal. Tot i així, les creences i supersticions al voltant de la menstruació estan fortament arrelades en parts de Nepal, especialment les àrees més remotes de l’oest llunyà del Nepal.

    Per part meva, jo no sabia res d’aquesta tradició fins l’any passat, quan vaig viatjar a l’oest llunyà del Nepal amb el meu hoste de couchsurfing, Zach per anar d’excursió al conegut i nacionalment molt valorat llac Rara, aprofitant les vacances durant el Festival del Dashain.

    Només havia estat a Nepal uns quants dies quan en Zach em va convidar a unir-me a ell a l’excursió. La primera parada va ser a Dhangadhi, una població relativament gran a la part sud de la zona del Far West, per saludar els seus tiet, ties i cosins. Vam començar el trajecte a Katmandú, on vam pujar en un autobús desballestat on vam passar les següents 28 hores. Durant aquest intrèpid trajecte de bus em va venir la regla, i poc m’esperava que aquest afer mensual tan comú em donaria una visió de la cultura hindú que encara no havia descobert.

    En arribar a la casa de a seva família vam ser rebuts efusivament, vària gent em va donar la mà i ens van oferir te i galetes en un plat comunitari. L’atmosfera era festiva i em van fer moltes preguntes fins que em vaig aixecar per anar al lavabo. En aquest punt, en Zach em va demanar que m’esperés fins que hagués parlat amb la seva família. Tot i que no entenia la llengua, vaig captar com el to canviava i vaig veure com la cara de la seva tia es contreia. En Zach se’m va acostar i em va preguntar si tenia la regla – em devia veure preparant-me pel lavabo cada vegada que el bus parava. Mentre assentia, l’ambient va canviar palpablement, com si el panteix de la gent afectés l’aire que entrava de fora. Des d’aquell moment, es van donar noves ordres: se’m va donar accés al “meu propi” lavabo (el bo, en honor de l’hoste occidental) i em van mostrar una petita habitació al costat de la casa on, per sorpresa meva, vaig trobar-me una noia asseguda en una cadira, els peus sobre un llit individual, que estava escrivint al mòbil. Anjali, una de les cosines d’en Zach, havia tornat a casa des de Katmandú, on va a escola, pel festival i també estava menstruant (segon dia).

    L’Anjali parlava una mica d’anglès i va estar bastant contenta de tenir companyia i una oportunitat de millorar el seu anglès, i per ajudar-me a aprendre una mica de nepalès. El trajecte en autobús havia sigut llarg, així que vaig aprofitar l’ocasió inesperada d’estar “en quarantena” per fer una becaina. Tot i així, al despertar-me, el que més desitjava era estirar les meves cames entumides i fer una volta llarga i plaent. Li vaig preguntar a l’Anjali si em volia acompanyar al riu que hi havia a prop i que, m’havien dit, crea una barrera natural entre el Nepal i la Índia. Una suggerència que, ingènuament, creia que seria fàcil, va esdevenir una negociació que finalment va ser acceptada. Més tard vaig saber que a l’Anjali no l’haurien deixat sortir de l’habitació fins el cinquè dia de la seva menstruació si no hagués sigut perquè una visita de l’estranger la va “obligar” a trencar les barreres culturals.

    Per part meva, això va iniciar un conflicte intern entre la bona educació i la predisposició a acceptar les normes culturals, així com també una desaprovació total del costum que mana a tota dona que, durant la menstruació, són brutes i han de ser apartades. Efectivament, les dones (i jo) no estan autoritzades a interactuar socialment, rebre tikka, accedir a la cuina, tocar altra gent, compartir un plat, labavo o qualsevol cosa que el seu cos “impur” hagi pogut tocar.

    El que vaig aprendre, però, és que la família d’en Zach no era tothom. En Zach em va dir que les seves ties eren més conservadores que la majoria de famílies del veïnat, però que també hi havia pràctiques molt més dures a la zona que havíem de visitar, com ara noies obligades a estar en estables, en qualsevol estació, durant la seva menstruació.

    Vaig arribar a un acord intern pel que respectaria alguns dels seus costums, principalment com a forma d’experimentar-los de primera mà, però que també em serviria de l’estatus excepcional amb el que comptava com a occidental per a poder sortir de l’habitació regularment i visitar veïns més oberts de ment o, simplement, curiosos, que em convidessin a casa seva a menjar. Fins i tot vaig acompanyar en Zach i els seus amics homes a prendre una cervesa fora de la comunitat, cosa que sé que no és habitual per cap dona, i més durant la menstruació. De fet, no vaig dormir en el llit petit amb l’Anjali a la nit, ja que dues dones joves que vivien a New Deshi em van oferir dormir en una altra casa, que ho va acabar essent durant tot el festival. En l’últim dia del Dhanghadi i el “dia 4” de la meva regla, una veïna amable va fer excepció i em va oferir tika – una benedicció que normalment no es pot rebre abans del “dia 5” mínim.

     

    Durant aquest temps vaig fer una amiga excepcional, l’Oshin, que fins avui continua compartint amb mi reflexions sobre múltiples aspectes de les nostres cultures. Em va ajudar molt a comprendre els diferents costums i el lent però clar canvi que parts de Nepal estan experimentant pel que fa als drets de les dones. El Chhaupadi ja no té lloc en aquest món, però també crec que una llei humana no pot competir amb els déus omnipotents i omnipresents que preserven moltes creences al Nepal, especialment en les zones més remotes.

    Des de la meva experiència limitada, sento que hi ha un canvi, encara que lent, gràcies a la tecnologia i els programes escolars. La gent jove educada comencen a qüestionar algunes pràctiques nefastes i irracionals i, esperem, amb el temps es començarà a veure la menstruació com un cicle de vida saludable enlloc de ser un aspecte vergonyós de la vida de les dones. Projectes com el de la Clara podrien, a llarg termini, comportar una reducció i, potser, l’eradicació de la por i les supersticions al voltant d’aquest costum.

    Per acabar, voldria recomanar els següents enllaços:

    Com a mínim, si us plau mireu la Ted Talk d’ Adipi Gupta sobre la regla i els tabús que l’envolten.

    http://www.nomoretaboo.org/blog/chhaupadi : article i documentaries

    http://borgenproject.org/menstrual-hygiene-remains-challenge-Nepal/  : article

    http://www.irinnews.org/report/93404/nepal-emerging-menstrual-quarantine : article

    https://swordandflute.wordpress.com/2013/07/19/three-days-of-impurity-menstruation-and-inauspiciousness/  : Aquest article és llarg, però el recomano (incloent-hi la secció de comentaris). Una visió més equilibrada i matisada que altres articles (principalment escrits per occidentals) es mostra en aquesta pàgina. L’autora, Sarika Persaud (hindú afincada a EEUU), ha escrit molts articles sobre hinduisme i costums a WordPress. En aquest article procura entendre els orígens de les pràctiques al voltant de la menstruació en l’hinduisme.

     

  • Exhibition Asia 14-16 at Manlleuet – Manlleu – Catalonia

    Exhibition Asia 14-16 at Manlleuet – Manlleu – Catalonia

    From the end of November to end of January the photos from the exhibitionn Asia 14-16 can be seen and bought at Restaurant Manlleuet, at Plaça Fra Bernadí 23, in Manlleu (province of Barcelona).

    The photos can be booked right there at €25 and sent home, or at our online shop, where they will cost you a bit more. The total cost is €25 + postage, but since the cost up to 2kg are the same, you might as well buy some more!

    We hope you pop into the exhibition or our online shop and enjoy the photos! 🙂

     

    Since we are at it, please remember that up until end of January the exhibition “SPECIAL” will be in Can Basté (Barcelona) and the photos can also be bought online.

    Finally, we also launched a fundraiser. These are all directed towards the same goal: project Rato Baltin, to aid girls in Nepal!

    Onwards and upwards!

  • Rato Baltin Project (Galleda Vermella) –  Crowdfunding  – #RatoBaltin

    Rato Baltin Project (Galleda Vermella) – Crowdfunding – #RatoBaltin

    Per fi tenim el Crowdfunding (finançament col·lectiu) del projecte per les nenes del Nepal a punt. L’hem fet amb l’ONG migranodearena i d’aquesta manera si vols fer una donació la pots desgravar de la declaració de la renta.

    Recorda: el projecte Rato Baltin (Galleda Vermella) consisteix en un programa d’educació higiènica i menstrual a les zones més remotes de l’oest del Nepal. A través de tallers de fotografia participativa, i de la mà d’infermeres locals, els oferirem tallers d’educació menstrual i higiènica per tal de fomentar els drets i benestar de les dones. Esperem, també, poder introduir l’ús de la copa menstrual com a mesura higiènica, saludable i segura per a elles.

    Imagino que ja sabràs que en vàries zones de Nepal, especialment a l’oest, es practica el Chhaupadi: una activitat cruel i devastadora per les nenes i dones que, pel simple fet de menstruar, són considerades brutes i impures i apartades de la comunitat, amb escàs o nul accés a serveis higiènics bàsics i exposades a vexacions i assetjament sexual.

    L’impacte d’aquesta situació acostuma a comportar absentisme escolar, humiliacions i explotació sexual.

    Pots fer la teva donació aquí: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/

    I si us plau comparteix l’enllaç amb les amistats, necessitem arribar a molta gent per portar el projecte a bona fi.

    Moltes gràcies de part de tot l’equip de be artsy. 🙂

  • SPECIAL del Creativity Photo Project de be artsy org, al Fòrum fotogràfic Can Basté

    SPECIAL del Creativity Photo Project de be artsy org, al Fòrum fotogràfic Can Basté

    Fotografies fetes durant el Creativity Photo Project a Àsia, el projecte SPECIAL (una sèrie de retrats que Clara G.O. ha realitzat al Centre Manawala d’Amristar (Índia), a nois amb necessitats especials), s’han mostrat al Fòrum fotogràfic Can Basté 2016 , i encara es poden veure fins a finals d’any en aquest espai de Barcelona.

    L’Espai fotogràfic Can Basté selecciona cada any fotògrafs emergents i professionals, i aquest any, el Creativity, emmarcat en be artsy, ha participat amb una selecció de 9 peces. Es poden també veure on-line -amb altres fotografies en diferents suports- i comprar a la botiga solidaria de be artsy.

    La venda d’aquestes peces es destina al proper projecte de l’ONG a Nepal: tallers de fotografia i educació en higiene (amb èmfasi en higiene menstrual), per pal·liar el Chhapaudi, una «tradició» segons la qual noies i dones són separades de la comunitat, amb dificultats per accedir a serveis bàsics d’higiene i exposades a vexacions, mentre estant menstruant.

    Es tracta del projecte Rato Baltin (galleda vermella) que a partir de febrer 2017 es farà a l’oest més remot de Nepal. Es pot ajudar comprant art solidari!

  • Tenim una proposta per a tu: #GivingTuesday

    Tenim una proposta per a tu: #GivingTuesday

    #GivingTuesday És un moviment global que vol incentivar i multiplicar les bones accions de les persones. L’objectiu és dedicar un dia a tot el món a celebrar l’acció de donar, ja siguin aliments, diners, temps (voluntariat), objectes de segona mà, etc.

    Nosaltres et proposem que la teva donació estigui destinada a ajudar-nos a comprar el material higiènic que necessitem per a les noies a les que els anem a lliurar la copa menstrual durant el projecte «Rato Baltin«.

    kit-beartsy- Rato baltin projectÉs un kit format per una galleda metàl·lica, sabó, una tovallola, un diari per anotar com els ha anat cada mes i d’aquesta manera que ens vagin informant de com els hi va quan nosaltres no hi siguem, bolígraf i un fullet explicatiu de com fer servir la copa, (Ruby Cup ens ha fet una donació) preguntes freqüents i dubtes que poden sorgir durant el seu ús i d’higiene menstrual general, traduït al nepalès i imprès en un bon paper perquè els duri.

    Pots fer una donació de 18 euros amb paypal (que ens cobra comissió per a tot) o millor fer una transferència al nostre compte corrent:

    Associación be artsy

    ES23 0081 0900 8200 0430 1934

    BIC: BSABESBB
    Si feu transferència, feu que ens enviïn confirmació al mail info@beartsy.org! 🙂

    Dimecres, explicarem quants kits hem aconseguit finançar amb l’acció!

     

    P.D.: Si us ve de gust compartiu aquesta publicació!

     

  • Recaptació de fons pel Nepal

    Recaptació de fons pel Nepal

    Voleu ajudar-nos a recollir fons pel projecte de les nenes del Nepal?
    Ara mateix tenim en marxa aquest repte:

     

     

    Si voleu, També podeu fer la vostre donació a:



    Protecció de dades: Associació be artsy (G66869694) registrarà la donació i complirà les obligacions legals. PayPal processa el pagament. Pots exercir els teus drets a info@beartsy.org. Política de privacitat.

    Recordeu: Volem portar educació higiènica, menstrual i sexual a les zones més remotes de l’oest del Nepal on les nenes son considerades impures mentre menstruen i són privades de totes les necessitats més bàsiques durant 7/10 dies.
    Ho complementarem amb la introducció de copes menstruals a la zona i ho implementarem amb l’ajuda de tallers de fotografia creativa per a que les pròpies nenes trobin quines coses es podrien millorar en el seu entorn mentre tenen la menstruació.
    La idea final i a llarg plaç: Intentar reduir el Chhaupadi.

     

    http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/
    paypal-donation