Ens complau anunciar que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) ens ha concedit una subvenció de 19.165 euros per enfortir les nostres estratègies de comunicació i captació de nous associats. Aquesta ajuda suposa un pas important per garantir la continuïtat i el creixement del nostre projecte, especialment en el marc del programa Rato Baltin al Nepal.
Amb aquests fons, hem decidit contractar una persona dedicada a la recerca de subvencions que ens permetin augmentar els recursos necessaris per al desenvolupament de les nostres activitats. Aquesta nova incorporació serà clau en la cerca de finançament, la gestió de recursos humans, la planificació estratègica i la construcció de relacions amb donants i col·laboradors. L’objectiu principal és garantir la sostenibilitat del projecte i assegurar que l’impacte de la nostra tasca arribi cada vegada a més persones.
A més, destinarem una part de la subvenció a la implementació d’un pla de comunicació liderat per professionals, amb la finalitat d’incrementar la visibilitat del projecte Rato Baltin i ampliar la nostra xarxa de socis i col·laboradors. Mitjançant estratègies de difusió i sensibilització, volem acostar la nostra missió a un públic més ampli i fomentar una comunitat compromesa amb la nostra causa.
Agraïm profundament el suport de l’ACCD i de totes les persones i entitats que ens donen suport diàriament. Continuarem treballant amb esforç i dedicació per fer del projecte Rato Baltin una iniciativa cada vegada més forta i sostenible.
Què estem demanant?
La idea és portar salut menstrual a totes les persones menstruants d’aquest món, en això estem d’acord? ¿Sí? Però no podem oblidar-nos d’aquest planeta.
Demanar productes menstruals accessibles i no especificar que siguin reutilitzables i amigables amb el medi ambient és oblidar que som part d’un tot, és deixar de cuidar-nos i deixar de tenir cura de la terra, és això el que volem? Juraria que no.
I crec que ja no cal explicar altra vegada l’enorme impacte negatiu que tenen els tampons i les compreses d’un sol ús en nosaltres i en la terra.
Per a qui no ho sàpiga encara, col·laboro de fa temps amb @ngobeartsy, treballant a l’oest del Nepal oferint tallers sobre salut menstrual i sexual i repartint copes menstruals. Les persones que la fan servir estan encantades i malgrat que l’accés a l’aigua és de vegades complex, aconsegueixen omplir la galleda que els vam lliurar, esterilitzar la copa i rentar-se.
Fa dos dies, Clara, fundadora de be artsy, em va enviar un missatge de veu explicant-me les novetats de la zona on treballem. Els col·legis havien decidit començar a repartir compreses d’un sol ús entre les estudiants que menstruen! Les nenes havien explicat a Rupa (coordinadora del projecte al Nepal) que havien començat a usar aquestes compreses quan anaven a l’escola, Rupa els va preguntar preocupada que feien amb elles una vegada usades, la resposta era d’esperar: les deixem al bosc, sota una pedra.
La foto que veieu, és un lavabo d’una de les escoles on treballem, Manisha (mentora del projecte) ens la va enviar, quan l’hi vàrem demanar per escriure aquest post. Com podeu veure, no hi ha papereres on dipositar les compreses usades, i encara que n’hi haguera, en aquesta zona del Nepal no hi ha gestió de residus. O es llença al riu o un turó, o s’enterra, o es crema (a Espanya les compreses d’un sol ús, també són un gran problema, la nostra gestió de residus és bastant pèssima).
Aquesta realitat no sols existeix al Nepal, moltes zones del planeta no gestionen els seus residus, i lliurar compreses d’un sol ús com a mesura per erradicar la pobresa menstrual és una bogeria!
I més encara, quan hi ha alternatives, viables, sostenibles i que fins i tot poden generar treball local (moltes ONG treballant en pobresa menstrual han creat tallers per donar feina a dones cosint compreses de tela per a les persones menstruants de les seves localitats).
¿Conclusió? Les coses es poden fer bé, no les fem mitjà malament, no cal.
Per una salut menstrual real i sostenible.
Text Beatriz San Roman, Traducció Clara Garcia Ortés
Aquest any el viatge de seguiment(Follow up) amb les noies va ser molt diferent de l’any passat.
En primer lloc, tal com estava previst, vam decidir fer totes les donacions i tallers de la copa menstrual durant el primer viatge a Achham a la primavera. Volíem utilitzar el viatge de setembre únicament per als «seguiments», amb més temps perquè les usuaries de la copa menstrual identifiquessin qualsevol problema amb les seves copes, així com detectar qualsevol canvi en la tradició Chhaupadi.
En segon lloc, vam decidir que, després de les experiències dels dos últims anys, el més efectiu pel projecte era contractar només a dones Achhamis per a treballar en el projecte. Com que l’any vinent, volem visitar més llocs al mateix moment, al començament del viatge de seguiment vam fer dos dies de formació intensiva amb sis noves instructores Achhamis i sis de les nostres Mentores en pobles. Les nostres mentores són antigues usuàries de la copa, que han estat -o estaran- ajudant-nos com a voluntaries.
Finalment, per primera vegada en la història del Projecte, vam fer un programa a cada poble per a tots els seus membres, no només dones:
Gràcies a una col·laboració amb l’ONG NepaliPhoto Circle, vam poder mostrar la pel·lícula ‘Mira‘, sobre la corredora Mira Rai. Vam mostrar la pel·lícula a cada poble com una forma d’empoderar els vilatans, especialment a les nenes, per ajudar-los a veure que, fins i tot si provenen d’àrees molt allunyades, es poden convertir en el que volen.
El primer de setembre, vam marxar cap a Mangalsen. A l’equip de Kathmandu Hi anavem la Beatriz San Roman, terapeuta menstrual espanyola i associada de be artsy; Anju Mahato i Yamkala Khatri, infermeres; i jo mateix, Clara Garcia i Ortés, fundadora i presidenta de be artsy y directora del projecte. Un cop allà, ens varem trobar amb les nostres voluntaries -i noves coordinadors del projecte-: Tejana, Manisha, Sunita, i la resta de mentores i noves instructores.
Durant dos dies molt intensos, vam formar a les nostres noves instructores i mentores com fer els propis tallers als pobles i escoles.
No obstant això, sabem que aquest taller no serà suficient. A partir del proper mes de gener i fins a mitjans d’abril, durem a terme el projecte en sis municipis (18 pobles). Durant aquest temps, estarem a Achham per a ensenyar i ajudar més a les noves instructores i mentores per estar a punt per l’abril, així com per a preparar el Projecte in situ.
Per seleccionar les instructores, vam tenir la gran ajuda de Pashupati Kunwar, assessora de l’ONG Samabikas. L’any vinent, potser treballarem en colaboració amb aquesta ONG d’Achham. Ja veurem!
Després d’acabar a Mangalsen, vam començar a anar cap als pobles per fer els seguiments. les tres voluntàries mentores ens acompanyaven als pobles per facilitar la nostra arribada i connectar millor amb les noies.
Vam fer que les noies de les escoles fessin un joc amb pintura per demostrar el caràcter únic i bonic de cadascuna d’elles. El seguiment del grup de dones el varem fer abans de la projecció de la pel·lícula ‘Mira’.
Al primer poble, vam intentar passar la película a fora, al carrer, però vam tenir problemes amb l’electricitat i la gent volia anar a casa aviat. Així, al reste de poblacions, vam utilitzar sales a les escoles per passar diverses vegades projeccions de la pel·lícula. Començavem a les 12:00 i l’ultima projecció la començavem a les 17:00. Un mínim de sis vegades a cada poble! (He vist la pel·lícula un mínim de 30 vegades, i estava en nepalès sense subtítols).
Després de la pel·lícula servíem fruita, te, o banana lassi (iogurt amb plàtans), sense utilitzar cap plàstic. En lloc de fer servir plàstic (que és el que faría tothom) hem fet servir plats de fulles d’arbre i gots de paper! Hauria estat molt més fàcil servir galetes i suc en tetrabric, però no volíem generar aquesta gran quantitat d’escombraries. Al voltant de 1.700 persones van assistir a les nostres projeccions, i això hauria estat molt plàstic (embolcall de les galetes, tetrabrics i palletes…). Creiem que hem fet la millor opció amb aperitius saludables i eco-sostenibles.
A la gent li va encantar la pel·lícula ‘Mira’, i ens deien que la van trobar realment inspiradora. Molts també ens van felicitar pel nostre treball als pobles.
Les nostres Mentores es van anar implicant cada cop més i van anar agafant seguretat en elles mateixes, van passar d’estar vergonyoses al principi a parlar amb seguretat en públic dins als pobles que no coneixien.
Quan vam acabar els seguiments, vam veure més que mai la necessitat de treballar des d’Achham, no des de Kathmandu, particularment per coordinar totes les instructores que ajuden a preparar els projecte de l’any vinent i les mentores.
Varem estar estudiat quines possibilitats reals tenien les nostres Mentores voluntàries de continuar amb els seus estudis a Mangalsen per fer els graus 11 i 12. Vàrem veure que era difícil per a elles, ja que haurien de tenir una habitació a Mangalsen, però això és massa car per a les seves famílies. Varem prendre la decisió d’oferir-lis Patrocini (Apadrinament) en «intercanvi» · de la seva ajuda.
Patrocinem una habitació per a les tres noies a Mangalsen, a més de pagar classes d’anglès addicionals i ajudar-les amb els aliments, i elles ens ajuden a coordinar les instructores i preparar tota la informació per el projecte. La idea de cara al futur és fer el mateix amb les mentores durant els propers anys . Anirem analitzant la situació financera de totes les voluntàries, per determinar qui no pot continuar amb els seus estudis per qüestions econòmiques i vol assumir el repte d’estudiar i «treballar» com a Mentora.
Un any d’estudis pot retardar el matrimoni de les noies dos anys, i això és important! Volem que les noies segueixin a l’escola i puguin tenir totes les oportunitats per al futur.
Us informarem aviat sobre els resultats del seguiment de les noies. Les copes estan funcionant bé en combinació amb els tallers per fer front al Chhaupadi i les noies que l’utilitzen estan realment contentes.
Sabem que estem en el camí correcte i esperem augmentar la nostra presencia i els nostres esforços l’any que ve!
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Abans de marxar cap a Achham per a fer el seguiment de les copes repartides a la primavera. Vam anar un dia a una llar de nenes a Dhulikhel per dur a terme un taller molt complet sobre pubertat, educació sexual i gestió de la salut menstrual.
Ens havien demanat que féssim un taller intensiu, amb un enfocament especial per donar poder a les nenes en el seu amor propi per la seva condició de ser dona. Va ser un punt molt interessant per començar el taller perquè amb nosaltres teniem la nostra associada, la terapeuta menstrual espanyola Beatriz San Roman.
Beatriz va venir al Nepal per ensenyar a les nostres infermeres, capacitadores i mentores una altra forma d’ensenyar la salut menstrual. (La casita sanadora)
Ella va estar ensenyant-nos a conèixer millor el nostre cos. Té un model de pubis fet de roba, com un coixí, que va provocar el riure entre totes les assistents, però que va permetre a les nenes tocar i entendre com és la seva vulva, el seu clítoris, la seva anatomia.
Vam fer, com en els poblats, una llista amb les coses que els hi agradava a les nenes o no els hi agradava de la seva menstruació per veure les diferències de les nenes dels voltants de Katmandú amb les nenes de l’oest del Nepal on tenim el nostre Projecte.
Les nenes aquí, es preocupen pel seu cos, a l’oest del Nepal, es preocupen per la tradició chhaupadi. Aquí les nenes poden ser nenes. Allà les nenes es veuen obligades a anar més enllà, en sentir-se impures i ha deixar de pensar en coses normals que pensaria una persona que està menstruan, i començar a pensar que si no puc tocar l’aigua, no puc entrar a la casa, etc.
També varem explicar la quantitat de plàstic que hi ha en una compresa normal, i vam fer un taller de com fer servir la copa menstrual i com utilitzar les compresa de tela reutilitzables.
Les nenes d’aquesta llar, van tenir la gran sort que els hi patrocinessin aquest taller, a més de copes menstruals per a totes les nenes i cuidadores, així com les compreses reutilitzables.
Estem molt felices d’haver tingut l’oportunitat de ser-hi ensenyant. Estem molt agraïdes amb els patrocinadors d’aquestes activitats.
Va ser un gran dia, que vam acabar amb una Joc que vam veure en els entrenaments de menstrupedia i vam decidir fer-lo servir perquè és meravellós. Els ensenyarem a les noies que totes som similars (totes tenien un paper amb 3 gotes dels mateixos colors) però totes som úniques (si doblegues els papers i barreges dels colors, tots els patrons són diferents)
Hem d’estimar el fet que cadascuna de nosaltres, tot i ser totes dones, som úniques.
<3
Per tant, si estàs interessada a tenir un taller similar, posa’t en contacte amb nosaltres. Ho podem fer (en aquest moment) al voltant de Katmandú amb les nostres Trainers i a Catalunya amb la nostra associada Beatriz (la casita sanadora).
Pots escriure’ns un correu electrònic a info@beartsy.org si vols més informació. 🙂 Gràcies!
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Kalagaun és un lloc bonic. Verd i ple de pau. Quan vam arribar tothom va mostrar curiositat per nosaltres – especialment els nois i les noies! Com és habitual, va treballar amb les classes 6-10. Els professors havien preparat el hall pel nostre programa però tot va semblar una carrera contra rellotge.
Els nens estaven a l’escola només poques hores pel matí, hi ha molta feina als camps l’època que hi vam ser, i han d’ajudar les famílies. Molts també han de fer llargues distàncies per anar a escola. Així que a les 11 del matí els nois i noies havien de marxar a treballar.
Durant el matí les classes duren 40-45 minuts, es van reduir a 30-35. Això vol dir que pel nostre programa de formació 3 classes amb noies i nois junts (1 hora i 45 minuts) i dos classes amb les noies (1 hora). Normalment tenim un temps ajustat pels tallers, però va ser un repte fer el nostre programa en un temps tan curt.
Hi havien molts nois i noies a l’escola, i moltes nenes al taller de només-noies. En alguns dels grups teníem força nens, sobretot de les classes 9-10. Com és habitual comencem amb el joc «del fil», el fil va d’un a l’altre a l’atzar, i els nens han d’expressar coses positives del seu company de classe. També preguntem sempre a les noies què no els agrada de les seves menstruacions, abans d’explicar el nostre programa i facilita parlar sobre el chhaupadi sense prejutjar.
Va ploure molt quan va començar el vespre. Normalment, durant la formació en Ruby cup – copa menstrual-, a cada noia se li dóna una copa i un cubell per tenir a casa, així poden bullir les coses que necessiten per la seva neteja. Però que plogui significa que teníem que reconsiderar això. Es va fer un foc a l’escola i es van bullir els cubells junts, i després els vam donar a les usuàries.
El grup de dones va ser una oportunitat estimulant per introduir les dones més grans a la copa menstrual. Va ser la primera vegada que teníem aquesta oportunitat, en tant que sobretot treballem amb noies joves que van a l’escola.
Finalment vam posar la nostra exposició de les fotos dels tallers que eren més representatives de la feina feta, i va ser temps de celebració. Vam lliurar material informatiu als mestres per que continuïn treballant amb els nens, parlin a les classes de la menstruació i els beneficis de la copa menstrual.
Per dones i noies és una època important de l’any, quan es planta l’arròs i es recullen préssecs i altres fruites… mmm! De Kalagaun tindrem dolços records: El millor que hem menjat fins ara, molts amics, i 2 formadors i mentors nous! 😉
(Fotos al final)
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Esperem que el 2018 hagi començat amb alegria i harmonia.
Per tot l’equip de be artsy, el nou any ha començat amb molta alegria després de dedicar aquests últims mesos a analitzar les dades que vam recollir durant l’últim viatge, sobre l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 i que són molt esperançadores en la lluita contra el chhaupadi fent servir l’educació sexual, la fotografia participativa i les copes menstruals. Un gran èxit!
El podeu llegir aquí:
BE ARTSY 2017 AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE RATO BALTIN
DESCRIPCIÓ
A l’oest de Nepal, la falta d’opcions sanitàries sovint determina problemes de salut i absentisme escolar. La menstruació és un tema tocat per la vergonya, la inseguretat i per tradicions denigrants per dones, com el chhaupadi. El Chhaupadi es caracteritza per la prohibició a les dones, durant la menstruació, de poder entrar en la seva residencia habitual, per la seva suposada «impuresa». Ha sigut criticat per violar drets humans fonamentals, i pel seu impacte en la salut física i mental. Tot i ser declarat il·legal, i perseguit, continua existint.
El projecte Rato Baltin, de l’ONG be artsy, és un programa de Gestió de Salut Menstrual (GSM), i ed- ucació sexual, que vol eradicar aquesta pràctica. El projecte inclou noies, nois, dones i homes, vol incloure tota la comunitat. A be artsy creiem que l’educació és el camí per canviar aquestes creences tan profundament arrelades.
EL PROJECTE TÉ UNA APROXIMACIÓ EN QUATRE LÍNIES PRÀCTIQUES
Taller que dóna educació sexual tant a dones com nois adolescents a escoles rurals de les comunitats determinades.
Educació en higiene a totes les dones d’aquestes comunitats
Copes menstruals i formació en el seu ús a les noies voluntàries d’aquestes comunitats
Tallers de fotografia participativa per que les noies i les dones mostrin què senten sobre elchhaupadi i els seus períodes, i que els agradaria fer per canviar aquesta experiència.
Un component important del projecte Rato Baltin és la distribució d’una solució saludable i sostenible a la MHM (gestió de higiene menstrual, per les seves sigles en anglès) en zones rurals de Nepal: copes menstruals, de Ruby Cup, una companyia amb base a UK que produeix i és donant d’aquest recurs, una copa menstrual de silicona amb el mateix nom.
Dos cops l’any, visitem pobles remots per distribuir copes menstruals i conduir formació en temes de higiene i sexuals. Visitem de nou els pobles en què s’ha donat aquesta educació per constatar què (si han canviat coses) ha canviat, i avaluar el programa.
Hem distribuït ja més de 250 copes menstruals en escoles de pobles remots. Cada noia ha rebut una copa menstrual i formació per usar-la. També es dona un cubell (baltin), per preparar aigua neta, i tenir amb què esterilitzar la copa bullint-la, sabó i una tovallola.
OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ
Volem mesurar canvis en les vides de les participants i canvis en les comunitats determinades en el programa, i amb aquesta avaluació aconseguir nous donants sponsors per:
Oferir educació a dones, noies, nois i les seves comunitats sobre sexe, biologia, i pràctiques de MHM.
Reduir l’absentisme escolar de les noies i nenes de determinades zones de l’oest de Nepal. Facilitar a noies I dones recursos per a la dignitat menstrual.
Aconseguir la sostenibilitat i els resultats del projecte a llarg termini.
FOCUS DE L’AVALUACIÓ
El centre d’atenció de l’avaluació és abordar la qüestió de:
-Quins canvis han tingut lloc al voltant de la pràctica del chhaupadi en les vides de noies i a les comunitats després de l’implementació del nostre programa?
Per saber si el programa està basat en bones pràctiques metodològiques i llisons apreses, l’avaluació també vol abordar les qüestions de:
-Com s’accepta i és sostenible l’ús de les copes menstruals en les comunitats subjecte del nostre projecte a l’oest de Nepal?
-Quins, si n’hi ha, aspectes del programa es poden millorar en el disseny i/o implementació?
Metodologia
Durant el període 2017 d’implementació, hem fet seguiments telefònics mensuals amb les noies voluntàries usuàries de les copes, i amb les infermeres i mestres locals voluntàries. Infermeres i voluntàries, tècniques de be artsy, han viatjat a les comunitats dos vegades el 2017 per conduir un seguiment cara a cara amb noies, per mesurar com progressa l’implementació de la copa. En aquests viatges, les noies han respost a qüestionaris sobre els canvis que han experimentat al vol- tant del chhaupadi des de la nostra primera visita, i el començament de l’ús de la Ruby Cup, també converses informals amb membres de la comunitat, per detectar impressions sobre l’ús de les co- pes menstruals i l’incidència de la formació amb els tallers.
Les noies que han participat en l’enquesta són usuàries de les copes menstruals donades. Però més de 1000 persones, noies i altres, han participat als tallers de formació, des de l’inici del projec- te, a 4 pobles (amb diferents comunitats cadascun): Basti, Kunti Bandali, Rachuli i Chillhaya.
Els resultats
CHHAUPADI:
Només 9 noies van indicar que no van experimentar canvis en la tradició del chhaupadi, després del nostre programa. La resta van experimentar canvis.
Algunes noies van reportar canvis pel que fa a l’accés a aliments. De fet, algunes noies ara penen permès menjar verdures, fruites, i algunes poden beure llet. Unes noies ens han reportat que de- sprés de participar als tallers, les mares les han deixat una manta calenta al chhaugot (cabana), mentre que altres han explicat que ara dormen a l’interior de la casa, això sí en una habitacions o espais separats dels membres de la família. Algunes noies van reportar que des del taller no els van demanar participar en les pràctiques d’exclusió del chhaupadi, també poden cuinar.
Les noies van comunicar que al menstruar usant la copa, tot era més net, i tant les famílies com elles se sentien més segures. Van a l’escola durant el seu període, es redueix l’absentisme, i inten- ten ajudar activament altres noies en coses relacionades amb la menstruació.
Les noies que van reportar canvis relacionats amb el chhaupadi van veure canvis positius en altres aspectes:
«Per mi és una experiència positiva. A la meva vida això ha portat alguns canvis. La meva sang no fa olor ara que no surt fora. I anar a l’escola també és fàcil amb la copa.» ~ Bhawana Upadhya (Chilkhaya)
COPES MENSTRUALS
De les 111 copes que distribuïdes entre març i juny de 2017 a alumnes a Achcham i Kalikot, 8 van ser confirmades com a no-usuàries. No vam poder contactar personaoment amb 14 noies, però en l’últim seguiment que vam poder fer amb elles per telèfon ens van confirmar que encara usaven les seves copes. Dos d’aquestes noies es van casar i ara resideixen a Índia.
«Estic contenta de haver tingut l’oportunitat de usar la copa Ruby ~ Binda B.K. (Rachuli)
RAONS PER UTILITZAR LA COPA:
– Manca de por a tacar la roba
– No hi ha sentiment d’estar menstruant
– Ja no s’han de preocupar per draps bruts
– No se senten avergonyides per fer pudor
– És més fàcil anar a l’escola ja que no han de portar draps o altres coses per canviar-se, ni ama-gar deixalles
– Ningú s’adona que estan menstruant, així que poden realitzar activitats normals com tocar l’ai-gua
RAONS PER NO UTILITZAR LA COPA:
– Alguna està embarassada, però després del naixement vol tornar a utilitzar-la
– Algunes van indicar molèsties lleus o incomoditat
– Haver-la perdut
– Supersticions a casa:
– La casa d’una de les noies va caure; un xaman li va dir a la família que això era a causa d’un esperit dolent, i que la família no podien tornar a entrar. Van ser obligats a deixar casa, i tot seguit van marxar del poble. La usuària de la copa no va poder tornar a entrar per a recuperar-la. Quan la seva família va marxar ella ja s’havia casat amb un noi del poble i ara viu allà. Ens va demanar que li donéssim una altra copa, cosa que vam fer. Seguirà anant a l’escola fins que finalitzi el desè curs.
MITES QUE VAN APAREIXENT:
– Una mare de Kunti Bandali ens va comunicar que ella creu que la copa evitarà que les noies siguin violades durant el seu període, tant quan estan dins el chhaugot com quan han de endinsar soles a la selva
– A Basti, algunes persones estaven dient a les usuàries que no les utilitzessin perquè les podia causar càncer, estant dins dels seus cossosQUÈ VAN PENSAR LES NOIES DEL NOSTRE PROGRAMA:
Totes les noies es van sentir més còmodes amb el seu cos després del nostre taller. Són capaces de comprendre el procés biològic i les raons per les quals passa, i moltes senten que poden ara ajudar a entendre-ho a altres noies.
La majoria de les noies va considerar que la seva participació en el programa havia estat una expe- riència positiva, i que les seves vides han canviat a millor quan van començar a utilitzar la copa.
Per respondre a la pregunta de «Què canviaries al Rato Baltin?», La majoria de les joves van dir que no canviarien res. Se’ls va donar per puntuar els tallers en una escala del 0 al 10, 0 sent insatisfac- tori i 10 excel·lent. Les qüestionades van valorar els tallers amb una mitjana de 9.
AVALUACIÓ DEL PRESSUPOST
Descripció
Cost Previst
Cost Final
Salaris – personal local
Rs 243.000,00
Rs 269.280
Subministraments i recursos per als tallers
Rs 121.280,00
Rs 184.967
serveis
Rs 180.000,00
Rs 299.092
transport
Rs 227.436,00
Rs 288.741
Total NPR
Rs 771.716,00
Rs 1.042.080
Total Euro
6.710,57 €
9061,56 €
Despeses generals administratius – 10% del total en euros
671,06 €
906,15 €
total final
7.381,63 €
9967,71 €
Ràtio de canvi: 1 euro = 115 NPR (Rs)
El pressupost del 2017 va excedir la despesa inicial proposat en 2.586 euros. Això va ocórrer per diverses raons:
1. be artsy va rebre una segona donació, inesperada en principi, de 160 copes menstruals per part de Ruby Cup
2. Aquesta donació va dur a doblar el treball requerit i els recursos necessaris, especialment en temes de kits menstruals i personal durant el viatge de seguiment.
3. Dificultat en trobar voluntaris per viatjar a West Nepal sense compensació econòmica
4. La necessitat de proveir als voluntaris de Kathmandu amb fons per a viatges i manutenció en les seves activitats relacionades amb be artsy.
5. Dificultat en contractar una infermera per solament tres o quatre mesos a l’any, requerint una remuneració més elevada del que s’esperava.
Es va prendre una gran cura per ajustar el pressupost i justificar l’augment del volum de treball i recursos generats per la donació inesperada, però no es va poder evitar un increment substancial per poder lliurar les noves copes.
Comentaris i pla de futur
Els resultats de l’avaluació ens porten a la conclusió que el projecte està funcionant bé. Els resul- tats de l’estudi revelen que la nostra idea inicial que les copes poden acabar amb els tabús al vol- tant de la menstruació i del chhaupadi era correcta. No obstant això, la nostra avaluació del pro- grama també indica que hem d’aplicar diversos canvis per al futur.
Hem vist la necessitat de dissenyar un component per al taller destinat als homes de les comuni- tats objectiu, perquè es dissemini una visió de conjunt sobre el coneixement de la higiene mens- trual i l’educació. Procedirem a dissenyar un taller destinat a homes per a impartir durant el 2018.
Per tal de veure l’abast total de l’impacte del Projecte entre les no usuàries de la Ruby Cup a les comunitats, prepararem un estudi per a totes les noies a les escoles col·laboradores, així com per a les participants dels grups de dones. Això es realitzarà durant el 2018.
be artsy té també en compte que hi ha una deficiència en l’aplicació del programa. Les copes són per repartir entre les noies que van a l’escola, com una manera d’abordar l’absentisme i la salut menstrual. No obstant això, no totes les noies de les comunitats objectiu poden anar a l’escola. Per exemple, algunes de les nenes estan casades, han de quedar-se a casa per ajudar les seves famí- lies amb les tasques de la llar, o treballar en els camps de la família. be artsy procurarà fer el pro- grama i la provisió de copes menstruals més inclusiu per arribar a totes les joves en les seves cir- cumstàncies particulars. be artsy està considerant aplicar un programa educatiu sobre el chhau- padi i la copa menstrual en els instituts i campuses universitaris per fomentar la sensibilització sobre aquest tema, i recaptar fons per a aquest assumpte en el projecte del 2018. Això requerirà contractar una o dues persones per a tot l’any 2018 per tal que això es pugui implementar amb èxit i de manera sostenible.
Hem experimentat problemes treballant amb la nostra associació col·laboradora Nepalesa, Starts Foundation, durant cada pas del Projecte Pilot del 2017. Aquestes dificultats en la comunicació i subministrament de recursos humans i materials van fer que les fases d’implementació i avaluació fossin bastant dificultoses. Tot i que el Projecte Pilot del 2017 ha estat un èxit gràcies al dur treball dels voluntaris de be artsy i de la seva presidenta Clara Garcia Ortes, present al Nepal per onze me- sos durant l’any, cal considerar altres opcions per assegurar efectivitat i responsabilitat. Hem tre- ballat per construir un grup fort de voluntaris sota la bandera d’una nova ONG Nepalesa que estem creant. Aquesta nova ONG nepalesa portarà com a nom: be artsy Kalaa Shakti Nepal (be artsy, el poder de l’art).
Per concloure, a l’agost de 2017, el Govern del Nepal va aprovar una llei que penalitza aquells que obliguin a les dones a observar l’exili que ordena el chhaupadi quan estan menstruant, amb una multa de 3.000 rupies nepaleses o tres mesos de presó. No obstant això, nosaltres pensem que aquestes mesures no tindran un impacte significatiu pel que fa a la seva prevalença. La pràctica del chhaupadi està profundament imbuïda en les normes socials i pràctiques culturals. Però, és un pas significatiu cap a endavant en la direcció correcta a nivell polític, i representa un canvi d’opinió social en vies de desenvolupament. Combinat amb programes com ara el Rato Baltin, que es dedi- ca a l’educació a nivell local i de base, fins i tot en àrees remotes on la pràctica encara existeix, creiem que hi ha un potencial important de canvi en un futur.
—
L’equip de persones voluntàries que formem be artsy.
Clara Go
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a:
Associació be artsy
Banc Sabadell
IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934
BIC: BSABESBB
(Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
A finals de juny, al tornar de Kalikot, ja estava impacient per que arribés setembre, i tornar a Achham i Kalikot per veure resultats.
Cada vegada que tornem de pobles, el cansament acumulat allà i tot el que hem vist em passa factura. Sovint em deprimeix no poder fer més, cansada físicament i pensant sempre en tot el que queda per fer. Aquest cop vaig decidir que agafava 10 o 15 dies per no fer gran cosa. Que escriuria i prepararia les fotografies i tindria un agost tranquil, gairebé de semi-vacances.
Per estar a casa tranquil·la la temporada de pluges, vaig llogar barat una habitació a una casa d’hostes de Patan. Volia provar si m’agradava viure en aquella zona, amb molts expatriats i potser amb més connexions i facilitats per l’ONG i… la primera nit vaig trucar a una coneguda de l’organització Putali Nepal i vaig quedar amb ella per anar a un concert. Hi vam anar i vam parlar tota l’estona de treball i del viatge! 🙂
Desprès d’aquell dia, sí. Uns deu dies sense fer «gairebé» res. Després vam començar a fer el seguiment de les nenes, per telèfon, i amb el poc temps que teníem, vaig començar a preparar el viatge de setembre.
Susmila, la nostra primera infermera, ja recuperada de la seva operació, volia venir amb mi a Achham i Kalikot i aquell era el pla, Anar les dues soles només per fer el seguiment. Vaig contactar amb Ruby Cup per explicar-lis com havia anat tot. Com que teníem una llista d’espera de 140 nenes, ens van fer una nova donació de 160 copes menstruals.
Vaig saltar d’alegria! Les nenes tindrien les seves copes aquest any! Els hi havia dit que no podia prometre res, i resulta que les tendríem abans! Va ser genial!
Ah!… espera… La meva alegria va durar poc: 160 copes, serien 160 kits amb cubells, sabons i tovalloles i més personal per poder portar-ho… Un agost tranquil esfumat . A aconseguir diners per comprar el material! I per si teníem poca feina, vam decidir comprar copes a Ruby Cup per vendre-les aquí. Així podíem oferir que per una que fos comprada aquí, nosaltres donem una de gratuïta a una noia. La idea és poder donar a aquestes nenes i noies joves de 13 a 18 anys, que no poden anar a l’escola per manca de diners o perquè ja les han casat i tenen fills.
Així que tot l’agost i gran part del setembre va ser encara més estressant que abans, però a través de la venda de copes vam fer molts contactes, vam conèixer gent fantàstica i tenim moltes esperances de futur.
A la vida tot costa, s’ha de lluitar fort per aconseguir-ho, i això és el que vam fer i estem fent. Treballar dur per poder millorar la qualitat de vida d’aquestes nenes d’aquests llocs tan remots de l’oest de Nepal. Així va arribar el 22 de setembre i nosaltres vam sortir carregades de cubells, copes i materials cap a l’oest, aquesta vegada amb una expedició totalment formada per noies! 🙂
O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
21-8-17. Així com a Rachuli no varem aconseguirque es formés un grup de dones, aquí a Chilkhaya em vaig ficar molt pesada, que el faríemni que fos 2 dies i a l’hora que elles volguessin, i així va ser.
No va ser gaire numerós, però molt interessant, varem estar parlant de mesures de salut menstrual i varem quedar parades de la quantitat de nenes de 15, 16 anys que venien en aquest grup, es a dir, que no estaven escolaritzades.
Així com a Rachuli ens vàrem adonar de la necesitatde fer un grup d’homes, la propera vegada que anem a fer clases (a partir de L’abril)Aquí ens varem adonar de la necesitat d’aconseguir copes menstruals per aquestes nenes.
És molt dur veure que per que els pares no tenen diners perquè segueixin estudiant i / o les casin, no tinguin dret a tenir la mateixa higiene sexual que les altres. Dormen a la quadres de les vaques com les altres, no tenen accés a l’aigua com les altres …. no hi ha dret que els donem copes menstruals a les nenes que tenen la sort d’estudiar, i a les que no tenen aquesta sort, les castiguem sense copa.
És per aquest motiu que hem posat en marxa una nova part del projecte. Volem aconseguir diners «extra» per poder donar copes a aquestes dones.
Estem venent copes menstruals a Katmandú per l’any que ser capaços de poder repartir copes entre les noies més joves del grup de dones, i a més, ara ja hem posat en marxa un crowdfunding perquè qui vulgui col·laborar en la continuïtat del projecte pugui fer-ho ja i cada vegada que vulgui.
O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Si en algun lloc hem tingut una llista de noies que volien copes menstruals,llarga, llarga, aquests lloc ha estat Chilkhaya.
Com ja vam explicar al darrer article, les classes eres de 70 persones i la majoria nenes, així que al grup de nenes cada dia teníem un mínim de 100 participants. Mai varem ser capaces d’apuntar-les totes als registres. No teníem temps.
Aquí va ser on vam veure més clar que en lloc el gran poder de les castes altes sobre les baixes , les castes altes sempre són al capdamunt de les llistes i les nenes de les castes baixes no s’acosten fins que les altres han acabat. El sistema sorteig va ser totalment necessari i vam triar la classe on més nois hi havia per a fer-lo. Els nois van anar treien els números de les nenes sense saber que dimonis estaven triant! 🙂La sort va fer que poques nenes d’aquella classe tinguessin copa menstrual, però al menys van veure que el sistema era totalment clar, i estan a la llista d’espera.
Vam fer el training de les copes al centre de salut i aquí vàrem tenir més sort al bullir les copes. Teníem gas! 🙂 L’Anuja ho va agrair, a Rachuli ho va passar molt malament amb el fum!
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
En els 10 dies que hem estat a Chilkhaya el que més ens ha sorprès ha estat la quantitat d’alumnes que hi ha a l’escola secundaria.
Teníem classes on hi havia 70 alumnes i, “per sort”, en faltaven 70 o 80 més. És a dir, el llistat de les classes era de 140, 150 alumnes. Les aules no són suficientment grans per acollir tots aquests alumnes si mai arriben a anar-hi tots plegats. Estem en l’època de plantar l’arròs i molts nens i nenes no van a l’escola per aquest motiu, i tenim les aules a desbordar.
Un altra cosa que ens ha sorprès de la escola és que segurament és la més ben organitzada que hem trobat fins ara. Es veu neta i em pogut veure que tenen organitzat cada petit detall. Els professors ens han ajudat molt i hi ha hagut professores prenent nota de les nostres classes per a poder continuar elles, quan nosaltres no hi siguem.
Tant de bo totes les escoles fossin així. Un punt que no hem acabat de quadrar bé ha estat la hora “extra” per les nenes. Tan aviat ens la feien fer en horari escolar a l’escola, com en horari extra escolar al centre de salut.
Però tot a sortit molt bé i tots molt contents de tenir-nos allà.
L’últim dia ens van fer un bonic homenatge i discursos de comiat.
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).