Del 23 al 27 de novembre de 2026, en el marc dels actes del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, el vestíbul de l’Ajuntament de Montmeló acollirà l’exposició «Chhaupadi, la tradició que exilia les dones nepaleses durant la menstruació», de l’ONG be artsy.
L’exposició ens apropa a la realitat de moltes nenes i dones de les zones rurals de l’oest del Nepal, on encara es practica el Chhaupadi, una tradició que les considera impures durant la menstruació i les obliga a abandonar casa seva i dormir en cabanes, coberts o altres espais aïllats.
Les fotografies que formen part de l’exposició han estat fetes per les mateixes nenes que participen als nostres tallers de fotografia participativa. A través de les seves imatges, són elles qui ens mostren el seu entorn, les seves vivències i la seva manera de veure el món.
Aquest any be artsy celebra el seu desè aniversari i, el febrer del 2027, també farà deu anys que vam començar el projecte Rato Baltin al Nepal. Una dècada treballant amb les comunitats per defensar els drets de les nenes i les dones, millorar la salut menstrual i contribuir a posar fi a les pràctiques discriminatòries relacionades amb la menstruació.
Dissabte 28 de novembre, ens trobem a la Fira de Solidaritat!
El dissabte 28 de novembre, de 10 a 13.30 h, també participarem en la Fira de Solidaritat i Cooperació de Montmeló, a la plaça de la Quintana.
Hi serem amb la presència de Clara Garcia Ortés, cofundadora de be artsy, i altres voluntàries de l’associació.
Ens agradarà molt que la gent de Montmeló vingui a conèixer-nos, que ens pregunteu què fem al Nepal, com treballem amb les comunitats i quins canvis estem aconseguint després de gairebé deu anys de projecte Rato Baltin.
Serà una bona oportunitat per parlar de salut menstrual, de drets de les dones i de com, des d’aquí, podem contribuir a transformar realitats a l’altra punta del món.
Us esperem a l’exposició i dissabte a la plaça!
Gràcies a l’Ajuntament de Montmeló per donar-nos l’oportunitat de compartir la nostra feina i fer visible una forma de violència contra les dones encara massa desconeguda.
Ens fa molta il·lusió presentar una exposició que feia temps que volíem compartir. Finalment, del 9 al 30 de novembre de 2026, podreu visitar-la al Centre Cívic Sant Oleguer de Sabadell, dins les activitats al voltant del 25N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones.
Amb el títol «Quan et fan fora de casa per menstruar. Chhaupadi i violència contra les dones a l’oest del Nepal», us convidem a conèixer la realitat social que treballem per transformar amb el projecte Rato Baltin.
Les fotografies ens apropen a les experiències de les noies i les dones, a les restriccions que viuen durant la menstruació i als canvis que elles mateixes volen impulsar. Bona part de les imatges les han fet les noies que participen en els nostres tallers de fotografia participativa: són les seves mirades i una manera d’explicar què volen canviar.
L’exposició també és una mostra del treball de Rato Baltin, que combina educació menstrual i sexual, fotografia participativa i treball amb les comunitats per defensar el dret a viure la menstruació amb salut, dignitat i llibertat.
El 12 de novembre, en parlem en una visita comentada
El dijous 12 de novembre, a les 19 h, farem una visita comentada amb Clara Garcia Ortés, fundadora del projecte Rato Baltin i una de les fundadores de be artsy.
Compartirem les històries que hi ha darrere de les fotografies, explicarem com treballem amb les noies i les comunitats i obrirem un espai per conversar i respondre preguntes.
Exposició: del 9 al 30 de novembre de 2026 Lloc: Centre Cívic Sant Oleguer, Sabadell Visita comentada: 12 de novembre, a les 19 h Entrada lliure
Aquesta exposició compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell, que també cofinança el projecte Rato Baltin al Nepal.
Sovint compartim els resultats dels projectes: quantes persones hi han participat, a quantes escoles hem arribat o què hem aconseguit. Però què passa amb tot el que hi ha abans, durant i després? Avui us vull parlar de la part de tirar endavant una ONG petita que gairebé mai no surt a les fotografies ni als informes anuals.
Darrere de cada projecte hi ha moltes hores de feina
Quan seguiu be artsy, acostumeu a veure fotografies de les formadores fent tallers d’educació menstrual a les escoles del Nepal, dones compartint experiències o noves iniciatives que comencen a caminar. I està bé que ho expliquem: volem que sapigueu què aconseguim juntes.
Però avui us vull ensenyar una altra cosa. Els Excels. Les sol·licituds de subvencions. Els pressupostos, les factures, els informes i els correus que sembla que no s’acabin mai. I totes les hores intentant trobar prou diners perquè els projectes puguin continuar.
De vegades passo dies, fins i tot setmanes, preparant una subvenció: llegint les bases, adaptant pressupostos, recopilant documents i tornant a explicar per què la nostra feina és necessària. I després arriba el correu: «Lamentem comunicar-vos que la vostra proposta no ha estat seleccionada». Tota aquella feina i cap finançament. I tornem a començar.
No perquè ens agradi omplir formularis, sinó perquè sense aquesta feina potser no hi ha tallers, ni visites de seguiment, ni materials educatius, ni salaris per a l’equip local. Abans de parlar de resultats, algú ha de fer possible que aquests resultats arribin.
Fer voluntariat no sempre vol dir treballar de franc. De vegades també vol dir pagar per treballar.
Aquesta és una altra realitat de la qual parlem poc. Darrere de be artsy hi ha voluntàries que hi dediquen temps, coneixements professionals i energia. Però també hi ha persones que paguen despeses de la seva pròpia butxaca.
Desplaçaments, materials, petites compres, imprevistos. Coses que s’han de fer o pagar encara que no hi hagi prou diners disponibles. I de vegades simplement les assumim nosaltres.
No ho explico perquè vulguem aplaudiments. Ben al contrari. No crec que una organització hagi de dependre dels diners de les voluntàries per continuar funcionant. I tampoc crec que implicar-se en una causa hagi de comportar un sacrifici econòmic.
Però aquesta és part de la realitat de moltes ONG petites, i amagar-la no ajuda a entendre com treballem. Les voluntàries són imprescindibles, però el voluntariat no hauria de ser una excusa per invisibilitzar la feina o les despeses de ningú.
Mentrestant, al Nepal, la feina no s’atura
Mentre jo treballo amb pressupostos, convocatòries i justificacions des de Catalunya, les companyes i els companys d’Unnati fan una altra quantitat enorme de feina al Nepal.
La feina de planificació i gestió al Nepal també és part del projecte.
Parlen amb escoles i comunitats, organitzen les activitats, preparen materials, coordinen l’equip, recullen dades, fan informes econòmics i resolen problemes que ningú no havia previst.
I després hi ha els desplaçaments. Treballar a les zones rurals d’Achham vol dir fer front a carreteres complicades, trajectes llargs, esllavissades, pluges i vehicles que no sempre arriben a la destinació tal com estava previst.
Arribar a les comunitats rurals no sempre és fàcil.Transportar els materials també pot ser tot un repte.
De vegades, transportar els materials ja és tota una aventura. I després hi ha el fred. Sí, hem arribat a treballar amb l’ordinador dins d’un sac de dormir perquè feia massa fred per seure davant de la taula sense abrigar-nos així!
Quan fa tant de fred que els sacs de dormir acaben fent d’oficina.Treballar amb fred, i també amb una mica d’humor.
Hi ha situacions que després ens fan riure. Però també formen part de les condicions reals de treball. Quan veieu la fotografia d’un taller d’educació menstrual, no veieu tot el que ha passat abans perquè les formadores poguessin arribar a aquella escola. El trajecte, la preparació i la coordinació també formen part del projecte.
No tot surt com estava previst
Nosaltres també ens equivoquem. De vegades s’ha d’ajornar una activitat, un pressupost no quadra, ens deneguen una subvenció, arriba tard un informe, una carretera queda tallada o hem de canviar els plans perquè la realitat sobre el terreny ha canviat.
I de vegades simplement no sabem si tindrem prou finançament per fer tot el que voldríem. Crec que les ONG hauríem de parlar més sovint d’aquestes coses.
Estem acostumades a compartir històries d’èxit: projectes acabats, xifres assolides, resultats positius. Però la cooperació no és una línia recta entre una bona idea, una fotografia bonica i una xifra d’impacte.
És un procés continu d’aprendre, adaptar-nos, negociar, tornar-ho a intentar i assumir la responsabilitat de les decisions que prenem. I ser transparents també hauria de voler dir explicar aquest procés, no només presentar els resultats finals.
Deu anys de be artsy. I tantes coses que encara no us hem explicat.
Aquest octubre be artsy ha fet deu anys. Durant tot aquest temps hem compartit moltes històries de Rato Baltin, de les comunitats amb qui treballem, de l’equip del Nepal i dels canvis que hem vist.
Però mirant enrere m’adono que hi ha una part enorme de la nostra història que gairebé no hem explicat: com preparem un projecte abans de demanar finançament, com decidim què ens podem permetre, què passa quan ens deneguen una subvenció, quanta feina administrativa comporta justificar els diners públics o com l’equip d’Unnati afronta les dificultats de treballar en comunitats allunyades.
L’equip local, preparat per sortir amb els materials necessaris.
I quantes persones fan possible tot això, sovint discretament i sense cap reconeixement. M’agradaria que a partir d’ara compartíssim més aquestes històries. No només els resultats, també el procés. No només el que funciona, també el que no surt bé. No només què aconseguim, també què cal fer per arribar-hi.
Perquè conèixer una ONG també és entendre la feina quotidiana, els límits, les responsabilitats i les persones que hi ha al darrere.
Per què és important el suport recurrent
Hi ha una última cosa que m’agradaria explicar. Quan algú pensa a fer una donació a una ONG, sovint imagina que finança una activitat concreta: un taller, una copa menstrual, un programa escolar o una formació. I, evidentment, aquestes aportacions són essencials.
Però els projectes també necessiten coordinació, administració, gestió econòmica, comunicació, seguiment i moltes altres tasques menys visibles. I això també costa diners. Sense aquesta feina, les activitats no serien possibles.
Per això les donacions recurrents, petites o grans, són tan importants: ens donen més estabilitat i ens ajuden a planificar més enllà del termini de la pròxima subvenció.
No cal que us impliqueu en el dia a dia de be artsy per donar-nos suport. Però si també us hi voleu involucrar, ens encantarà saber-ho. Totes dues maneres de col·laborar són valuoses.
Després de deu anys, continuo creient profundament en el que fem. Però també crec que ha arribat el moment d’explicar més obertament tot el que costa fer-ho possible.
Fa deu anys que us expliquem què aconseguim. Potser ha arribat el moment d’explicar-vos també tot el que cal fer per aconseguir-ho.
Clara Garcia i Ortés Fundadora i presidenta de be artsy
Aquest final d’any, et convidem a donar continuïtat a la teva solidaritat. Una aportació mensual o anual ens ajuda a sostenir la feina que fem amb les comunitats del Nepal i a preparar el que vindrà.
Un taller de salut menstrual obre converses que sovint no s’havien pogut tenir mai. Però després d’aquell primer dia cal tornar a l’escola, resoldre dubtes, fer seguiment i continuar treballant amb les famílies i les comunitats. Els canvis necessiten temps. I els equips que els acompanyen necessiten continuïtat.
Aquest octubre hem celebrat deu anys de be artsy. Quan tanquem el 2026, volem donar les gràcies a totes les persones que heu fet possible arribar fins aquí i explicar-vos què ens ajudaria més a continuar: comptar amb més persones que ens donin suport de manera recurrent.
Què fa possible una aportació que es repeteix?
Les donacions puntuals ens ajuden molt. Ara bé, per a una entitat com la nostra, amb projectes que es mantenen al llarg del temps, les aportacions recurrents són especialment necessàries.
Saber amb quins ingressos podem comptar ens permet organitzar el curs següent, donar estabilitat als equips locals i mantenir els seguiments de Rato Baltin. També ens dona més marge per sostenir les beques d’EduFem i el treball per l’autonomia econòmica de les dones.
Hi ha feina entre una activitat i la següent: preparar materials, coordinar desplaçaments, escoltar les propostes de l’equip al Nepal, revisar resultats i retre comptes. Tot això també forma part dels projectes i necessita recursos.
Les donacions recurrents ens ajuden a sostenir aquesta feina i a dependre menys del calendari i de la incertesa de les subvencions. Ens permeten planificar amb més confiança i prendre decisions amb una mirada més llarga.
Mensual o anual: l’important és continuar
Potser et va millor fer una aportació cada mes. Potser prefereixes fer-la un cop l’any. Totes dues opcions ens ajuden a tenir una base més estable.
Tu tries l’import: 5 €, 50 €, 500 € o 5.000 €. Cada aportació suma, i pots escollir la quantitat que encaixi amb les teves possibilitats. Per a tu, una donació programada facilita organitzar la col·laboració dins del teu pressupost i mantenir-la sense haver de fer una nova donació cada vegada.
Si ja col·labores cada any, també formes part d’aquest suport continuat. I si fins ara has fet alguna donació puntual i et planteges donar el pas, pots escollir una aportació periòdica que encaixi amb les teves possibilitats.
Tu decideixes com implicar-te
Pots donar de manera recurrent sense participar en el dia a dia de l’associació. Aquesta aportació ja és una manera molt valuosa de donar suport a la nostra feina.
I si també tens ganes d’implicar-t’hi més, compartir coneixements o dedicar-hi una part del teu temps, ens ho pots dir. Totes dues maneres de col·laborar són benvingudes.
Com a donant, t’enviarem els resultats de final d’any, informació sobre el que anem fent i la invitació a l’assemblea. Volem que coneguis què fa possible el teu suport i que puguis decidir com vols participar.
La teva aportació també desgrava
be artsy és una entitat declarada d’utilitat pública. Si tributes per l’IRPF en el règim general de l’estat espanyol, pots deduir-te el 80% dels primers 250 € anuals del conjunt de donatius amb dret a deducció.
Per exemple, una aportació de 10 € al mes suma 120 € l’any. Si aquests diners queden dins d’aquell primer tram i pots aplicar íntegrament la deducció, et pots desgravar 96 €: el cost final seria de 24 € l’any.
Sobre l’import que supera els 250 €, la deducció general és del 40%, i pot arribar al 45% per fidelitat si es compleixen els requisits. Aquests avantatges també s’apliquen a les donacions puntuals; donar mensualment no augmenta, per si sol, la desgravació.
S’apliquen els límits i requisits legals. El País Basc i Navarra tenen normativa pròpia. Cal que disposem de les teves dades fiscals correctes.
Ens ajudes a continuar?
Si ja ets sòcia, soci o donant recurrent, gràcies per continuar al nostre costat. La teva aportació ja està ajudant a sostenir aquesta feina. També pots ajudar-nos compartint aquesta notícia amb algú que encara no ens conegui.
Si encara no col·labores de manera periòdica, aquest final d’any és un bon moment per començar. Entra a la campanya dels deu anys i configura la teva donació recurrent a través de Donorbox, amb l’import que tu triïs.
Si tens algun dubte o vols implicar-te en el dia a dia de be artsy, escriu-nos a info@beartsy.org.
Hem arribat als deu anys amb moltes persones al costat. Amb tu, volem continuar treballant pels drets, la salut menstrual, l’educació i l’autonomia de les dones i les nenes del Nepal.
La Diya juga a futbol. I quan parla de com ha canviat la seva manera de viure la menstruació, recorda un partit: va poder jugar sense estar pendent de si la compresa es movia o de si es tacaria. I va guanyar.
En el seu testimoni, aquesta estudiant de Mangalsen, al districte d’Achham, explica una experiència que va més enllà d’un producte menstrual. Parla de les pors amb què havia crescut, del que ha après amb Rato Baltin i de les coses que vol continuar fent.
Abans de participar en el projecte, la Diya seguia les restriccions que li havien ensenyat a casa i a la comunitat. Durant la menstruació no podia tocar determinats estris, animals o objectes de la llar. Ho feia amb por que passés alguna cosa dolenta si no complia les normes. La vergonya també feia difícil participar en activitats i parlar del que li passava.
Aprendre, provar i guanyar confiança
Amb la formació de Rato Baltin va començar a conèixer millor el seu cos. Va aprendre la importància de menjar bé, beure aigua neta i estar en un lloc net durant la regla. També va sentir parlar, per primera vegada, de la copa menstrual.
Provar-la no va ser immediat. La primera vegada tenia por i no se’n va sortir. Va decidir tornar-ho a intentar en una altra ocasió. En el moment de l’entrevista, explicava que ja la feia servir habitualment i que s’hi sentia còmoda.
Per a ella, una de les diferències més concretes es nota al camp de futbol. Abans li preocupaven les pèrdues i que la compresa no es mantingués al seu lloc. Ara explica que pot fer esport amb més comoditat i concentrar-se en el joc.
Més oportunitats per aprendre
La Diya també té una petició per a l’equip: vol que les formacions continuïn i poder aprendre coses que no apareixen al currículum escolar. Té preguntes i ganes de saber-ne més.
La seva experiència mostra per què, a Rato Baltin, la informació i l’acompanyament són tan importants. Les restriccions menstruals tenen arrels familiars i comunitàries, i canviar-les demana temps. Escoltar què necessita cada noia, poder parlar sense vergonya i tenir opcions per cuidar-se formen part d’aquest treball.
Text elaborat a partir del testimoni de Diya Khadka i del treball de storytelling d’Ami Manish Patel, estudiant de York University, en col·laboració amb be artsy.
Ajuda’ns a continuar treballant deu anys més
El teu suport ens ajuda a continuar les formacions i els seguiments de Rato Baltin, perquè més noies, com la Diya, coneguin el seu cos i puguin continuar fent les coses que els agraden, també quan tenen la regla.
Aquest octubre, be artsy celebra 10 anys. L’associació es va constituir el 4 d’octubre de 2016 i la inscripció oficial al registre es va formalitzar el 2 de gener de 2017. Per això, el 4 d’octubre de 2026 celebrem una dècada de camí compartit entre Catalunya i el Nepal.
Han estat deu anys compartint coneixements, defensant drets i treballant al costat de dones, nenes i comunitats a través de projectes com Rato Baltin, centrat en la salut menstrual, l’educació i la lluita contra les discriminacions relacionades amb la menstruació.
Ajuda’ns a continuar-ne fent més
Per celebrar aquests 10 anys hem posat en marxa una campanya de donacions recurrents. Les aportacions mensuals, encara que siguin petites, ens permeten tenir uns ingressos més estables, donar continuïtat als projectes, planificar les activitats i mantenir el treball dels equips locals al Nepal.
Tu tries l’import. No es tracta de fer una gran donació, sinó de sumar moltes persones que vulguin formar part de be artsy i ajudar-nos a continuar.
Durant les properes setmanes també ens podreu trobar als nostres stands a diferents fires de l’Empordà. Hi podreu conèixer millor el projecte, parlar amb nosaltres i, si voleu, fer-vos donants recurrents directament des de la parada.
10 d’octubre de 2026 — Festa de Tardor de la UBET, a L’Escala.
11 d’octubre de 2026 — Fira de la Poma, a L’Armentera.
25 d’octubre de 2026 — Fira de la Poma, a Ullà.
Si fa temps que ens seguiu, si heu passat alguna vegada per una de les nostres parades, si heu col·laborat amb nosaltres o simplement creieu que aquesta feina ha de continuar, aquest és un bon moment per fer un pas més.
be artsy fa 10 anys. Ajuda’ns a continuar-ne fent més.
El passat 18 de juliol de 2026, Ullà va acollir una subhasta benèfica d’obres d’art organitzada pel voluntariat de be artsy a Ullà i Bellcaire, amb l’objectiu de recaptar fons per als projectes que desenvolupem al Nepal.
La subhasta va posar el punt final a uns dies d’exposició de les obres i va reunir persones del poble i dels voltants que van voler participar, conèixer una mica més la feina de be artsy i, sobretot, donar una nova vida a unes obres d’art amb una finalitat solidària.
Les peces subhastades havien estat donades per amistats de Josep V. Marín, fent possible que els diners recaptats es destinessin a la feina de be artsy al Nepal.
La periodista i comunicadora Cristina Cantal va ser l’encarregada de conduir la subhasta, en una tarda molt especial en què no van faltar les licitacions, els nervis, les rialles i alguna competició per aconseguir les obres preferides.
En total, la iniciativa va permetre recaptar 700 euros, que es destinaran als projectes de be artsy al Nepal.
Des de be artsy volem donar les gràcies a totes les persones que van venir, a les que van participar en la subhasta, a les que es van endur una obra a casa i, especialment, a tot el voluntariat que va fer possible l’exposició i la subhasta.
I aquesta història encara pot continuar: el voluntariat de be artsy disposa de més obres d’art per organitzar noves subhastes solidàries.
Si sou un ajuntament, una entitat, un col·lectiu o simplement un grup de persones amb ganes d’organitzar una subhasta solidària al vostre poble o ciutat, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
L’art pot continuar viatjant. I, alhora, continuar transformant vides.
El 9 d’agost de 2026 es va inaugurar i posar en marxa el primer molí comunitari a Bhatwada, Achham. És una màquina petita, però per fer-la arribar fins aquí hi ha hagut molta gent treballant plegada.
Quan el molí va arribar, les dones de la comunitat van sortir a rebre’l. Els homes el van baixar del vehicle i el van portar fins a l’espai preparat. Les dones ja havien participat en les converses sobre on s’instal·laria i com l’utilitzaria la comunitat.
Es va preparar l’espai i la connexió elèctrica, i es va instal·lar la màquina. El dia de la inauguració es va engegar i les dones van començar a moldre-hi gra. Les fotos recullen aquests primers moments.
Fins ara, processar el gra volia dir fer molta feina a mà o desplaçar-se fins a un altre molí. Tenir-ne un a prop de casa pot estalviar temps i esforç. Anirem veient amb les dones com funciona en el dia a dia; encara és massa aviat per posar una xifra a les hores que s’estalviaran.
Aquest primer molí ha estat possible gràcies a les aportacions a la campanya de matchfunding de MiGranoDeArena. Gràcies a totes les persones que hi heu contribuït i a les dones i l’equip local que han treballat perquè sigui útil a la comunitat.
A be artsy treballem en salut menstrual i educació, però l’autonomia de les dones també depèn del que passa cada dia. Aquest molí és una manera concreta de fer una mica més lleugera aquesta feina.
Aquesta setmana hem rebut una notícia que ens ha emocionat especialment.
Un Grup Teaming vinculat a una ONG que ha tancat ha decidit destinar a be artsy els 1.664 euros que encara tenia recaptats. Teaming ens ha confirmat que la transferència està validada. Aquests diners aniran als nostres projectes al Nepal.
Per qui no conegui Teaming: cada persona dona un euro al mes a una causa social. La plataforma no cobra comissions, de manera que l’euro arriba íntegrament a la causa escollida.
Aquest gest ens ha fet pensar que potser no tothom sap què passa amb els diners quan una associació o una ONG tanca.
En aquest cas, els 1.664 euros encara eren dins del Grup Teaming. Les persones responsables han decidit que continuïn ajudant una altra causa. És diferent del patrimoni d’una associació que es dissol.
Quan una associació catalana es dissol, primer ha de tancar els comptes, cobrar el que li deguin i pagar les obligacions pendents. El patrimoni que quedi ha de seguir la destinació prevista als estatuts. Si no hi consta cap destinatari concret, la llei preveu que vagi a una altra entitat sense ànim de lucre amb finalitats semblants. No es pot repartir entre les persones sòcies ni donar a una entitat amb ànim de lucre.
A be artsy ja hem decidit a quina entitat sense ànim de lucre voldríem destinar el patrimoni que quedés si algun dia haguéssim de tancar. Hi treballem des del principi i també treballa al Nepal amb dones. No tenim cap intenció de tancar, però ens sembla responsable haver-ho pensat.
Per això, aquests 1.664 euros representen molt més que una donació. Són una manera de tancar una etapa sense que s’aturi la solidaritat.
Gràcies, de tot cor, a les persones que han pres aquesta decisió i a totes les que, euro a euro, van formar part d’aquell Grup Teaming.
Si vols sumar-t’hi, tenim dos grups de Teaming: Rato Baltin i Edufem. Pots col·laborar amb un euro al mes a cadascun.
Del 13 al 18 de juliol de 2026, Ullà acollirà una exposició i subhasta benèfica d’obres d’art en suport als projectes de be artsy al Nepal.
La mostra reuneix una trentena d’obres gràfiques —pòsters, cartells, dibuixos i litografies— d’autors catalans i internacionals com Picasso, Frida Kahlo, Christo, Mondrian, Barceló, Basquiat, Ràfols Casamada, Comadira, KIM, Dalí o Ad Reinhardt, entre d’altres. La majoria de les peces estan certificades i han estat cedides pels amics de Josep V. Marín, ceramista, psicòleg, periodista i voluntari compromès amb moltes causes socials.
Aquesta donació és també una manera de recordar i agrair la seva vinculació amb be artsy i el seu compromís amb els projectes que impulsem.
La subhasta tindrà lloc el dissabte 18 de juliol a les 19 h, a Ullà, i anirà a càrrec de la comunicadora Cristina Cantal. Prèviament, les obres es podran veure exposades cada tarda, del 13 al 17 de juliol, de 17 a 20 h.
Els fons recaptats es destinaran als projectes de be artsy al Nepal, especialment a les iniciatives que treballem per la salut menstrual, l’educació i l’autonomia de dones i nenes a l’oest del país.
Una oportunitat per acostar-se a l’art, recordar en Josep V. Marín i contribuir a una causa transformadora.