Etiqueta: Nepal

Per què vaig lluitar per no ser desterrada a una barraca durant el meu període?
Hem copiat i traduït aquest article de BBC News al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
— be artsy team

Una antiga tradició hindú en la qual les dones amb la menstruació són desterrades a una barraca està sota el centre d’atenció a Nepal després de la mort d’una nena de 15 anys d’edat. La pràctica va ser prohibida en 2005, però continua a les zones occidentals. Krishnamaya Upadhayaya, de 24 anys, descriu com ha lluitat contra la tradició, coneguda com chhaupadi.

Krishnamaya in her village, where she has challenged traditional attitudes to menstruating women

Vaig començar a menstruar quan tenia 12 anys. La meva mare, germanes i cunyades solien romandre a l’aire lliure en una barraca de fang quan estaven menstruant, així que, vaig començar a quedar-me allí també. Sempre tenia por del que anava a succeir. Tenia por dels insectes i dels animals salvatges.

Em van dir que era un pecat tocar llibres durant la menstruació, així que, no vaig anar a escola durant els tres dies del meu període. Solia preguntar-me perquè no se’m permetia tocar els llibres. Trobava a faltar l’escola i jo no era l’única. Moltes noies del meu poble s’enfrontaven al mateix problema.

Fins i tot avui dia, a les dones que estan menstruant no se’ls permet entrar en el seu patí, durant set dies, i no se’ls permet consumir productes làctics com a llet, mantega, iogurt, etc. Em vaig sentir molt ferida quan no se’m va permetre entrar al meu propi pati. Durant el teu període, la gent no et dóna menjar, te’l llencen. La creença que no s’ha de tocar als teus majors durant la menstruació encara persisteix.

A menstruating woman crouches outside a mud hut in Krishnamaya’s home village

I encara havia de lluitar amb això quan em vaig mudar del poble de Kutari a Khalanga, la capital del districte de Jumla, per anar a la universitat quan tenia 17 anys.

Quan vaig buscar una habitació per llogar, el propietari em va preguntar si havia començat a menstruar. Quan vaig contestar sincerament que ho havia fet, em van rebutjar. Jo volia plorar, no sabia què fer. Si tornés a casa, em perdria els meus estudis, però semblava que no trobaria una habitació per llogar.

Tabús durant el període
- En moltes religions del món, les dones són vistes com a impures durant el seu període
  Se’ls impedeix entrar en llocs de culte i seguir ritus religiosos
- La tradició chhaupadi seguida pels hindús en l’oest de Nepal és la versió més extrema on les dones són bandejades fora durant el seu cicle mensual
- En l’Índia, a les dones no se’ls permet entrar en alguns temples hindús i mesquites musulmanes durant la menstruació, però han hagut casos judicials per revocar això
- En el sud de l’Índia, a una nena que arriba a la pubertat se li celebra amb una festa i regals
- En la tribu Dogon de Mali, les dones del llogaret també viuen en una barraca durant el seu període
Finalment, vaig trobar una habitació on el propietari va dir que em permetria viure en la planta baixa, però no en el primer pis de la casa. Vaig estar d’acord a viure en la planta baixa (tan lluny dels altres i tan prop de la porta com sigui possible).

Però hi havia problemes. No se’m va permetre tocar l’aixeta d’aigua durant el meu període així que algú hauria de donar-me aigua. Havia llegit que has de mantenir la higiene durant el teu període, així que, vaig utilitzar el lavabo interior, a pesar que el propietari em va demanar que no i volia que sortís fora.

Krishnamaya has educated herself about chhaupadi through her work as a radio journalist

Després de passar un mes en Khalanga, vaig començar a treballar a la ràdio. Vaig aprendre més i més sobre la menstruació. Quan el meu propietari es va queixar que la meva menstruació estava creant problemes per a ell, em vaig mudar. En general, a les dones no se’ls permet llogar el pis superior en Jumla perquè menstruen. Aquesta creença persisteix fins i tot entre gent educada.

Han passat sis anys des que vaig començar a treballar en la ràdio. Em quedo a la meva habitació durant el meu període. Però, no li dic a ningú, incloent al meu propietari, que estic menstruant, perquè temo ser enviada al rafal. Una persona no pot posar fi a una malaltia social que ha estat transmesa per generacions. El canvi no pot succeir, a menys que la societat ho accepti.

Quan vaig a casa al meu poble, em quedo a la casa durant el meu període. Em quedo a la meva habitació. No entro a la cuina ni a la sala d’oració. Després de protestar moltes vegades a la meva família, he pogut romandre dins de la casa en lloc de fora en una barraca de fang. Espero que algun dia la tradició chhaupadi, com la tradició Sati (d’una vídua immolant-se en la pira del seu marit), acabi.

Krishnamaya in front of her rented room where she is not allowed live on the first floor

Estic molt trist quan escolto que les dones que perden les seves vides a causa de la tradició del chhaupadi a les regions mitjanes i llunyanes occidentals de Nepal. Fins i tot en el meu districte, moltes dones viuen en rafals, el mateix podria succeir aquí. El govern necessita fer més per educar a la gent. Chhaupadi està prohibit, però la mentalitat no ha canviat.

Recordeu que encara estem recollint fons pel Rato Baltin a http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/

Tota ajuda és benvinguda!
07/02/2017
Us presentem Ruby Cup: el nostre soci estratègic

Com potser ja sabeu, començarem la implementació del nostre Projecte Rato Baltin al Nepal molt aviat. Rato Baltin (que vol dir Galleda Vermella en nepalès) és un projecte a llarg termini que pretén generar un espai per a la reflexió entre les comunitats de l’oest del Nepal (on la pràctica del Chhaupadi està molt estesa) per tal de millorar les condicions de vida i benestar de noies i dones. A més de tallers de fotografia participativa i d’educació sexual, també distribuirem copes menstruals a quatre grups de noies (de moment), a qui se’ls ensenyarà com utilitzar-les amb l’ajuda d’infermeres locals.

Us presentem Ruby Cup:

Aquestes copes menstruals ens van ser donades per Ruby Cup.
Ruby Cup Ruby Cup no només ven i distribueix copes menstruals, sinó que la seva missió social està totalment dedicada a ajudar dones i noies afectades per la pobresa que es troben en problemes mentre menstruen perquè ni tan sols poden permetre’s comprar productes d’higiene menstrual. Tal com diuen en el seu web, “Sense productes sanitaris adequats, noies i dones es veuen obligades a utilitzar substituts humiliants (com fang o diaris vells), que no absorbeixen bé i que sovint comporten efectes greus de salut com infeccions i malalties.” A més, la manca de productes menstruals és un factor decisiu en l’absentisme escolar. A través del seu programa Buy One, Give One (cada vegada que algú compra una copa Ruby en donen una altra a una noia que d’altra manera no hi tindria accés), Ruby Cup distribueix les copes en col.laboració amb organitzacions locals associades.

Les noies de l’oest del Nepal es troben amb tots els reptes mencionats abans amb l’afegit que la pràctica del Chhaupadi les priva de les necessitats més bàsiques i no se’ls permet entrar a casa seva mentre menstruen – fet que genera multitud de problemes, incloent-hi la mort.

Recordeu que encara estem recollint fons pel Rato Baltin a http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/

Tota ajuda és benvinguda!

02/02/2017
Quan em va venir el meu primer període, la meva mare em va dir que m’havia tornat una intocable.
Hem copiat i traduït aquest article del The guardian al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
— be artsy team

Jo tenia 13 anys i duia una cinta vermella en el meu cabell oliat quan vaig tenir el meu primer període. Vaig pensar que tenia disenteria. Quan li vaig preguntar a la meva mare sobre allò, ella em va colpejar amb un drap a la mà i em va dir: “nani ta nachune bhais”- Filla meva, t’ has convertit em intocable [estàs menstruant]. Ella em va arrossegar dintre de la habitació del meu germà. Recordo que estava fosc i era esborronador.

Llavors, vaig tenir una llista de restriccions: “No tocar la cuina i l’àrea de culte” i “romandre lluny del meu pare i altres familiars”. Vaig haver d’estar sola a l’habitació del meu germà durant una setmana. El que més em va ferir va ser no poder veure al meu pare o qualsevol altre membre masculí de la família durant aquests dies.

La pràctica d’aïllar les dones durant el seu període ha a tot el país en diferents formes

Li vaig preguntar a la meva mare diverses vegades: “Per què no puc sortir de l’habitació?” Però ella va romandre en silenci. La sensació d’incapacitat corria per tot el meu cos, la sang vermella va ser un pecat. La mateixa sang vermella que em representa com una dona. En un atac de ràbia, entraria en la cuina i tocaria tot el que la meva mare em va restringir. Menjaria cogombrets de la nevera, cantant i tocant tot.

La segona vegada que vaig tenir la menstruació ho vaig mantenir en secret. Per mi, era solament un dia normal. Em vaig despertar, vaig anar a la cuina i vaig fer el que m’agrada. Llavors, quan tothom sabia que tenia el meu període i ho havia tocat tot, es va convertir en un acalorat debat. Vaig tenir la sort que el meu pare era progressista i recolzava el meu moviment.

Les dones de tot el país no són tant afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les àrees rurals del Nepal, és terrible, diu Prayga Lamsal (imatge).

Però les dones de tot el país no són tan afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les zones rurals de Nepal iés terrible. La pràctica d’aïllar a les dones durant el seu període existeix en tot el país en diferents formes. En alguns llocs, les dones no poden estar a les seves pròpies cases. Mentre que, en uns altres, les dones poden estar a la casa, però no a la cuina i a la sala d’adoració. També se’ls prohibeix tocar a altres persones (especialment els membres masculins de la família), el bestiar i el cultiu de fruites i hortalisses.

Al Nepal, la menstruació està associada amb les tradicions i restriccions estigmatitzades per a les dones. Estic cridant a posar fi al – a vegades mortal- sofriment.

La forma més extrema d’aïllament es practica en la part occidental del país. Chhaupadi banneja a les dones que menstruïn per viure en rafals fora de les cases. Recentment, dues dones joves van morir en cabanyes menstruals a Achham, un districte muntanyenc de Far-West Nepal, en menys d’un mes. El 18 de novembre, Dambara Upadhyay, 21 de Timilsen village va ser trobada morta en la cabana mentre una nena de quinze anys, Roshani Tiruwa de Gajra va morir el 17 de desembre. No són les primeres i lamentem no poder dir amb certesa que seran les últimes. Els nombres exactes no estan disponibles, però es creu que desenes de dones moren cada any en nom de la tradició, com si les dones que menstruen no mereixen els drets humans bàsics .

Chhaupadi va ser prohibit per la Cort suprema de Nepal l’any 2005. Però la policia veu sovint la menstruació com un problema privat de la família. La indiferència del govern està afectant la vida de les dones. Quantes més dones han de morir abans que els tabús i els estigmes que envolten la menstruació arribin a la seva fi?

A més, s’ha prestat poca atenció als altres efectes greus per a la salut associats amb els tabús menstruals i els estigmes. Les dones Les dones pateixen de pneumònia, diarrea, asfíxia i infeccions del tracte respiratori mentre estan en aïllament. Durant les meves visites a àrees remotes del país, les dones em diuen que no són ateses apropiadament per la família durant la menstruació.

Parlar contra els tabús menstruals no és fàcil. Hi ha moltes iniciatives de tot el país, però la tradició està profundament arrelada. Per exemple, les aldees on van morir recentment aquestes dones joves havien estat declarades zones de lliures de cabanes de menstruació. Les famílies es van comprometre a després de les campanyes de demolició. Però van recórrer de nou a la pràctica i les cabanes recentment construïdes es troben encara en pitjors condicions que les anteriors.

Un altre canvi és que les pròpies dones creguin en les tradicions. Una alumna en Udaypur, en l’est de Nepal, em va dir una vegada que Déu la maleiria si no segueix les regles de l’aïllament durant el seu període. Les noies continuen la pràctica perquè temen que Déu s’ enfadi amb elles i portaran desgràcia a la família.

El govern necessita adoptar un nou enfocament per a aquests problemes. La iniciativa legal i les campanyes de sensibilització han d’anar de la mà. Fa temps que advoco al fet que no es tracti d’una qüestió cultural. És una qüestió de drets humans. No és part de la religió, sinó part de la superstició. És contra els drets de les dones. També és una qüestió legal.

Però no és solament assumpte del Nepal, trencar tabús menstruals ha de ser part d’iniciatives internacionals. El dret de les dones està garantit per la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la Declaració Universal de Drets Humans. Com les Nacions Unides i els països de tot el món van acordar l’agenda de 2030 i els objectius de desenvolupament sostenibles, és un assumpte de preocupació per a tothom. És hora d’assegurar un món on les dones tinguin dret a viure amb dignitat i respecte.

Recorda donar al nostre crowdfunding per ajudar a les nenes i dones del Nepal a lluitar contra el Chhaupadi: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/#cat
Tota donació suma! Comparteix-ho! Gràcies!
```
Traducció de la Nicole i la Dominik Ramírez
```
29/01/2017
Una visita de la tia Regla al Nepal

Aquest article és un testimoni escrit per una amiga francesa (Delphine) que va viure de primera mà el que es el chhaupadi en la zona més urbana de l’oest del Nepal. Nosaltres anem a fer el Projecte Rato Baltin a la més rural i remota. Publicat originalment a: https://seedstoplants.wordpress.com/2016/09/29/a-visit-from-aunt-flo-in-nepal/

Fa cert temps, una amiga meva, la Clara, em va demanar si la podia ajudar en un projecte futur i escriure sobre una experiència prou interessant que vaig tenir quan vaig arribar al Nepal per primera vegada: em va visitar la regla al llunyà oest de Nepal.

La Clara, amb qui vaig viatjar per gairebé tot el sud de la Índia, segueix, de manera valenta i creativa, oferint tallers de fotografia en varis països asiàtics per tal de donar suport a diversos projectes comunitaris amb joves monjos, orfes, dones, etc. A partir de febrer de 2017 tornarà al Nepal i treballarà en col.laboració amb infermeres locals a l’oest llunyà i mitjà del Nepal per a posar en el punt de mira el tema de la menstruació i la seva gestió per a poder, així, disminuir el Chhaupadi. Chhaupadi vol dir, literalment, “éssers intocables”: és una tradició en la que les dones són privades de les seves llars i de tota interacció social mentre menstruen perquè la seva sang és considerada “impura”. Aquesta tradició originalment religiosa (hinduista) va ser prohibida el 2005 per la cort suprema del Nepal. Tot i així, les creences i supersticions al voltant de la menstruació estan fortament arrelades en parts de Nepal, especialment les àrees més remotes de l’oest llunyà del Nepal.

Per part meva, jo no sabia res d’aquesta tradició fins l’any passat, quan vaig viatjar a l’oest llunyà del Nepal amb el meu hoste de couchsurfing, Zach per anar d’excursió al conegut i nacionalment molt valorat llac Rara, aprofitant les vacances durant el Festival del Dashain.

Només havia estat a Nepal uns quants dies quan en Zach em va convidar a unir-me a ell a l’excursió. La primera parada va ser a Dhangadhi, una població relativament gran a la part sud de la zona del Far West, per saludar els seus tiet, ties i cosins. Vam començar el trajecte a Katmandú, on vam pujar en un autobús desballestat on vam passar les següents 28 hores. Durant aquest intrèpid trajecte de bus em va venir la regla, i poc m’esperava que aquest afer mensual tan comú em donaria una visió de la cultura hindú que encara no havia descobert.

En arribar a la casa de a seva família vam ser rebuts efusivament, vària gent em va donar la mà i ens van oferir te i galetes en un plat comunitari. L’atmosfera era festiva i em van fer moltes preguntes fins que em vaig aixecar per anar al lavabo. En aquest punt, en Zach em va demanar que m’esperés fins que hagués parlat amb la seva família. Tot i que no entenia la llengua, vaig captar com el to canviava i vaig veure com la cara de la seva tia es contreia. En Zach se’m va acostar i em va preguntar si tenia la regla – em devia veure preparant-me pel lavabo cada vegada que el bus parava. Mentre assentia, l’ambient va canviar palpablement, com si el panteix de la gent afectés l’aire que entrava de fora. Des d’aquell moment, es van donar noves ordres: se’m va donar accés al “meu propi” lavabo (el bo, en honor de l’hoste occidental) i em van mostrar una petita habitació al costat de la casa on, per sorpresa meva, vaig trobar-me una noia asseguda en una cadira, els peus sobre un llit individual, que estava escrivint al mòbil. Anjali, una de les cosines d’en Zach, havia tornat a casa des de Katmandú, on va a escola, pel festival i també estava menstruant (segon dia).

L’Anjali parlava una mica d’anglès i va estar bastant contenta de tenir companyia i una oportunitat de millorar el seu anglès, i per ajudar-me a aprendre una mica de nepalès. El trajecte en autobús havia sigut llarg, així que vaig aprofitar l’ocasió inesperada d’estar “en quarantena” per fer una becaina. Tot i així, al despertar-me, el que més desitjava era estirar les meves cames entumides i fer una volta llarga i plaent. Li vaig preguntar a l’Anjali si em volia acompanyar al riu que hi havia a prop i que, m’havien dit, crea una barrera natural entre el Nepal i la Índia. Una suggerència que, ingènuament, creia que seria fàcil, va esdevenir una negociació que finalment va ser acceptada. Més tard vaig saber que a l’Anjali no l’haurien deixat sortir de l’habitació fins el cinquè dia de la seva menstruació si no hagués sigut perquè una visita de l’estranger la va “obligar” a trencar les barreres culturals.

Per part meva, això va iniciar un conflicte intern entre la bona educació i la predisposició a acceptar les normes culturals, així com també una desaprovació total del costum que mana a tota dona que, durant la menstruació, són brutes i han de ser apartades. Efectivament, les dones (i jo) no estan autoritzades a interactuar socialment, rebre tikka, accedir a la cuina, tocar altra gent, compartir un plat, labavo o qualsevol cosa que el seu cos “impur” hagi pogut tocar.

El que vaig aprendre, però, és que la família d’en Zach no era tothom. En Zach em va dir que les seves ties eren més conservadores que la majoria de famílies del veïnat, però que també hi havia pràctiques molt més dures a la zona que havíem de visitar, com ara noies obligades a estar en estables, en qualsevol estació, durant la seva menstruació.

Vaig arribar a un acord intern pel que respectaria alguns dels seus costums, principalment com a forma d’experimentar-los de primera mà, però que també em serviria de l’estatus excepcional amb el que comptava com a occidental per a poder sortir de l’habitació regularment i visitar veïns més oberts de ment o, simplement, curiosos, que em convidessin a casa seva a menjar. Fins i tot vaig acompanyar en Zach i els seus amics homes a prendre una cervesa fora de la comunitat, cosa que sé que no és habitual per cap dona, i més durant la menstruació. De fet, no vaig dormir en el llit petit amb l’Anjali a la nit, ja que dues dones joves que vivien a New Deshi em van oferir dormir en una altra casa, que ho va acabar essent durant tot el festival. En l’últim dia del Dhanghadi i el “dia 4” de la meva regla, una veïna amable va fer excepció i em va oferir tika – una benedicció que normalment no es pot rebre abans del “dia 5” mínim.

Durant aquest temps vaig fer una amiga excepcional, l’Oshin, que fins avui continua compartint amb mi reflexions sobre múltiples aspectes de les nostres cultures. Em va ajudar molt a comprendre els diferents costums i el lent però clar canvi que parts de Nepal estan experimentant pel que fa als drets de les dones. El Chhaupadi ja no té lloc en aquest món, però també crec que una llei humana no pot competir amb els déus omnipotents i omnipresents que preserven moltes creences al Nepal, especialment en les zones més remotes.

Des de la meva experiència limitada, sento que hi ha un canvi, encara que lent, gràcies a la tecnologia i els programes escolars. La gent jove educada comencen a qüestionar algunes pràctiques nefastes i irracionals i, esperem, amb el temps es començarà a veure la menstruació com un cicle de vida saludable enlloc de ser un aspecte vergonyós de la vida de les dones. Projectes com el de la Clara podrien, a llarg termini, comportar una reducció i, potser, l’eradicació de la por i les supersticions al voltant d’aquest costum.

Per acabar, voldria recomanar els següents enllaços:

Com a mínim, si us plau mireu la Ted Talk d’ Adipi Gupta sobre la regla i els tabús que l’envolten.

http://www.nomoretaboo.org/blog/chhaupadi : article i documentaries

http://borgenproject.org/menstrual-hygiene-remains-challenge-Nepal/ : article

http://www.irinnews.org/report/93404/nepal-emerging-menstrual-quarantine : article

https://swordandflute.wordpress.com/2013/07/19/three-days-of-impurity-menstruation-and-inauspiciousness/ : Aquest article és llarg, però el recomano (incloent-hi la secció de comentaris). Una visió més equilibrada i matisada que altres articles (principalment escrits per occidentals) es mostra en aquesta pàgina. L’autora, Sarika Persaud (hindú afincada a EEUU), ha escrit molts articles sobre hinduisme i costums a WordPress. En aquest article procura entendre els orígens de les pràctiques al voltant de la menstruació en l’hinduisme.

02/01/2017
Exhibition Asia 14-16 at Manlleuet – Manlleu – Catalonia

From the end of November to end of January the photos from the exhibitionn Asia 14-16 can be seen and bought at Restaurant Manlleuet, at Plaça Fra Bernadí 23, in Manlleu (province of Barcelona).

The photos can be booked right there at €25 and sent home, or at our online shop, where they will cost you a bit more. The total cost is €25 + postage, but since the cost up to 2kg are the same, you might as well buy some more!

We hope you pop into the exhibition or our online shop and enjoy the photos! 🙂

Since we are at it, please remember that up until end of January the exhibition “SPECIAL” will be in Can Basté (Barcelona) and the photos can also be bought online.

Finally, we also launched a fundraiser. These are all directed towards the same goal: project Rato Baltin, to aid girls in Nepal!

Onwards and upwards!

30/12/2016
Rato Baltin Project (Galleda Vermella) – Crowdfunding – #RatoBaltin

Per fi tenim el Crowdfunding (finançament col·lectiu) del projecte per les nenes del Nepal a punt. L’hem fet amb l’ONG migranodearena i d’aquesta manera si vols fer una donació la pots desgravar de la declaració de la renta.

Recorda: el projecte Rato Baltin (Galleda Vermella) consisteix en un programa d’educació higiènica i menstrual a les zones més remotes de l’oest del Nepal. A través de tallers de fotografia participativa, i de la mà d’infermeres locals, els oferirem tallers d’educació menstrual i higiènica per tal de fomentar els drets i benestar de les dones. Esperem, també, poder introduir l’ús de la copa menstrual com a mesura higiènica, saludable i segura per a elles.

Imagino que ja sabràs que en vàries zones de Nepal, especialment a l’oest, es practica el Chhaupadi: una activitat cruel i devastadora per les nenes i dones que, pel simple fet de menstruar, són considerades brutes i impures i apartades de la comunitat, amb escàs o nul accés a serveis higiènics bàsics i exposades a vexacions i assetjament sexual.

L’impacte d’aquesta situació acostuma a comportar absentisme escolar, humiliacions i explotació sexual.

Pots fer la teva donació aquí: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/

I si us plau comparteix l’enllaç amb les amistats, necessitem arribar a molta gent per portar el projecte a bona fi.

Moltes gràcies de part de tot l’equip de be artsy. 🙂

16/12/2016
Recaptació de fons pel Nepal

Voleu ajudar-nos a recollir fons pel projecte de les nenes del Nepal?
Ara mateix tenim en marxa aquest repte:

No iframes supported

Si voleu, També podeu fer la vostre donació a:

Protecció de dades: Associació be artsy (G66869694) registrarà la donació i complirà les obligacions legals. PayPal processa el pagament. Pots exercir els teus drets a info@beartsy.org. Política de privacitat.

Recordeu: Volem portar educació higiènica, menstrual i sexual a les zones més remotes de l’oest del Nepal on les nenes son considerades impures mentre menstruen i són privades de totes les necessitats més bàsiques durant 7/10 dies.
Ho complementarem amb la introducció de copes menstruals a la zona i ho implementarem amb l’ajuda de tallers de fotografia creativa per a que les pròpies nenes trobin quines coses es podrien millorar en el seu entorn mentre tenen la menstruació.
La idea final i a llarg plaç: Intentar reduir el Chhaupadi.

http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/

23/11/2016

Gràcies a WPML pel seu suport a les ONG