Etiqueta: Achham

  • Nacions Unides posa l’accent el 2020 en el dret a la salut sexual i reproductiva

    Nacions Unides posa l’accent el 2020 en el dret a la salut sexual i reproductiva

    L’apadrinament de noies, per facilitar l’escolarització per evitar el matrimoni precoç a zones de Nepal, és un projecte nou de l’associació be artsy.

    Nacions Unides ha convocat reunions de governs, activistes pels drets de les dones, i altres agents, entre maig i juliol d’aquest any. Agents que promouen una campanya global – Generació Igualtat, amb focus a Ciutat de Mèxic i a París –, en el 25è aniversari de la Declaració i plataforma per l’acció – Beijing 1995. La declaració denunciava la desigualtat de gènere i plantejava canvis possibles en drets de les dones, i que «la norma és la igualtat». En una introducció a la campanya, NU Women ho explica: «Imagineu-vos un món on totes les persones tinguin igualtat de drets i oportunitats. Les dones i les nenes no tenen por de caminar cap a casa tard a la nit i els homes i els nois no queden atrapats en les masculinitats opressives». I, on hi hagi «igualtat en el lideratge polític, i a les sales de juntes corporatives i els sòls de fàbriques. Les dones tenen la paraula en les decisions que afecten la seva vida, el seu cos, les seves polítiques i el seu entorn, des dels pobles fins a les ciutats».

    Aquest any, es preveu que uns 160 països – 189 estats van fer que la declaració s’adoptés per unanimitat – informin sobre els avenços aconseguits, i el secretari general de Nacions Unides faci una avaluació general. La nova campanya parla de facilitar sinergies – explica Katja Iversen, responsable del grup global Women Deliver – ‘per avançar de forma efectiva en temes com el dret a l’avortament, a salut reproductiva, o posar fi a la violència. ‘El potencial pel canvi és enorme’ – segueix – ‘però ja n’hi ha prou de compromisos buits, s’ha d’acabar aquest any amb una acció contundent, responsable i ‘atrevida’.

    La declaració també abastava, entre 12 àrees clau, el treball digne en qualsevol sector i igualment retribuït, i avaluar l’impacte de la degradació ambiental en les dones, i el seu paper en un desenvolupament sostenible, especialment en zones rurals, on també les nenes i dones pateixen més difícil accés a l’educació. Aquest dret és qüestionat en alguns països, i si no ho és, les dificultats per accedir a l’educació fan, per exemple, que moltes noies es vegin obligades a casar-se prematurament. També Nacions Unides i altres organitzacions assenyalen vulneracions de drets bàsics, en el matrimoni precoç o forçat de les noies.

    Projecte d’apadrinament de nenes i noies a Achham

    En aquest sentit, el projecte Edufem de l’associació be artsy parteix de la premissa que per cada any d’educació es pot retardar dos anys l’edat de casament de les nenes en les zones rurals allunyades de Nepal on treballa. Nenes de 13 o 16 anys són casades abans de poder fer algun curs més avançat, elles pensen que el seu futur implica treballar a casa dels seus sogres, o bé deixen l’escola abans per la feina als camps els pares. És un projecte paral·lel, i complementari, al projecte Rato Baltin  que l’ONG duu a terme des de 2017, amb el qual que denuncia la discriminació extrema de nenes i noies, per motius de tradicions d’origen tribal – hinduistes, que consideren a la dona impura quan té la menstruació. I que a més les exposa a violacions, o a morir fora de casa seva quan han de practicar el chhaupadi. A través de tallers i activitats, promou l’educació i el debat públic sobre aquest factor sociocultural al país.

    Amb aquest nou projecte, Clara Garcia i Ortés, co-fundadora de be artsy, que ha estat nominada pel premi humanitari Robert Burns en la seva edició de 2020, va començar fent-se càrrec el 2018 personalment d’apadrinar dues noies, la Manisha N. i la Tejana, i el 2019 be artsy ha comptat amb dos padrins que donen suport a dues noies més, la Sangita i la Manisha B. Per seguir amb el projecte treballen per trobar spònsor per l’escolarització de la Tulsi i la Kamala. El feedback, el retorn, en termes de major benestar i autoseguretat, que aquestes noies donen ha animat l’entitat a iniciar aquest projecte. Algunes voluntàries han començat a donar classes d’anglès, en línia, a les noies, per ajudar que puguin comunicar-se millor amb les persones que participin en el projecte, amb suport per pagar l’escola i tenir l’ajuda bàsica en el dia a dia que faciliti seguir l’escolarització.

    Text Josep Marín & Fotos© Clara García Ortés.
    

    Per 1,80 € al dia, canvies el futur d’una nena i evites que la casin amb setze anys!

    Hi ha diferents maneres per ajudar-les:

    Grup de Teaming per les nenes: https://www.teaming.net/edufemproject: 1 euro al mes – fes-te del grup i aconsegueix amics que t’ajuden a apadrinar!

    Donació regular: a https://donorbox.org/againts-chhaupadi

    Associat: https://beartsy.org/associate/

    🙂 Gràcies!

  • Diari de viatge: 2076/2019 – seguiment, adaptació i planificació per al futur

    Diari de viatge: 2076/2019 – seguiment, adaptació i planificació per al futur

    Seguiment del projecte – novembre 2019. Estàvem a Katmandú, gairebé a punt per emprendre de nou el viatge cap a Achham.

    Aquesta vegada l’equip que va viatjar des de Katmandú es componia de Rupa: manager del projecte; Simran: estudiant de cooperació Internacional en pràctiques; Sharmila: salut, comunitària, encara que ens acompanya com a traductora; Rita: periodista, que acompanya el
    projecte per fotografiar en persona el que hi passa i així completar una notícia sobre el treball que realitzem; Clara: directora de el projecte; i Bea: terapeuta menstrual.

    En arribar a Mangalsen ens esperaven les noies: Texana i Manisha com coordinadores del projecte, Hiunkala i Rohina com a formadores, i Tulsi, Manisha, Kamala, Sangita, Rabina i Janaki com mentores.

    El primer a l’agenda era arribar a Mangalsen i facilitar una formació per a les formadores i mentores sobre com es desenvoluparia el seguiment. Era important que totes sabessin què era el que s’esperava d’elles.

    Com sempre, arribar a Mangalsen va ser una aventura, barreja de busos i jeeps, intercalats amb parades de te i snacks per sobreviure als 2 dies de viatge ( ‘hem reduït un dia !!).

    En un sol dia vam explicar a tot l’equip com dur a terme el seguiment, les rutines, temps i materials, i ens vam separar en grups per cobrir als 12 pobles que havíem de visitar. A cada equip hi havia noies per a les quals no era la primera vegada que feien el seguiment, i ja coneixien les rutines de cada any.

    Érem 3 equips, cada un dels quals, com a primera tasca, va visitar un poble de la municipalitat de Sanphebagar (Patalkot, Sirkot i Kalsen), i després hauríem de visitar els tres pobles de cadascuna de les altres tres municipalitats: Turmakhand, Dhakari i Mangalsen.

    Ens vam separar i vam començar amb el seguiment. Passem 3 nits a cada poble i durant aquest temps vam haver de trobar a totes les dones de la vila i a totes les nenes de l’escola que fan servir la copa menstrual, realitzar el seguiment amb elles, i el dia abans d’anar-nos a mostrar a tota la gent del poble la pel·lícula de Mira Rai.

    Per sort, dins de l’equip, havíem dividit les tasques a realitzar, així que treballarem juntes  perquè tot es dugués a terme de la manera més eficaç possible, cosa que de vegades, al Nepal, sembla impossible!

    De seguida ens vam adonar que trobar a totes les dones era molt difícil, la majoria eren al camp treballant, i no tenien temps per venir a l’escola a fer el seguiment. Pel que, com diu la dita, «si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma»: vam recórrer tot el poble i els voltants buscant dones, trucant a les portes de les cases, preguntant a la gent que trobàvem pels camins…

    Després d’aquest primer poble, ens vam reunir totes en Sanphebagar, per comentar la jugada, posar sobre la taula problemes que havíem tingut, i dubtes que haguessin sorgit. Vam menjar juntes i vam posar en comú les primeres impressions.

    La salut de Rupa havia estat molt precària durant aquests primers dies i en veure que no millorava, vam decidir que era millor que s’anés a Katmandú amb la Rita amb l’avió des de Dhangadhi.

    En els tres pobles les coses havien anat regular, el que ens va fer pensar que algú havia estat interrompent la feina, i teníem les nostres sospites de qui (i una mica més que sospites …).

    Durant els següents dies, els 3 grups vam recórrer els 9 pobles restants: Jupu, Banatoli i Mangalsen, de la municipalitat de Mangalsen; Dhamali, Toshi i Raniban de la municipalitat de  Turmakhad; i Hichma, Dungachalna i Dhakari de la municipalitat de Dhakari.

    No varem trobar a totes les usuàries, així que va quedar clar que la feina no estava acabada, i vam decidir que les formadores continuarien a principis de desembre. Necessitàvem saber si cada usuària de la copa l’estava fent servir, si estaven contentes amb ella, si necessitaven
    alguna cosa, si gràcies a l’ús de la copa i els tallers que vam oferir al maig la seva relació amb la menstruació havia millorat, i si havia canviat en alguna cosa de com viuen els seus dies de sagnat menstrual; i el més important: Segueixen practicant el chhaupadi?

    Tota aquesta informació és crucial per a la continuació del projecte. El 15 de novembre vam acabar l’últim poble, vàrem portar tot el material restant a Mangalsen i ens preparàrem per tornar a Katmandú.

    Les noies d’Achham faran una altra formació de la copa menstrual al febrer i l’equip tornarà al maig des de Katmandú per al projecte de l’any 2020. Seguim treballant, amb tot el nostre cor i ganes posades en el projecte. Gràcies per donar-li suport!

    Text & ©fotos de Bea San Román, traducció de Clara García Ortés

    Fes-te sòci@. És important. Et necessitem.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Dóna 1€/mes al Proyecte Rato Baltin o a Projecte Edufem.

    O altres formes de donar a https://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • No et perdis les exposicions sobre Rato Baltin!

    No et perdis les exposicions sobre Rato Baltin!

    Fa dies que anem parlant sobre les exposicions, us les volem presentar.

    Exposició sobre Rato Baltin

     

    La idea de barrejar les fotos que fan les nenes durant el projecte Rato Baltin, amb fotografies de dones creatives d’aquí va ser de la Magda Gavaldà.

    L’exposició és en realitat 2 exposicions diferents i una instal·lació, barrejada amb xerrades per part de la Clara Garcia i Ortés o alguna altra persona de l’associació.

    La primera exposició és en foam i voltarà per les biblioteques de Barcelona, i també per ciutats de les rodalies, una bona temporada. És la que ara es pot veure a Poble Sec (Biblioteca Poble Sec-Francesc Boix) fins al dia 10 de desembre i a partir del dia 11 de desembre es podrà veure a Cornellà.

     

     

     

    La segona va en forma de roll-up i no va arribar del tot a temps per Tona (Donaveu Associació de Dones de Tona – Biblioteca Caterina Figueras), que en van fer una d’alternativa i fantàstica, però sí que en podreu gaudir a la Biblioteca Volpelleres Miquel Batllori de Sant Cugat fins a finals de mes, després marxarà cap a Berga a passar el gener!

     

    Exposició sobre Rato Baltin

     

     

    El Comissariat artístic de l’exposició va a càrrec de l’Alba Metzger i no ha estat una feina gens fàcil lligar idees tan diferents en una sola exposició.

    Fins ara hem comptat amb l’ajuda de la Núria, la Paula i la Laura pel muntatge. En les futures comptarem amb més voluntàries!

    La instal·lació, la podeu veure als aparadors de la Biblioteca del Clot – Josep Benet (a l’edifici del Museu del Disseny) fins finals de desembre i ha anat a càrrec de la Viviana Sansone (els vídeos els ha preparat la Marina Gallego).

     

     

    Us esperem el dia 17 de desembre a les 18:30 h a la xerrada que donarà la Clara!

     

    Moltes gràcies a totes les persones implicades i si us plau, si us voleu implicar o portar les exposicions, instal·lacions i xerrades al vostre poble, o voleu ajudar-nos en els muntatges, poseu-vos en contacte amb nosaltres! info@beartsy.org.

    Gràcies a tothom per la fantàstica acollida!

    Associeu-vos al nostre projecte! Us necessitem més que mai!: https://beartsy.org/ca/associat/

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Com seria créixer sent dona en Achham, Nepal?

    Com seria créixer sent dona en Achham, Nepal?

    Han estat ja molts mesos des que vaig deixar Nepal. La meva vida com a voluntària en el Projecte Rato Baltin sembla molt llunyana, perquè han ocorregut moltes coses des que vaig marxar d’Achham, però encara puc sentir com ser part d’aquest projecte va provocar canvis en mi mateixa i en la meva vida.

    Quan al principi vaig començar a escriure sobre la meva experiència com a voluntària, vaig pensar que compartiria el meu punt de vista sobre la contribució de la tecnologia en projectes de desenvolupament. De fet, la majoria de les meves tasques com a voluntària eren preparar formularis en aquesta nova aplicació que utilitzàvem per a recollir dades en el camp. Aquest programari, «Kobotoolbox», em va mantenir ocupada des de febrer fins que vaig deixar Kàtmandu al juny. Jo era una estudiant de cooperació internacional i havia après la importància de recollir dades en el camp, i Kobo era una tecnologia fantàstica que ens permetria aconseguir tota la informació que necessitàvem sense necessitar estar connectats a Internet. Amb aquesta eina, podíem recollir i guardar totes les nostres dades des de llocs remots i descarregar-los tan aviat tornéssim a l’oficina amb connexió a internet. Les dades són essencials perquè ens proveeixen informació sobre l’impacte del projecte i amb l’ús de la tecnologia la informació queda protegida i s’evita perdre papers. És també una gran ajuda per a apoderar a la població perquè és una eina genial per a desenvolupar noves habilitats i tenir accés a informació fiable de forma més ràpida.

    En efecte, era sorprenent veure a les joves mentores i formadores aprendre a utilitzar les tablets. Les responsabilitats que comportaven les seves tasques les ajudaven a créixer i tenir confiança en el que eren capaces de fer en tan curt termini de temps. I per a mi, el desafiament era ser capaç d’explicar-les com utilitzar l’aparell sense parlar el mateix idioma. Paciència i imaginació es van convertir en els meus millors amics i em vaig assegurar de mantenir aquestes qualitats durant el temps que vaig passar als pobles.

     

    A girl learning and working with a tablet, in Nepal

     

    Quan vaig començar a escriure el primer esborrany d’aquest testimoniatge em vaig adonar que no estava parlant sobre el que sentia respecte a la meva experiència amb el projecte. No era capaç d’expressar els meus sentiments cap al mateix perquè no podia fer un pas enrere per a mirar i veure el que havia portat a la meva vida. Jo estava segura que el projecte tenia un impacte positiu en les noies i dones d’Achham, però no podia veure l’impacte que tenia en la meva pròpia vida.

    Vaig haver de recordar: per què vaig decidir anar a l’oest de Nepal en comptes d’anar de senderisme? Nepal era una destinació somiada per mi des de feia molt de temps, però haig d’admetre que, excepte pel fet que és el lloc de naixement de Buda i que hi ha moltes activitats d’exterior a causa de la cadena de muntanyes, no coneixia massa sobre la gent i la cultura. De manera que quan la meva amiga Marisol va venir de tornada del seu viatge a l’Annapurna, i em va dir que havia conegut a aquesta fantàstica dona espanyola que fa un increïble treball per a les dones joves lluitant contra la pràctica del Chaupadi, la meva primera i única pregunta va ser: què és el Chaupadi? Estava estudiant cooperació internacional, i havia analitzat tota mena de projectes diferents sobre l’apoderament de la dona, però mai havia sentit parlar d’una pràctica tan degradant i perillosa per a dones i noies. Quan vaig començar a investigar i em vaig fixar en les accions del Projecte Rato Baltin, vaig tenir clar que volia formar part d’això! Volia ser capaç d’utilitzar els meus coneixements d’aquests dos anys d’estudi de cooperació internacional per a un projecte en el qual cregués. A més d’això, fos una oportunitat per a mi de descobrir aquest país que somiava explorar.

    El meu semestre a la universitat havia acabat i estava volant i conduint tot el camí cap a Sanfebagar en Achham, a mitjan abril. Quan Clara em va dir que em prendria dos dies amb autobús per a arribar al nostre punt de trobada per a la formació, haig d’admetre que no estava segura d’on anava, i estava una mica preocupada. Havia de trobar el camí fins allí jo sola perquè no em va donar temps a marxar-me de Kàtmandu amb la resta de l’equip. Va ser la meva primera trobada amb la cultura nepalesa. Havia de creure que, sense importar quant temps em portaria, dia i nit conduint per carreteres plenes de sots, arribaria a la meva destinació. Havia de deixar anar la por al desconegut i simplement deixar-me estar en el moment present, i saber que tot aniria bé. Encara puc recordar la calor, la pols i el soroll en la carretera, i com em vaig sentir maldestra, cansada i perduda en el meu primer dia de formació. Però allí estava per fi!

    Aviat em vaig adonar que formar part del projecte no era sol sobre mi ajudant i compartint els meus coneixements. En Achham, més que res estava rebent i aprenent. Encara que no podia expressar-me en paraules, estava interactuant amb les noies. Les joves mentores, Lalita, Sangita, Manisha i Tulsi, amb les quals compartia habitació, estaven sempre preocupades pel meu benestar perquè sabien que les condicions en les quals vivíem eren inusuals per a mi. De seguida vaig formar part del seu món i d’alguna manera em van mostrar el que era ser una dona jove en Achham.

    Jo estava impressionada per la seva dedicació a les seves tasques, i segons les observava preparar-se per a la classe cada matí, no podia evitar imaginar com seria les coses per a elles si no tinguessin l’oportunitat d’impartir la classe d’educació sexual per al Projecte Rato Baltin. Haurien estat probablement en el camp o ajudant amb les tasques casolanes, però en comptes d’això, estaven fent canvis en la seva comunitat orgullosament.

    En cadascun dels tres pobles que visitem, l’estil de vida era diferent, però la falta d’accés a aigua neta era sempre el problema més gran. Vaig haver d’acostumar-me a dutxar-me usant la canella d’aigua principal a la roba interior i sent observada amb curiositat per qualsevol que vingués a omplir els seus atuells.

    En Hichma, el primer poble, em vaig sentir de seguida com a casa. Els membres de la comunitat ens van proporcionar una calorosa benvinguda i rebem un fort suport per part seva. En el col·legi, els estudiants es van mostrar molt oberts i interessats per la classe que les noies impartien, i quan el nostre treball acabava, els meus passejos habituals a última hora de la tarda em permetrien prendre fotos de les dones i del paisatge. Estava prenent fotos de moments que no oblidaria mai. Vaig pensar que podria entendre el que se sent una dona en Achham mirant-les i vivint amb elles, però la veritat és que no em vaig poder sentir identificada respecte a la pràctica del Chaupadi. Jo mai em trobaré en la tessitura que m’obliguin a dormir en una cabanya i ser considerada impura cada mes. No importa quant pugui estudiar els problemes que comporta aquesta pràctica, jo mai sentiré la por d’estar sola, el sentiment d’injustícia i rebuig, el sentiment de no ser capaç d’anar a resar al temple o el sentiment que em demanin que mengi separada de la resta de la família. Fins i tot si passo temps viatjant i fins i tot si em quedo el suficient temps com per a submergir-me en la cultura i tradicions, mai sabré el que se sent creixent i vivint en un país subdesenvolupat. Encara que mai em vaig sentir com una privilegiada en el meu propi país, als pobles a Nepal vaig poder sentir l’afortunada que era per créixer en un entorn on puc ser lliure de ser la dona que he triat ser. Tinc sort perquè vaig néixer en una part del món on vaig poder ser lliure per a fer qualsevol cosa amb la meva vida i estimar a qui vulgui. No importa si sóc rica o pobra, encara tinc el dret de decidir per mi mateixa el que vull fer amb la meva vida.

     

    Photo: Anne-Laure Crepin, a chhaugot

     

    It then became even more obvious that I should use these privileges to help those who need change in their conditions and lives. As a foreigner, it wasn’t my role to force or impose new habits or try to change their traditions. I could only set an example of how free a woman can be when she has the tools to make her period more comfortable and experience it as a natural process. For that, the menstrual cup is the best solution, and any woman can benefit from it. As a privileged individual, it is my responsibility to act and help those in need. What I came to learn is that we are responsible for our own changes. The girls, mentors, and trainers took the opportunity that was given to them. They transformed their life for a while – and probably forever, and I strongly believe that our time with the Rato Baltin Project will also have an impact on young women in Achham and make changes in their lives. As far as I am concerned, I know I will be back in Nepal and my participation in the Rato Baltin Project isn’t over yet. Today I feel grateful for the opportunity to be part of this adventure and every month when it is time to use my menstrual cup, I cannot help but remember what it was like to be woman in Achham.

     

    Workshop with girls in Achham

    Escrit i fotos per Anne-Laure Crepin, correcció de Shae Marineau, traducció d'Ixone Saenz.
    

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Explorant-me  (Testimoni d’una voluntària nepalesa)

    Explorant-me (Testimoni d’una voluntària nepalesa)

    Testimoni escrit en nepalès per Rupa Pandey, després de la versió nepalesa podeu llegir la traducció al català.



    Igual que qualsevol altre dia, l’11 de gener de 2019, estava revisant el meu Facebook i de sobte una publicació va cridar l’atenció: aquesta publicació tractava del Projecte Rato Baltin, sobre la tradició menstrual «Chhaupadi», que encara es practica i està profundament arrelada al districte d’Achham, en el llunyà oest del Nepal. Aquesta publicació explicava com el projecte havia estat ajudant a dones i nenes en edat de menstruació durant dos anys mitjançant la realització d’un programa de conscienciació sobre la gestió de la salut menstrual i proporcionant opcions més favorables a la salut i el medi ambient que les compreses sanitàries, és a dir les «copes menstruals», que fan que la menstruació sigui una mica més fàcil per a les dones i nenes en Achham.

    La paraula «Chhaupadi» em va inquietar molt. El significat d’aquesta paraula és tan cruel. Quan esmentem Chhaupadi només parlem d’Achham, però encara es practica algun tipus de Chhaupadi en tots i cadascun dels pobles i ciutats del Nepal. L’única diferència és que les dones i nenes que menstruen a Achham es veuen obligades a dormir al chaugoth. Exceptuant això, la resta és bastant similar a tot el país: no toquis això, no vagis allà, no facis això, no ets pura … Moltes de nosaltres hem crescut amb totes aquestes restriccions i hem escoltat aquestes paraules molt dures durant tota la nostra vida. És realment dolorós.

    Després de llegir aquesta publicació, vaig sentir una gran necessitat de col·laborar en el projecte, així que immediatament vaig escriure un missatge al projecte Rato Baltin demanant:  ‘Com podem ajudar al projecte a part del suport financer?’. L’endemà, el 12 de gener de 2019 Rato Baltin va respondre al meu missatge amb un «Hola, em dic Clara, pots venir a la nostra oficina si vols ajudar» i va incloure el mapa d’ubicació. Així  va  començar la meva relació amb Rato Baltin.

    Vaig començar a treballar amb Rato Baltin com a voluntària a partir d’aquest gener, i la meva responsabilitat principal era traduir tots els documents relacionats amb el projecte al nepalès. Clara em va preguntar si volia anar a Achham a l’abril pel projecte. Al principi li vaig dir que només aniria 15 dies, però després vaig canviar d’opinió i vaig voler estar dos mesos del principi al final del projecte de Rato Baltin a Achham. Aquesta decisió va canviar la meva vida d’una manera molt positiva.

     

     

    Quan vam acabar tota la feina per al projecte a l’oficina de Kàtmandu, ens vam posar rumb a Achham, el 14 d’abril de 2019. Després de 2 dies de viatge en autobús i jeep, vam arribar a Sanfebagar, pertanyent al municipi d’Achham, on ens van donar un curs per convertir-nos en formadores durant 10 dies. El projecte Rato Baltin havia estat funcionant només a la municipalitat de Mangalsen durant 2 anys, però a partir d’aquest any el projecte havia de funcionar en una municipalitat més que és Sanfebagar i 2 municipalitats rurals més, Dhakari i Turmakhand.

    El 17 d’abril de 2019 va començar la nostra formació. 5 voluntaris estrangers també formaven part de l’equip, col·laborant amb el projecte. La meva feina durant la formació consistia en la traducció dels textos del curs, perquè els nostres instructors, així com mentors puguin entendre els textos, i traduir les seves preguntes i curiositat a Clara. Vaig estar allà com a traductora perquè totes les nostres mentores i formadores eren noies locals d’Achham, i no entenien bé anglès. Durant els 10 dies del curs formatiu a Safebagar vaig tenir l’oportunitat de conèixer tant les nostres mentores, instructores com a voluntàries estrangeres. També la d’aprendre a conviure junts mentre ens donàvem suport mútuament. Cada dia després del curs solíem anar a fer un cafè amb un brownie. Un brownie a Achham era com aigua en el desert. Ara, quan recordo aquells moments, m’adono que, per ser feliç, realment no necessites tantes coses. Perquè les petites coses poden proporcionar-nos immensa felicitat també.

    Quan van acabar els 10 dies de formació, va arribar el moment d’acció: el nostre equip va haver de sortir cap a les seves respectives destinacions de treballs. Cada equip tenia 1 voluntària estrangera. Dir adéu va ser molt difícil per a mi després del vincle que havíem format. Però, al mateix temps, era conscient que tindria l’oportunitat de reunir-me amb totes les membres del grup una altra vegada perquè Clara i jo estàvem en l’equip directiu.

    Com a part de l’equip directiu, Clara i jo vam haver de visitar almenys un lloc de cada equip amb la finalitat de supervisar i avaluar el seu treball. Vaig poder tornar a veure a tots els membres de cada equip, i vaig aprofitar l’ocasió de poder apropar-me i conèixer-les més a fons. Les noies em deien didi, que significa germana gran, i solien acudir a mi per a tots i cada un dels problemes que tenien. Al principi els ensenyava amb enuig i grolleria, però em vaig adonar a poc a poc que podia aportar molt més amb paciència, cura i amor.

    Aquest projecte m’ha ensenyat a ser més pacient i amable en la meva vida personal. Les voluntàries estrangeres també necessitaven la meva ajuda cada vegada que havien de comunicar-se amb les noies perquè ni les voluntaries estrangeres ni les nostres noies podien entendre l’idioma de l’altre. Col·laborava prestant la meva ajuda perquè poguessin tant comunicar-se, connectar-se i entendre entre ells. Va ser un privilegi poder contribuira mb el meu granet de sorra.

    Vaig tenir una bona relació amb totes les voluntàries estrangeres. Tot i ser de diferents cultures i orígens, vam poder conviure com una família, ajudant-nos i consolant cada vegada que estranyàvem a les nostres famílies. Durant l’estada en els remots pobles d’Achham, de vegades vam haver de dormir tots en la mateixa habitació. A causa de la superstició del Chhaupadi, una vegada ens vàrem veure obligades de passar la nit a la biblioteca de l’escola.

    Dos mesos en Achham m’han ensenyat molt i vaig poder conèixer el Nepal real. Fins i tot el menjar senzill que menjàvem al poble era deliciós, a part a causa de l’afecte que la gent ens mostrava. Ni tan sols disposàvem de les coses bàsiques que necessitàvem al poble, però mai vaig sentir que em faltés alguna cosa.

    Sempre agrairé a la Clara i al projecte Rato Baltin per la increïble oportunitat.

    Em considero molt afortunada d’haver pogut ajudar a les dones i nenes d’Achham. Em vaig sentir molt orgullosa quan vaig veure que la confiança de les nostres mentores i voluntàries anava creixent gradualment i se sentien més apoderades al llarg de la realització del projecte.
    En una societat en la qual la menstruació es considera un tabú, quan les nostres noies descriuen com de neta i pura és la sang menstrual, em sento realment orgullosa de ser dona. El treball que està fent el Projecte Rato Baltin per a les dones i nenes d’Achham és veritablement significatiu i mereix respecte.

    No puc descriure les cares felices de les dones i les nenes quan poden parlar sobre la seva menstruació i reben les seves copes menstruals. El Projecte Rato Baltin està repercutint d’una manera molt positiva les condicions de la menstruació de la població femenina Achhami.
    No té preu.

     

     

    Ara que he tornat a la meva vida normal, aquests 2 mesos a Achham sempre els guardaré amb molt afecte al meu cor. Aquests moments són molt preuats per a mi.
    Tots aquests records d’Achham, com banyar-se a la comunitat, vestides amb el nostre petit-cot, esperar a la cua per utilitzar el bany, la caminada nocturna cap al poble i travessar el bosc, són tan bonics. La vida simple i l’amor de la gent d’Achham ha fet d’aquest lloc una cosa molt especial per al meu cor.
    Sento que Achham és com la meva segona casa.

    Durant aquests dos mesos treballant amb el Projecte Rato Baltin a Achham vaig tenir l’oportunitat d’aprendre moltes coses. Vaig establir algunes relacions precioses i belles que sempre romandran en el meu cor. L’amor i l’afecte de les nostres noies em fan sentir com si fossin les meves pròpies germanes petites (Bahini), i desitjo la seva felicitat i progrés en les seves vides futures.

    La meva confiança ha crescut juntament amb la de les nostres noies. Puc apreciar el canvi en mi mateixa abans d’Achham i després d’Achham. Aquest canvi és molt positiu. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-me a mi mateixa i les meves capacitats. He desenvolupat l’habilitat d’afrontar i gestionar situacions difícils, així com la de com conviure i treballar al costat d’un equip, i de poder ajudar altres persones.
    El Projecte Rato Baltin m’ha donat una bella família. Vull expressar la meva gratitud al Projecte Rato Baltin i Clara per acceptar-me com a membre i donar-me l’oportunitat de créixer positivament.

    Moltes gràcies, Clara i el Projecte Rato Baltin, per creure en mi.

    Escrit per Rupa Pandey, fotos © Anne-Laure Crepin, traducció de Ixone Saenz.
    

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Posant la llavor del contrapoder (Observacions d’una voluntària)

    Posant la llavor del contrapoder (Observacions d’una voluntària)

    Un dia a la pàgina de Facebook de la universitat en què que estic estudiant un grau d’Antropologia Social i Cultural vaig llegir un anunci on deia que es buscaven antropòlegs voluntaris per a un projecte al Nepal. Aquest nom, Nepal, em va cridar l’atenció; un país que m’encanta, que he visitat 7 vegades i en el qual, des del meu primer aterratge a Katmandú, sense encara sortir de l’aeroport, em vaig sentir com si s’arribés a un lloc familiar. Estava en un moment de la meva vida que em permetia agafar-me uns mesos lliures i per tant vaig enviar la meva candidatura a l’ONG.

    Vaig parlar per Skype amb Bea, qui em va explicar el projecte i la pràctica cultural, el Chhaupadi, raó de la intervenció de l’ONG a la comunitat; pràctica que, malgrat els meus viatges al Nepal, desconeixia que es portés a terme d’una manera tan absoluta.

    Un cop seleccionada, em van explicar el meu rol com antropòloga: «trobar una estratègia per involucrar els xamans i els homes en el procés de conscienciació que s’espera aconseguir amb la intervenció».

    Ui, ui, senzill (per descomptat ho dic irònicament, sobretot per a una antropòloga en procés de formació), però m’agrada, perquè ja m’indica l’enfocament complet a tots els nivells de l’ONG.

    Mai havia col·laborat amb una ONG, sempre he estat una mica desconfiada; per tant, vaig organitzar un pla B (sí, perquè jo sóc més de tenir un pla B, i no com fa Bea, estupenda persona, membre de be artsy, que enfoca tota les seves energies perquè el pla A es realitzi), decidint portar-me tot el meu equipatge de muntanya per perdrem per unes quantes setmanes en les poderoses i energètiques muntanyes d’Himàlaia per si de cas el projecte no m’agradava… Doncs sí que em vaig fer un trekking, però al final del projecte, perquè aquest últim em va encantar.

    El projecte intenta conscienciar les persones de la comunitat sobre el que és la menstruació, impartint un taller d’educació sexual, higiene i salut menstrual a les escoles, i oferint la copa menstrual com a solució ecològica i higiènica, tenint en compte que moltes dones utilitzen draps o porten dues, tres calces, en lloc d’usar compreses.

    Aquesta formació és important, atès que en el currículum escolar encara no hi ha una secció que tracta d’aquests temes. Raó per la qual la pràctica del Chhaupadi està tan arrelada, perquè desconeixen què és la menstruació en el sentit biològic.

    Durant les meves entrevistes, a la pregunta «que és la menstruació?», la resposta era Chhaupadi. És a dir, no es distingeix el procés biològic d’una tradició, l’origen precís es desconeix però segueix sent transmesa automàticament de generació en generació per la gent gran. La superstició que les dones siguin impures representa l’únic coneixement que les adolescents reben sobre què és la menstruació.

     

     

    Els tallers estan dirigits als nens i adolescents, d’ambdós sexes, els qui en uns anys seran marits, dones i pares, potencials agents de canvi, mentre que les persones que actualment són grans, tant homes com dones, juntament amb els xamans, no són proclius al canvi, pel que fa a la pràctica. Això és justament el reflex de l’estructura social patriarcal, en la qual la dona ocupa un paper subordinat i els grans tenen molt poder. És una pràctica que no té beneficis ni funcionalitat de cap mena per a les dones, excepte la de donar suport a l’estratificació de gènere en el si de la societat.

    L’enfocament se centra en adolescents i nens, però al mateix temps s’inclou a les persones que ocupen les posicions socials de poder: se’ls informa, però sense deixar-los el comandament.

    Això és un altre punt que m’agrada, perquè deixar-los el comandament significaria canviar la forma però no l’essència: se seguiria atorgant poder i reconeixement a qui ja el té, deixant en les ombres a les dones, confirmant una estructura de poder desigual.

    Els que imparteixen els tallers són noies locals que viuen a la comunitat, plantejament que aconsegueix el que més m’ha agradat del projecte: be artsy està donant una oportunitat a aquestes noies, aportant-los coneixement a través d’una intensa formació, els paga, i sobretot, la part més valuosa: els proporciona seguretat en si mateixes, els dóna la possibilitat d’empoderar i emancipar-se. No el poder negatiu i destructor que els confereix la societat, més aviat el poder de trencar amb l’estructura mental que els fa sentir inferiors i impures.

    Aquesta és la cosa que més m’ha emocionat: poder veure com noies entre els 16 i els 18 anys han canviat després d’estar 50 dies junts.

    Hiukala, la formadora del meu grup, té 18 anys i, més que d’altres, representa aquest ràpid i intens canvi. Quan la vaig conèixer durant la formació era tan tímida que quan li vaig preguntar: «com et dius?» Em va contestar xiuxiuejant el seu nom i mirant avall; parlar en públic, impossible.

    La veritat és que no me la imaginava impartint tallers davant de desenes d’adolescents i parlant amb els xamans, però estava equivocada. Dia rere dia, amb molt d’esforç i voluntat, al costat de Kamala, Goma i Basanti, les altres noies del grup, vaig veure com s’estava enfortint fins a poder arribar al seu poble i dir als seus pares que a partir d’aquest moment no acceptava ser bandejada durant els dies de la regla.

     

     

    Es converteixen en símbol per a les dones de la seva pròpia comunitat i sobretot una referència, perquè cada dos mesos les formadores fan un seguiment amb les dones i noies que utilitzen la copa, tant per monitorar l’ús correcte de la copa com la seva repercussió pel que fa a la pràctica del Chhaupadi.

    Aquí introdueixo un altre punt a favor del projecte: formant a noies de la comunitat, els proporcionen les eines per transmetre coneixement, alhora que afavoreixen el desenvolupament d’un context de debat que no existiria a causa de l’entorn polític (subordinació de les dones), sociocultural i econòmic, que fa que les dones estiguin tot el temps ocupades en tasques dirigides al sosteniment de la llar i la cura de la família. Conformen un espai de conjunt des d’on poden sorgir resistència i canvi, però deixant la gestió a les persones de la comunitat, els que activen el canvi si ho desitgen i ho veuen necessari.

    Una forma de resistència que actualment es manifesta es presenta exclusivament en les cançons que narren els sofriments del Chhaupadi i invoquen als déus perquè les deixin lliures de romandre a casa seva.

    Finalment, però no menys important, és la part de la fotografia participativa.

    La diversitat cultural no es fa notar només en aspectes exteriors, materials i visibles, sinó també en aspectes invisibles com les emocions, prevalent unes més que d’altres. Parlant de menstruació s’imposa la vergonya sobre la naturalitat, de manera que amb l’ocupació de la fotografia com a mètode de comunicació alternatiu a la paraula, però igual d’eficaç, es convida a les dones a compartir la seva visió i experiència sobre la menstruació, modalitat que destaca la sensibilitat del projecte.

     

     

    Aquest projecte no té repercussions exclusivament sobre els habitants de la comunitat, sinó també sobre totes les persones que contribueixen: la meva experiència en el «camp» ha estat molt intensa, sobretot des d’un punt de vista humà.

    Començant per l’equip de be artsy, compost per persones estupendes; poques, però que valen molt, que tot i les nombroses dificultats i imprevistos quotidians porten endavant el projecte amb determinació i compromís de forma completament gratuïta i voluntària.

    La seva tasca es caracteritza per l’esforç, la passió, l’entrega, la creença en l’activisme i el canvi social, la qual cosa, com he descrit anteriorment, es reflecteix en la qualitat del projecte.

    Em va sorprendre la transparència en la gestió i la cura en el tracte. Tots els aspectes que han fet que el meu pla B no es concretés.

    La intensitat és deguda també al context precari, que necessita un bon esperit d’adaptació i fins i tot d’abandonament d’un mateix, pel que fa a una persona occidental en comunitats aïllades on ningú parla anglès.

    Sens dubte ha estat l’experiència més autèntica de totes les meves estades al Nepal: en un entorn càlid, esperar que et bullin aigua per poder beure, menjant exclusivament dal bhat i oblidant-te de la possibilitat de poder triar una altra cosa, però adonant-te de com ets d’afortunada perquè en la teva vida quotidiana el tens, dutxant a l’aire lliure amb un incòmode sac anomenat petit-cot i compartint habitacions, de vegades fins i tot llits, amb persones i bestioles. En tornar vaig haver de buscar en el diccionari el significat de la paraula privacitat: durant aquesta estada va caure en desús.

    Em van comentar al principi que anava a viure com una nepalesa, però això no va ser possible, perquè el meu color de pell, juntament amb l’hospitalitat local, em van atorgar sempre una posició privilegiada, encara que el meu rol resultés incòmode per a alguns pagesos (homes i xamans). Sempre vaig gaudir del llit més gran, del coixí més còmode, sovint no vaig haver de fer cua a la font per dutxar-me i qualsevol petició que pogués plantejar es convertia en assumpte i obligació de la comunitat.

    Sense oblidar que tenia angelets amb mi: Hiukala, Kamala, Goma i Basanti, formadores i mentores de be artsy que durant l’estada han vetllat per mi.

    Una experiència inoblidable i que et toca la fibra sensible: vaig viatjar per conèixer unes aldees i les seves pràctiques culturals, i vaig acabar coneixent-se millor a mi mateixa.

    Dhanyabad!

    Escrit, i © fotos, per Eleonora Bordogni, traducció per Ixone Saenz
    

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Rato Baltin 2019: valoració general de la primera part del projecte

    Rato Baltin 2019: valoració general de la primera part del projecte

    Després de descansar uns dies, després de tornar del Nepal, us expliquem com ha anat aquesta primera part del projecte Rato Baltin 2019.

    Teníem una aposta arriscada: cobrir tants municipis com els recursos monetaris ens permetessin. Des de setembre del 2018 ho vàrem preparar tot per a 6 municipalitats, però després del viatge sobre el terreny que vam fer al gener, i després de veure quines dificultats tindríem, i veient els recursos econòmics que semblava que havíem trobat, vam decidir centrar-nos en 4.

    Aquesta decisió ens ha portat coses positives i negatives. Sempre diem que al Nepal tot canvia i pot passar de tot, però aquest any hem pogut comprovar que això és aplicable fins al nostre país, també. A Catalunya ja tenim aquell proverbi que diu: No diguis blat fins que no estigui al sac, i ben lligat.

    Les coses positives:

    Hem realitzat 4 municipalitats (16 escoles/poblats)

    • Sanfebagar, municipalitat amb una alta presència de chhaupadi, tot i no ser tan remota com altres. És on està situada la nostra contrapart d’Achham, per aquesta part del projecte. Són 3 pobles/escoles
    • Dhakari, just a la muntanya davant del nostre estimat Basti. 3 pobles/escoles
    • Turmakand, una de les zones més remotes d’Achham, a prop del riu Karnali. I on l’any passat va morir la noia que els seus pares van enterrar per intentar amagar-ho. 3 pobles/escoles
    • Mangalsen, municipalitat on hem treballat els 3 últims anys i d’on és gairebé tot el nostre personal. 4 pobles nous/escoles, + 3 de l’any passat. Al novembre durant el seguiment farem els altres 2

    Així: A Achham durant aquest 2019 hem estat treballant en 16 pobles/escoles i al novembre li sumarem 2 més. Hem arribat ja a 5347 beneficiaris directes. Amb 1353 noves usuàries de la copa menstrual. El que més por ens donava a nosaltres del projecte d’aquest any, era que totes les facilitadores eren, o bé dones locals de cada municipalitat, o bé les nostres antigues alumnes d’altres anys. D’una banda, teníem la seguretat que el missatge arribaria millor amb noies locals que amb infermeres de Katmandú; de l’altra banda, ens feia por veure si haurien assimilat la formació que els vam donar al setembre, i la súper intensiva, de 9 dies, que els vam donar abans de començar.

    I he de dir que aquí va ser la meravellosa sorpresa i del que ens sentim totes, molt orgulloses: les noies van estar completament a l’altura de la situació en tot moment. On no arribava una, arribava l’altra i els grups es van complementar de manera meravellosa!

    Veure aquestes nenes tan segures de si mateixes i apoderades, ha estat una de les millors coses del projecte, només per això, ha valgut la pena!

    En cada grup, hi havia com mínim 1 instructora (en alguns n’hi havia 2, perquè teníem a 6 noies formades) i 3 o 4 mentores (exalumnes nostres, usuàries de la copa de Ruby Cup) i una voluntària estrangera.

    Per a cadascuna de les voluntàries estrangeres ha estat una experiència dura: les noies gairebé no entenen anglès. Però interessant. Bea ja va escriure sobre la formació que vam fer a Sanfebagar, i Eleonora, Anne Laure i Maisei ho faran quan tinguin temps. Alhora, per a cada equip de noies nepaleses, tenir a una estrangera que no podien entendre, també ha estat dur per la dificultat de comunicació, però de gran ajuda en temes tècnics i de «seguretat». La persona estrangera és com un esquer per atraure les dones, homes i noies a les classes en grup!

     

    Els equips de Rato Baltin 2019

     

    D’altra banda hem estat la Rupa i jo (Clara) fent d’equip directiu i intentant resoldre dubtes i problemes que hagin pogut sorgir. De cada grup. Rupa és una dona extraordinària, amb la qual he treballat molt bé i crec que és la responsable de projecte perfecta pel nostre projecte al Nepal. És una dona independent amb la seva pròpia empresa d’importació de copes menstruals, «Cozy Cup«. Copes de qualitat que ven a un preu assequible per a les dones de Katmandú. 1500 rupies. A Achham, si alguna mare en vol, el preu és de 800 rupies.

    A Katmandú hem comptat amb les nostres internes Raunika i Simran. 2 joies en brut que seran unes dones lluitadores i promotores de canvi en el seu país. Les dues estan cursant un màster, una en estudis de gènere i l’altra de cooperació internacional.

    Total, tenim 3 àngels treballant amb nosaltres!

    També hem comptat amb l’ajuda de Pashupati Kunwar, que com assessor de Samabikas ens ha ajudat en temes concrets i difícils com resoldre tots els papers legals per rebre la donació de les 3000 copes menstruals de Ruby Cup, organitzar l’allotjament i espai per la formació a Sanfebagar, i a més ens ha ajudat a demanar ajuda monetària en algunes municipalitats. La municipalitat de Sanfebagar va contribuir amb 100.000 rupies i la de Mangalsen amb 50.000. Mangalsen va prometre ajudar més el pròxim any fiscal (després del 14 de Juliol).

    Les coses negatives:

    El nostre partner achhamí no ha acabat de funcionar del tot bé. El projecte és molt gran i complicat, i requereix una dedicació que les nostres sòcies no podien dedicar-li.

    Ens han fallat 2 grans donacions promeses. Una, esperem poder aconseguir-la ara, i l’altra no comptem amb ella perquè hem perdut el contacte totalment.

    Això ens ha posat entre l’espasa i la paret en alguns moments i hem hagut de modificar el projecte, espaiant el treball de les facilitadores i depenent de diners que encara no tenim per poder continuar pagant sous i per preparar la realització del seguiment després de 6 mesos (el novembre). Davant les adversitats, sempre trobem solucions creatives, però resulta especialment esgotador haver d’estar pensant sempre en això.

    La meva proposta per totes vosaltres. La continuïtat del projecte depèn totalment de tu:

    1 – Ompliu aquest formulari i feu-vos socis de l’ONG. Necessitem urgentment tenir ingressos regulars per poder continuar. Cada donació ajuda.
    2 – Feu-vos del grup de Teaming (1 euro al mes totalment per al projecte) i convenceu als vostres amics i companys de treball (a tota l’empresa) a col·laborar també.
    Si som 1000 persones donant 1 euro cada mes, representa una gran ajuda (ara som 10 i per cert, desgrava a la declaració)
    3 – Fes la teva donació anual ara a Migranodearena, no esperis a després de l’estiu!

    Necessitem liquiditat per enviar a Nepal perquè les facilitadores puguin anar cobrant els seus salaris.

    Una altra cosa que pot ajudar: Jo estaré fins a finals d’octubre a Europa. Estem buscant gent que ens ajudi a organitzar esdeveniments, xerrades, exposicions, concerts, menjars i el que us sembli per recaptar fons!
    Si se t’ocorren espais o vols muntar alguna cosa, posa’t en contacte amb nosaltres, si us plau! Info@beartsy.org

    Moltes gràcies per tot! 🙂

    Escrit per Clara Garcia i Ortés
    

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Caminada per al MHDay –Dia de la Higiene Menstrual– 2019

    Caminada per al MHDay –Dia de la Higiene Menstrual– 2019

    El meu nom és Shruti, vivim a Columbia, Missouri, Estats Units.
     A la meva escola no teníem productes femenins gratuïts per a l’escola. Així doncs, vaig treballar amb responsables de l’escola per oferir una secció de productes gratis als banys a les escoles secundàries de tot el districte.

    És una iniciativa totalment dirigida per estudiants. Després, mentre investigava com altres persones estan afectades per aquest problema, una amiga meva (Olivia DeClue) va trobar el projecte Rato Baltin. Va ser horrorós llegir i descobrir més sobre de com ho passen pitjor altres noies de la nostra edat.

    Vam decidir que si informem a més persones sobre el problema, doncs potser podem ajudar a recaptar fons. Vam començar una caminada solidària per portar amics junts i recaptar diners per al Rato Baltin. Així va començar MHDay Walk.

    #Menstrual Hygiene Day 2019

    Vam registrar-nos a l’organització MHDay i estem molt orgullosos de l’onada. Hem recaptat més de 1.000 $ USA, cosa que és increïble tenint en compte que es tractava d’un primer esdeveniment sobre un tema generalment tabú liderat per l’escola secundària. Moltes gràcies també a Clara per donar-nos suport contínuament!

    Escrit per Shruti G. i amics, de MHDay Walk Como
    Traducció per Ixone Saenz

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Achham, formació de les instructores i mentores per als tallers 2019

    Achham, formació de les instructores i mentores per als tallers 2019

    Finalment vam fer el primer viatge a Achham. Estem en Sanphebagar, tenim 10 dies de formació per a les instructores i mentores que estaran aquest any en els tallers de les escoles d’Achham.

    El nostre gran equip d’aquest any

    • 5 voluntàries estrangeres: Maisie, Anne, Claudia (infermera), Eleonora (estudiant d’antropologia) i Beatriz (terapeuta menstrual)
    • 2 coordinadores de projecte en Achham: Texana i Manisha
    • 6 instructoras: Hiunkala, Ganga, Dambara, Juna, Rohina, Basanti
    • 12 mentores: Tulsi, Manisha, Sangita, Lalita, Kamala, Goma, Bhagwati, Nita, Urmila, Rabina, Janaki, Krishna
    • 1 fotògrafa: Uma
    • 2 internes: Ranuka i Rupa (assistent de CEO)
    • CEO del projecte: Clara

    Els cubs van arribar dos dies després del previst i les copes també van trigar a arribar, però així és el Nepal, per sort va arribar tot. Aprofitem el retard per preparar les rutines i dinàmiques.

    És molt important que les instructores coneguin a fons el que estan ensenyant, però elles no van anar a l’escola i no van fer els tallers, llavors les mentores, que són nenes entre 16 i 18 anys que van rebre els nostres tallers anys anteriors a Mangalsen, ajuden a les instructores, són una gran ajuda.

    El tercer dia ja ens vam reunir amb les mentores i les instructores en una petita sala de l’hotel on ens allotjàvem. Repassem el primer dia dels tallers que donem. Presentació del projecte, un joc per a crear vincles, canvis durant la pubertat, anatomia, cicle menstrual i deixem papers perquè puguin fer preguntes de forma anònima. Vam veure la pel·lícula Monthlies i ensenyem a fer servir els projectors.

    L’endemà, repassem el segon dia dels tallers. Practiquem la meditació que fem amb els nens i les instructores van practicar amb nosaltres per anar guanyant confiança, va anar molt bé. Les nenes queden a classe escrivint el que els agrada i el que no els agrada de tenir la menstruació. Tota aquesta informació la fem servir per fer un arbre de problema i solució. Les mentores ja saben com fer-ho, elles ensenyen a les instructores.

    Treballem de la manera més oberta possible l’educació sexual, sabem que els nens són molt curiosos i és important que el nostre equip estigui preparat per contestar tota classe de preguntes. Fem servir també preguntes d’altres anys, per exemple com es masturba una dona?

    Tractem les malalties de transmissió sexual i mètodes anticonceptius, posant èmfasi en l’ús de condó perquè en aquesta zona hi ha un alt percentatge de VIH, en ensenyar com posar-, genera moltes rialles i ajuda a relaxar-nos.

    També parlem de sexe, gènere i orientació sexual, un tema tabú al Nepal.

    Ens va portar un dia més del previst acabar el temari. Ens dediquem a veure com treballem durant els 6 dies que dura el taller. Aprofundim en el cicle menstrual, els canvis que comporta, que eines podem fer servir per portar un seguiment d’aquest, higiene menstrual, que productes podem fer servir durant la menstruació, com manejar el possible dolor i la importància de la nutrició durant el cicle menstrual.

    Treballem el tema de la fotografia amb Uma, qui va ensenyar a les instructores perquè elles puguin explicar-després a les nenes a les escoles.

    També se’ls va ensenyar la copa, què és, com funciona i la paperassa que s’ha de fer abans de lliurar-les. Com la majoria de l’equip fa servir la copa, poden explicar-ho amb facilitat.

    Van venir dos convidats de l’ONG local Posible Health de l’hospital de Sanphebagar, a formar l’equip en sobre control d’estrès i primers auxilis, algunes d’elles serà la primera vegada que passin tant de temps fora de casa i és important que se sentin bé.

    El setè dia les instructores explicaven una part del temari i així vam poder repassar-entre totes i veure que cal corregir. A la tarda, l’Anne va ensenyar amb ajuda de Rupa i Raunika com traductores, l’ús de la Tablet i entre totes vam poder ajudar-nos.

    Perquè l’equip guanyi seguretat vam anar a practicar a una escola. El segon dia, ja sense tants nervis, va ser millor i les instructores van guanyant confiança.

    El dia que havíem de partir no hi havia jeeps per sortir, així que vam aprofitar el temps extra per repassar l’ús de Kotolbox, l’aplicació que ens permet digitalitzar les dades. Les mentores són els que pugen les dades perquè quedin en el núvol i així poder treballar amb ells. L’últim dia vam comprar brownies per a l’equip 🙂, també hi ha brownies en Saphebagar!

    Encara queda molta feina, anar als pobles, donar els tallers aplicant tot el que han après aquests dies, però sabem que tot el que fem és important per a aquestes dones.

    Escrit per Beatriz San Roman i Clara Alberta Pinilla.
    Fotos de Clara Garcia Ortés. Traducció de Ixone Saenz

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Viatge per adaptar el projecte a les condicions del moment d’iniciar la fase d’execució – 2019

    Viatge per adaptar el projecte a les condicions del moment d’iniciar la fase d’execució – 2019

    Estem molt contents en aquest moment al escriure aquesta nota per a la web. Fa dues setmanes vam fer un viatge ràpid a Achham (8 dies) per veure el treball realitzat per les noves facilitadores i com són les condicions per arribar i treballar en els nous municipis.

    Per aquells de vosaltres que no heu llegit el nostre projecte per 2019: volem arribar a 6 municipalitats diferents. En cada una volem treballar en 3 pobles. Amb aquesta idea, el passat setembre vam formar 6 noves formadores per tenir 6 equips treballant simultàniament en el districte d’Achham, per fer tan ‘soroll’ com sigui possible i evitar noves morts de noies la propera estació de pluges i el proper hivern.

    Si esteu llegint això però no sabeu què fem: Hauríeu de llegir el nostre projecte pel 2019, però resumint, des del 2016 treballem contra el chhaupadi amb copes menstruals, fotografia participativa i educació.

    A Nepal, separar les noies i dones a estables o cabanes, quan tenen la menstruació, és una tradició centenària anomenada chhaupadi, que es practica més a zones remotes de l’oest d’aquest país amb majoria hindú. La pràctica es basa en les creences que les dones carreguen part de la culpa del déu hindú Indra per un delicte que va cometre. Texts hindús, incloent Chanakya Neeti, Manusmriti i Garuda Purana, mencionen que la sang menstrual és impura. Durant els seus periodes, les dones són doncs considerades impures, brutes, contaminades i portants de mala sort.

    A les dones, a l’oest de Nepal, no se les permet tocar menjars, i en alguns llocs només se’ls ofereix arròs batut i sal. No poden tocar els seus marits, altres membres de la família, fonts d’aigua, bestiar i fruites, entre altres coses.

    Les temperatures extremes les exposen a problemes de salut com pneumònies, diarrea, i infeccions respiratòries. Cada any moren entre 2 a 4 dones quan les fan practicar la tradició, per asfíxia, hipotèrmia, picades de serp o altres animals, i ningú sap quantes són violades.

    El projecte s’ha preparat per cobrir tantes municipalitats com diners tinguem. En aquest moment tenim pressupost només per 3 municipalitats, però ens hem preparat per cobrir 4 d’elles. Esperem poder tenir, gràcies a vosaltres, el cost per 4 municipalitats, o fins i tot 5!

     

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

    Com he explicat, hem visitat 4 municipalitats: Turmakhand, Dhakari, Mangalsen i Sanphebagar. 9 pobles entre elles (no vam poder anar a 3 pobles més, perquè va ploure a raig fet els dos dies previs i les carreteres estaven impossibles). En les 2 altres municipalitats (Kamalbazar and Chaurpati) està preparada la implementació si trobem el finançament, si no las formadores ajudaran en una altra municipalitat i l’any vinent estaran molt preparades per dur a terme el projecte.

    Els llocs són remots i preciosos! Cada un té diferents coses que oferir, però tots són d’una bellesa magnífica! Ens vam retrobar amb 5 de les 6 formadores (amb la noia de la municipalitat on plovia tant no vam poder, estem en contacte per telèfon).

    També ens vam reunir amb les nostres tres coordinadores:noies que fan servir la copa menstrual des del primer any del projecte (febrer 2017), que l’últim any han treballat amb nosaltres com a mentores. Aquest any ens ajuden a preparar el projecte alhora que assisteixen a la classe 11 a Mangalsen.

    També ens vam reunir i parlar amb les autoritats de cada municipalitat i de les escoles, personal de salut, mestres i altres moltes persones. Van ser converses interessants sobre les coses que hem fet els últims anys i les què farem aquest any. Vam constatar que tots estan contents, amb expectatives i volent ajudar quan treballem a les seves municipalitats. Les campanyes sobre sensibilització contra el chhaupadi han tingut resultats limitats, i el nostre programa mostra resultats en els canvis que fan les noies en la tradició i en les seves vides!

    Així que veiem que tothom amb qui parlem a Achham està motivat per veure si podem canviar la tradició a més llocs, amb la presència continuada de les nostres formadores locals en cada lloc. (totes són dones d’Achham)

    Escrit i fotos per Clara García Ortés,
    traducció de Josep V. Marín