El 2015 el Govern de Nepal va declarar il·legal la pràctica del chhaupadi, i des de 2018 es considerada un delicte que es pot castigar. Tot i això, hi ha llocs del país on la creença en la tradició és més forta que allò legal.
El risc d’explotació sexual a causa del chhaupadi a l’oest de Nepal és encara doncs present, però gràcies a organitzacions com be artsy, això comença a canviar. Be artsy condueix un projecte d’educació sexual que pot mantenir la lluita contra idees que acompanyen la tradició, que denigren altament la dona quan té la menstruació, mantenint-la en condicions infrahumanes i que poden ocasionar la mort.
Al llarg del 2019 be artsy treballarà a Achham amb Samabikas Nepal, una ONG local, per portar a terme el projecte Rato Baltin (Galleda vermella), en diferents fases, que de forma simultània i adaptada, inclouen formació en educació sexual a adolescents, tallers de fotografia participativa, i distribuint 3.000 copes menstruals donades per Ruby Cup. Esperem que el nostre treball i el nostre compromís en la formació de personal local, el 2019, portaran al lideratge del projecte de 2020 de dones nepaleses, i en el futur.
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Hem acabat un any de feina preciós i és el moment d’agrair com toca a les persones que han ajudat a fer-ho.
El nostre projecte va començar amb la simple idea de proporcionar els conceptes bàsics que una dona necessita durant el seu període menstrual. En el context de Nepal, és quelcom que cal tenir en compte. El nostre projecte s’ha centrat a apoderar les dones de l’oest de Nepal, i proporcionar-lis 321 copes menstruals de Ruby Cup, aquest 2018. El nostre viatge encara està en curs. El nostre projecte, hem trobat, és un pas molt necessari que s’ha de fer, en un món globalitzat amb problemes i solucions globals.
Per tant, als nostres donants i voluntaris, que ens heu ajudat a formar part d’un canvi positiu aquí en aquesta petita nació asiàtica, Nepal, volem, des del fons del nostre cor, agrair-vos ser com sou.
El vostre petit pas ha sigut un gran benefici per a aquestes noies i, sens dubte, contribueix a apoderar-les, i a les seves comunitats, sensibilitzant sobre el tabú, un tabú construït i que no té lloc al món d’avui. Podeu llegir aquí l’informe sobre el desenvolupament del projecte el 2018.
Escrit per Akash Thapa. Traducció de Josep V. Marín
Avaluació del projecte
Concepte
Cost estimat
Cost total
Salaris – Personal local
Rs 462.000
Rs 588.576
Material i recursos pels tallers + copes per dones
Rs 340.650
Rs 589.934,84
Eines, burocràcia + allotjament i menjar
Rs 660.060
Rs 822.951,5
Transport
Rs 290.000
Rs 323.450
Total NPR
Rs 1.753.250
Rs 2.324.912,34
Total Euro
15.246 €
€18.306,39
Despeses generals – 10% del total
1524 €
€1830
Pressupost total
16.770 €
€ 20.136,39
Canvi: 1 Euro = 115 NPR (Rs)
Canvi: 1 Euro = 127 NPR (Rs)
El pressupost del 2018 ha excedit la despesa inicial proposada en 3366,39 euros. Si el tipus de canvi s’hagués mantingut en 115, l’hauríem excedit en 6.000€ o més! Vam estimar, i ajustar, per l’experiència de l’any passat, el tipus de canvi.
Les raons per superar el pressupost previst són:
1. En el primer viatge, vàrem veure la necessitat de comptar amb 2 infermeres enlloc d’una. A més, els grups a les escoles han sigut grans i més difícils de gestionar. Vam contractar dos antigues usuàries de la copa per assistir a les infermeres.
2. Al setembre, el viatge de seguiment va ser més car del previst. Per passar la pel·lícula a les aldees, vam comprar fruites, dolços (a vegades ‘iogurg’ per fer plàtans lassi) per fer atreure tota la comunitat a assistir a l’acte.
3. Quan vam veure que les infermeres de Katmandú no volien fer un nou viatge a Achham, tot i oferir-li un pagament millor, vam decidir impartir una formació específica per 6 noves formadores i 6 mentores, d’Achham. Va venir una terapeuta menstrual, espanyola, per ensenyar a les noves “trainers” una manera de veure la menstruació més oberta i amable.
4. Gastàrem més del que hauríem volgut en fer papers oficials amb l’administració de Nepal, degut als requeriments del Consell d’Afers Socials per complir amb la legislació.
Fonts de finançament
El 50% del finançament del nostre projecte va provenir de ROKPA International. La resta, de socis i donants privats. Ruby Cup ens va donar 250 copes per l’etapa de primavera del projecte, i 150 més l’agost per fer una formació prèvia a professores i infermeres en els pobles on implementarem el projecte el 2019. El cost d’aquestes copes a preus europeus seria 10.080€.
Les tres fonts de finançament han aportat aproximadament el mateix. El 2019 Ruby Cup farà una donació de 3000 copes menstruals. En el mercat europeu, la donació de Ruby Cup equivaldria a 81.000€.
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Ha passat un any i molt ha canviat en termes del desenvolupament del nostre projecte aquí al Nepal. No obstant això, Nepal i la forma en què es tracta a les dones aquí segueix sent similar, encara que podem dir amb orgull que els nostres esforços no han estat en va. Parlarem més avall sobre el resultat de les nostres operacions i propòsit amb el Projecte Rato Baltin per part de l’ONG be artsy.
Fins a la data, hem distribuït 600 Ruby Cup juntament amb educació complementària de salut sexual molt necessària. Pots llegir la nostra avaluació completa del projecte 2018aquí.
Chhaupadi (l’exclusió menstrual, és a dir, la cultura de mantenir a les dones fora de les seves llars per «protegir» a la seva família de la mala sort) segueix en curs i és un fet cultural molt arrelat, la qual cosa ens porta a una tragèdia recent.
Què estem fent?
Per abordar un tema que molts nepalesos consideren «tabú», en els últims 3 anys hem oferit educació sobre salut sexual i menstrual a dones i homes, en pobles en el llunyà oest del Nepal. Tot i que el govern ha prohibit la tradició i penat amb presó a aquells que obliguen a les dones i les seves filles a romandre fora en una cabana durant 4-5 dies i nits durant els seus períodes, res sembla canviar en llocs tan llunyans on fins i tot el Govern no té abast efectiu. Creiem que l’educació sexual pot tenir un impacte substancial en aquesta pràctica i permetre que nenes i dones visquin fora de perill de danys, i discriminació i vulneració de drets.
Amb l’ajuda dels nostres donants i voluntaris, juntament amb l’ardu treball de l’equip de be artsy, hem pogut comprendre com la cultura dóna forma a les vides de molts nepalesos. Aquesta idea ens ha portat a creure amb confiança que hi ha una gran esperança i un potencial per al canvi, tot i que les coses semblen més difícils que mai i la tragèdia segueix passant.
Gràcies a tots pel vostre temps i amor.
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Aquest any el viatge de seguiment(Follow up) amb les noies va ser molt diferent de l’any passat.
En primer lloc, tal com estava previst, vam decidir fer totes les donacions i tallers de la copa menstrual durant el primer viatge a Achham a la primavera. Volíem utilitzar el viatge de setembre únicament per als «seguiments», amb més temps perquè les usuaries de la copa menstrual identifiquessin qualsevol problema amb les seves copes, així com detectar qualsevol canvi en la tradició Chhaupadi.
En segon lloc, vam decidir que, després de les experiències dels dos últims anys, el més efectiu pel projecte era contractar només a dones Achhamis per a treballar en el projecte. Com que l’any vinent, volem visitar més llocs al mateix moment, al començament del viatge de seguiment vam fer dos dies de formació intensiva amb sis noves instructores Achhamis i sis de les nostres Mentores en pobles. Les nostres mentores són antigues usuàries de la copa, que han estat -o estaran- ajudant-nos com a voluntaries.
Finalment, per primera vegada en la història del Projecte, vam fer un programa a cada poble per a tots els seus membres, no només dones:
Gràcies a una col·laboració amb l’ONG NepaliPhoto Circle, vam poder mostrar la pel·lícula ‘Mira‘, sobre la corredora Mira Rai. Vam mostrar la pel·lícula a cada poble com una forma d’empoderar els vilatans, especialment a les nenes, per ajudar-los a veure que, fins i tot si provenen d’àrees molt allunyades, es poden convertir en el que volen.
El primer de setembre, vam marxar cap a Mangalsen. A l’equip de Kathmandu Hi anavem la Beatriz San Roman, terapeuta menstrual espanyola i associada de be artsy; Anju Mahato i Yamkala Khatri, infermeres; i jo mateix, Clara Garcia i Ortés, fundadora i presidenta de be artsy y directora del projecte. Un cop allà, ens varem trobar amb les nostres voluntaries -i noves coordinadors del projecte-: Tejana, Manisha, Sunita, i la resta de mentores i noves instructores.
Durant dos dies molt intensos, vam formar a les nostres noves instructores i mentores com fer els propis tallers als pobles i escoles.
No obstant això, sabem que aquest taller no serà suficient. A partir del proper mes de gener i fins a mitjans d’abril, durem a terme el projecte en sis municipis (18 pobles). Durant aquest temps, estarem a Achham per a ensenyar i ajudar més a les noves instructores i mentores per estar a punt per l’abril, així com per a preparar el Projecte in situ.
Per seleccionar les instructores, vam tenir la gran ajuda de Pashupati Kunwar, assessora de l’ONG Samabikas. L’any vinent, potser treballarem en colaboració amb aquesta ONG d’Achham. Ja veurem!
Després d’acabar a Mangalsen, vam començar a anar cap als pobles per fer els seguiments. les tres voluntàries mentores ens acompanyaven als pobles per facilitar la nostra arribada i connectar millor amb les noies.
Vam fer que les noies de les escoles fessin un joc amb pintura per demostrar el caràcter únic i bonic de cadascuna d’elles. El seguiment del grup de dones el varem fer abans de la projecció de la pel·lícula ‘Mira’.
Al primer poble, vam intentar passar la película a fora, al carrer, però vam tenir problemes amb l’electricitat i la gent volia anar a casa aviat. Així, al reste de poblacions, vam utilitzar sales a les escoles per passar diverses vegades projeccions de la pel·lícula. Començavem a les 12:00 i l’ultima projecció la començavem a les 17:00. Un mínim de sis vegades a cada poble! (He vist la pel·lícula un mínim de 30 vegades, i estava en nepalès sense subtítols).
Després de la pel·lícula servíem fruita, te, o banana lassi (iogurt amb plàtans), sense utilitzar cap plàstic. En lloc de fer servir plàstic (que és el que faría tothom) hem fet servir plats de fulles d’arbre i gots de paper! Hauria estat molt més fàcil servir galetes i suc en tetrabric, però no volíem generar aquesta gran quantitat d’escombraries. Al voltant de 1.700 persones van assistir a les nostres projeccions, i això hauria estat molt plàstic (embolcall de les galetes, tetrabrics i palletes…). Creiem que hem fet la millor opció amb aperitius saludables i eco-sostenibles.
A la gent li va encantar la pel·lícula ‘Mira’, i ens deien que la van trobar realment inspiradora. Molts també ens van felicitar pel nostre treball als pobles.
Les nostres Mentores es van anar implicant cada cop més i van anar agafant seguretat en elles mateixes, van passar d’estar vergonyoses al principi a parlar amb seguretat en públic dins als pobles que no coneixien.
Quan vam acabar els seguiments, vam veure més que mai la necessitat de treballar des d’Achham, no des de Kathmandu, particularment per coordinar totes les instructores que ajuden a preparar els projecte de l’any vinent i les mentores.
Varem estar estudiat quines possibilitats reals tenien les nostres Mentores voluntàries de continuar amb els seus estudis a Mangalsen per fer els graus 11 i 12. Vàrem veure que era difícil per a elles, ja que haurien de tenir una habitació a Mangalsen, però això és massa car per a les seves famílies. Varem prendre la decisió d’oferir-lis Patrocini (Apadrinament) en «intercanvi» · de la seva ajuda.
Patrocinem una habitació per a les tres noies a Mangalsen, a més de pagar classes d’anglès addicionals i ajudar-les amb els aliments, i elles ens ajuden a coordinar les instructores i preparar tota la informació per el projecte. La idea de cara al futur és fer el mateix amb les mentores durant els propers anys . Anirem analitzant la situació financera de totes les voluntàries, per determinar qui no pot continuar amb els seus estudis per qüestions econòmiques i vol assumir el repte d’estudiar i «treballar» com a Mentora.
Un any d’estudis pot retardar el matrimoni de les noies dos anys, i això és important! Volem que les noies segueixin a l’escola i puguin tenir totes les oportunitats per al futur.
Us informarem aviat sobre els resultats del seguiment de les noies. Les copes estan funcionant bé en combinació amb els tallers per fer front al Chhaupadi i les noies que l’utilitzen estan realment contentes.
Sabem que estem en el camí correcte i esperem augmentar la nostra presencia i els nostres esforços l’any que ve!
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Kalagaun és un lloc bonic. Verd i ple de pau. Quan vam arribar tothom va mostrar curiositat per nosaltres – especialment els nois i les noies! Com és habitual, va treballar amb les classes 6-10. Els professors havien preparat el hall pel nostre programa però tot va semblar una carrera contra rellotge.
Els nens estaven a l’escola només poques hores pel matí, hi ha molta feina als camps l’època que hi vam ser, i han d’ajudar les famílies. Molts també han de fer llargues distàncies per anar a escola. Així que a les 11 del matí els nois i noies havien de marxar a treballar.
Durant el matí les classes duren 40-45 minuts, es van reduir a 30-35. Això vol dir que pel nostre programa de formació 3 classes amb noies i nois junts (1 hora i 45 minuts) i dos classes amb les noies (1 hora). Normalment tenim un temps ajustat pels tallers, però va ser un repte fer el nostre programa en un temps tan curt.
Hi havien molts nois i noies a l’escola, i moltes nenes al taller de només-noies. En alguns dels grups teníem força nens, sobretot de les classes 9-10. Com és habitual comencem amb el joc «del fil», el fil va d’un a l’altre a l’atzar, i els nens han d’expressar coses positives del seu company de classe. També preguntem sempre a les noies què no els agrada de les seves menstruacions, abans d’explicar el nostre programa i facilita parlar sobre el chhaupadi sense prejutjar.
Va ploure molt quan va començar el vespre. Normalment, durant la formació en Ruby cup – copa menstrual-, a cada noia se li dóna una copa i un cubell per tenir a casa, així poden bullir les coses que necessiten per la seva neteja. Però que plogui significa que teníem que reconsiderar això. Es va fer un foc a l’escola i es van bullir els cubells junts, i després els vam donar a les usuàries.
El grup de dones va ser una oportunitat estimulant per introduir les dones més grans a la copa menstrual. Va ser la primera vegada que teníem aquesta oportunitat, en tant que sobretot treballem amb noies joves que van a l’escola.
Finalment vam posar la nostra exposició de les fotos dels tallers que eren més representatives de la feina feta, i va ser temps de celebració. Vam lliurar material informatiu als mestres per que continuïn treballant amb els nens, parlin a les classes de la menstruació i els beneficis de la copa menstrual.
Per dones i noies és una època important de l’any, quan es planta l’arròs i es recullen préssecs i altres fruites… mmm! De Kalagaun tindrem dolços records: El millor que hem menjat fins ara, molts amics, i 2 formadors i mentors nous! 😉
(Fotos al final)
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
El primer dia en una de les escoles que vam visitar durant la primavera 2018/2075 del projecte Rato Baltin, quan vam tornar de fer classe 10 a nens i nenes, vam trobar una dona a l’aula d’informàtica on teníem el nostre material i vam veure el que vam pensar era una noia inconscient de la classe 9.
Una de les nostre infermeres, Anju, va mirar-li els signes vitals i va dir que no estava totalment inconscient, responia a estímuls. Després li va preguntar a la dona, que era la mare, què havia passat. Ens va dir que era un incident recurrent, quan una noia amb la menstruació tocava la seva filla.
Li vam preguntar si també li passava quan la noia tenia la menstruació, la mare ens va dir ‘no’. Només passava quan la tocava una altra noia menstruant.
Vam provar de donar a la noia solució oral de rehidratació (ORS), però tenia tancada la mandíbula. Per tant, no podíem donar-li l’ORS. La mare va explicar que, normalment, quan tenia aquest tipus d’episodis, li donaven unes gotes d’orina de vaca i es despertava un moment més tard…
Anju va demanar a la mare que portés la gota d’orina de vaca per veure què passaria, ja que no podia trobar cap explicació normal per a l’estat de la noia.
La mare va arribar amb orina de vaca i herba. Després de demanar l’ajuda d’una nena als terrenys de l’escola, que no menstruava (Kumari, de 8 anys), la noia va vessar l’herba mullada d’orina damunt de la noia inconscient, que va començar a obrir els ulls. Anju va demanar a la noia el seu nom, que va respondre correctament. Ella estava completament de tornada a la normalitat.
La pressió de les creences, tant de les famílies com de la comunitat i societat més àmplia és tan forta i convincent que les nenes pensen realment que si no practiquen Chhaupadi, hi haurà alguna cosa dolenta. En aquest cas, la noia creu realment que perd la consciència quan una noia menstruant la toca.
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
La primera vegada en un nou poble sempre és estressant. Hem de conèixer les persones amb qui hem de tractar: professors, personal de salut, líders de la comunitat i, el més important, les dones, les noies i els nois.
A Oligaun no va ser diferent, però també vam tenir que conèixer part del nou equip. Tejana, una de les nostres mentores de Basti, i Manisha, una de les nostres mentores de Kunti, van venir amb nosaltres. Elles han estat usant la copa menstrual des del nostre primer viatge Rato Baltin. També hi ha amb nosaltres Uma Bista, una fotoperiodista que ens ha donat una mà amb el taller de fotografia durant part de la nostra estada al poble.
En el punt de salut, en un primer contacte, vam explicar sobre la copa. Van estar molt interessats i vam preguntar-lis coses sobre les dones aquí. Van explicar-nos que les noies i dones havien estat educades i que ningú dorm fora de casa. Quan vam marxar, una de les nostres infermeres ens va dir: “Ho veurem, jo no ho crec”. Els vaig dir: “Si és així, serien bones notícies que en aquesta part d’Achham hagin eradicat el chhaupadi, però he vist Chhaugots (espais de chhaupadi) en el camí fins aquí”.
La realitat és que aquí el chhaupadi està més normalitzat i més acceptat. Com a altres llocs, les dones són les que volen fer-lo, però els homes no fan res per aturar aquesta pràctica. Parlen d’això com d’una broma. Hi ha molta feina que cal fer aquí, però no estem del tot contents sobre el sentim que podríem fer.
Les classes es fan amb algunes dificultats. A vegades els mestres sembla que no es volen implicar, per ells, el currículum és el més important, el que les noies necessiten ve segon. Hem après molt aquí: les noies accepten el chhaupadi, així que al principi no troben interessant aprendre sobre gestió de la higiene menstrual. Després de conèixer les copes menstruals, això últim canvia una mica. A les classes 10 i 9 les noies no van estar molt interessades, al principi, però al final van estar contentes amb els resultats del taller de fotografia participativa i amb el nostre vídeo, durant la cerimònia de clausura.
En la formació en copa menstrual hem tingut 95 noies, però no podíem donar-ne una a cada noia perquè no en teníem prou. Vam poder donar 61 copes a nenes a l’escola i al grup de dones. Amb les noies d’aquí vam veure que s’han fet alguns canvis en el chhaupadi. Abans estaven en petites estables de cabres, però actualment algunes fan el chhaupadi al pis superior. Hem vist també que els Chhaugots, aquí, són més grans que els de Kunti Bandali, o que els que queden a Basti.
Hem intentat fer un grup d’homes, però això no ha funcionat. En alguns llocs un professor ha provat d’ajudar-nos, però els homes no han vingut. Aquí a Oligaun ha estat impossible fer-lo. Hem tingut, però, breus converses amb diferents grups d’homes, en les que hem parlat sobre la importància d’ajudar als xamans i als líders de la comunitat per aturar la pràctica d’aquesta tradició. Vam parlar obertament sobre abús sexual i violació, sobre quants borratxos han abusat de noies als Chhaugots, i penso que els vam tocar. Els vam dir que nosaltres no som de la comunitat, que són ells que haurien de fer coses per trobar solucions. Esperem que intentaran fer coses.
Intentarem implicar més noies, dones i homes a Kalagaun, el poble que és el nostre proper destí, però és moment de construir i tenim una mica de por de què el temps ens depararà.
Dos mesos sobre el terreny és una experiència dura, però intentem tenir també moments per gaudir. Estem gaudint de la vida simple als pobles i dels somriures dels nens – Sano Manche (gent petita), com li agrada dir-los a la nostra infermera Anju.
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Després de Kunti Bandali, vam anar a Basti. La tercera vegada de Clara a Basti. Clara va explicar a l’equip que anar fins allà és complicat, però que un cop hi estàs no vols marxar… És com un altre món. Realment remot (i càlid) lloc, on la vida és dura però la gent és autèntica i es fa estimar.
Alguns dels voluntaris es preguntaven sobre problemes per arribar-hi, com Clara els havia dit, però un cop allà i parlar amb la gent, els va agradar. El dia que vam marxar, algunes noies del poble estaven tristes perquè marxàvem, i també alguns voluntaris. Vam dir a les noies: “Ens veiem al setembre!” 🙂
A Basti vam fer tallers a les classes 6 i 7. Vam fer la formació de copes menstruals a més de 20 noves alumnes, i a 9 dones joves no escolaritzades. Va ser una llàstima veure noies tan joves que han tingut que deixar l’escola, en el millor dels casos, al nivell de classe 5. Quan els vàrem preguntar perquè havien deixat l’escola, normalment ens responien: “Massa feina per fer, didi…”.
Al setembre farem el seguiment d’aquests dos pobles (Basti i Kunti), i del reste de poblacions on hem estat fent tallers durant la primavera. Estem planejant anar amb una pantalla gran i un projector, i mostrar vídeos per apoderar les noies, i fer activitats divertides per tota la comunitat. D’aquesta manera pensem que tothom pot gaudir de la nostra visita, i podem parlar de nou de forma diferent sobre els drets de les dones i la menstruació. Pensem en tenir la col·laboració de Photo.circle, en això.
Veurem com van les coses, però tenim força expectatives per aquest any i el projecte de l’any que ve! 🙂
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Després de Janalibandali hem anat a Kunti Bandali, on res ha estat realment nou. Vam estar fent tallers aquí només quatre dies.
La primera vegada que vam venir aquí vam fer tallers al final del 2073 (ara estem al principi del 2075). Aquesta vegada ensenyem a les classes 6 i 7, i també amb un grup de noies de l’escola, sobre copa menstrual, i a un grup de dones joves.
L’escola, a Kunti, va ser (com sol ser) estricte amb els horaris dels alumnes. En aquesta escola la disciplina és una cosa diària. Havien tres períodes durant cada dia, i havíem de ser puntuals i acabar a temps. Una cosa a vegades complicada…
L’escola ha acabat un nou edifici que hem vist créixer durant les nostres dos últimes visites, i ara tenen una biblioteca, i sala d’actes, netes i boniques.
El grup de dones joves va ser realment interessant, format per noies que no van a escola. Pensem que les copes menstruals que vam comprar per donar a dones joves no escolaritzades poden tenir aquí un bon ús. La única cosa que no ens agrada és que elles podien venir només un dia per que treballen, i estem segurs que el seguiment que fem sempre serà més complicat del que ja sol ser. Però tan la Jamuna, infermera, com la infermera local, agafen la responsabilitat de fer el seguiment després de les nostres trucades a les participants.
Vam completar el seguiment amb antigues usuàries des de Dashain, a la casa de la Jamuna, on també vam menjar, dormir, i bullir les copes menstruals.
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
Diumenge vam fer formació al grup de dones en l’ús de la copa menstrual. Moltes noies casades van venir als tallers, però no era el perfil que realment volíem: el de noies més pobres que no poden anar a escola a causa de pobresa o bé per que estan casades.
Hi ha dues raons de perquè aquest perfil de noies no ha vingut: 1 – No les van arribar les notícies sobre el taller que fèiem, o 2 – En aquesta part d’Achham, amb molta gent de les castes altes, les condicions de les dones són millor que en les altres parts d’aquesta zona on hem treballat.
Tenim un munt de noies en el grup que han estudiat amb nivell d’11 i 12 a Mangalsen, on també se les va donar la copa menstrual i el kit d’higiene. Aquesta setmana hem fet formació també als nivells 6, 7 i 8.
L’últim dia vam fer l’exposició de fotos, i vam projectar un curt vídeo amb les fotos que les noies havien fet sobre les seves menstruacions al llarg de les últimes dues setmanes, durant els tallers de fotografia participativa. Hi ha fotos sobre diferents moments de la vida diària.
Aliments i menstruació
Primera menstruació
Amics i menstruació
Escola i menstruació
Restriccions
Neteja, higiene
L’ajuda de la família durant la menstruació
Un dia qualsevol durant la menstruació
Fills petits i menstruació
Roba i menstruació
Després de les fotos, vam projectar un vídeo sobre el chhaupadi i vàrem animar a les noies i nois a parlar-ne amb les seves famílies sobre aturar aquesta pràctica, o com a mínim fer-la en condicions més segures.
Tot i que les autoritats de Janalibandali ens han ajudat molt, van estar molt preocupades sobre el missatge que podríem donar al món sobre la pràctica de la tradició en aquesta part d’Achham. Però sempre els vam dir que explicaríem la realitat que hem vist: que les autoritats fan molts esforços per acabar amb el chhaupadi, i que moltes noies encara dormen el habitacions aïllades, dins la casa, durant el seu període.
I també hem parlat amb les dones, tal con hem vist, sobre que moltes dormiran fora de casa fins que les generacions més velles de la família ja no hi siguin. També hem vist crueltats, com una noia dormint en un “cabàs de bambú”.
A Janalibandali hi ha menys incidència de chhaupadi que a altres llocs remots on hem estat treballant, a l’oest de Nepal. Però esperem que els líders locals i les autoritats continuaran treballant en el tema fins que no hi hagin noies dormint fora de casa durant la menstruació.
Per ara, hem fet només el que podem: fer formació en higiene menstrual i oferir copes menstruals, per dignificar els períodes de menstruació de forma general.
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
