Diari de viatge: 2076/2019 – seguiment, adaptació i planificació per al futur

Seguiment del projecte – novembre 2019. Estàvem a Katmandú, gairebé a punt per emprendre de nou el viatge cap a Achham.

Aquesta vegada l’equip que va viatjar des de Katmandú es componia de Rupa: manager del projecte; Simran: estudiant de cooperació Internacional en pràctiques; Sharmila: salut, comunitària, encara que ens acompanya com a traductora; Rita: periodista, que acompanya el
projecte per fotografiar en persona el que hi passa i així completar una notícia sobre el treball que realitzem; Clara: directora de el projecte; i Bea: terapeuta menstrual.

En arribar a Mangalsen ens esperaven les noies: Texana i Manisha com coordinadores del projecte, Hiunkala i Rohina com a formadores, i Tulsi, Manisha, Kamala, Sangita, Rabina i Janaki com mentores.

El primer a l’agenda era arribar a Mangalsen i facilitar una formació per a les formadores i mentores sobre com es desenvoluparia el seguiment. Era important que totes sabessin què era el que s’esperava d’elles.

Com sempre, arribar a Mangalsen va ser una aventura, barreja de busos i jeeps, intercalats amb parades de te i snacks per sobreviure als 2 dies de viatge ( ‘hem reduït un dia !!).

En un sol dia vam explicar a tot l’equip com dur a terme el seguiment, les rutines, temps i materials, i ens vam separar en grups per cobrir als 12 pobles que havíem de visitar. A cada equip hi havia noies per a les quals no era la primera vegada que feien el seguiment, i ja coneixien les rutines de cada any.

Érem 3 equips, cada un dels quals, com a primera tasca, va visitar un poble de la municipalitat de Sanphebagar (Patalkot, Sirkot i Kalsen), i després hauríem de visitar els tres pobles de cadascuna de les altres tres municipalitats: Turmakhand, Dhakari i Mangalsen.

Ens vam separar i vam començar amb el seguiment. Passem 3 nits a cada poble i durant aquest temps vam haver de trobar a totes les dones de la vila i a totes les nenes de l’escola que fan servir la copa menstrual, realitzar el seguiment amb elles, i el dia abans d’anar-nos a mostrar a tota la gent del poble la pel·lícula de Mira Rai.

Per sort, dins de l’equip, havíem dividit les tasques a realitzar, així que treballarem juntes  perquè tot es dugués a terme de la manera més eficaç possible, cosa que de vegades, al Nepal, sembla impossible!

De seguida ens vam adonar que trobar a totes les dones era molt difícil, la majoria eren al camp treballant, i no tenien temps per venir a l’escola a fer el seguiment. Pel que, com diu la dita, “si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma”: vam recórrer tot el poble i els voltants buscant dones, trucant a les portes de les cases, preguntant a la gent que trobàvem pels camins…

Després d’aquest primer poble, ens vam reunir totes en Sanphebagar, per comentar la jugada, posar sobre la taula problemes que havíem tingut, i dubtes que haguessin sorgit. Vam menjar juntes i vam posar en comú les primeres impressions.

La salut de Rupa havia estat molt precària durant aquests primers dies i en veure que no millorava, vam decidir que era millor que s’anés a Katmandú amb la Rita amb l’avió des de Dhangadhi.

En els tres pobles les coses havien anat regular, el que ens va fer pensar que algú havia estat interrompent la feina, i teníem les nostres sospites de qui (i una mica més que sospites …).

Durant els següents dies, els 3 grups vam recórrer els 9 pobles restants: Jupu, Banatoli i Mangalsen, de la municipalitat de Mangalsen; Dhamali, Toshi i Raniban de la municipalitat de  Turmakhad; i Hichma, Dungachalna i Dhakari de la municipalitat de Dhakari.

No varem trobar a totes les usuàries, així que va quedar clar que la feina no estava acabada, i vam decidir que les formadores continuarien a principis de desembre. Necessitàvem saber si cada usuària de la copa l’estava fent servir, si estaven contentes amb ella, si necessitaven
alguna cosa, si gràcies a l’ús de la copa i els tallers que vam oferir al maig la seva relació amb la menstruació havia millorat, i si havia canviat en alguna cosa de com viuen els seus dies de sagnat menstrual; i el més important: Segueixen practicant el chhaupadi?

Tota aquesta informació és crucial per a la continuació del projecte. El 15 de novembre vam acabar l’últim poble, vàrem portar tot el material restant a Mangalsen i ens preparàrem per tornar a Katmandú.

Les noies d’Achham faran una altra formació de la copa menstrual al febrer i l’equip tornarà al maig des de Katmandú per al projecte de l’any 2020. Seguim treballant, amb tot el nostre cor i ganes posades en el projecte. Gràcies per donar-li suport!

Text & ©fotos de Bea San Román, traducció de Clara García Ortés

Fes-te sòci@. És important. Et necessitem.

Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Dóna 1€/mes a Proyecte Rato Baltin o a Projecte Edufem.

altres formes de donar a https://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂

This post is also available in: English Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada