La demanda era realitzar un projecte pilot del programa Rato Baltin a Nuwakot, la zona on treballa aquesta ONG. Clara Garcia i Ortés, la responsable del projecte, va veure que allà la situació no era tan diferent d’Achham. Es tractava de discriminació sexual. Molts homes explicaven que ells no les feien practicar el chhaupadi.

En realitat, sí que les dones i nenes dormien a les cases quan tenien la menstruació, però les dones dormien en llits separats, els homes no menjaven el que elles cuinaven, no podien tocar les mateixes fonts d’aigua, coses en definitiva que eren pràctiques de chhaupadi. Així que l’única diferència és que la dona dorm dins de la casa.

Es va decidir fer una prova pilot, que van conduir Rupa Pandey, la Simran y la Raunika, implicant només treballadores socials, professores, i una petita representació de cada escola. Be artsy, que centra els esforços i recursos a la zona llunyana d’Achham, no s’implicarà més a no ser que el soci Codec pugui aportar els recursos necessaris.

El projecte es mostra eficaç per contribuir a erradicar la pràctica

El projecte a Achham es realitza des del 2017. Una de les últimes accions ha sigut l’enviament de la recaptació del grup d’aportacions individuals de Teaming, en què persones que ajuden donen un 1 € al mes al projecte Rato Baltin. L’ONG explica que Rohina Bhandari i Hiukala Chalaune, formadores, i sensibilitzadores, en l’ús de la copa menstrual, a Turmakhand i Mangalsen, han seguit amb el projecte aquest hivern, com també altes col·laboradores locals, i també formant noves usuàries.

Amb el projecte, les mateixes noies i les comunitats determinen les necessitats de canvis. Els diners enviats han servit per a les despeses i salaris de la formació d’hivern a Mangalsen (136 copes menstruals), i Turmakhand (17 copes menstruals). En tres anys s’ha arribat a 13.700 beneficiàries directes i més de 2.075 usuàries de la copa menstrual.

A més d’aquest grup de Teaming, una de les eines de l’ONG per recaptar recursos, també ha creat un grup a part, Edufem, també d’aportacions d’1 € al mes, per pagar l’escola de noies, casa, menjar i classes d’anglès per a donar-los una oportunitat i evitar que les casin amb 17 anys.

Una de les noies que s’ha apadrinat amb aquesta línia de treball és Tejana

«Al poble de Tejana no hi ha llum i no hi ha transport. Tot i això, aconsegueix que les copes menstruals i els tallers d’educació arribin pels camins plens de fang de Basti. Un petit poble d’Achham al qual es triga més de dos dies a arribar des de la capital de la província». Ens ho expliquen Arrate Sarrionandia i Rupa Pandey, voluntària a Barcelona de be artsy i col·laboradora a Nepal, respectivament. Coordina l’equip de trainers de be artsy i és una de les primeres noies que va participar en el projecte, en 2017.

Des del principi, va mostrar interès pel tema, i implicació. «Quan va començar a assistir als tallers, ràpidament, es va adonar que el chhaupadi, la tradició mil·lenària nepalesa que aïlla a les dones durant la menstruació, no és correcta» . Abans d’això, Tejana, com totes les dones de la seva comunitat s’aïllava en una cabana durant els dies de la menstruació. «Em pensava que era una cosa dolenta i feia servir draps vells quan sagnava. No era capaç de parlar ni tan sols amb els meus pares sobre els tabús de la menstruació».

Continua Arrate: «Ara estudia a la capital d’Achham, Mangalsen, per a ser infermera. Mentrestant, treballa a be artsy coordinant a altres trainers, que ensenyaran a les escoles locals el que ella va aprendre fa uns pocs anys i li va canviar la vida.

Tejana, gràcies a les copes menstruals i als tallers d’educació se sent neta, còmoda i sobretot segura d’ella mateixa. No té por d’expressar-se sobre els tabús menstruals, fins i tot davant la gent gran, ja que, com ella mateixa diu, té les idees clares. De fet, ha parlat amb els seus pares de la menstruació i ha aconseguit canviar el que pensen al respecte. Està convençuda que una mateixa ha de començar erradicant els tabús».

‘La cobertura a la zona és molt dolenta i Tejana ens ajudava a contactar amb algunes participants a qui era impossible localitzar’, afegeix Clara, CEO i cofundadora de be artsy.

Treballarem en els missatges de distanciament social i higiene de mans

Sobre la situació a Nepal, i al projecte amb relació a la Covid-19, Clara ens comenta que «les noies, ara mateix estan cada una a casa seva, però a poblats, van a veure les amigues, es fan fotos, les pengen a Facebook… el que nosaltres estem intentant és, juntament amb els ajuntaments de 3 pobles d’Achham, fer una xarxa de dones que cusin mascaretes per a tothom».

«Partim amb la premissa que a Nepal, el punt fort de la Covid-19 al país arribarà en començar aquest hivern», continua, «però pensem que la xarxa de dones que cusin mascaretes pot ser complicat, haurien de ser els mateixos ajuntaments els que posessin els recursos. La nostra aportació serà més transmetre missatges entenedors sobre les precaucions, el distanciament social, la higiene de mans, i informació clara sobre els perills reals. Seguim la incidència de la pandèmia al país en aquesta web, que fa un article diari».

Autor: Josep Marín  Artículo Publicado en Xarxanet.org - Versión PDF