Etiqueta: womensrights

  • Les vídues d‘Achham, les dones més necessitades d’ajudes per menjar a Nepal en situació de covid-19

    Les vídues d‘Achham, les dones més necessitades d’ajudes per menjar a Nepal en situació de covid-19

    Iniciem un projecte de distribució d’aliments, avui ha sigut el torn de Basti: durant l’execució del projecte Mask4Health hem detectat una necessitat major relacionada amb les dones: a les llars de dones vídues amb fills, no tenien res per menjar. Ens hem associat amb una ONG d’Achham; les nostres coordinadores, Manisha i Tejana, han estat ajudant amb l’execució del projecte, i les nostres sòcies de Be artsy Nepal ho han organitzat tot des de Katmandú.

    Basti és el primer poble en el qual vàrem treballar el 2017 i hem estat allà diverses vegades. La nostra coordinadora Tejana és d’allà. No és possible arribar a Basti en jeep. Els jeeps generalment poden anar a un punt intermedi anomenat Pichibanda, i des d’allà es necessiten 2 hores de caminada fins Basti com a mínim. El jeep del municipi no ha pogut arribar fins al punt de trobada pel mal estat del camí. Ja hem patit aquest problema diverses vegades anant a Basti. Els nostres socis d’Achham i del municipi han fet anar un tractor per portar tot el menjar fins Pichibanda.

     

     
     
     
     
     
    View this post on Instagram
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

     

    A post shared by be artsy – Rato Baltin Project (@ngobeartsy) on

    A Basti, el projecte Mask4Health encara no està acabat (encara no tenim tots els diners necessaris) i les dones no tenien les seves màscares reutilitzables, de manera que els hi hem proporcionat una de tipus quirúrgic a totes, hem estat promovent el rentat de mans amb alcohol desinfectant per tots i hem demanat a tothom mantenir una distància de 1,5 metres. Food4Needed: pots llegir aquest petit projecte necessari amb el cost dels aliments aquí.

     

     
     
     
     
     
    View this post on Instagram
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     

     

    A post shared by be artsy – Rato Baltin Project (@ngobeartsy) on

    A Pichibanda, les dones vídues han estat esperant i l’equip els ha anat entregant el menjar, per 100 llars. Seguim amb dos pobles més.

    Text: Clara Garcia i Ortés, fotos de Manisha Nath, Tejana Khanal i JCI Achham per be artsy.

    Necessitem la teva ajuda, si us plau, fes avui la teva donació al projecte d’emergència covid-19:

    Machtfunding: #Covid19🦠 https://www.migranodearena.org/reto/-mask4health-luchemos-contra-la-covid19-en-nepal-con-mascarillas-reusables-jabon-informacion
    Crowdfunding: http://bit.ly/RatoBaltin2020

    Teaming (1 euro/mes)
    -RatoBaltin: https://www.teaming.net/ratobaltinproject
    -Edufem per evitar el matrimoni precoç: https://www.teaming.net/edufemproject

    Associa’t: https://beartsy.org/associate

    Donorbox:
    –https://donorbox.org/againts-chhaupadi
    –https://donorbox.org/edufem
    -Covid19🦠 https://donorbox.org/mask-4-health-nepal

    Gràcies! 😊

  • La meva experiència a Achham, regió del llunyà oest de Nepal

    La meva experiència a Achham, regió del llunyà oest de Nepal

    Acabada de llicenciar, estava buscant oportunitats per mostrar les meves aptituds i capacitats mitjançant el voluntariat i treballant per un canvi social. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a Clara G.O. a través d’un periodista internacional i em vaig unir al projecte Rato Baltin per mitjà d’una ONG anomenada be artsy, com a voluntària, començant el 7 de març de 2019.

    Treballar en aquest projecte em va fer adonar de les terribles restriccions menstruals i també del chhaupadi, a què s’enfronten les noies i les dones en Achham. Aprendre tant de prop sobre el chhaupadi també em va fer pensar sobre les restriccions menstruals que igualment hi ha a les zones urbanes, on viu gent amb un major nivell intel·lectual, i les noies i les dones encara tenen restringida l’entrada a la seva pròpia cuina i també als temples. L’única diferència és que és molt més segur a la ciutat. Durant la meva visita de seguiment al novembre, de quinze dies, vaig tenir l’oportunitat d’anar a Achham per a l’avaluació, i em van presentar al grup. Vaig veure dura realitat de la comunitat. Vaig viatjar fins als pobles de Sanfebagar, anomenats Khalsen i Dhakari (Hichma, Dhakari, Dhungachalna) per al seguiment de les estudiants i les dones que estaven utilitzant les copes menstruals.

    A Dhungachalna vaig tenir també l’oportunitat de parlar amb l’alcalde de Sanfebagar, qui va donar fons per al projecte, però, per la confiança dipositada en l’ONG col·laboradora local, Samabikas Nepal, els diners d’aquest any se’ls va endur aquesta ONG, que els va destinar a destruir els chhaugoths (cabanya on les dones viuen durant els dies que tenen el període). Al mateix temps, coordinant el grup juntament amb Clara, vaig parlar amb una professora que seguia amb el chhaupadi després d’haver donat a llum. Durant la nostra conversa, em va explicar que havia continuat amb la pràctica per la seva por al déu, i la por a la societat. Fins i tot sent una professora, no podia encara canviar les seves creences; em va deprimir i em va fer preocupar per la seva filla de dos mesos.

    A landscape. Achham, Nepal

    També vaig tenir una altra ocasió de parlar amb l’alcalde de Sanfebagar sobre els diners que havia donat a Samabikas Nepal. Li vaig trucar des del número de l’oficina, però crec que aquest l’havia bloquejat. La segona vegada, li vaig trucar des d’un altre telèfon, i va agafar el telèfon.

    Els detalls de la nostra conversa

    Jo: Hola, senyor, bona tarda! Sóc una voluntària de be artsy, del projecte Rato Baltin (ell va reconèixer el nom del projecte). Senyor, parlo en nom de Clara, com a traductora: tot el que jo li digui és Clara preguntant, espero que no li importi si el que diu resulta una mica dur.
    Alcalde: Sí, parli, si us plau.
    Jo: Senyor, els diners que ha estat donant en benefici del projecte Rato Baltin se l’ha endut Samabikas Nepal. El propòsit del projecte Rato Baltin no és destruir els chhaugoths. Aquests diners han estat mal emprats per la col·laboradora local, i no ha atès als nostres objectius. Mentrestant, Samabikas Nepal no s’està comunicant amb el projecte Rato Baltin.
    Alcalde: Miri! Jo vaig donar els diners al projecte, ara ja no és cosa de la meva incumbència. Haurien de parlar amb Samabikas Nepal, i treballar de forma cooperativa. Jo sóc alcalde i tinc un munt de coses a fer. No em diguin i em preguntin sobre coses insignificants, ara tenen vostès que coordinar-se amb la col·laboradora local.
    Jo: Senyor, això ho entenc, però vam poder veure com els diners estan sent mal empleats, i estem intentant contactar amb Samabikas Nepal: no agafen el telèfon. Els diners han estat utilitzats per destruir chhaugoths, el que està causant més morts de noies i dones. Aquesta no és la nostra manera de canviar les coses!
    Alcalde: Escolti, planegem destruir els chhaugoths; fins que no ho fem, la gent no deixarà de banda aquesta tradició.
    Jo: Aquesta és una tradició que s’ha seguit durant infinites generacions. I destruir tot d’una els chhaugoths farà que la gent desperti i aturi aquesta pràctica? Moltes ONGs i IONGs han estat treballant en aquesta zona durant anys. Destruint les cabanes, no han estat capaços de canviar això; ¿pot aquesta decisió seva portar el canvi de manera instantània? Qui serà responsable si les dones moren després que els chhaugoths hagin estat destruïts? Pot vostè assumir la responsabilitat de la mort de dones a causa de la destrucció de les cabanes menstruals?
    Alcalde: Jo no sé res més, però estic a favor de destruir els chhaugoths. Potser donem a la gent una hora, o dos dies, de preavís, abans de destruir-los. Si no fem això, llavors la pràctica mai acabarà. Durant aquest temps, ‘si una o dues noies moren, no és el meu problema. Moriran per les seves pròpies raons’. Estarem destruint els chhaugoths i permetent viure a les cases. Si moren, serà cosa seva’.
    Jo: Com pot vostè dir això, senyor? Essent el dirigent d’aquesta zona, és la seva responsabilitat tenir cura de les dones i protegir-les! Podem saber quantes noies moren després que aquest assumpte es filtri als mitjans.
    Alcalde: Aquesta és la nostra decisió, i nosaltres estem fent això. Ningú pot parar-me a mi en aquesta revolució. I vostès m’amenacen amb els mitjans de comunicació, llavors he de dir que no tinc gens de por de la premsa (penja el telèfon!).

    Girls with our Ruby Cup menstrual cups in a menstrual education workshop

    Em van traumatitzar molt aquestes paraules, conèixer la seva mentalitat. Després d’aquesta conversa, només podia veure a les noies d’Achham enfrontades a un futur negre a causa de la cruel mentalitat de molta la gent d’aquí. Sí, la revolució implica canvis, però aquest tipus de revolució egoista matarà moltes ànimes innocents.

    Clara i jo vam estar amb el líder local distribuint informació sobre la projecció de la pel·lícula i veient si ell podia cedir-nos la sala d’actes per a la projecció. Jo vaig parlar sobre el canvi social i com difícil és canviar la mentalitat de la gent. El líder local ens va dir que repartíssim diners, almenys 10 rupies nepaleses per persona, i que llavors la sala d’actes estaria plena. Jo li vaig dir: ‘Som aquí per posar una pel·lícula amb el propòsit de canviar la mentalitat de la gent i la seva percepció. No volem que la gent vingui per cobdícia, sinó que volem que vinguin pel fet del canvi’.

    El treball de camp va ser en general una experiència d’aprenentatge, pel que fa a escoltar la gent amb paciència, analitzar la mentalitat de la gent, i portar idees innovadores per al canvi. No obstant això, aquesta experiència també em va fer adonar de la dura realitat, que no m’esperava en absolut.

    Text i fotos de Simran Adhikari, responsable de programa a Nepal-seu central de be artsy.
    Traducció de Josep Marín.

    Per 1,80 € al dia, canvies el futur d’una nena i evites que la casin amb setze anys!

    Hi ha diferents maneres per ajudar-les:

    Grup de Teaming per les nenes: https://www.teaming.net/ratobaltinproject: 1 euro al mes – sigues part del projecte Rato Baltin!

    Grup de Teaming per les nenes: https://www.teaming.net/edufemproject: 1 euro al mes – fes-te del grup i aconsegueix amics que t’ajuden a apadrinar!

    Donació regular: a https://donorbox.org/againts-chhaupadi

    Associat: https://beartsy.org/associate/

    🙂 Gràcies!

  • Explorant-me  (Testimoni d’una voluntària nepalesa)

    Explorant-me (Testimoni d’una voluntària nepalesa)

    Testimoni escrit en nepalès per Rupa Pandey, després de la versió nepalesa podeu llegir la traducció al català.



    Igual que qualsevol altre dia, l’11 de gener de 2019, estava revisant el meu Facebook i de sobte una publicació va cridar l’atenció: aquesta publicació tractava del Projecte Rato Baltin, sobre la tradició menstrual «Chhaupadi», que encara es practica i està profundament arrelada al districte d’Achham, en el llunyà oest del Nepal. Aquesta publicació explicava com el projecte havia estat ajudant a dones i nenes en edat de menstruació durant dos anys mitjançant la realització d’un programa de conscienciació sobre la gestió de la salut menstrual i proporcionant opcions més favorables a la salut i el medi ambient que les compreses sanitàries, és a dir les «copes menstruals», que fan que la menstruació sigui una mica més fàcil per a les dones i nenes en Achham.

    La paraula «Chhaupadi» em va inquietar molt. El significat d’aquesta paraula és tan cruel. Quan esmentem Chhaupadi només parlem d’Achham, però encara es practica algun tipus de Chhaupadi en tots i cadascun dels pobles i ciutats del Nepal. L’única diferència és que les dones i nenes que menstruen a Achham es veuen obligades a dormir al chaugoth. Exceptuant això, la resta és bastant similar a tot el país: no toquis això, no vagis allà, no facis això, no ets pura … Moltes de nosaltres hem crescut amb totes aquestes restriccions i hem escoltat aquestes paraules molt dures durant tota la nostra vida. És realment dolorós.

    Després de llegir aquesta publicació, vaig sentir una gran necessitat de col·laborar en el projecte, així que immediatament vaig escriure un missatge al projecte Rato Baltin demanant:  ‘Com podem ajudar al projecte a part del suport financer?’. L’endemà, el 12 de gener de 2019 Rato Baltin va respondre al meu missatge amb un «Hola, em dic Clara, pots venir a la nostra oficina si vols ajudar» i va incloure el mapa d’ubicació. Així  va  començar la meva relació amb Rato Baltin.

    Vaig començar a treballar amb Rato Baltin com a voluntària a partir d’aquest gener, i la meva responsabilitat principal era traduir tots els documents relacionats amb el projecte al nepalès. Clara em va preguntar si volia anar a Achham a l’abril pel projecte. Al principi li vaig dir que només aniria 15 dies, però després vaig canviar d’opinió i vaig voler estar dos mesos del principi al final del projecte de Rato Baltin a Achham. Aquesta decisió va canviar la meva vida d’una manera molt positiva.

     

     

    Quan vam acabar tota la feina per al projecte a l’oficina de Kàtmandu, ens vam posar rumb a Achham, el 14 d’abril de 2019. Després de 2 dies de viatge en autobús i jeep, vam arribar a Sanfebagar, pertanyent al municipi d’Achham, on ens van donar un curs per convertir-nos en formadores durant 10 dies. El projecte Rato Baltin havia estat funcionant només a la municipalitat de Mangalsen durant 2 anys, però a partir d’aquest any el projecte havia de funcionar en una municipalitat més que és Sanfebagar i 2 municipalitats rurals més, Dhakari i Turmakhand.

    El 17 d’abril de 2019 va començar la nostra formació. 5 voluntaris estrangers també formaven part de l’equip, col·laborant amb el projecte. La meva feina durant la formació consistia en la traducció dels textos del curs, perquè els nostres instructors, així com mentors puguin entendre els textos, i traduir les seves preguntes i curiositat a Clara. Vaig estar allà com a traductora perquè totes les nostres mentores i formadores eren noies locals d’Achham, i no entenien bé anglès. Durant els 10 dies del curs formatiu a Safebagar vaig tenir l’oportunitat de conèixer tant les nostres mentores, instructores com a voluntàries estrangeres. També la d’aprendre a conviure junts mentre ens donàvem suport mútuament. Cada dia després del curs solíem anar a fer un cafè amb un brownie. Un brownie a Achham era com aigua en el desert. Ara, quan recordo aquells moments, m’adono que, per ser feliç, realment no necessites tantes coses. Perquè les petites coses poden proporcionar-nos immensa felicitat també.

    Quan van acabar els 10 dies de formació, va arribar el moment d’acció: el nostre equip va haver de sortir cap a les seves respectives destinacions de treballs. Cada equip tenia 1 voluntària estrangera. Dir adéu va ser molt difícil per a mi després del vincle que havíem format. Però, al mateix temps, era conscient que tindria l’oportunitat de reunir-me amb totes les membres del grup una altra vegada perquè Clara i jo estàvem en l’equip directiu.

    Com a part de l’equip directiu, Clara i jo vam haver de visitar almenys un lloc de cada equip amb la finalitat de supervisar i avaluar el seu treball. Vaig poder tornar a veure a tots els membres de cada equip, i vaig aprofitar l’ocasió de poder apropar-me i conèixer-les més a fons. Les noies em deien didi, que significa germana gran, i solien acudir a mi per a tots i cada un dels problemes que tenien. Al principi els ensenyava amb enuig i grolleria, però em vaig adonar a poc a poc que podia aportar molt més amb paciència, cura i amor.

    Aquest projecte m’ha ensenyat a ser més pacient i amable en la meva vida personal. Les voluntàries estrangeres també necessitaven la meva ajuda cada vegada que havien de comunicar-se amb les noies perquè ni les voluntaries estrangeres ni les nostres noies podien entendre l’idioma de l’altre. Col·laborava prestant la meva ajuda perquè poguessin tant comunicar-se, connectar-se i entendre entre ells. Va ser un privilegi poder contribuira mb el meu granet de sorra.

    Vaig tenir una bona relació amb totes les voluntàries estrangeres. Tot i ser de diferents cultures i orígens, vam poder conviure com una família, ajudant-nos i consolant cada vegada que estranyàvem a les nostres famílies. Durant l’estada en els remots pobles d’Achham, de vegades vam haver de dormir tots en la mateixa habitació. A causa de la superstició del Chhaupadi, una vegada ens vàrem veure obligades de passar la nit a la biblioteca de l’escola.

    Dos mesos en Achham m’han ensenyat molt i vaig poder conèixer el Nepal real. Fins i tot el menjar senzill que menjàvem al poble era deliciós, a part a causa de l’afecte que la gent ens mostrava. Ni tan sols disposàvem de les coses bàsiques que necessitàvem al poble, però mai vaig sentir que em faltés alguna cosa.

    Sempre agrairé a la Clara i al projecte Rato Baltin per la increïble oportunitat.

    Em considero molt afortunada d’haver pogut ajudar a les dones i nenes d’Achham. Em vaig sentir molt orgullosa quan vaig veure que la confiança de les nostres mentores i voluntàries anava creixent gradualment i se sentien més apoderades al llarg de la realització del projecte.
    En una societat en la qual la menstruació es considera un tabú, quan les nostres noies descriuen com de neta i pura és la sang menstrual, em sento realment orgullosa de ser dona. El treball que està fent el Projecte Rato Baltin per a les dones i nenes d’Achham és veritablement significatiu i mereix respecte.

    No puc descriure les cares felices de les dones i les nenes quan poden parlar sobre la seva menstruació i reben les seves copes menstruals. El Projecte Rato Baltin està repercutint d’una manera molt positiva les condicions de la menstruació de la població femenina Achhami.
    No té preu.

     

     

    Ara que he tornat a la meva vida normal, aquests 2 mesos a Achham sempre els guardaré amb molt afecte al meu cor. Aquests moments són molt preuats per a mi.
    Tots aquests records d’Achham, com banyar-se a la comunitat, vestides amb el nostre petit-cot, esperar a la cua per utilitzar el bany, la caminada nocturna cap al poble i travessar el bosc, són tan bonics. La vida simple i l’amor de la gent d’Achham ha fet d’aquest lloc una cosa molt especial per al meu cor.
    Sento que Achham és com la meva segona casa.

    Durant aquests dos mesos treballant amb el Projecte Rato Baltin a Achham vaig tenir l’oportunitat d’aprendre moltes coses. Vaig establir algunes relacions precioses i belles que sempre romandran en el meu cor. L’amor i l’afecte de les nostres noies em fan sentir com si fossin les meves pròpies germanes petites (Bahini), i desitjo la seva felicitat i progrés en les seves vides futures.

    La meva confiança ha crescut juntament amb la de les nostres noies. Puc apreciar el canvi en mi mateixa abans d’Achham i després d’Achham. Aquest canvi és molt positiu. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-me a mi mateixa i les meves capacitats. He desenvolupat l’habilitat d’afrontar i gestionar situacions difícils, així com la de com conviure i treballar al costat d’un equip, i de poder ajudar altres persones.
    El Projecte Rato Baltin m’ha donat una bella família. Vull expressar la meva gratitud al Projecte Rato Baltin i Clara per acceptar-me com a membre i donar-me l’oportunitat de créixer positivament.

    Moltes gràcies, Clara i el Projecte Rato Baltin, per creure en mi.

    Escrit per Rupa Pandey, fotos © Anne-Laure Crepin, traducció de Ixone Saenz.
    

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/

    Paypal Donacions Mensuals:

    Select a Donation Option (EUR)

    Enter Donation Amount (EUR)

     

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Gracies! 🙂

  • Surten els expedicionaris 3x2x8000 cap al K2 (8.611m) i el Broad Peak (8.047m)

    Surten els expedicionaris 3x2x8000 cap al K2 (8.611m) i el Broad Peak (8.047m)

    Be artsy és una de les entitats presents al projecte, juntament amb APINDEP, RODAMUNT, i la Fundació Catalana del Síndrome de Williams.

    Dimarts, 12 de juny, a les 14.30 hores, tindrà lloc la sortida i atenció als mitjans de comunicació ja que surt l’expedició formada per en Pep Vega, Lluís Cortadellas i Sergi Mingote (cap d’expedició del projecte esportiu inclusiu i solidari «3×8000»), per afrontar els primers dos vuit mils dins l’intent de rècord guinness «3x2x8000 Solidary Project». Finalment Sergi Mingote intentarà pujar 6 cims de més de 8.000 metres d’alçada en només un any. Serà a l’entrada de la T1 de l’Aeroport del Prat de Barcelona.

    El doble ascensionista a l’Everest, Sergi Mingote, intentarà aconseguir un rècord guinness d’alpinisme en un repte solidari.

    Mingote intentarà assolir els tres vuit mils més alts del món, sense l’ús d’oxigen embotellat, en només un any, superant el rècord fixat per l’italià Silvio Mondinelli, qui va pujar a l’Everest (8.848 m), el K2 (8.611 m) i el Kangchenjunga (8.586 m) en 3 anys i 64 dies. El nou repte de Mingote té una finalitat solidària i servirà també per donar a conèixer la tasca que desenvolupen entitats com APINDEP, RODAMUNT, be artsy i la Fundació Catalana del Síndrome de Williams. Es va presentar el passat 22 de maig de 2018, coincidint amb el 15è aniversari de la primera emissió mundial en directe des del cim de l’Everest (des de la cara sud), a càrrec de l’expedició «Everest 50» de TV3, encapçalada per Sergi Mingote. Øn Coach&Communication farà el seguiment del projecte pel que fa a la comunicació.

     

     

    En paraules de Sergi Mingote, cap de l’expedició «3×8000 Solidary Project, New Guinness Record», «amb aquest intent de rècord guinness, més enllà del repte esportiu, tenim per objectiu visualitzar les capacitats de les persones discapacitades i aprofitar per donar a conèixer a entitats catalanes que ens ho demostren cada dia amb el que fan».

    Així, RODAMUNT i APINDEP seran les associacions inclusives protagonistes del repte esportiu i solidari al K2, be artsy, associació que lluita contra pràctiques aberrants que pateixen les dones nepaleses, ho serà de l’ascens al Kangchenjunga nepalès i, finalment, la Fundació Catalana del Síndrome de Williams, protagonitzarà el tercer dels reptes, a l’EVEREST.

    El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) també se suma al projecte, realitzant diversos estudis mèdics sobre alçada i rendiment, juntament amb altres partners que estan presents en el nou repte solidari. La primera de les expedicions previstes, els ascensos al K2 i al Broad Peak, s’iniciarà el proper 12 de juny.

  • Enfortint dones i noies a través de la MHM: Dia de la Higiene Menstrual

    Enfortint dones i noies a través de la MHM: Dia de la Higiene Menstrual

    Per gran part de la població global de noies i dones, la menstruació és un període de estrès i vergonya. Algunes d’elles no només tenen accés limitat al coneixement de recursos de higiene menstrual, i espais segurs i privats per disposar d’aquests, sinó que també es consideren elles mateixes i la pròpia menstruació, brutes i motiu de vergonya.

    Per combatre aquestes realitats i sensibilitzar sobre el repte de la gestió de la higiene menstrual (MHM, per les seves sigles en anglès), el 28 de maig marca el quart Dia internacional de la Higiene Menstrual. Aquest dia va ser establert per una plataforma de persones, organitzacions, mitjans i empreses del sector per unir-se i trencar el silenci sobre els aspectes de MHM als que fan front dones i noies de tot el món.

    Per moltes noies, aquesta cultura de la vergonya combinada amb una falta d’accés i coneixement de recursos que poden millorar la MHM comporta baixa autoestima i absentisme escolar. Assegurar l’assistència a l’escola i els processos d’aprenentatge és crític per l’apoderament de dones dins dels objectius de desenvolupament sostenible. Anant a escola i poder tenir un compromís en el procés de formació és com les nenes poden assolir tot el seu potencial.

    A pobles de l’oest remot de Nepal, on la pràctica del chhaupadi encara preval, la MHM i l’apoderament de dones i noies són un punt clau. El chhaupadi és una pràctica religiosa-social d’origen hindú amb importants components autòctons per la qual dones i noies són considerades impures durant la seva menstruació i subjectes de prohibicions que les priven de solucions a necessitats bàsiques.

    Aquestes prohibicions inclouen tocar aliments que han de consumir altres, portar o creuar aigua, assistir a l’escola, i entrar a la casa familiar, pel que han de dormir en estables o cabanes. Aquesta pràctica les exposa a violacions, a serps i altres animals, i a inhalació de fum del foc per escalfar-se. Les restriccions per anar a escola danyen la seva educació. Recursos pobres en MHM i poc coneixement en educació menstrual comporten baixos resultats a l’escola, i per tant en l’àmbit laboral, de salut i en tot el seu desenvolupament.

    Tot i que el govern de Nepal ha declarat fa una dècada il·legal el chhaupadi, la pràctica està molt instaurada en allò social-normatiu. L’objectiu d’organitzacions de base, entre elles be artsy, és apoderar les noies de l’oest remot de Nepal a través de l’educació comunitària en MHM, i facilitant copes menstruals (Ruby Cup és donant de copes, a més de donacions econòmiques particulars i altres suports) i kits d’higiene. Aquest apropament està pensat per reduir l’absentisme escolar, aportar auto-confiança a les noies i reduir la prevalença i impacte negatiu del chhaupadi incrementant el coneixement de les qüestions de la menstruació a les comunitats.

    És important que a dies d’avui hi hagi llum sobre organitzacions que fan possible l’enfortiment de dones i noies a través de l’educació en MHM, i també apuntar que falta molt per acomplir. És amb suport global i sensibilització, juntament amb el compromís d’organitzacions de base locals que vindrà un canvi real que porti benefici a noies i dones de tot el planeta.

    Si voleu col·laborar amb nosaltres, us recordem les diferents vies per fer-ho:

    Escrit per Kristy Davies, traducció de Josep V. Marín
  • Diari de viatge: Primera setmana a Janalibandali (Mangalsen 6, Achham)

    Diari de viatge: Primera setmana a Janalibandali (Mangalsen 6, Achham)

    La primera setmana a Janalibandali ha estat molt intensa, massa. En arribar varem tenir vàries reunions amb líders locals, la infermera i mestres.

    Dissabte ens van preparar unes danses i balls tradicional on la lletra de les cançons era (com a Basti) totalment en contra del Chhaupadi. Hem estat fent el grups de nens i nenes des de classe 10 a 8, la setmana vinent continuem amb 7 i 6.

    El grup de nenes tenim unes 70. Força difícil de treballar en equip com preteníem treballar la fotografia aquesta vegada. El primer dia va ser força caòtic, vàrem fer els grups, però la resta ha estat molt interessant. Des del primer moment hem vist que la tradició aquí ha començat a canviar, que tenen molt clar que no està bé (estem molt a prop d’una zona on hi ha hagut vàries mortes), i ens expliquen que hi ha hagut un gran canvi en tres anys, però ni una sola nena entra a la cuina… i hem descobert nenes que dormen en cabassos o al ras.

    Hem fet el training de copes menstruals més gran fins ara: 45 en la mateixa classe!

    Vàrem fer el grup de dones i es van presentar més de 160 (ens van demanar diners per venir a classe, com solen rebre de les gran ONGs i nosaltres ens varem negar). Va ser un caos, no esperàvem aquesta quantitat, no teníem un lloc adequat per a ensenyar-les i ho varem haver de fer al carrer. Impossible ensenyar els vídeos per falta de projector i só adequat per aquesta quantitat de gent. Així com amb el grup de nenes i nens tot ha anat genial, cap de nosaltres està contenta amb el grup de dones.

    El segon dia esperàvem que vindrien unes 20 o 25, doncs varem dir que només les noies joves tindrien copa i al final (tard com sempre) van venir la meitat del dia anterior. Força caòtic tot també.

    Tenim 27 copes per a nenes fora de l’escola i dones joves. La idea era fer-lis pagar 50 rupies com a primera «selecció», perquè si són gratis, tothom en vol. Al final, de les 160 dones del primer dia, que entressin a l’edat que els hi dèiem n’hi havia unes 35. Moltes ens han intentat enganyar i es treien anys 🙂 , però això és difícil en les dones nepaleses d’aquesta zona: quan en tenen 34 sembla que en tinguin 50. Porten una vida molt dura.

    Divendres 27 havíem de fer el training de les dones, però va fer una tempesta molt forta i ho tenim pendent per la setmana vinent!

    Les pobres infermeres estan sense veu. Hem encarregar un micro i altaveu com el dels guies turístics a veure si així poden baixar el volum i to de veu. Està clar que en aquesta zona de Mangalsen els grups són molt grans, així que hem d’anar preparats a la zona d’Oligau i Kalagaun. Hem demanat a les nostres «mentors» de Basti, Sunita Damai i Tejana Khanal, que vinguin amb nosaltres com a «voluntàries» pagades durant aquest mes i mig que queda. Elles han accedit encantades.

    Serà genial portar amb nosaltres nenes locals que fa més d’un any que la fan servir!

    Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gracies! 🙂

  • Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Esperem que el 2018 hagi començat amb alegria i harmonia.
    Per tot l’equip de be artsy, el nou any ha començat amb molta alegria després de dedicar aquests últims mesos a analitzar les dades que vam recollir durant l’últim viatge, sobre l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 i que són molt esperançadores
    en la lluita contra el chhaupadi fent servir l’educació sexual, la fotografia participativa i les copes menstruals. Un gran èxit!
    El podeu llegir aquí:

    Avaluació de l'impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 ngo nepal

     

     

    BE ARTSY
    2017 AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE RATO BALTIN

    DESCRIPCIÓ

    A l’oest de Nepal, la falta d’opcions sanitàries sovint determina problemes de salut i absentisme escolar. La menstruació és un tema tocat per la vergonya, la inseguretat i per tradicions denigrants per dones, com el chhaupadi. El Chhaupadi es caracteritza per la prohibició a les dones, durant la menstruació, de poder entrar en la seva residencia habitual, per la seva suposada «impuresa». Ha sigut criticat per violar drets humans fonamentals, i pel seu impacte en la salut física i mental. Tot i ser declarat il·legal, i perseguit, continua existint.

    El projecte Rato Baltin, de l’ONG be artsy, és un programa de Gestió de Salut Menstrual (GSM), i ed- ucació sexual, que vol eradicar aquesta pràctica. El projecte inclou noies, nois, dones i homes, vol incloure tota la comunitat. A be artsy creiem que l’educació és el camí per canviar aquestes creences tan profundament arrelades.

    EL PROJECTE TÉ UNA APROXIMACIÓ EN QUATRE LÍNIES PRÀCTIQUES

    1. Taller que dóna educació sexual tant a dones com nois adolescents a escoles rurals de les comunitats determinades.
    2. Educació en higiene a totes les dones d’aquestes comunitats
    3. Copes menstruals i formació en el seu ús a les noies voluntàries d’aquestes comunitats
    4. Tallers de fotografia participativa per que les noies i les dones mostrin què senten sobre elchhaupadi i els seus períodes, i que els agradaria fer per canviar aquesta experiència.

    Un component important del projecte Rato Baltin és la distribució d’una solució saludable i sostenible a la MHM (gestió de higiene menstrual, per les seves sigles en anglès) en zones rurals de Nepal: copes menstruals, de Ruby Cup, una companyia amb base a UK que produeix i és donant d’aquest recurs, una copa menstrual de silicona amb el mateix nom.

    Dos cops l’any, visitem pobles remots per distribuir copes menstruals i conduir formació en temes de higiene i sexuals. Visitem de nou els pobles en què s’ha donat aquesta educació per constatar què (si han canviat coses) ha canviat, i avaluar el programa.

    Hem distribuït ja més de 250 copes menstruals en escoles de pobles remots. Cada noia ha rebut una copa menstrual i formació per usar-la. També es dona un cubell (baltin), per preparar aigua neta, i tenir amb què esterilitzar la copa bullint-la, sabó i una tovallola.

    OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ

    Volem mesurar canvis en les vides de les participants i canvis en les comunitats determinades en el programa, i amb aquesta avaluació aconseguir nous donants sponsors per:

    Oferir educació a dones, noies, nois i les seves comunitats sobre sexe, biologia, i pràctiques de MHM.
    Reduir l’absentisme escolar de les noies i nenes de determinades zones de l’oest de Nepal. Facilitar a noies I dones recursos per a la dignitat menstrual.

    Aconseguir la sostenibilitat i els resultats del projecte a llarg termini.

    FOCUS DE L’AVALUACIÓ

    El centre d’atenció de l’avaluació és abordar la qüestió de:

     

    -Quins canvis han tingut lloc al voltant de la pràctica del chhaupadi en les vides de noies i a les comunitats després de l’implementació del nostre programa?

    Per saber si el programa està basat en bones pràctiques metodològiques i llisons apreses, l’avaluació també vol abordar les qüestions de:

    -Com s’accepta i és sostenible l’ús de les copes menstruals en les comunitats subjecte del nostre projecte a l’oest de Nepal?

    -Quins, si n’hi ha, aspectes del programa es poden millorar en el disseny i/o implementació?

    Metodologia

    Durant el període 2017 d’implementació, hem fet seguiments telefònics mensuals amb les noies voluntàries usuàries de les copes, i amb les infermeres i mestres locals voluntàries. Infermeres i voluntàries, tècniques de be artsy, han viatjat a les comunitats dos vegades el 2017 per conduir un seguiment cara a cara amb noies, per mesurar com progressa l’implementació de la copa. En aquests viatges, les noies han respost a qüestionaris sobre els canvis que han experimentat al vol- tant del chhaupadi des de la nostra primera visita, i el començament de l’ús de la Ruby Cup, també converses informals amb membres de la comunitat, per detectar impressions sobre l’ús de les co- pes menstruals i l’incidència de la formació amb els tallers.

    Les noies que han participat en l’enquesta són usuàries de les copes menstruals donades. Però més de 1000 persones, noies i altres, han participat als tallers de formació, des de l’inici del projec- te, a 4 pobles (amb diferents comunitats cadascun): Basti, Kunti Bandali, Rachuli i Chillhaya.

    Els resultats

    CHHAUPADI:

    Només 9 noies van indicar que no van experimentar canvis en la tradició del chhaupadi, després del nostre programa. La resta van experimentar canvis.

    Algunes noies van reportar canvis pel que fa a l’accés a aliments. De fet, algunes noies ara penen permès menjar verdures, fruites, i algunes poden beure llet. Unes noies ens han reportat que de- sprés de participar als tallers, les mares les han deixat una manta calenta al chhaugot (cabana), mentre que altres han explicat que ara dormen a l’interior de la casa, això sí en una habitacions o espais separats dels membres de la família. Algunes noies van reportar que des del taller no els van demanar participar en les pràctiques d’exclusió del chhaupadi, també poden cuinar.

    Les noies van comunicar que al menstruar usant la copa, tot era més net, i tant les famílies com elles se sentien més segures. Van a l’escola durant el seu període, es redueix l’absentisme, i inten- ten ajudar activament altres noies en coses relacionades amb la menstruació.

    Les noies que van reportar canvis relacionats amb el chhaupadi van veure canvis positius en altres aspectes:

    «Per mi és una experiència positiva. A la meva vida això ha portat alguns canvis. La meva sang no fa olor ara que no surt fora. I anar a l’escola també és fàcil amb la copa.» ~ Bhawana Upadhya (Chilkhaya)

    COPES MENSTRUALS

    De les 111 copes que distribuïdes entre març i juny de 2017 a alumnes a Achcham i Kalikot, 8 van ser confirmades com a no-usuàries. No vam poder contactar personaoment amb 14 noies, però en l’últim seguiment que vam poder fer amb elles per telèfon ens van confirmar que encara usaven les seves copes. Dos d’aquestes noies es van casar i ara resideixen a Índia.

    «Estic contenta de haver tingut l’oportunitat de usar la copa Ruby ~ Binda B.K. (Rachuli)

    RAONS PER UTILITZAR LA COPA:

    • –  Manca de por a tacar la roba
    • –  No hi ha sentiment d’estar menstruant
    • –  Ja no s’han de preocupar per draps bruts
    • –  No se senten avergonyides per fer pudor
    • –  És més fàcil anar a l’escola ja que no han de portar draps o altres coses per canviar-se, ni ama-gar deixalles
    • –  Ningú s’adona que estan menstruant, així que poden realitzar activitats normals com tocar l’ai-gua

      RAONS PER NO UTILITZAR LA COPA:

      • –  Alguna està embarassada, però després del naixement vol tornar a utilitzar-la
      • –  Algunes van indicar molèsties lleus o incomoditat
      • –  Haver-la perdut
      • –  Supersticions a casa:

    – La casa d’una de les noies va caure; un xaman li va dir a la família que això era a causa d’un esperit dolent, i que la família no podien tornar a entrar. Van ser obligats a deixar casa, i tot seguit van marxar del poble. La usuària de la copa no va poder tornar a entrar per a recuperar-la. Quan la seva família va marxar ella ja s’havia casat amb un noi del poble i ara viu allà. Ens va demanar que li donéssim una altra copa, cosa que vam fer. Seguirà anant a l’escola fins que finalitzi el desè curs.

    MITES QUE VAN APAREIXENT:

    • –  Una mare de Kunti Bandali ens va comunicar que ella creu que la copa evitarà que les noies siguin violades durant el seu període, tant quan estan dins el chhaugot com quan han de endinsar soles a la selva
    • –  A Basti, algunes persones estaven dient a les usuàries que no les utilitzessin perquè les podia causar càncer, estant dins dels seus cossosQUÈ VAN PENSAR LES NOIES DEL NOSTRE PROGRAMA:

      Totes les noies es van sentir més còmodes amb el seu cos després del nostre taller. Són capaces de comprendre el procés biològic i les raons per les quals passa, i moltes senten que poden ara ajudar a entendre-ho a altres noies.

      La majoria de les noies va considerar que la seva participació en el programa havia estat una expe- riència positiva, i que les seves vides han canviat a millor quan van començar a utilitzar la copa.

      Per respondre a la pregunta de «Què canviaries al Rato Baltin?», La majoria de les joves van dir que no canviarien res. Se’ls va donar per puntuar els tallers en una escala del 0 al 10, 0 sent insatisfac- tori i 10 excel·lent. Les qüestionades van valorar els tallers amb una mitjana de 9.

    AVALUACIÓ DEL PRESSUPOST

    Descripció

    Cost Previst

    Cost Final

    Salaris – personal local

    Rs 243.000,00

    Rs 269.280

    Subministraments i recursos per als tallers

    Rs 121.280,00

    Rs 184.967

    serveis

    Rs 180.000,00

    Rs 299.092

    transport

    Rs 227.436,00

    Rs 288.741

    Total NPR

    Rs 771.716,00

    Rs 1.042.080

    Total Euro

    6.710,57 €

    9061,56 €

    Despeses generals administratius – 10% del total en euros

    671,06 €

    906,15 €

    total final

    7.381,63 €

    9967,71 €

    Ràtio de canvi: 1 euro = 115 NPR (Rs)

    El pressupost del 2017 va excedir la despesa inicial proposat en 2.586 euros. Això va ocórrer per diverses raons:

    1. be artsy va rebre una segona donació, inesperada en principi, de 160 copes menstruals per part de Ruby Cup
    2. Aquesta donació va dur a doblar el treball requerit i els recursos necessaris, especialment en temes de kits menstruals i personal durant el viatge de seguiment.

    3. Dificultat en trobar voluntaris per viatjar a West Nepal sense compensació econòmica
    4. La necessitat de proveir als voluntaris de Kathmandu amb fons per a viatges i manutenció en les seves activitats relacionades amb be artsy.
    5. Dificultat en contractar una infermera per solament tres o quatre mesos a l’any, requerint una remuneració més elevada del que s’esperava.

    Es va prendre una gran cura per ajustar el pressupost i justificar l’augment del volum de treball i recursos generats per la donació inesperada, però no es va poder evitar un increment substancial per poder lliurar les noves copes.

    Comentaris i pla de futur

    Els resultats de l’avaluació ens porten a la conclusió que el projecte està funcionant bé. Els resul- tats de l’estudi revelen que la nostra idea inicial que les copes poden acabar amb els tabús al vol- tant de la menstruació i del chhaupadi era correcta. No obstant això, la nostra avaluació del pro- grama també indica que hem d’aplicar diversos canvis per al futur.

    Hem vist la necessitat de dissenyar un component per al taller destinat als homes de les comuni- tats objectiu, perquè es dissemini una visió de conjunt sobre el coneixement de la higiene mens- trual i l’educació. Procedirem a dissenyar un taller destinat a homes per a impartir durant el 2018.

    Per tal de veure l’abast total de l’impacte del Projecte entre les no usuàries de la Ruby Cup a les comunitats, prepararem un estudi per a totes les noies a les escoles col·laboradores, així com per a les participants dels grups de dones. Això es realitzarà durant el 2018.

    be artsy té també en compte que hi ha una deficiència en l’aplicació del programa. Les copes són per repartir entre les noies que van a l’escola, com una manera d’abordar l’absentisme i la salut menstrual. No obstant això, no totes les noies de les comunitats objectiu poden anar a l’escola. Per exemple, algunes de les nenes estan casades, han de quedar-se a casa per ajudar les seves famí- lies amb les tasques de la llar, o treballar en els camps de la família. be artsy procurarà fer el pro- grama i la provisió de copes menstruals més inclusiu per arribar a totes les joves en les seves cir- cumstàncies particulars. be artsy està considerant aplicar un programa educatiu sobre el chhau- padi i la copa menstrual en els instituts i campuses universitaris per fomentar la sensibilització sobre aquest tema, i recaptar fons per a aquest assumpte en el projecte del 2018. Això requerirà contractar una o dues persones per a tot l’any 2018 per tal que això es pugui implementar amb èxit i de manera sostenible.

    Hem experimentat problemes treballant amb la nostra associació col·laboradora Nepalesa, Starts Foundation, durant cada pas del Projecte Pilot del 2017. Aquestes dificultats en la comunicació i subministrament de recursos humans i materials van fer que les fases d’implementació i avaluació fossin bastant dificultoses. Tot i que el Projecte Pilot del 2017 ha estat un èxit gràcies al dur treball dels voluntaris de be artsy i de la seva presidenta Clara Garcia Ortes, present al Nepal per onze me- sos durant l’any, cal considerar altres opcions per assegurar efectivitat i responsabilitat. Hem tre- ballat per construir un grup fort de voluntaris sota la bandera d’una nova ONG Nepalesa que estem creant. Aquesta nova ONG nepalesa portarà com a nom: be artsy Kalaa Shakti Nepal (be artsy, el poder de l’art).

    Per concloure, a l’agost de 2017, el Govern del Nepal va aprovar una llei que penalitza aquells que obliguin a les dones a observar l’exili que ordena el chhaupadi quan estan menstruant, amb una multa de 3.000 rupies nepaleses o tres mesos de presó. No obstant això, nosaltres pensem que aquestes mesures no tindran un impacte significatiu pel que fa a la seva prevalença. La pràctica del chhaupadi està profundament imbuïda en les normes socials i pràctiques culturals. Però, és un pas significatiu cap a endavant en la direcció correcta a nivell polític, i representa un canvi d’opinió social en vies de desenvolupament. Combinat amb programes com ara el Rato Baltin, que es dedi- ca a l’educació a nivell local i de base, fins i tot en àrees remotes on la pràctica encara existeix, creiem que hi ha un potencial important de canvi en un futur.

    —
    L’equip de persones voluntàries que formem be artsy.
    Clara Go

     

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen:
    https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

    https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a:
    Associació be artsy
    Banc Sabadell
    IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934
    BIC: BSABESBB
    (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    NepalSi vols saber més segueix-nos a Facebook o Twitter
    Gràcies per fer això possible!

    Escrit per kristy Davies i Clara Go. Tradüit per josep V. Marin i Clara Garcia Ortés
  • Diari de viatge – #Ratobaltin a l’escola de Chilkhaya

    Diari de viatge – #Ratobaltin a l’escola de Chilkhaya

    En els 10 dies que hem estat a Chilkhaya el que més ens ha sorprès ha estat la quantitat d’alumnes que hi ha a l’escola secundaria.

    Teníem classes on hi havia 70 alumnes i, “per sort”, en faltaven 70 o 80 més. És a dir,  el llistat de les classes era de 140, 150 alumnes. Les aules no són suficientment grans per acollir tots aquests alumnes si mai arriben a anar-hi tots plegats. Estem en l’època de plantar l’arròs i molts nens i nenes no van a l’escola per aquest motiu, i tenim les aules a desbordar.

    Un altra cosa que ens ha sorprès de la escola és que segurament és la més ben organitzada que hem trobat fins ara. Es veu neta i em pogut veure que tenen organitzat cada petit detall. Els professors ens han ajudat molt i hi ha hagut professores prenent nota de les nostres classes per a poder continuar elles, quan nosaltres no hi siguem.

    Tant de bo totes les escoles fossin així. Un punt que no hem acabat de quadrar bé ha estat la hora “extra” per les nenes. Tan aviat ens la feien fer en horari escolar a l’escola, com en horari extra escolar al centre de salut.

    Però tot a sortit molt bé i tots molt contents de tenir-nos allà.

    L’últim dia ens van fer un bonic homenatge i discursos de comiat.

    Ja estan esperant que hi tornem!

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem a finals de setembre: https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    Escrit per Clara Go

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

     

  • Malnutrició a l’oest de Nepal

    Malnutrició a l’oest de Nepal

    Un problema significatiu que hem vist en els nostres viatges per l’oest del país és l’extensió de la malnutrició infantil.

    En alguns casos pot estar associada amb la falta de suport informatiu sobre nutrició de mares molt joves, però en altres casos no. Tot i que hi ha alguns programes nutricionals en marxa a l’oest de Nepal, pot ser difícil per les mares proporcionar la diversitat i quantitat d’aliments recomanats i vitamines quan no només tenen accés directe als aliments que cultiven en els seus camps.

    Els districtes de l’oest del país amb els nivells més alts de malnutrició de nens menors de 5 anys:

    Humla        65.7%
    Bajhang     63.2%
    Achham     59.2%
    Baitadi       59.2%
    Doti            57.6%
    Surkhet      57.9%
    Kalikot        54.1%
    Jumla          54.1%

    i l’índex de malnutrició als altres districtes:

     

    Maps and numbers from: www.nepalmap.org

     

    A Achham, per exemple, la quantitat d’aliments que es cultiven i a la qual tenen accés les mares és sovint insuficient pels infants que cuiden. El pare la majoria de vegades és a Índia o a altres països treballant per enviar diners a les seves famílies, i les dones sovint no tenen ni el coneixement ni els recursos per gestionar la crisi.

     

                   

     

    El meu estimat amic Dr. Keshav Bhattarai, que va morir el passat desembre als 31 anys, va ser qui em va introduir en el món de les dones de l’oest de Nepal. Li preocupava especialment que, de mitjana, 6 dones d’Achham es suïciden cada mes. Aquestes dones tenen famílies grans amb mols nens als que no poden donar aliments suficients, i sovint no usen recursos de contracepció ni tenen accés a educació rellevant sobre això. En aquestes situacions les dones pateixen molt estrès i pressions. Penso que res ha canviat al districte des de que ell va deixar de treballar l’any passat a Humla, abans de la seva mort.

    Els infants són la base en la qual queda el futur d’aquest país. Només una inversió correcta en els nens i les nenes d’avui ens pot portar a un demà millor.

    Una mirada ràpida a les dades de nutrició infantil, a www.nepalmap.org, ens mostra que el 40% d’infants de menys de 5 anys estan malnodrits. Això significa que gairebé la mitat dels nens no tenen una alimentació equilibrada, i això no només impedeix el seu desenvolupament: també de les seves famílies, comunitats i nacions.

    En els nostres tallers ensenyem a les noies la importància de una nutrició correcta, alimentació equilibrada, i hidratació. Tot i que això és cada cop més important una vegada els períodes de menstruació comencen, una nutrició i hidratació correctes són vitals cada dia de l’any, des de nenes a adultes.

    I així ho esperem, esperant que poc a poc les coses canviïn.

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    Escrit per Clara Go
    Traducció de Josep V. Marín. Mapes i estadístiques: www.nepalmap.org

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – Chhaupadi a Rachuli – Kalikot – Karnali Zone – Nepal

    Diari de viatge – Chhaupadi a Rachuli – Kalikot – Karnali Zone – Nepal

    Fotos fetes per les alumnes del taller de fotografia participativa #breakthesilence © de cada alumna.
    

    7-6-2017
    A Kalikot de moment encara no hem trobat a ningú que es refereixi a la tradició amb aquest nom, li diuen “Chuii”, «Chuiigoath», o “Chuiighar”. Però existir, existeix igual. Potser les condicions semblen millors (a Rachuli, ells així ho pensen) perquè segons en quines cases les dones estan en una “habitació” separada, a la planta baixa. Però normalment és una antiga cort d’animals i no disposa de porta ni cap mena de seguretat. Algunes tenen un llit a dins, però son les que menys. El més normal es que dormin a la cort dels animals a sobre de palla, al costat de búfals i vaques.

    Kalikot és molt diferent d’Achcham, Karnali Zone està plena d’homes, no és com a Achcham que la majoria de pares de família treballen a l’India. Aquí treballen a casa. I les tradicions sobre la dona són ells qui les mantenen. El masclisme és més present i palpable, encara, que a Achcham.

    Hem tingut varies converses amb pares que ens deien que no els hi agradava el que estàvem fent a l’escola. Que explicar que les nenes durant la menstruació han de menjar millor i no privar-se de menjar productes làctics anava en contra del que volien els deus i no estava bé.

    A l’escola intentem fer les classes sense donar la nostra opinió. Quan ens expliquen que no els hi agrada anar a la cort dels animals, el màxim que fem és fer-les reflexionar sobre que passaria si no hi anessin. Ideal és que elles arribin a la conclusió de que això és una superstició.

    Els que si comentem a classe, és sobre els drets de la dona, de la igualtat, de com no deixar-les entrar a un temple, per exemple, és una violació dels drets humans, doncs no els hi permet la llibertat de culte i religió que els homes si tenen.

    La sensació que em queda a Rachuli, es que no hem pogut aprofundir sobre aquest tema en aquest poble. No hem pogut fer el grup de dones, només el de nenes, per la feinada que tenen en aquesta època del any i tenim clar que hi ha moltes coses que les nenes no saben.

    En la propera visita ho hem de fer millor. Ara sabem com va Karnali Zone. Ara tenim clar que a més del grup de dones i nenes, hem de parlar amb els homes. Seria una bogeria preparar un taller per a ells?
    Serà qüestió de pensar-hi. Demà cap a Chilkhaya!

    Escrit per Clara Go. Fotos fetes per les alumnes del taller de fotografia participativa #breakthesilence © de cada alumna.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂