Testimoni escrit en nepalès per Rupa Pandey, després de la versió nepalesa podeu llegir la traducció al català.
Igual que qualsevol altre dia, l’11 de gener de 2019, estava revisant el meu Facebook i de sobte una publicació va cridar l’atenció: aquesta publicació tractava del Projecte Rato Baltin, sobre la tradició menstrual «Chhaupadi», que encara es practica i està profundament arrelada al districte d’Achham, en el llunyà oest del Nepal. Aquesta publicació explicava com el projecte havia estat ajudant a dones i nenes en edat de menstruació durant dos anys mitjançant la realització d’un programa de conscienciació sobre la gestió de la salut menstrual i proporcionant opcions més favorables a la salut i el medi ambient que les compreses sanitàries, és a dir les «copes menstruals», que fan que la menstruació sigui una mica més fàcil per a les dones i nenes en Achham.
La paraula «Chhaupadi» em va inquietar molt. El significat d’aquesta paraula és tan cruel. Quan esmentem Chhaupadi només parlem d’Achham, però encara es practica algun tipus de Chhaupadi en tots i cadascun dels pobles i ciutats del Nepal. L’única diferència és que les dones i nenes que menstruen a Achham es veuen obligades a dormir al chaugoth. Exceptuant això, la resta és bastant similar a tot el país: no toquis això, no vagis allà, no facis això, no ets pura … Moltes de nosaltres hem crescut amb totes aquestes restriccions i hem escoltat aquestes paraules molt dures durant tota la nostra vida. És realment dolorós.
Després de llegir aquesta publicació, vaig sentir una gran necessitat de col·laborar en el projecte, així que immediatament vaig escriure un missatge al projecte Rato Baltin demanant: ‘Com podem ajudar al projecte a part del suport financer?’. L’endemà, el 12 de gener de 2019 Rato Baltin va respondre al meu missatge amb un «Hola, em dic Clara, pots venir a la nostra oficina si vols ajudar» i va incloure el mapa d’ubicació. Així va començar la meva relació amb Rato Baltin.
Vaig començar a treballar amb Rato Baltin com a voluntària a partir d’aquest gener, i la meva responsabilitat principal era traduir tots els documents relacionats amb el projecte al nepalès. Clara em va preguntar si volia anar a Achham a l’abril pel projecte. Al principi li vaig dir que només aniria 15 dies, però després vaig canviar d’opinió i vaig voler estar dos mesos del principi al final del projecte de Rato Baltin a Achham. Aquesta decisió va canviar la meva vida d’una manera molt positiva.
Quan vam acabar tota la feina per al projecte a l’oficina de Kàtmandu, ens vam posar rumb a Achham, el 14 d’abril de 2019. Després de 2 dies de viatge en autobús i jeep, vam arribar a Sanfebagar, pertanyent al municipi d’Achham, on ens van donar un curs per convertir-nos en formadores durant 10 dies. El projecte Rato Baltin havia estat funcionant només a la municipalitat de Mangalsen durant 2 anys, però a partir d’aquest any el projecte havia de funcionar en una municipalitat més que és Sanfebagar i 2 municipalitats rurals més, Dhakari i Turmakhand.
El 17 d’abril de 2019 va començar la nostra formació. 5 voluntaris estrangers també formaven part de l’equip, col·laborant amb el projecte. La meva feina durant la formació consistia en la traducció dels textos del curs, perquè els nostres instructors, així com mentors puguin entendre els textos, i traduir les seves preguntes i curiositat a Clara. Vaig estar allà com a traductora perquè totes les nostres mentores i formadores eren noies locals d’Achham, i no entenien bé anglès. Durant els 10 dies del curs formatiu a Safebagar vaig tenir l’oportunitat de conèixer tant les nostres mentores, instructores com a voluntàries estrangeres. També la d’aprendre a conviure junts mentre ens donàvem suport mútuament. Cada dia després del curs solíem anar a fer un cafè amb un brownie. Un brownie a Achham era com aigua en el desert. Ara, quan recordo aquells moments, m’adono que, per ser feliç, realment no necessites tantes coses. Perquè les petites coses poden proporcionar-nos immensa felicitat també.
Quan van acabar els 10 dies de formació, va arribar el moment d’acció: el nostre equip va haver de sortir cap a les seves respectives destinacions de treballs. Cada equip tenia 1 voluntària estrangera. Dir adéu va ser molt difícil per a mi després del vincle que havíem format. Però, al mateix temps, era conscient que tindria l’oportunitat de reunir-me amb totes les membres del grup una altra vegada perquè Clara i jo estàvem en l’equip directiu.
Com a part de l’equip directiu, Clara i jo vam haver de visitar almenys un lloc de cada equip amb la finalitat de supervisar i avaluar el seu treball. Vaig poder tornar a veure a tots els membres de cada equip, i vaig aprofitar l’ocasió de poder apropar-me i conèixer-les més a fons. Les noies em deien didi, que significa germana gran, i solien acudir a mi per a tots i cada un dels problemes que tenien. Al principi els ensenyava amb enuig i grolleria, però em vaig adonar a poc a poc que podia aportar molt més amb paciència, cura i amor.
Aquest projecte m’ha ensenyat a ser més pacient i amable en la meva vida personal. Les voluntàries estrangeres també necessitaven la meva ajuda cada vegada que havien de comunicar-se amb les noies perquè ni les voluntaries estrangeres ni les nostres noies podien entendre l’idioma de l’altre. Col·laborava prestant la meva ajuda perquè poguessin tant comunicar-se, connectar-se i entendre entre ells. Va ser un privilegi poder contribuira mb el meu granet de sorra.
Vaig tenir una bona relació amb totes les voluntàries estrangeres. Tot i ser de diferents cultures i orígens, vam poder conviure com una família, ajudant-nos i consolant cada vegada que estranyàvem a les nostres famílies. Durant l’estada en els remots pobles d’Achham, de vegades vam haver de dormir tots en la mateixa habitació. A causa de la superstició del Chhaupadi, una vegada ens vàrem veure obligades de passar la nit a la biblioteca de l’escola.
Dos mesos en Achham m’han ensenyat molt i vaig poder conèixer el Nepal real. Fins i tot el menjar senzill que menjàvem al poble era deliciós, a part a causa de l’afecte que la gent ens mostrava. Ni tan sols disposàvem de les coses bàsiques que necessitàvem al poble, però mai vaig sentir que em faltés alguna cosa.
Sempre agrairé a la Clara i al projecte Rato Baltin per la increïble oportunitat.
Em considero molt afortunada d’haver pogut ajudar a les dones i nenes d’Achham. Em vaig sentir molt orgullosa quan vaig veure que la confiança de les nostres mentores i voluntàries anava creixent gradualment i se sentien més apoderades al llarg de la realització del projecte.
En una societat en la qual la menstruació es considera un tabú, quan les nostres noies descriuen com de neta i pura és la sang menstrual, em sento realment orgullosa de ser dona. El treball que està fent el Projecte Rato Baltin per a les dones i nenes d’Achham és veritablement significatiu i mereix respecte.
No puc descriure les cares felices de les dones i les nenes quan poden parlar sobre la seva menstruació i reben les seves copes menstruals. El Projecte Rato Baltin està repercutint d’una manera molt positiva les condicions de la menstruació de la població femenina Achhami.
No té preu.
Ara que he tornat a la meva vida normal, aquests 2 mesos a Achham sempre els guardaré amb molt afecte al meu cor. Aquests moments són molt preuats per a mi.
Tots aquests records d’Achham, com banyar-se a la comunitat, vestides amb el nostre petit-cot, esperar a la cua per utilitzar el bany, la caminada nocturna cap al poble i travessar el bosc, són tan bonics. La vida simple i l’amor de la gent d’Achham ha fet d’aquest lloc una cosa molt especial per al meu cor.
Sento que Achham és com la meva segona casa.
Durant aquests dos mesos treballant amb el Projecte Rato Baltin a Achham vaig tenir l’oportunitat d’aprendre moltes coses. Vaig establir algunes relacions precioses i belles que sempre romandran en el meu cor. L’amor i l’afecte de les nostres noies em fan sentir com si fossin les meves pròpies germanes petites (Bahini), i desitjo la seva felicitat i progrés en les seves vides futures.
La meva confiança ha crescut juntament amb la de les nostres noies. Puc apreciar el canvi en mi mateixa abans d’Achham i després d’Achham. Aquest canvi és molt positiu. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-me a mi mateixa i les meves capacitats. He desenvolupat l’habilitat d’afrontar i gestionar situacions difícils, així com la de com conviure i treballar al costat d’un equip, i de poder ajudar altres persones.
El Projecte Rato Baltin m’ha donat una bella família. Vull expressar la meva gratitud al Projecte Rato Baltin i Clara per acceptar-me com a membre i donar-me l’oportunitat de créixer positivament.
Moltes gràcies, Clara i el Projecte Rato Baltin, per creure en mi.
Escrit per Rupa Pandey, fotos © Anne-Laure Crepin, traducció de Ixone Saenz.
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
Fes-te soci: https://beartsy.org/ca/fes-te-soci/
Paypal Donacions Mensuals:
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/
Gracies! 🙂
Si vols saber més segueix-nos a 
