Etiqueta: womensrights

Diari de viatge – Ja hem començat a #TrencaElSilenci, #BreakTheSilence – Fotografia participativa
31-5-2017.

Ja tenim els primers resultats del tallers de fotografia participativa. És emocionant veure com les nenes es van deixant anar i van explicant coses a través de la fotografia. El primer que ens ha sorprès és que la majoria està convençuda que han de seguir aquesta tradició. Aquí hi ha poques cabanes de Chhaupadi, la majoria de nenes dorm a la cort dels animals, o en “habitacions” a les plantes baixes de les cases. La majoria sense porta, sense cap mena de seguretat i amb tots els inconvenients del Chhaupdi d’Achcham. El clima aquí és potser encara mes fred que a Achcham, fa vent, hi ha molta aigua per tot arreu.

Ningú ens ha dit encara que ho facin per pressió social con ens deien a Achcham. Aquí sembla ser que ho fan realment per fe. A les classes ha sortit el tema de la sang “impura”, però segueixen sense fer servir la paraula Chhaupadi,o Chhau. El que sí fan servir és la paraula Got, però no ChhauGot, li diuen només Got.

Creiem que encara serà més difícil de tractar el tema. Per sort aquesta vegada encara estarem més dies a cada poble, i de moment estem creant una relació molt maca amb les nenes i dones. Totes estan molt interessades.
Ahir es van apuntar a la classe algunes dones que estaven per allà i avui teníem més de 60 nenes al taller “només per nenes majors de 11 anys” que fem després de les classes a l’escola, i això que era el dia que a les cases separaven el gra de la palla! Un dia on al matí treballen els nois i a la tarda les noies també col·laboren (a part que son les dones les que planten, tallen i recullen el gra).

No hem d’oblidar que kalikot es una de les zones de Nepal on hi ha més malnutrició i mortalitat infantil per aquest motiu. Viuen bàsicament de l’agricultura, ara es l’hora de tallar el blat i som testimoni de com es fa tot de manera manual. A mi em fa pensar en quan la meva àvia m’explicava perquè servien els graners i les eres de les cases de pagès. Aquí estic veien com tothom treballa a l’era.

A veure si aconseguim esbrinar més coses… i aconseguim plantar la llavor del dubte sobre les supersticions.
Avui també hem fet la introducció a la copa menstrual i els hi hem explicat que en tenim unes quantes per fer el projecte pilot. Totes estan molt interessades. Crec que demà al matí tindrem una llarga cua per anotar-se a la llista. Les que es quedin sense, les apuntarem a la llista d’espera per la propera vegada. K Garne? 😉
```
Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gràcies! 🙂
29 de juny de 2017
Dia Internacional de la Dona a Basti: conclusions després de la primera setmana de tallers.
Després d’una setmana a Basti, 50 hores de tallers, 25 copes entregades a dones del poble y moltíssimes converses molt emotives amb dones de totes les edats, el 8 de març se’ns va convidar a prendre part en les celebracions en ocasió del Dia Internacional de la Dona.

Per segon any, a Basti té lloc una gran celebració amb dones de tots els pobles (Wards) de la VCD (municipalitat). L’esdeveniment l’organitza el Women’s Awareness Group amb el suport del govern del Nepal. Hi ha concursos de cançons, discursos per part de les voluntàries sanitàries, dels 3 grups de dones, tots els directors de les 4 escoles, i de polítics locals dels 5 partits majoritaris.

El primer que vam veure en arribar al lloc on es feien les celebracions, va ser un vell cartell del govern donant-nos la benvinguda a “Basti, població lliure de Chhaupadi”. Durant la nostra estada, hem vist moltes chhaugots (cabanes de Chhaupadi) i les dones han estat parlant i fent moltes fotos relacionades amb el Chhaupadi, tot i que no els hi ho vam demanar explícitament.

.Quan les dones van arribar, cantaven eslògans com ara: “acabem amb la violència contra les dones”, o “fem que el Dia de la Dona sigui un èxit”. Després d’això, la competició de “Deuda” va començar: Deuda és un tipus de cançó cultural, i cada Ward té el seu grup. En les cançons van parlar de:

-El Chhaupadi com una tradició nociva.
-Problemes relacionats amb el Chhaupadi.
-Violència contra les dones al poble.
-La importància de poder prendre productes làctics durant la menstruació.
-Destruir les chhaugots no és l’única solució: s’han de canviar les creences i mentalitat de la gent.
-Si la gent respecta les embarassades, haurien de tenir la mateixa cura amb les dones mentre menstruen.

Les conclusions del diferents discursos que els assistents van fer:

-Les dones han de ser conscients dels seus drets.
-Les dones de casta baixa tenen més problemes amb tot.
-La societat canvia lentament, si volen accelerar els canvis en relació als drets de les dones, les pròpies dones se n’han de responsabilitzar i deixar de seguir certes tradicions.
-Les dones han de parar la violència entre elles, per exemple:
-Casta alta vs casta baixa
-Sogra vs nora
-Les dones necessiten el suport dels homes per a incrementar la seva autoestima.
-Les regles socials són fetes per homes, així que responsabilitzar-ne a les dones exclusivament no és just.
-Per tant, la contribució dels homes és essencial per a canviar la societat.
-Hem de seguir treballant però fins ara estem molt satisfetes dels resultats i del diàleg generat amb els tallers.

Recordeu que seguim necessitant la vostra ajuda per recaptar fons i seguir amb el nostre projecte. Podeu fer donacions a: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/ Projecte Rato Baltin.
```
Escrit per Clara Go i Kamal Bhattarai (Starts Foundation), traduït i corregit de l'Anglès per Alba Miquel
© Fotos Clara Go
```
12 de març de 2017
Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

Namaste!

Falten 6 dies per anar cap al Nepal, i el projecte cada vegada està més dibuixat i més clar. Així mateix, les dificultats també es veuen més a prop.

La idea original era pujar a finals de febrer per estar allà durant març i principis d’abril. Aquesta idea l’hem hagut de modificar i emmotllar (com sempre al Nepal) a la realitat d’aquest moment. I estem segures que encara haurem de emmotllar-nos molt més! 🙂

El govern del Nepal, després de la signatura de la constitució l’any passat, ha fet una reforma del pla d’estudis, i a dia d’avui, ni mestres ni alumnes de la zona on anem saben quin dia comencen les vacances, i de la mateixa manera, no saben quin dia comencen amb els exàmens a les escoles, ni el dia del començament de l’any escolar.

© Clara Go – Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

Així que hem decidit que en un primer viatge a finals de Febrer i Març només fem els tallers en dos poblats de zona de Achcham (on més morts per Chhaupadi hi ha hagut aquest hivern), a l’abril deixarem que el personal local tingui els seus vacances anuals de cap d’any, i després del nou inici de l’any escolar, a finals d’abril, principis de maig, pujarem a Kalikot a fer els altres dos poblats (Villages).

Això ens obliga a repensar bona part del projecte, a plantar cara a noves despeses i nous reptes. La temperatura no és la mateixa a l’abril que al maig. Al maig la calor és asfixiant i les pluges del monsó poden començar a aparèixer. Tindrem el doble de despesa per dur a tot el personal a la zona, a més que algunes voluntàries que podien venir a l’abril, no podran al maig i haurem de buscar-ne de noves.

Però així és Nepal. Impredictible. La típica frase d’ells: Ningú ho sap (Nobody knows …) i Que hi farem? (K Garné) és una cosa que no hem d’oblidar.

.

© Clara Go – Nepal és així. Posem un somriure a les nostres cares i continuem …

Gràcies a tots per fer les vostres donacions en el crowdfunding del projecte:
http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/
Les necessitem més que mai! 🙂
Gràcies!
Namaste!

8 de febrer de 2017
Per què vaig lluitar per no ser desterrada a una barraca durant el meu període?
Hem copiat i traduït aquest article de BBC News al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
— be artsy team

Una antiga tradició hindú en la qual les dones amb la menstruació són desterrades a una barraca està sota el centre d’atenció a Nepal després de la mort d’una nena de 15 anys d’edat. La pràctica va ser prohibida en 2005, però continua a les zones occidentals. Krishnamaya Upadhayaya, de 24 anys, descriu com ha lluitat contra la tradició, coneguda com chhaupadi.

Krishnamaya in her village, where she has challenged traditional attitudes to menstruating women

Vaig començar a menstruar quan tenia 12 anys. La meva mare, germanes i cunyades solien romandre a l’aire lliure en una barraca de fang quan estaven menstruant, així que, vaig començar a quedar-me allí també. Sempre tenia por del que anava a succeir. Tenia por dels insectes i dels animals salvatges.

Em van dir que era un pecat tocar llibres durant la menstruació, així que, no vaig anar a escola durant els tres dies del meu període. Solia preguntar-me perquè no se’m permetia tocar els llibres. Trobava a faltar l’escola i jo no era l’única. Moltes noies del meu poble s’enfrontaven al mateix problema.

Fins i tot avui dia, a les dones que estan menstruant no se’ls permet entrar en el seu patí, durant set dies, i no se’ls permet consumir productes làctics com a llet, mantega, iogurt, etc. Em vaig sentir molt ferida quan no se’m va permetre entrar al meu propi pati. Durant el teu període, la gent no et dóna menjar, te’l llencen. La creença que no s’ha de tocar als teus majors durant la menstruació encara persisteix.

A menstruating woman crouches outside a mud hut in Krishnamaya’s home village

I encara havia de lluitar amb això quan em vaig mudar del poble de Kutari a Khalanga, la capital del districte de Jumla, per anar a la universitat quan tenia 17 anys.

Quan vaig buscar una habitació per llogar, el propietari em va preguntar si havia començat a menstruar. Quan vaig contestar sincerament que ho havia fet, em van rebutjar. Jo volia plorar, no sabia què fer. Si tornés a casa, em perdria els meus estudis, però semblava que no trobaria una habitació per llogar.

Tabús durant el període
- En moltes religions del món, les dones són vistes com a impures durant el seu període
  Se’ls impedeix entrar en llocs de culte i seguir ritus religiosos
- La tradició chhaupadi seguida pels hindús en l’oest de Nepal és la versió més extrema on les dones són bandejades fora durant el seu cicle mensual
- En l’Índia, a les dones no se’ls permet entrar en alguns temples hindús i mesquites musulmanes durant la menstruació, però han hagut casos judicials per revocar això
- En el sud de l’Índia, a una nena que arriba a la pubertat se li celebra amb una festa i regals
- En la tribu Dogon de Mali, les dones del llogaret també viuen en una barraca durant el seu període
Finalment, vaig trobar una habitació on el propietari va dir que em permetria viure en la planta baixa, però no en el primer pis de la casa. Vaig estar d’acord a viure en la planta baixa (tan lluny dels altres i tan prop de la porta com sigui possible).

Però hi havia problemes. No se’m va permetre tocar l’aixeta d’aigua durant el meu període així que algú hauria de donar-me aigua. Havia llegit que has de mantenir la higiene durant el teu període, així que, vaig utilitzar el lavabo interior, a pesar que el propietari em va demanar que no i volia que sortís fora.

Krishnamaya has educated herself about chhaupadi through her work as a radio journalist

Després de passar un mes en Khalanga, vaig començar a treballar a la ràdio. Vaig aprendre més i més sobre la menstruació. Quan el meu propietari es va queixar que la meva menstruació estava creant problemes per a ell, em vaig mudar. En general, a les dones no se’ls permet llogar el pis superior en Jumla perquè menstruen. Aquesta creença persisteix fins i tot entre gent educada.

Han passat sis anys des que vaig començar a treballar en la ràdio. Em quedo a la meva habitació durant el meu període. Però, no li dic a ningú, incloent al meu propietari, que estic menstruant, perquè temo ser enviada al rafal. Una persona no pot posar fi a una malaltia social que ha estat transmesa per generacions. El canvi no pot succeir, a menys que la societat ho accepti.

Quan vaig a casa al meu poble, em quedo a la casa durant el meu període. Em quedo a la meva habitació. No entro a la cuina ni a la sala d’oració. Després de protestar moltes vegades a la meva família, he pogut romandre dins de la casa en lloc de fora en una barraca de fang. Espero que algun dia la tradició chhaupadi, com la tradició Sati (d’una vídua immolant-se en la pira del seu marit), acabi.

Krishnamaya in front of her rented room where she is not allowed live on the first floor

Estic molt trist quan escolto que les dones que perden les seves vides a causa de la tradició del chhaupadi a les regions mitjanes i llunyanes occidentals de Nepal. Fins i tot en el meu districte, moltes dones viuen en rafals, el mateix podria succeir aquí. El govern necessita fer més per educar a la gent. Chhaupadi està prohibit, però la mentalitat no ha canviat.

Recordeu que encara estem recollint fons pel Rato Baltin a http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/

Tota ajuda és benvinguda!
7 de febrer de 2017
Us presentem Ruby Cup: el nostre soci estratègic

Com potser ja sabeu, començarem la implementació del nostre Projecte Rato Baltin al Nepal molt aviat. Rato Baltin (que vol dir Galleda Vermella en nepalès) és un projecte a llarg termini que pretén generar un espai per a la reflexió entre les comunitats de l’oest del Nepal (on la pràctica del Chhaupadi està molt estesa) per tal de millorar les condicions de vida i benestar de noies i dones. A més de tallers de fotografia participativa i d’educació sexual, també distribuirem copes menstruals a quatre grups de noies (de moment), a qui se’ls ensenyarà com utilitzar-les amb l’ajuda d’infermeres locals.

Us presentem Ruby Cup:

Aquestes copes menstruals ens van ser donades per Ruby Cup.
Ruby Cup Ruby Cup no només ven i distribueix copes menstruals, sinó que la seva missió social està totalment dedicada a ajudar dones i noies afectades per la pobresa que es troben en problemes mentre menstruen perquè ni tan sols poden permetre’s comprar productes d’higiene menstrual. Tal com diuen en el seu web, “Sense productes sanitaris adequats, noies i dones es veuen obligades a utilitzar substituts humiliants (com fang o diaris vells), que no absorbeixen bé i que sovint comporten efectes greus de salut com infeccions i malalties.” A més, la manca de productes menstruals és un factor decisiu en l’absentisme escolar. A través del seu programa Buy One, Give One (cada vegada que algú compra una copa Ruby en donen una altra a una noia que d’altra manera no hi tindria accés), Ruby Cup distribueix les copes en col.laboració amb organitzacions locals associades.

Les noies de l’oest del Nepal es troben amb tots els reptes mencionats abans amb l’afegit que la pràctica del Chhaupadi les priva de les necessitats més bàsiques i no se’ls permet entrar a casa seva mentre menstruen – fet que genera multitud de problemes, incloent-hi la mort.

Recordeu que encara estem recollint fons pel Rato Baltin a http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/

Tota ajuda és benvinguda!

2 de febrer de 2017
Quan em va venir el meu primer període, la meva mare em va dir que m’havia tornat una intocable.
Hem copiat i traduït aquest article del The guardian al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
— be artsy team

Jo tenia 13 anys i duia una cinta vermella en el meu cabell oliat quan vaig tenir el meu primer període. Vaig pensar que tenia disenteria. Quan li vaig preguntar a la meva mare sobre allò, ella em va colpejar amb un drap a la mà i em va dir: “nani ta nachune bhais”- Filla meva, t’ has convertit em intocable [estàs menstruant]. Ella em va arrossegar dintre de la habitació del meu germà. Recordo que estava fosc i era esborronador.

Llavors, vaig tenir una llista de restriccions: “No tocar la cuina i l’àrea de culte” i “romandre lluny del meu pare i altres familiars”. Vaig haver d’estar sola a l’habitació del meu germà durant una setmana. El que més em va ferir va ser no poder veure al meu pare o qualsevol altre membre masculí de la família durant aquests dies.

La pràctica d’aïllar les dones durant el seu període ha a tot el país en diferents formes

Li vaig preguntar a la meva mare diverses vegades: “Per què no puc sortir de l’habitació?” Però ella va romandre en silenci. La sensació d’incapacitat corria per tot el meu cos, la sang vermella va ser un pecat. La mateixa sang vermella que em representa com una dona. En un atac de ràbia, entraria en la cuina i tocaria tot el que la meva mare em va restringir. Menjaria cogombrets de la nevera, cantant i tocant tot.

La segona vegada que vaig tenir la menstruació ho vaig mantenir en secret. Per mi, era solament un dia normal. Em vaig despertar, vaig anar a la cuina i vaig fer el que m’agrada. Llavors, quan tothom sabia que tenia el meu període i ho havia tocat tot, es va convertir en un acalorat debat. Vaig tenir la sort que el meu pare era progressista i recolzava el meu moviment.

Les dones de tot el país no són tant afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les àrees rurals del Nepal, és terrible, diu Prayga Lamsal (imatge).

Però les dones de tot el país no són tan afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les zones rurals de Nepal iés terrible. La pràctica d’aïllar a les dones durant el seu període existeix en tot el país en diferents formes. En alguns llocs, les dones no poden estar a les seves pròpies cases. Mentre que, en uns altres, les dones poden estar a la casa, però no a la cuina i a la sala d’adoració. També se’ls prohibeix tocar a altres persones (especialment els membres masculins de la família), el bestiar i el cultiu de fruites i hortalisses.

Al Nepal, la menstruació està associada amb les tradicions i restriccions estigmatitzades per a les dones. Estic cridant a posar fi al – a vegades mortal- sofriment.

La forma més extrema d’aïllament es practica en la part occidental del país. Chhaupadi banneja a les dones que menstruïn per viure en rafals fora de les cases. Recentment, dues dones joves van morir en cabanyes menstruals a Achham, un districte muntanyenc de Far-West Nepal, en menys d’un mes. El 18 de novembre, Dambara Upadhyay, 21 de Timilsen village va ser trobada morta en la cabana mentre una nena de quinze anys, Roshani Tiruwa de Gajra va morir el 17 de desembre. No són les primeres i lamentem no poder dir amb certesa que seran les últimes. Els nombres exactes no estan disponibles, però es creu que desenes de dones moren cada any en nom de la tradició, com si les dones que menstruen no mereixen els drets humans bàsics .

Chhaupadi va ser prohibit per la Cort suprema de Nepal l’any 2005. Però la policia veu sovint la menstruació com un problema privat de la família. La indiferència del govern està afectant la vida de les dones. Quantes més dones han de morir abans que els tabús i els estigmes que envolten la menstruació arribin a la seva fi?

A més, s’ha prestat poca atenció als altres efectes greus per a la salut associats amb els tabús menstruals i els estigmes. Les dones Les dones pateixen de pneumònia, diarrea, asfíxia i infeccions del tracte respiratori mentre estan en aïllament. Durant les meves visites a àrees remotes del país, les dones em diuen que no són ateses apropiadament per la família durant la menstruació.

Parlar contra els tabús menstruals no és fàcil. Hi ha moltes iniciatives de tot el país, però la tradició està profundament arrelada. Per exemple, les aldees on van morir recentment aquestes dones joves havien estat declarades zones de lliures de cabanes de menstruació. Les famílies es van comprometre a després de les campanyes de demolició. Però van recórrer de nou a la pràctica i les cabanes recentment construïdes es troben encara en pitjors condicions que les anteriors.

Un altre canvi és que les pròpies dones creguin en les tradicions. Una alumna en Udaypur, en l’est de Nepal, em va dir una vegada que Déu la maleiria si no segueix les regles de l’aïllament durant el seu període. Les noies continuen la pràctica perquè temen que Déu s’ enfadi amb elles i portaran desgràcia a la família.

El govern necessita adoptar un nou enfocament per a aquests problemes. La iniciativa legal i les campanyes de sensibilització han d’anar de la mà. Fa temps que advoco al fet que no es tracti d’una qüestió cultural. És una qüestió de drets humans. No és part de la religió, sinó part de la superstició. És contra els drets de les dones. També és una qüestió legal.

Però no és solament assumpte del Nepal, trencar tabús menstruals ha de ser part d’iniciatives internacionals. El dret de les dones està garantit per la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la Declaració Universal de Drets Humans. Com les Nacions Unides i els països de tot el món van acordar l’agenda de 2030 i els objectius de desenvolupament sostenibles, és un assumpte de preocupació per a tothom. És hora d’assegurar un món on les dones tinguin dret a viure amb dignitat i respecte.

Recorda donar al nostre crowdfunding per ajudar a les nenes i dones del Nepal a lluitar contra el Chhaupadi: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/#cat
Tota donació suma! Comparteix-ho! Gràcies!
```
Traducció de la Nicole i la Dominik Ramírez
```
29 de gener de 2017