Etiqueta: RatoBaltin

  • Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Esperem que el 2018 hagi començat amb alegria i harmonia.
    Per tot l’equip de be artsy, el nou any ha començat amb molta alegria després de dedicar aquests últims mesos a analitzar les dades que vam recollir durant l’últim viatge, sobre l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 i que són molt esperançadores
    en la lluita contra el chhaupadi fent servir l’educació sexual, la fotografia participativa i les copes menstruals. Un gran èxit!
    El podeu llegir aquí:

    Avaluació de l'impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 ngo nepal

     

     

    BE ARTSY
    2017 AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE RATO BALTIN

    DESCRIPCIÓ

    A l’oest de Nepal, la falta d’opcions sanitàries sovint determina problemes de salut i absentisme escolar. La menstruació és un tema tocat per la vergonya, la inseguretat i per tradicions denigrants per dones, com el chhaupadi. El Chhaupadi es caracteritza per la prohibició a les dones, durant la menstruació, de poder entrar en la seva residencia habitual, per la seva suposada «impuresa». Ha sigut criticat per violar drets humans fonamentals, i pel seu impacte en la salut física i mental. Tot i ser declarat il·legal, i perseguit, continua existint.

    El projecte Rato Baltin, de l’ONG be artsy, és un programa de Gestió de Salut Menstrual (GSM), i ed- ucació sexual, que vol eradicar aquesta pràctica. El projecte inclou noies, nois, dones i homes, vol incloure tota la comunitat. A be artsy creiem que l’educació és el camí per canviar aquestes creences tan profundament arrelades.

    EL PROJECTE TÉ UNA APROXIMACIÓ EN QUATRE LÍNIES PRÀCTIQUES

    1. Taller que dóna educació sexual tant a dones com nois adolescents a escoles rurals de les comunitats determinades.
    2. Educació en higiene a totes les dones d’aquestes comunitats
    3. Copes menstruals i formació en el seu ús a les noies voluntàries d’aquestes comunitats
    4. Tallers de fotografia participativa per que les noies i les dones mostrin què senten sobre elchhaupadi i els seus períodes, i que els agradaria fer per canviar aquesta experiència.

    Un component important del projecte Rato Baltin és la distribució d’una solució saludable i sostenible a la MHM (gestió de higiene menstrual, per les seves sigles en anglès) en zones rurals de Nepal: copes menstruals, de Ruby Cup, una companyia amb base a UK que produeix i és donant d’aquest recurs, una copa menstrual de silicona amb el mateix nom.

    Dos cops l’any, visitem pobles remots per distribuir copes menstruals i conduir formació en temes de higiene i sexuals. Visitem de nou els pobles en què s’ha donat aquesta educació per constatar què (si han canviat coses) ha canviat, i avaluar el programa.

    Hem distribuït ja més de 250 copes menstruals en escoles de pobles remots. Cada noia ha rebut una copa menstrual i formació per usar-la. També es dona un cubell (baltin), per preparar aigua neta, i tenir amb què esterilitzar la copa bullint-la, sabó i una tovallola.

    OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ

    Volem mesurar canvis en les vides de les participants i canvis en les comunitats determinades en el programa, i amb aquesta avaluació aconseguir nous donants sponsors per:

    Oferir educació a dones, noies, nois i les seves comunitats sobre sexe, biologia, i pràctiques de MHM.
    Reduir l’absentisme escolar de les noies i nenes de determinades zones de l’oest de Nepal. Facilitar a noies I dones recursos per a la dignitat menstrual.

    Aconseguir la sostenibilitat i els resultats del projecte a llarg termini.

    FOCUS DE L’AVALUACIÓ

    El centre d’atenció de l’avaluació és abordar la qüestió de:

     

    -Quins canvis han tingut lloc al voltant de la pràctica del chhaupadi en les vides de noies i a les comunitats després de l’implementació del nostre programa?

    Per saber si el programa està basat en bones pràctiques metodològiques i llisons apreses, l’avaluació també vol abordar les qüestions de:

    -Com s’accepta i és sostenible l’ús de les copes menstruals en les comunitats subjecte del nostre projecte a l’oest de Nepal?

    -Quins, si n’hi ha, aspectes del programa es poden millorar en el disseny i/o implementació?

    Metodologia

    Durant el període 2017 d’implementació, hem fet seguiments telefònics mensuals amb les noies voluntàries usuàries de les copes, i amb les infermeres i mestres locals voluntàries. Infermeres i voluntàries, tècniques de be artsy, han viatjat a les comunitats dos vegades el 2017 per conduir un seguiment cara a cara amb noies, per mesurar com progressa l’implementació de la copa. En aquests viatges, les noies han respost a qüestionaris sobre els canvis que han experimentat al vol- tant del chhaupadi des de la nostra primera visita, i el començament de l’ús de la Ruby Cup, també converses informals amb membres de la comunitat, per detectar impressions sobre l’ús de les co- pes menstruals i l’incidència de la formació amb els tallers.

    Les noies que han participat en l’enquesta són usuàries de les copes menstruals donades. Però més de 1000 persones, noies i altres, han participat als tallers de formació, des de l’inici del projec- te, a 4 pobles (amb diferents comunitats cadascun): Basti, Kunti Bandali, Rachuli i Chillhaya.

    Els resultats

    CHHAUPADI:

    Només 9 noies van indicar que no van experimentar canvis en la tradició del chhaupadi, després del nostre programa. La resta van experimentar canvis.

    Algunes noies van reportar canvis pel que fa a l’accés a aliments. De fet, algunes noies ara penen permès menjar verdures, fruites, i algunes poden beure llet. Unes noies ens han reportat que de- sprés de participar als tallers, les mares les han deixat una manta calenta al chhaugot (cabana), mentre que altres han explicat que ara dormen a l’interior de la casa, això sí en una habitacions o espais separats dels membres de la família. Algunes noies van reportar que des del taller no els van demanar participar en les pràctiques d’exclusió del chhaupadi, també poden cuinar.

    Les noies van comunicar que al menstruar usant la copa, tot era més net, i tant les famílies com elles se sentien més segures. Van a l’escola durant el seu període, es redueix l’absentisme, i inten- ten ajudar activament altres noies en coses relacionades amb la menstruació.

    Les noies que van reportar canvis relacionats amb el chhaupadi van veure canvis positius en altres aspectes:

    «Per mi és una experiència positiva. A la meva vida això ha portat alguns canvis. La meva sang no fa olor ara que no surt fora. I anar a l’escola també és fàcil amb la copa.» ~ Bhawana Upadhya (Chilkhaya)

    COPES MENSTRUALS

    De les 111 copes que distribuïdes entre març i juny de 2017 a alumnes a Achcham i Kalikot, 8 van ser confirmades com a no-usuàries. No vam poder contactar personaoment amb 14 noies, però en l’últim seguiment que vam poder fer amb elles per telèfon ens van confirmar que encara usaven les seves copes. Dos d’aquestes noies es van casar i ara resideixen a Índia.

    «Estic contenta de haver tingut l’oportunitat de usar la copa Ruby ~ Binda B.K. (Rachuli)

    RAONS PER UTILITZAR LA COPA:

    • –  Manca de por a tacar la roba
    • –  No hi ha sentiment d’estar menstruant
    • –  Ja no s’han de preocupar per draps bruts
    • –  No se senten avergonyides per fer pudor
    • –  És més fàcil anar a l’escola ja que no han de portar draps o altres coses per canviar-se, ni ama-gar deixalles
    • –  Ningú s’adona que estan menstruant, així que poden realitzar activitats normals com tocar l’ai-gua

      RAONS PER NO UTILITZAR LA COPA:

      • –  Alguna està embarassada, però després del naixement vol tornar a utilitzar-la
      • –  Algunes van indicar molèsties lleus o incomoditat
      • –  Haver-la perdut
      • –  Supersticions a casa:

    – La casa d’una de les noies va caure; un xaman li va dir a la família que això era a causa d’un esperit dolent, i que la família no podien tornar a entrar. Van ser obligats a deixar casa, i tot seguit van marxar del poble. La usuària de la copa no va poder tornar a entrar per a recuperar-la. Quan la seva família va marxar ella ja s’havia casat amb un noi del poble i ara viu allà. Ens va demanar que li donéssim una altra copa, cosa que vam fer. Seguirà anant a l’escola fins que finalitzi el desè curs.

    MITES QUE VAN APAREIXENT:

    • –  Una mare de Kunti Bandali ens va comunicar que ella creu que la copa evitarà que les noies siguin violades durant el seu període, tant quan estan dins el chhaugot com quan han de endinsar soles a la selva
    • –  A Basti, algunes persones estaven dient a les usuàries que no les utilitzessin perquè les podia causar càncer, estant dins dels seus cossosQUÈ VAN PENSAR LES NOIES DEL NOSTRE PROGRAMA:

      Totes les noies es van sentir més còmodes amb el seu cos després del nostre taller. Són capaces de comprendre el procés biològic i les raons per les quals passa, i moltes senten que poden ara ajudar a entendre-ho a altres noies.

      La majoria de les noies va considerar que la seva participació en el programa havia estat una expe- riència positiva, i que les seves vides han canviat a millor quan van començar a utilitzar la copa.

      Per respondre a la pregunta de «Què canviaries al Rato Baltin?», La majoria de les joves van dir que no canviarien res. Se’ls va donar per puntuar els tallers en una escala del 0 al 10, 0 sent insatisfac- tori i 10 excel·lent. Les qüestionades van valorar els tallers amb una mitjana de 9.

    AVALUACIÓ DEL PRESSUPOST

    Descripció

    Cost Previst

    Cost Final

    Salaris – personal local

    Rs 243.000,00

    Rs 269.280

    Subministraments i recursos per als tallers

    Rs 121.280,00

    Rs 184.967

    serveis

    Rs 180.000,00

    Rs 299.092

    transport

    Rs 227.436,00

    Rs 288.741

    Total NPR

    Rs 771.716,00

    Rs 1.042.080

    Total Euro

    6.710,57 €

    9061,56 €

    Despeses generals administratius – 10% del total en euros

    671,06 €

    906,15 €

    total final

    7.381,63 €

    9967,71 €

    Ràtio de canvi: 1 euro = 115 NPR (Rs)

    El pressupost del 2017 va excedir la despesa inicial proposat en 2.586 euros. Això va ocórrer per diverses raons:

    1. be artsy va rebre una segona donació, inesperada en principi, de 160 copes menstruals per part de Ruby Cup
    2. Aquesta donació va dur a doblar el treball requerit i els recursos necessaris, especialment en temes de kits menstruals i personal durant el viatge de seguiment.

    3. Dificultat en trobar voluntaris per viatjar a West Nepal sense compensació econòmica
    4. La necessitat de proveir als voluntaris de Kathmandu amb fons per a viatges i manutenció en les seves activitats relacionades amb be artsy.
    5. Dificultat en contractar una infermera per solament tres o quatre mesos a l’any, requerint una remuneració més elevada del que s’esperava.

    Es va prendre una gran cura per ajustar el pressupost i justificar l’augment del volum de treball i recursos generats per la donació inesperada, però no es va poder evitar un increment substancial per poder lliurar les noves copes.

    Comentaris i pla de futur

    Els resultats de l’avaluació ens porten a la conclusió que el projecte està funcionant bé. Els resul- tats de l’estudi revelen que la nostra idea inicial que les copes poden acabar amb els tabús al vol- tant de la menstruació i del chhaupadi era correcta. No obstant això, la nostra avaluació del pro- grama també indica que hem d’aplicar diversos canvis per al futur.

    Hem vist la necessitat de dissenyar un component per al taller destinat als homes de les comuni- tats objectiu, perquè es dissemini una visió de conjunt sobre el coneixement de la higiene mens- trual i l’educació. Procedirem a dissenyar un taller destinat a homes per a impartir durant el 2018.

    Per tal de veure l’abast total de l’impacte del Projecte entre les no usuàries de la Ruby Cup a les comunitats, prepararem un estudi per a totes les noies a les escoles col·laboradores, així com per a les participants dels grups de dones. Això es realitzarà durant el 2018.

    be artsy té també en compte que hi ha una deficiència en l’aplicació del programa. Les copes són per repartir entre les noies que van a l’escola, com una manera d’abordar l’absentisme i la salut menstrual. No obstant això, no totes les noies de les comunitats objectiu poden anar a l’escola. Per exemple, algunes de les nenes estan casades, han de quedar-se a casa per ajudar les seves famí- lies amb les tasques de la llar, o treballar en els camps de la família. be artsy procurarà fer el pro- grama i la provisió de copes menstruals més inclusiu per arribar a totes les joves en les seves cir- cumstàncies particulars. be artsy està considerant aplicar un programa educatiu sobre el chhau- padi i la copa menstrual en els instituts i campuses universitaris per fomentar la sensibilització sobre aquest tema, i recaptar fons per a aquest assumpte en el projecte del 2018. Això requerirà contractar una o dues persones per a tot l’any 2018 per tal que això es pugui implementar amb èxit i de manera sostenible.

    Hem experimentat problemes treballant amb la nostra associació col·laboradora Nepalesa, Starts Foundation, durant cada pas del Projecte Pilot del 2017. Aquestes dificultats en la comunicació i subministrament de recursos humans i materials van fer que les fases d’implementació i avaluació fossin bastant dificultoses. Tot i que el Projecte Pilot del 2017 ha estat un èxit gràcies al dur treball dels voluntaris de be artsy i de la seva presidenta Clara Garcia Ortes, present al Nepal per onze me- sos durant l’any, cal considerar altres opcions per assegurar efectivitat i responsabilitat. Hem tre- ballat per construir un grup fort de voluntaris sota la bandera d’una nova ONG Nepalesa que estem creant. Aquesta nova ONG nepalesa portarà com a nom: be artsy Kalaa Shakti Nepal (be artsy, el poder de l’art).

    Per concloure, a l’agost de 2017, el Govern del Nepal va aprovar una llei que penalitza aquells que obliguin a les dones a observar l’exili que ordena el chhaupadi quan estan menstruant, amb una multa de 3.000 rupies nepaleses o tres mesos de presó. No obstant això, nosaltres pensem que aquestes mesures no tindran un impacte significatiu pel que fa a la seva prevalença. La pràctica del chhaupadi està profundament imbuïda en les normes socials i pràctiques culturals. Però, és un pas significatiu cap a endavant en la direcció correcta a nivell polític, i representa un canvi d’opinió social en vies de desenvolupament. Combinat amb programes com ara el Rato Baltin, que es dedi- ca a l’educació a nivell local i de base, fins i tot en àrees remotes on la pràctica encara existeix, creiem que hi ha un potencial important de canvi en un futur.

    —
    L’equip de persones voluntàries que formem be artsy.
    Clara Go

     

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen:
    https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

    https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a:
    Associació be artsy
    Banc Sabadell
    IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934
    BIC: BSABESBB
    (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    NepalSi vols saber més segueix-nos a Facebook o Twitter
    Gràcies per fer això possible!

    Escrit per kristy Davies i Clara Go. Tradüit per josep V. Marin i Clara Garcia Ortés
  • Malnutrició a l’oest de Nepal

    Malnutrició a l’oest de Nepal

    Un problema significatiu que hem vist en els nostres viatges per l’oest del país és l’extensió de la malnutrició infantil.

    En alguns casos pot estar associada amb la falta de suport informatiu sobre nutrició de mares molt joves, però en altres casos no. Tot i que hi ha alguns programes nutricionals en marxa a l’oest de Nepal, pot ser difícil per les mares proporcionar la diversitat i quantitat d’aliments recomanats i vitamines quan no només tenen accés directe als aliments que cultiven en els seus camps.

    Els districtes de l’oest del país amb els nivells més alts de malnutrició de nens menors de 5 anys:

    Humla        65.7%
    Bajhang     63.2%
    Achham     59.2%
    Baitadi       59.2%
    Doti            57.6%
    Surkhet      57.9%
    Kalikot        54.1%
    Jumla          54.1%

    i l’índex de malnutrició als altres districtes:

     

    Maps and numbers from: www.nepalmap.org

     

    A Achham, per exemple, la quantitat d’aliments que es cultiven i a la qual tenen accés les mares és sovint insuficient pels infants que cuiden. El pare la majoria de vegades és a Índia o a altres països treballant per enviar diners a les seves famílies, i les dones sovint no tenen ni el coneixement ni els recursos per gestionar la crisi.

     

                   

     

    El meu estimat amic Dr. Keshav Bhattarai, que va morir el passat desembre als 31 anys, va ser qui em va introduir en el món de les dones de l’oest de Nepal. Li preocupava especialment que, de mitjana, 6 dones d’Achham es suïciden cada mes. Aquestes dones tenen famílies grans amb mols nens als que no poden donar aliments suficients, i sovint no usen recursos de contracepció ni tenen accés a educació rellevant sobre això. En aquestes situacions les dones pateixen molt estrès i pressions. Penso que res ha canviat al districte des de que ell va deixar de treballar l’any passat a Humla, abans de la seva mort.

    Els infants són la base en la qual queda el futur d’aquest país. Només una inversió correcta en els nens i les nenes d’avui ens pot portar a un demà millor.

    Una mirada ràpida a les dades de nutrició infantil, a www.nepalmap.org, ens mostra que el 40% d’infants de menys de 5 anys estan malnodrits. Això significa que gairebé la mitat dels nens no tenen una alimentació equilibrada, i això no només impedeix el seu desenvolupament: també de les seves famílies, comunitats i nacions.

    En els nostres tallers ensenyem a les noies la importància de una nutrició correcta, alimentació equilibrada, i hidratació. Tot i que això és cada cop més important una vegada els períodes de menstruació comencen, una nutrició i hidratació correctes són vitals cada dia de l’any, des de nenes a adultes.

    I així ho esperem, esperant que poc a poc les coses canviïn.

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    Escrit per Clara Go
    Traducció de Josep V. Marín. Mapes i estadístiques: www.nepalmap.org

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Tràfic de persones al Nepal. #RatoBaltin #DiaMundialcontraelTràficdePersones

    Tràfic de persones al Nepal. #RatoBaltin #DiaMundialcontraelTràficdePersones

    illustration from United Nations Web. World Day against Trafficking in persons
    illustration from United Nations Web.

    Avui és el Dia Mundial contra el Tràfic de Persones. Com a tal, considerem que és un dia important per a destacar l’abast d’aquesta pràctica al Nepal. Després de tot, és fàcil pensar que mai no serem afectats personalment per la tracta de persones, o coneixerem a algú que hagi estat afectat. Però quan els voluntaris de artsy treballem en els pobles, hem de tenir en compte que aquest problema pot estar present allà i haver tocat la vida de les persones amb qui treballem.

    De fet, la tracta de persones és una indústria criminal creixent al Nepal, amb homes, dones i nens sotmesos a treballs forçats i tràfic de sexe. Les víctimes del trànsit són sovint agafades d’àrees rurals i remotes del Nepal fins a centres urbans, no només a través de les fronteres, sinó al Nepal.

    Les joves i les dones són principalment víctimes d’explotació sexual. El tràfic de sexe és quan algú recluta, alberga, transporta o proporciona una persona per sexe, i utilitza la coerció, la força o el frau per instigar una acte sexual. Els que han estat víctimes del tràfic de feines sexuals són més propensos a ser més analfabets, empobrits i amb menys membres de la família amb poder adquisitiu.

    El tràfic de dones de Nepal a l’Índia per a la prostitució forçada és potser una de les rutes de trànsit d’esclaus més transitades de tot el món. Els 1850 km de frontera oberta entre el Nepal i l’Índia fan que el tràfic sigui senzill i difícil de capturar. A més, no hi ha controls d’immigració per als immigrants nepalesos a l’Índia o indis que entren a Nepal en virtut del Tractat de pau i amistat de 1950. S’estima que entre 5.000 i 10.000 dones i noies nepaleses són traficades a l’Índia cada any.

    Les nenes nepaleses són especialment desitjables com prostitutes a l’Índia, perquè es consideren més atractives a causa del seu color lleugerament més clar, i a més hi ha la creença que las verges nepaleses poden curar la SIDA.

    El trànsit amb fins de treball forçós també és habitual a Nepal. El treball forçós es refereix a coaccionar a la gent per treballar mitjançant la violència, la intimidació o els mitjans més subtils com el deute acumulat. Les víctimes solen acabar en fàbriques de catifes i peces de vestir, o tallers de brodats o forns de maó on son explotats.
    Un tipus de treball forçat a Nepal és el treball vinculat, on els individus es lliuren a l’esclavitud per pagar un préstec. Encara que es va prohibir l’any 2000, continua sent un problema a tot el país. El treball infantil també està totalment fora de control al Nepal, amb aproximadament 1,6 milions de treballadors infantils entre 5 i 17 anys.

    El govern nepalès no compleix plenament amb els estàndards mínims per a l’eliminació del tràfic, tot i que està fent esforços importants per fer-ho. Ha demostrat un esforç creixent a través de l’augment del nombre d’investigacions de tràfic i de víctimes identificades, i duplicant el seu pressupost per prestar serveis d’assistència a víctimes a dones víctimes de violència, incloses les víctimes de la tracta. No obstant això, molts funcionaris governamentals segueixen sense comprendre adequadament els delictes de tràfic.

    És imperatiu que el govern nepalès faci més per fer front al atroç crim de tràfic d’éssers humans i protegir els més vulnerables.

    Fonts:

    http://www.un.org/en/events/humantrafficking/index.shtml
    https://en.wikipedia.org/wiki/Human_trafficking_in_Nepal
    https://www.state.gov/j/tip/rls/tiprpt/countries/2017/271250.htm

    Escrit per Phumzile Mpofu editat per Kristy Davies 
    Traduït per Clara Go

     

  • Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

    Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

    Namaste!

    Falten 6 dies per anar cap al Nepal, i el projecte cada vegada està més dibuixat i més clar. Així mateix, les dificultats també es veuen més a prop.

    La idea original era pujar a finals de febrer per estar allà durant març i principis d’abril. Aquesta idea l’hem hagut de modificar i emmotllar (com sempre al Nepal) a la realitat d’aquest moment. I estem segures que encara haurem de emmotllar-nos molt més! 🙂

    El govern del Nepal, després de la signatura de la constitució l’any passat, ha fet una reforma del pla d’estudis, i a dia d’avui, ni mestres ni alumnes de la zona on anem saben quin dia comencen les vacances, i de la mateixa manera, no saben quin dia comencen amb els exàmens a les escoles, ni el dia del començament de l’any escolar.

     

    Últims retocs al projecte - Al Nepal tot és incert!
    © Clara Go – Últims retocs al projecte – Al Nepal tot és incert!

    Així que hem decidit que en un primer viatge a finals de Febrer i Març només fem els tallers en dos poblats de zona de Achcham (on més morts per Chhaupadi hi ha hagut aquest hivern), a l’abril deixarem que el personal local tingui els seus vacances anuals de cap d’any, i després del nou inici de l’any escolar, a finals d’abril, principis de maig, pujarem a Kalikot a fer els altres dos poblats (Villages).

    Això ens obliga a repensar bona part del projecte, a plantar cara a noves despeses i nous reptes. La temperatura no és la mateixa a l’abril que al maig. Al maig la calor és asfixiant i les pluges del monsó poden començar a aparèixer. Tindrem el doble de despesa per dur a tot el personal a la zona, a més que algunes voluntàries que podien venir a l’abril, no podran al maig i haurem de buscar-ne de noves.

    Però així és Nepal. Impredictible. La típica frase d’ells: Ningú ho sap (Nobody knows …) i Que hi farem? (K Garné) és una cosa que no hem d’oblidar.

    .

     

    Nepal és així. Posem un somriure a les nostres cares i continuem ...
    © Clara Go – Nepal és així. Posem un somriure a les nostres cares i continuem …

    Gràcies a tots per fer les vostres donacions en el crowdfunding del projecte:
    http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/
    Les necessitem més que mai! 🙂
    Gràcies!
    Namaste!

     

  • Per què vaig lluitar per no ser desterrada a una barraca durant el meu període?

    Per què vaig lluitar per no ser desterrada a una barraca durant el meu període?

    Hem copiat i traduït aquest article de BBC News al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
    —  be artsy team

    Una antiga tradició hindú en la qual les dones amb la menstruació són desterrades a una barraca està sota el centre d’atenció a Nepal després de la mort d’una nena de 15 anys d’edat. La pràctica va ser prohibida en 2005, però continua a les zones occidentals. Krishnamaya Upadhayaya, de 24 anys, descriu com ha lluitat contra la tradició, coneguda com chhaupadi.

    Krishnamaya in her village, where she has challenged traditional attitudes to menstruating women - be artsy
    Krishnamaya in her village, where she has challenged traditional attitudes to menstruating women

    Vaig començar a menstruar quan tenia 12 anys. La meva mare, germanes i cunyades solien romandre a l’aire lliure en una barraca de fang quan estaven menstruant, així que, vaig començar a quedar-me allí també. Sempre tenia por del que anava a succeir. Tenia por dels insectes i dels animals salvatges.

    Em van dir que era un pecat tocar llibres durant la menstruació, així que, no vaig anar a escola durant els tres dies del meu període. Solia preguntar-me perquè no se’m permetia tocar els llibres. Trobava a faltar l’escola i jo no era l’única. Moltes noies del meu poble s’enfrontaven al mateix problema.

    Fins i tot avui dia, a les dones que estan menstruant no se’ls permet entrar en el seu patí, durant set dies, i no se’ls permet consumir productes làctics com a llet, mantega, iogurt, etc. Em vaig sentir molt ferida quan no se’m va permetre entrar al meu propi pati. Durant el teu període, la gent no et dóna menjar, te’l  llencen. La creença que no s’ha de tocar als teus majors durant la menstruació encara persisteix.

     

    Image caption A menstruating woman crouches outside a mud hut in Krishnamaya's home village
    A menstruating woman crouches outside a mud hut in Krishnamaya’s home village

     

    I encara havia de lluitar amb això quan em vaig mudar del poble de Kutari a Khalanga, la capital del districte de Jumla, per anar a la universitat quan tenia 17 anys.

    Quan vaig  buscar una habitació per llogar, el propietari em va preguntar si havia començat a menstruar. Quan vaig contestar sincerament que ho havia fet, em van rebutjar. Jo volia plorar, no sabia què fer. Si tornés a casa, em perdria els meus estudis, però semblava que no trobaria una habitació per llogar.

     


    Tabús durant el període

    • En moltes religions del món, les dones són vistes com a impures durant el seu període
      Se’ls impedeix entrar en llocs de culte i seguir ritus religiosos
    • La tradició chhaupadi seguida pels hindús en l’oest de Nepal és la versió més extrema on les dones són bandejades fora durant el seu cicle mensual
    • En l’Índia, a les dones no se’ls permet entrar en alguns temples hindús i mesquites musulmanes durant la menstruació, però  han hagut casos judicials per revocar això
    • En el sud de l’Índia, a una nena que arriba a la pubertat se li celebra amb una festa i regals
    • En la tribu Dogon de Mali, les dones del llogaret també viuen en una barraca durant el seu període

    Finalment, vaig trobar una habitació on el propietari va dir que em permetria viure en la planta baixa, però no en el primer pis de la casa. Vaig estar d’acord a viure en la planta baixa (tan lluny dels altres i tan prop de la porta com sigui possible).

    Però hi havia problemes. No se’m va permetre tocar l’aixeta d’aigua durant el meu període així que algú hauria de donar-me aigua. Havia llegit que has de mantenir la higiene durant el teu període, així que, vaig utilitzar el lavabo interior, a pesar que el propietari em va demanar que no i volia que sortís fora.

     

    Image caption Krishnamaya has educated herself about chhaupadi through her work as a radio journalist
    Krishnamaya has educated herself about chhaupadi through her work as a radio journalist

    Després de passar un mes en Khalanga, vaig començar a treballar a la ràdio. Vaig aprendre més i més sobre la menstruació. Quan el meu propietari es va queixar que la meva menstruació estava creant problemes per a ell, em vaig mudar. En general, a les dones no se’ls permet llogar el pis superior en Jumla perquè menstruen. Aquesta creença persisteix fins i tot entre gent educada.

    Han passat sis anys des que vaig començar a treballar en la ràdio. Em quedo a la meva habitació durant el meu període. Però, no li dic a ningú, incloent al meu propietari, que estic menstruant, perquè temo ser enviada al rafal. Una persona no pot posar fi a una malaltia social que ha estat transmesa per generacions. El canvi no pot succeir, a menys que la societat ho accepti.

    Quan vaig a casa al meu poble, em quedo a la casa durant el meu període. Em quedo a la meva habitació. No entro a la cuina ni a la sala d’oració. Després de protestar moltes vegades a la meva família, he pogut romandre dins de la casa en lloc de fora en una barraca de fang. Espero que algun dia la tradició chhaupadi, com la tradició Sati (d’una vídua immolant-se en la pira del seu marit), acabi.

     

    Image caption Krishnamaya in front of her rented room where she is not allowed live on the first floor
    Krishnamaya in front of her rented room where she is not allowed live on the first floor

    Estic molt trist quan escolto que les dones que perden les seves vides a causa de la tradició del chhaupadi a les regions mitjanes i llunyanes occidentals de Nepal. Fins i tot en el meu districte, moltes dones viuen en rafals, el mateix podria succeir aquí. El govern necessita fer més per educar a la gent. Chhaupadi està prohibit, però la mentalitat no ha canviat.

     

    Recordeu que encara estem recollint fons pel Rato Baltin a http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi—rato-baltin/

    Tota ajuda és benvinguda!

     

     

  • Quan em va venir el meu primer període, la meva mare em va dir que m’havia tornat una intocable.

    Quan em va venir el meu primer període, la meva mare em va dir que m’havia tornat una intocable.

    Hem copiat i traduït aquest article del The guardian al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
    —  be artsy team

    Jo tenia 13 anys i duia una cinta vermella en el meu cabell oliat quan vaig tenir el meu primer període. Vaig pensar que tenia disenteria. Quan li vaig preguntar a la meva mare sobre allò, ella em va colpejar amb un drap a la mà i em va dir: “nani ta nachune bhais”- Filla meva, t’ has convertit em intocable [estàs menstruant]. Ella em va arrossegar dintre de la habitació del meu germà. Recordo que estava fosc i era esborronador.

    Llavors, vaig tenir una llista de restriccions: “No tocar la cuina i l’àrea de culte” i “romandre lluny del meu pare i altres familiars”. Vaig haver d’estar sola a l’habitació del meu germà durant una setmana. El que més em va ferir va ser no poder veure al meu pare o qualsevol altre membre masculí de la família durant aquests dies.

     

    Li vaig preguntar a la meva mare diverses vegades: “Per què no puc sortir de l’habitació?” Però ella va romandre en silenci. La sensació d’incapacitat corria per tot el meu cos, la sang vermella va ser un pecat. La mateixa sang vermella que em representa com una dona. En un atac de ràbia, entraria en la cuina i tocaria tot el que la meva mare em va restringir. Menjaria cogombrets de la nevera, cantant i tocant tot.

    La segona vegada que vaig tenir la menstruació ho vaig mantenir en secret. Per mi, era  solament un dia normal. Em vaig despertar, vaig anar a la cuina i vaig fer el que m’agrada. Llavors, quan tothom sabia que tenia el meu període i ho havia tocat tot, es va convertir en un acalorat debat. Vaig tenir la sort que el meu pare era progressista i recolzava el meu moviment.

     

     ‘Women around the country are not as lucky as me. The situation of women living at the rural areas of Nepal is terrible,’ says Pragya Lamsal (pictured).

    Les dones de tot el país no són tant afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les àrees rurals del Nepal, és terrible, diu Prayga Lamsal (imatge).

     

    Però les dones de tot el país no són tan afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les zones rurals de Nepal iés terrible. La pràctica d’aïllar a les dones durant el seu període existeix en tot el país en diferents formes. En alguns llocs, les dones no poden estar a les seves pròpies cases. Mentre que, en uns altres, les dones poden estar a la casa, però no a la cuina i a la sala d’adoració. També se’ls prohibeix tocar a altres persones (especialment els membres masculins de la família), el bestiar i el cultiu de fruites i hortalisses.

    Al Nepal, la menstruació està associada amb les tradicions i restriccions estigmatitzades per a les dones. Estic cridant a posar fi al – a vegades mortal- sofriment.

    La forma més extrema d’aïllament es practica en la part occidental del país. Chhaupadi  banneja a les dones que menstruïn per viure en rafals fora de les cases. Recentment, dues dones joves van morir en cabanyes menstruals a Achham, un districte muntanyenc de Far-West Nepal, en menys d’un mes. El 18 de novembre, Dambara Upadhyay, 21 de Timilsen village va ser trobada morta en  la cabana mentre una nena de quinze anys, Roshani Tiruwa de Gajra va morir el 17 de desembre. No són les primeres i lamentem no poder dir amb certesa que seran les últimes. Els nombres exactes no estan disponibles, però es creu que desenes de dones moren cada any en nom de la tradició, com si les dones que menstruen no mereixen els drets humans bàsics
.

    Chhaupadi  va ser prohibit per la Cort suprema de Nepal l’any 2005. Però la policia veu sovint la menstruació com un problema privat de la família. La indiferència del govern està afectant la vida de les dones. Quantes més dones han de morir abans que els tabús i els estigmes que envolten la menstruació arribin a la seva fi?

    A més, s’ha prestat poca atenció als altres efectes greus per a la salut associats amb els tabús menstruals i els estigmes. Les dones Les dones pateixen de pneumònia, diarrea, asfíxia i infeccions del tracte respiratori mentre estan en aïllament. Durant les meves visites a àrees remotes del país, les dones em diuen que no són ateses apropiadament per la família durant la menstruació.

    Parlar contra els tabús menstruals no és fàcil. Hi ha moltes iniciatives de tot el país, però la tradició està profundament arrelada. Per exemple, les aldees on van morir recentment aquestes dones joves havien estat declarades zones de lliures de cabanes de menstruació. Les famílies es van comprometre a després de les campanyes de demolició. Però van recórrer de nou a la pràctica i les cabanes recentment construïdes es troben encara en pitjors condicions que les anteriors.

    Un altre canvi és que les pròpies dones creguin en les tradicions. Una alumna en Udaypur, en l’est de Nepal, em va dir una vegada que Déu la maleiria si no segueix les regles de l’aïllament durant el seu període. Les noies continuen la pràctica perquè temen que Déu s’ enfadi amb elles i portaran desgràcia a la família.

    El govern necessita adoptar un nou enfocament per a aquests problemes. La iniciativa legal i les campanyes de sensibilització han d’anar de la mà. Fa temps que advoco al fet que no es tracti d’una qüestió cultural. És una qüestió de drets humans. No és part de la religió, sinó part de la superstició. És contra els drets de les dones. També és una qüestió legal.

    Però no és solament assumpte del Nepal, trencar tabús menstruals ha de ser part d’iniciatives internacionals. El dret de les dones està garantit per la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la Declaració Universal de Drets Humans. Com les Nacions Unides i els països de tot el món van acordar l’agenda de 2030 i els objectius de desenvolupament sostenibles, és un assumpte de preocupació per a tothom. És hora d’assegurar un món on les dones tinguin dret a viure amb dignitat i respecte.

    Recorda donar al nostre crowdfunding per ajudar a les nenes i dones del Nepal a lluitar contra el Chhaupadi: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/#cat
    Tota donació suma! Comparteix-ho! Gràcies!

    Traducció de la Nicole i la Dominik Ramírez