Etiqueta: Chhaupadi

  • Surten els expedicionaris 3x2x8000 cap al K2 (8.611m) i el Broad Peak (8.047m)

    Surten els expedicionaris 3x2x8000 cap al K2 (8.611m) i el Broad Peak (8.047m)

    Be artsy és una de les entitats presents al projecte, juntament amb APINDEP, RODAMUNT, i la Fundació Catalana del Síndrome de Williams.

    Dimarts, 12 de juny, a les 14.30 hores, tindrà lloc la sortida i atenció als mitjans de comunicació ja que surt l’expedició formada per en Pep Vega, Lluís Cortadellas i Sergi Mingote (cap d’expedició del projecte esportiu inclusiu i solidari «3×8000»), per afrontar els primers dos vuit mils dins l’intent de rècord guinness «3x2x8000 Solidary Project». Finalment Sergi Mingote intentarà pujar 6 cims de més de 8.000 metres d’alçada en només un any. Serà a l’entrada de la T1 de l’Aeroport del Prat de Barcelona.

    El doble ascensionista a l’Everest, Sergi Mingote, intentarà aconseguir un rècord guinness d’alpinisme en un repte solidari.

    Mingote intentarà assolir els tres vuit mils més alts del món, sense l’ús d’oxigen embotellat, en només un any, superant el rècord fixat per l’italià Silvio Mondinelli, qui va pujar a l’Everest (8.848 m), el K2 (8.611 m) i el Kangchenjunga (8.586 m) en 3 anys i 64 dies. El nou repte de Mingote té una finalitat solidària i servirà també per donar a conèixer la tasca que desenvolupen entitats com APINDEP, RODAMUNT, be artsy i la Fundació Catalana del Síndrome de Williams. Es va presentar el passat 22 de maig de 2018, coincidint amb el 15è aniversari de la primera emissió mundial en directe des del cim de l’Everest (des de la cara sud), a càrrec de l’expedició «Everest 50» de TV3, encapçalada per Sergi Mingote. Øn Coach&Communication farà el seguiment del projecte pel que fa a la comunicació.

     

     

    En paraules de Sergi Mingote, cap de l’expedició «3×8000 Solidary Project, New Guinness Record», «amb aquest intent de rècord guinness, més enllà del repte esportiu, tenim per objectiu visualitzar les capacitats de les persones discapacitades i aprofitar per donar a conèixer a entitats catalanes que ens ho demostren cada dia amb el que fan».

    Així, RODAMUNT i APINDEP seran les associacions inclusives protagonistes del repte esportiu i solidari al K2, be artsy, associació que lluita contra pràctiques aberrants que pateixen les dones nepaleses, ho serà de l’ascens al Kangchenjunga nepalès i, finalment, la Fundació Catalana del Síndrome de Williams, protagonitzarà el tercer dels reptes, a l’EVEREST.

    El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) també se suma al projecte, realitzant diversos estudis mèdics sobre alçada i rendiment, juntament amb altres partners que estan presents en el nou repte solidari. La primera de les expedicions previstes, els ascensos al K2 i al Broad Peak, s’iniciarà el proper 12 de juny.

  • Diari de viatge: Primera setmana a Janalibandali (Mangalsen 6, Achham)

    Diari de viatge: Primera setmana a Janalibandali (Mangalsen 6, Achham)

    La primera setmana a Janalibandali ha estat molt intensa, massa. En arribar varem tenir vàries reunions amb líders locals, la infermera i mestres.

    Dissabte ens van preparar unes danses i balls tradicional on la lletra de les cançons era (com a Basti) totalment en contra del Chhaupadi. Hem estat fent el grups de nens i nenes des de classe 10 a 8, la setmana vinent continuem amb 7 i 6.

    El grup de nenes tenim unes 70. Força difícil de treballar en equip com preteníem treballar la fotografia aquesta vegada. El primer dia va ser força caòtic, vàrem fer els grups, però la resta ha estat molt interessant. Des del primer moment hem vist que la tradició aquí ha començat a canviar, que tenen molt clar que no està bé (estem molt a prop d’una zona on hi ha hagut vàries mortes), i ens expliquen que hi ha hagut un gran canvi en tres anys, però ni una sola nena entra a la cuina… i hem descobert nenes que dormen en cabassos o al ras.

    Hem fet el training de copes menstruals més gran fins ara: 45 en la mateixa classe!

    Vàrem fer el grup de dones i es van presentar més de 160 (ens van demanar diners per venir a classe, com solen rebre de les gran ONGs i nosaltres ens varem negar). Va ser un caos, no esperàvem aquesta quantitat, no teníem un lloc adequat per a ensenyar-les i ho varem haver de fer al carrer. Impossible ensenyar els vídeos per falta de projector i só adequat per aquesta quantitat de gent. Així com amb el grup de nenes i nens tot ha anat genial, cap de nosaltres està contenta amb el grup de dones.

    El segon dia esperàvem que vindrien unes 20 o 25, doncs varem dir que només les noies joves tindrien copa i al final (tard com sempre) van venir la meitat del dia anterior. Força caòtic tot també.

    Tenim 27 copes per a nenes fora de l’escola i dones joves. La idea era fer-lis pagar 50 rupies com a primera «selecció», perquè si són gratis, tothom en vol. Al final, de les 160 dones del primer dia, que entressin a l’edat que els hi dèiem n’hi havia unes 35. Moltes ens han intentat enganyar i es treien anys 🙂 , però això és difícil en les dones nepaleses d’aquesta zona: quan en tenen 34 sembla que en tinguin 50. Porten una vida molt dura.

    Divendres 27 havíem de fer el training de les dones, però va fer una tempesta molt forta i ho tenim pendent per la setmana vinent!

    Les pobres infermeres estan sense veu. Hem encarregar un micro i altaveu com el dels guies turístics a veure si així poden baixar el volum i to de veu. Està clar que en aquesta zona de Mangalsen els grups són molt grans, així que hem d’anar preparats a la zona d’Oligau i Kalagaun. Hem demanat a les nostres «mentors» de Basti, Sunita Damai i Tejana Khanal, que vinguin amb nosaltres com a «voluntàries» pagades durant aquest mes i mig que queda. Elles han accedit encantades.

    Serà genial portar amb nosaltres nenes locals que fa més d’un any que la fan servir!

    Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gracies! 🙂

  • Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Avaluació de l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017

    Esperem que el 2018 hagi començat amb alegria i harmonia.
    Per tot l’equip de be artsy, el nou any ha començat amb molta alegria després de dedicar aquests últims mesos a analitzar les dades que vam recollir durant l’últim viatge, sobre l’impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 i que són molt esperançadores
    en la lluita contra el chhaupadi fent servir l’educació sexual, la fotografia participativa i les copes menstruals. Un gran èxit!
    El podeu llegir aquí:

    Avaluació de l'impacte que ha tingut el projecte Rato Baltin al 2017 ngo nepal

     

     

    BE ARTSY
    2017 AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL PROJECTE RATO BALTIN

    DESCRIPCIÓ

    A l’oest de Nepal, la falta d’opcions sanitàries sovint determina problemes de salut i absentisme escolar. La menstruació és un tema tocat per la vergonya, la inseguretat i per tradicions denigrants per dones, com el chhaupadi. El Chhaupadi es caracteritza per la prohibició a les dones, durant la menstruació, de poder entrar en la seva residencia habitual, per la seva suposada «impuresa». Ha sigut criticat per violar drets humans fonamentals, i pel seu impacte en la salut física i mental. Tot i ser declarat il·legal, i perseguit, continua existint.

    El projecte Rato Baltin, de l’ONG be artsy, és un programa de Gestió de Salut Menstrual (GSM), i ed- ucació sexual, que vol eradicar aquesta pràctica. El projecte inclou noies, nois, dones i homes, vol incloure tota la comunitat. A be artsy creiem que l’educació és el camí per canviar aquestes creences tan profundament arrelades.

    EL PROJECTE TÉ UNA APROXIMACIÓ EN QUATRE LÍNIES PRÀCTIQUES

    1. Taller que dóna educació sexual tant a dones com nois adolescents a escoles rurals de les comunitats determinades.
    2. Educació en higiene a totes les dones d’aquestes comunitats
    3. Copes menstruals i formació en el seu ús a les noies voluntàries d’aquestes comunitats
    4. Tallers de fotografia participativa per que les noies i les dones mostrin què senten sobre elchhaupadi i els seus períodes, i que els agradaria fer per canviar aquesta experiència.

    Un component important del projecte Rato Baltin és la distribució d’una solució saludable i sostenible a la MHM (gestió de higiene menstrual, per les seves sigles en anglès) en zones rurals de Nepal: copes menstruals, de Ruby Cup, una companyia amb base a UK que produeix i és donant d’aquest recurs, una copa menstrual de silicona amb el mateix nom.

    Dos cops l’any, visitem pobles remots per distribuir copes menstruals i conduir formació en temes de higiene i sexuals. Visitem de nou els pobles en què s’ha donat aquesta educació per constatar què (si han canviat coses) ha canviat, i avaluar el programa.

    Hem distribuït ja més de 250 copes menstruals en escoles de pobles remots. Cada noia ha rebut una copa menstrual i formació per usar-la. També es dona un cubell (baltin), per preparar aigua neta, i tenir amb què esterilitzar la copa bullint-la, sabó i una tovallola.

    OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ

    Volem mesurar canvis en les vides de les participants i canvis en les comunitats determinades en el programa, i amb aquesta avaluació aconseguir nous donants sponsors per:

    Oferir educació a dones, noies, nois i les seves comunitats sobre sexe, biologia, i pràctiques de MHM.
    Reduir l’absentisme escolar de les noies i nenes de determinades zones de l’oest de Nepal. Facilitar a noies I dones recursos per a la dignitat menstrual.

    Aconseguir la sostenibilitat i els resultats del projecte a llarg termini.

    FOCUS DE L’AVALUACIÓ

    El centre d’atenció de l’avaluació és abordar la qüestió de:

     

    -Quins canvis han tingut lloc al voltant de la pràctica del chhaupadi en les vides de noies i a les comunitats després de l’implementació del nostre programa?

    Per saber si el programa està basat en bones pràctiques metodològiques i llisons apreses, l’avaluació també vol abordar les qüestions de:

    -Com s’accepta i és sostenible l’ús de les copes menstruals en les comunitats subjecte del nostre projecte a l’oest de Nepal?

    -Quins, si n’hi ha, aspectes del programa es poden millorar en el disseny i/o implementació?

    Metodologia

    Durant el període 2017 d’implementació, hem fet seguiments telefònics mensuals amb les noies voluntàries usuàries de les copes, i amb les infermeres i mestres locals voluntàries. Infermeres i voluntàries, tècniques de be artsy, han viatjat a les comunitats dos vegades el 2017 per conduir un seguiment cara a cara amb noies, per mesurar com progressa l’implementació de la copa. En aquests viatges, les noies han respost a qüestionaris sobre els canvis que han experimentat al vol- tant del chhaupadi des de la nostra primera visita, i el començament de l’ús de la Ruby Cup, també converses informals amb membres de la comunitat, per detectar impressions sobre l’ús de les co- pes menstruals i l’incidència de la formació amb els tallers.

    Les noies que han participat en l’enquesta són usuàries de les copes menstruals donades. Però més de 1000 persones, noies i altres, han participat als tallers de formació, des de l’inici del projec- te, a 4 pobles (amb diferents comunitats cadascun): Basti, Kunti Bandali, Rachuli i Chillhaya.

    Els resultats

    CHHAUPADI:

    Només 9 noies van indicar que no van experimentar canvis en la tradició del chhaupadi, després del nostre programa. La resta van experimentar canvis.

    Algunes noies van reportar canvis pel que fa a l’accés a aliments. De fet, algunes noies ara penen permès menjar verdures, fruites, i algunes poden beure llet. Unes noies ens han reportat que de- sprés de participar als tallers, les mares les han deixat una manta calenta al chhaugot (cabana), mentre que altres han explicat que ara dormen a l’interior de la casa, això sí en una habitacions o espais separats dels membres de la família. Algunes noies van reportar que des del taller no els van demanar participar en les pràctiques d’exclusió del chhaupadi, també poden cuinar.

    Les noies van comunicar que al menstruar usant la copa, tot era més net, i tant les famílies com elles se sentien més segures. Van a l’escola durant el seu període, es redueix l’absentisme, i inten- ten ajudar activament altres noies en coses relacionades amb la menstruació.

    Les noies que van reportar canvis relacionats amb el chhaupadi van veure canvis positius en altres aspectes:

    «Per mi és una experiència positiva. A la meva vida això ha portat alguns canvis. La meva sang no fa olor ara que no surt fora. I anar a l’escola també és fàcil amb la copa.» ~ Bhawana Upadhya (Chilkhaya)

    COPES MENSTRUALS

    De les 111 copes que distribuïdes entre març i juny de 2017 a alumnes a Achcham i Kalikot, 8 van ser confirmades com a no-usuàries. No vam poder contactar personaoment amb 14 noies, però en l’últim seguiment que vam poder fer amb elles per telèfon ens van confirmar que encara usaven les seves copes. Dos d’aquestes noies es van casar i ara resideixen a Índia.

    «Estic contenta de haver tingut l’oportunitat de usar la copa Ruby ~ Binda B.K. (Rachuli)

    RAONS PER UTILITZAR LA COPA:

    • –  Manca de por a tacar la roba
    • –  No hi ha sentiment d’estar menstruant
    • –  Ja no s’han de preocupar per draps bruts
    • –  No se senten avergonyides per fer pudor
    • –  És més fàcil anar a l’escola ja que no han de portar draps o altres coses per canviar-se, ni ama-gar deixalles
    • –  Ningú s’adona que estan menstruant, així que poden realitzar activitats normals com tocar l’ai-gua

      RAONS PER NO UTILITZAR LA COPA:

      • –  Alguna està embarassada, però després del naixement vol tornar a utilitzar-la
      • –  Algunes van indicar molèsties lleus o incomoditat
      • –  Haver-la perdut
      • –  Supersticions a casa:

    – La casa d’una de les noies va caure; un xaman li va dir a la família que això era a causa d’un esperit dolent, i que la família no podien tornar a entrar. Van ser obligats a deixar casa, i tot seguit van marxar del poble. La usuària de la copa no va poder tornar a entrar per a recuperar-la. Quan la seva família va marxar ella ja s’havia casat amb un noi del poble i ara viu allà. Ens va demanar que li donéssim una altra copa, cosa que vam fer. Seguirà anant a l’escola fins que finalitzi el desè curs.

    MITES QUE VAN APAREIXENT:

    • –  Una mare de Kunti Bandali ens va comunicar que ella creu que la copa evitarà que les noies siguin violades durant el seu període, tant quan estan dins el chhaugot com quan han de endinsar soles a la selva
    • –  A Basti, algunes persones estaven dient a les usuàries que no les utilitzessin perquè les podia causar càncer, estant dins dels seus cossosQUÈ VAN PENSAR LES NOIES DEL NOSTRE PROGRAMA:

      Totes les noies es van sentir més còmodes amb el seu cos després del nostre taller. Són capaces de comprendre el procés biològic i les raons per les quals passa, i moltes senten que poden ara ajudar a entendre-ho a altres noies.

      La majoria de les noies va considerar que la seva participació en el programa havia estat una expe- riència positiva, i que les seves vides han canviat a millor quan van començar a utilitzar la copa.

      Per respondre a la pregunta de «Què canviaries al Rato Baltin?», La majoria de les joves van dir que no canviarien res. Se’ls va donar per puntuar els tallers en una escala del 0 al 10, 0 sent insatisfac- tori i 10 excel·lent. Les qüestionades van valorar els tallers amb una mitjana de 9.

    AVALUACIÓ DEL PRESSUPOST

    Descripció

    Cost Previst

    Cost Final

    Salaris – personal local

    Rs 243.000,00

    Rs 269.280

    Subministraments i recursos per als tallers

    Rs 121.280,00

    Rs 184.967

    serveis

    Rs 180.000,00

    Rs 299.092

    transport

    Rs 227.436,00

    Rs 288.741

    Total NPR

    Rs 771.716,00

    Rs 1.042.080

    Total Euro

    6.710,57 €

    9061,56 €

    Despeses generals administratius – 10% del total en euros

    671,06 €

    906,15 €

    total final

    7.381,63 €

    9967,71 €

    Ràtio de canvi: 1 euro = 115 NPR (Rs)

    El pressupost del 2017 va excedir la despesa inicial proposat en 2.586 euros. Això va ocórrer per diverses raons:

    1. be artsy va rebre una segona donació, inesperada en principi, de 160 copes menstruals per part de Ruby Cup
    2. Aquesta donació va dur a doblar el treball requerit i els recursos necessaris, especialment en temes de kits menstruals i personal durant el viatge de seguiment.

    3. Dificultat en trobar voluntaris per viatjar a West Nepal sense compensació econòmica
    4. La necessitat de proveir als voluntaris de Kathmandu amb fons per a viatges i manutenció en les seves activitats relacionades amb be artsy.
    5. Dificultat en contractar una infermera per solament tres o quatre mesos a l’any, requerint una remuneració més elevada del que s’esperava.

    Es va prendre una gran cura per ajustar el pressupost i justificar l’augment del volum de treball i recursos generats per la donació inesperada, però no es va poder evitar un increment substancial per poder lliurar les noves copes.

    Comentaris i pla de futur

    Els resultats de l’avaluació ens porten a la conclusió que el projecte està funcionant bé. Els resul- tats de l’estudi revelen que la nostra idea inicial que les copes poden acabar amb els tabús al vol- tant de la menstruació i del chhaupadi era correcta. No obstant això, la nostra avaluació del pro- grama també indica que hem d’aplicar diversos canvis per al futur.

    Hem vist la necessitat de dissenyar un component per al taller destinat als homes de les comuni- tats objectiu, perquè es dissemini una visió de conjunt sobre el coneixement de la higiene mens- trual i l’educació. Procedirem a dissenyar un taller destinat a homes per a impartir durant el 2018.

    Per tal de veure l’abast total de l’impacte del Projecte entre les no usuàries de la Ruby Cup a les comunitats, prepararem un estudi per a totes les noies a les escoles col·laboradores, així com per a les participants dels grups de dones. Això es realitzarà durant el 2018.

    be artsy té també en compte que hi ha una deficiència en l’aplicació del programa. Les copes són per repartir entre les noies que van a l’escola, com una manera d’abordar l’absentisme i la salut menstrual. No obstant això, no totes les noies de les comunitats objectiu poden anar a l’escola. Per exemple, algunes de les nenes estan casades, han de quedar-se a casa per ajudar les seves famí- lies amb les tasques de la llar, o treballar en els camps de la família. be artsy procurarà fer el pro- grama i la provisió de copes menstruals més inclusiu per arribar a totes les joves en les seves cir- cumstàncies particulars. be artsy està considerant aplicar un programa educatiu sobre el chhau- padi i la copa menstrual en els instituts i campuses universitaris per fomentar la sensibilització sobre aquest tema, i recaptar fons per a aquest assumpte en el projecte del 2018. Això requerirà contractar una o dues persones per a tot l’any 2018 per tal que això es pugui implementar amb èxit i de manera sostenible.

    Hem experimentat problemes treballant amb la nostra associació col·laboradora Nepalesa, Starts Foundation, durant cada pas del Projecte Pilot del 2017. Aquestes dificultats en la comunicació i subministrament de recursos humans i materials van fer que les fases d’implementació i avaluació fossin bastant dificultoses. Tot i que el Projecte Pilot del 2017 ha estat un èxit gràcies al dur treball dels voluntaris de be artsy i de la seva presidenta Clara Garcia Ortes, present al Nepal per onze me- sos durant l’any, cal considerar altres opcions per assegurar efectivitat i responsabilitat. Hem tre- ballat per construir un grup fort de voluntaris sota la bandera d’una nova ONG Nepalesa que estem creant. Aquesta nova ONG nepalesa portarà com a nom: be artsy Kalaa Shakti Nepal (be artsy, el poder de l’art).

    Per concloure, a l’agost de 2017, el Govern del Nepal va aprovar una llei que penalitza aquells que obliguin a les dones a observar l’exili que ordena el chhaupadi quan estan menstruant, amb una multa de 3.000 rupies nepaleses o tres mesos de presó. No obstant això, nosaltres pensem que aquestes mesures no tindran un impacte significatiu pel que fa a la seva prevalença. La pràctica del chhaupadi està profundament imbuïda en les normes socials i pràctiques culturals. Però, és un pas significatiu cap a endavant en la direcció correcta a nivell polític, i representa un canvi d’opinió social en vies de desenvolupament. Combinat amb programes com ara el Rato Baltin, que es dedi- ca a l’educació a nivell local i de base, fins i tot en àrees remotes on la pràctica encara existeix, creiem que hi ha un potencial important de canvi en un futur.

    —
    L’equip de persones voluntàries que formem be artsy.
    Clara Go

     

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen:
    https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

    https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a:
    Associació be artsy
    Banc Sabadell
    IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934
    BIC: BSABESBB
    (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    NepalSi vols saber més segueix-nos a Facebook o Twitter
    Gràcies per fer això possible!

    Escrit per kristy Davies i Clara Go. Tradüit per josep V. Marin i Clara Garcia Ortés
  • Diari de viatge – #Ratobaltin a l’escola de Chilkhaya

    Diari de viatge – #Ratobaltin a l’escola de Chilkhaya

    En els 10 dies que hem estat a Chilkhaya el que més ens ha sorprès ha estat la quantitat d’alumnes que hi ha a l’escola secundaria.

    Teníem classes on hi havia 70 alumnes i, “per sort”, en faltaven 70 o 80 més. És a dir,  el llistat de les classes era de 140, 150 alumnes. Les aules no són suficientment grans per acollir tots aquests alumnes si mai arriben a anar-hi tots plegats. Estem en l’època de plantar l’arròs i molts nens i nenes no van a l’escola per aquest motiu, i tenim les aules a desbordar.

    Un altra cosa que ens ha sorprès de la escola és que segurament és la més ben organitzada que hem trobat fins ara. Es veu neta i em pogut veure que tenen organitzat cada petit detall. Els professors ens han ajudat molt i hi ha hagut professores prenent nota de les nostres classes per a poder continuar elles, quan nosaltres no hi siguem.

    Tant de bo totes les escoles fossin així. Un punt que no hem acabat de quadrar bé ha estat la hora “extra” per les nenes. Tan aviat ens la feien fer en horari escolar a l’escola, com en horari extra escolar al centre de salut.

    Però tot a sortit molt bé i tots molt contents de tenir-nos allà.

    L’últim dia ens van fer un bonic homenatge i discursos de comiat.

    Ja estan esperant que hi tornem!

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem a finals de setembre: https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    Escrit per Clara Go

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

     

  • Diari de viatge – Chilkhaya

    Diari de viatge – Chilkhaya

    10-6-17.
    Moure 4 motxilles personals, 2 maletes de materials, 1 maleta de càmeres i 23 galledes metàl·liques d’un poble a l’altre ens aquestes zones remotes pot ser MOLT complicat!

    De Rachuli a Chilkhaya, segons google maps, només hi ha uns 9 km i un desnivell d’uns 400 metres. Primer varem haver d’aconseguir que algú ens ajudes a baixar tot fins a la carretera, (Uns 30 minuts caminant, de baixada, entre arrossars i rierols) 3 alumnes de classe 10 ens van ajudar. Després, varem haver d’esperar que passes un bus amb suficient espai per a que pugéssim tots nosaltres i els trastos. Varem tenir sort, una vegada més, i al cap de mitja hora ja érem al bus “direcció” Chilkhaya. El bus en va deixar a Galje i allà varem dinar i contractar 2 portejadors que davant de la nostre sorpresa van ser capaços de moure tot l’equipament. Se suposava que era necessàries 3 persones, però no van trobar la tercera persona.

    Després va començar el camí a peu fins el poble.

    Segons a qui preguntaves et deia que era una hora caminant, o segons qui et deia 3 hores i mitja (això és Nepal… Nobody knows…) Varem mentalitzar-nos que en caminaríem com a mínim 4.

    El camí va ser preciós, Kalikot és ple de turons (Hills) d’on brota aigua per tot arreu. Ple d’arbres fruiters i de arrossals. Varem anar pujant i baixant muntanyetes, parant a xerrar amb noies que en trobàvem, a menjar prunes i beure aigua, amb tota la calma del món durant més de 5 hores.

    En arribar varem passar pel centre de salut, on ja sabien de la nostra arribada, varem passar a saludar al director de L’escola i varem anar a veure el lloc que seria la nostra casa els propers 10/12 dies. La sensació d’arribar el aquell poble, entre verdes terrasses, va ser de somni. La curiositat de la gent per nosaltres, les preguntes, els somriures… El dubte de que amagaria aquell bonic poble darrera les façanes.

    Una estona abans d’arribar ja varem sentir musica de tambors. Havia nascut un nen (mascle) i ho celebraven. Aquest país no deixarà mai de sorpendre’m.

    El que no sabíem era que seria el primer del 4 nens (mascles) que naixerien durant la nostra estada al poble, el segon dia en va néixer un altra, varem veure la rudimentària llitera que havien fet per portar a la partera fins el Centre de Salut, la noia patint de dolor, en mig d’un munt de gent celebrant el naixement del mascle.

    I ens va fer especialment mal el fet de saber que aquella dona, juntament amb el seu nen, passaria els propers 7 dies a la quadra dels animals. Si hagués parit una nena en passaria 10. Això és el Chhaupadi, això és el que ens mou a continuar amb la nostra tasca educativa. Que aquestes injustícies i atropellaments als dret més fonamentals de les dones, deixin d’existir.

     

    Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    Hem obert ara una altra línia d’ajuda al finançament del projecte a http://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

    O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB  (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Intocable, periòdicament

    Intocable, periòdicament

    Publiquem a la nostra web el següent article -de Aditi Lamichhane, publicat 2017-07-05 a The Kathmandu Post– perquè creiem que és important per les lectores i lectors catalans i castellanoparlants.
    —  be artsy team. Imatge: The Kathmandu Post

    Als 13 anys, el cicle menstrual era per mi una bonica transició a ser una adulta, als 14 es va convertir en una dura i molesta realitat.

    Als 13, la idea que tenia de la menstruació era simple. Transitar de ser una nena a ser dona: sens dubte una bonica transició, desprès de la qual esperava ser tractada a casa com una adulta. Però aquell somni es va fer miques als 14, quan vaig tenir el primer període, vaig tenir un indici de la dura realitat que m’esperava cada mes: Intocabilitat.

    En qüestió de minuts vaig passar de ser kanya -imatge de deessa pura- a ser una impura, dona intocable a casa meva. Va ser angoixant veure’m tractada pitjor que un animal, quan el procés natural va trucar la porta per primera vegada.

     

    Em vaig enfadar a mi, vaig sentir una barreja forta d’emocions com confusió, desgràcia i ràbia, massa intenses per sortir-me’n. Quan vaig preguntar «perquè sóc tractada així?», la gent del meu voltant va tenir la cara dura de dir-me que és la nostra «tradició»; és la nostra «cultura».

    Al sud d’India, les nenes hindús que tenen la primera menstruació tenen regals i una celebració. Al budisme a tot el món es veu la menstruació com una «secreció natural que tenen les dones mensualment, res més». El fundador del sikhisme, Guru Nanak, va condemnar la pràctica de tractar les dones com impures mentre tenen la menstruació. Va dir ben clar als seus seguidors que el cicle menstrual era un «regal diví». Hi ha molts exemples com aquest en que grans líders espirituals i religiosos han mencionat clarament que les noies no són impures durant el seu període. Així que és una excusa, en el nom de la religió, per oprimir dones.
    Quan vaig compartir el meu coneixement sobre el tabú als meus pares, em van retreure ser atea i causar-lis problemes indesitjats. Aquí està la cosa: no sóc atea. Crec en déu, i crec que déu ens estima i no vol humiliar-nos.

    Hi ha una frase al Manusmriti -un vell text del hinduisme-, on es llegeix:

    “Yatra naryastu pujyante ramante tatra devata?|
    Yatraitastu na pujyante sarva statraphalakriya|”

    La traducció diu: La divinitat viu en aquella casa on les dones són respectades. En una casa on no són respectades, cap acte bo sumarà, per aconseguir bons resultats. Per quines raons, llavors, hi ha aquesta hipocresia que envolta la menstruació? Perquè hi ha dones a les que es mostra falta total de respecte durant un procés natural?

    En un popular poema vèdic:

    Janani janma-bhoomi-scha
    swargadapi gariyasi

    -que traduït és «la mare i el lloc de naixença són una font de felicitat que fins i tot supera els plaers i luxes del cel»-.

    El meu argument ara és: no prové la maternitat de la menstruació? La menstruació, no determina la capacitat d’una noia per ser mare, i no és la mare propera a una deessa? Perquè llavors ens fa impures i intocables? No sóc l’única víctima del tabú menstrual. Hi ha molts exemples al voltant meu que em desanimen al adonar-me que visc en una societat amb prejudicis. Si no progressem com a família o comunitat, com podem progressar com país?

    Nepal és casa de super-dones com Pasang Lhamu Sherpa, Mira Rai, Jhamak Ghimire and Anuradha Koirala, entre d’altres. És com una vergonya que sigui també la casa de la ignorància sobre la salut i higiene menstruals seguint el corrent del tabú. Si, sóc conscient de que el que passo durant el període no es pot comparar amb el que passen les noies a les zones rurals, però ser urbana no ve amb privilegis pel que fa a la menstruació. Als 13, se’m va dir que amb la menstruació no podia veure el meu pare o el sol, i que no podia tocar aliments ni estris. Entrar a la cuina pot ser tan perillós com caminar per un camp minat. Se’m va confinar a la meva habitació i al bany. Vaig sentir aïllament i ni es van molestar en preguntar-me com vivia allò.

    Encara sento vergonya quan miro enrere en el temps, estava sola, ploraria tota la nit i, de dia, em cobria el nas amb les mans. Vaig patir un trauma i vaig desitjar que cap noia tingués que passar això. Després vaig ser feliç quan la meva germana petita va tenir la primera menstruació a un hostal. Cap noia en aquesta situació mereix estar sola i insegura. Cal fer el possible per trencar el tabú que fereix així les noies. Tots som humans i hauríem de tenir el permís per fer allò que desitgem.

    Lamichhane és estudiant de nivell A a la Budhanilkantha School

     

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

    Traducció de Josep V. Marín
  • Diari de viatge – Chhaupadi a Rachuli – Kalikot – Karnali Zone – Nepal

    Diari de viatge – Chhaupadi a Rachuli – Kalikot – Karnali Zone – Nepal

    Fotos fetes per les alumnes del taller de fotografia participativa #breakthesilence © de cada alumna.
    

    7-6-2017
    A Kalikot de moment encara no hem trobat a ningú que es refereixi a la tradició amb aquest nom, li diuen “Chuii”, «Chuiigoath», o “Chuiighar”. Però existir, existeix igual. Potser les condicions semblen millors (a Rachuli, ells així ho pensen) perquè segons en quines cases les dones estan en una “habitació” separada, a la planta baixa. Però normalment és una antiga cort d’animals i no disposa de porta ni cap mena de seguretat. Algunes tenen un llit a dins, però son les que menys. El més normal es que dormin a la cort dels animals a sobre de palla, al costat de búfals i vaques.

    Kalikot és molt diferent d’Achcham, Karnali Zone està plena d’homes, no és com a Achcham que la majoria de pares de família treballen a l’India. Aquí treballen a casa. I les tradicions sobre la dona són ells qui les mantenen. El masclisme és més present i palpable, encara, que a Achcham.

    Hem tingut varies converses amb pares que ens deien que no els hi agradava el que estàvem fent a l’escola. Que explicar que les nenes durant la menstruació han de menjar millor i no privar-se de menjar productes làctics anava en contra del que volien els deus i no estava bé.

    A l’escola intentem fer les classes sense donar la nostra opinió. Quan ens expliquen que no els hi agrada anar a la cort dels animals, el màxim que fem és fer-les reflexionar sobre que passaria si no hi anessin. Ideal és que elles arribin a la conclusió de que això és una superstició.

    Els que si comentem a classe, és sobre els drets de la dona, de la igualtat, de com no deixar-les entrar a un temple, per exemple, és una violació dels drets humans, doncs no els hi permet la llibertat de culte i religió que els homes si tenen.

    La sensació que em queda a Rachuli, es que no hem pogut aprofundir sobre aquest tema en aquest poble. No hem pogut fer el grup de dones, només el de nenes, per la feinada que tenen en aquesta època del any i tenim clar que hi ha moltes coses que les nenes no saben.

    En la propera visita ho hem de fer millor. Ara sabem com va Karnali Zone. Ara tenim clar que a més del grup de dones i nenes, hem de parlar amb els homes. Seria una bogeria preparar un taller per a ells?
    Serà qüestió de pensar-hi. Demà cap a Chilkhaya!

    Escrit per Clara Go. Fotos fetes per les alumnes del taller de fotografia participativa #breakthesilence © de cada alumna.

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Diari de viatge – Ja hem començat a #TrencaElSilenci, #BreakTheSilence – Fotografia participativa

    Diari de viatge – Ja hem començat a #TrencaElSilenci, #BreakTheSilence – Fotografia participativa

    31-5-2017.

    Ja tenim els primers resultats del tallers de fotografia participativa. És emocionant veure com les nenes es van deixant anar i van explicant coses a través de la fotografia. El primer que ens ha sorprès és que la majoria està convençuda que han de seguir aquesta tradició. Aquí hi ha poques cabanes de Chhaupadi, la majoria de nenes dorm a la cort dels animals, o en “habitacions” a les plantes baixes de les cases. La majoria sense porta, sense cap mena de seguretat i amb tots els inconvenients del Chhaupdi d’Achcham. El clima aquí és potser encara mes fred que a Achcham, fa vent, hi ha molta aigua per tot arreu.

    Ningú ens ha dit encara que ho facin per pressió social con ens deien a Achcham. Aquí sembla ser que ho fan realment per fe. A les classes ha sortit el tema de la sang “impura”, però segueixen sense fer servir la paraula Chhaupadi,o Chhau. El que sí fan servir és la paraula Got, però no ChhauGot, li diuen només Got.

    Creiem que encara serà més difícil de tractar el tema. Per sort aquesta vegada encara estarem més dies a cada poble, i de moment estem creant una relació molt maca amb les nenes i dones. Totes estan molt interessades.
    Ahir es van apuntar a la classe algunes dones que estaven per allà i avui teníem més de 60 nenes al taller “només per nenes majors de 11 anys” que fem després de les classes a l’escola, i això que era el dia que a les cases separaven el gra de la palla! Un dia on al matí treballen els nois i a la tarda les noies també col·laboren (a part que son les dones les que planten, tallen i recullen el gra).

    No hem d’oblidar que kalikot es una de les zones de Nepal on hi ha més malnutrició i mortalitat infantil per aquest motiu. Viuen bàsicament de l’agricultura, ara es l’hora de tallar el blat i som testimoni de com es fa tot de manera manual. A mi em fa pensar en quan la meva àvia m’explicava perquè servien els graners i les eres de les cases de pagès. Aquí estic veien com tothom treballa a l’era.

    A veure si aconseguim esbrinar més coses… i aconseguim plantar la llavor del dubte sobre les supersticions.
    Avui també hem fet la introducció a la copa menstrual i els hi hem explicat que en tenim unes quantes per fer el projecte pilot. Totes estan molt interessades. Crec que demà al matí tindrem una llarga cua per anotar-se a la llista. Les que es quedin sense, les apuntarem a la llista d’espera per la propera vegada. K Garne? 😉

    Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go

    Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

    Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

    O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

    O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

    Gràcies! 🙂

  • Cercle Online Solidari pel Nepal #sintabúmenstrual

    Cercle Online Solidari pel Nepal #sintabúmenstrual

    Article escrit per Clara Go.

    Pocs dies abans de tornar al Nepal, vaig prendre part en un cercle de dones que va organitzar Mila Torró (de Cercle Afrodita) juntament amb Vivian Parra per ajudar-nos a recaptar fons per a Rato Baltin project.
    Per a mi era un dia especial, l’últim dia que estaria amb la meva família, us recordo que acabava de tornar de Xile i només vaig estar 4 dies amb ells.

    El cercle es va realitzar en línia, a través d’un programa on ens vam poder connectar Un munt de dones. La donació pel cercle es va realitzar a través de migradodearena i d’aquesta manera els diners ens va arribar directament per al projecte.

    Va ser una trobada molt emotiva i molt especial.

    Vull agrair profundament a totes les persones que van contribuir en les donacions i el cercle, i espero veure-us aviat en alguna altra iniciativa d’aquest tipus. Compteu amb mi per al que sigui!

    Moltes gràcies!

    Us deixo el vídeo que amablement van penjar al seu canal de youtube per si voleu gaudir de l’experiència!

    I us recordo que si voleu podeu organitzar el vostre propi repte en el vostre entorn per ajudar al Projecte Rato Baltin, que com sabeu és un projecte a llarg termini i esperem estar anys treballant amb el tema. A https://www.migranodearena.org/ca/ong/2358/be-artsy/

    Recordeu que seguim necessitant la vostra ajuda per recaptar fons i seguir amb el nostre projecte. Podeu fer donacions a: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/rato-baltin-nepal—facing-chhaupadi-with-menstrual-education/

    Pots fer una donació puntual o esdevenir col.laborador habitual fent-nos transferències periòdiques (mensuals, trimestrals o annuals) per l’import que desitgis.

    Transferència bancària al següent compte bancari:

    Titular del compte: Associació be artsy

    Banc: Banc Sabadell

    IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934

    BIC: BSABESBB

    Concepte: Donació puntual o periòdica (depèn de l’opció triada).

    (La teva donació periòdica ens ajudarà a tenir una millor planificació del nostre pressupost per dur a terme els projectes duts a terme.)

     

    Moltes gràcies!

  • Diari de viatge – Basti – Achcham

    Diari de viatge – Basti – Achcham

    Quan s’arriba a qualsevol poble d’aquestes zones remotes, tot i la bellesa, el primer que penses quan veus a les condicions en les que hauràs de viure els propers dies és: Marxaria ara mateix.

    Basti no va ser diferent.

    Malgrat saber que ens trobaríem aquestes dures condicions, el primer moment va ser de pànic igual. Un llit gran per a les 5 noies i una altra habitació amb un llit per el noi. Un lloc Brut per a l’estàndard de vida occidental, No hi havia suficient mantes, ni matalassos, ni res del que ens havien assegurat que hi hauria. Però això és el Nepal, ells no saben dir no i no pots fer res. Et donen (venen) el que tenen. Ho varem arreglar amb 4 persones en una habitació i 2 en l’altra.

    L’endemà (2 de març) vam anar a l’Escola i vam decidir que començàvem aquell mateix dia les classes a les escoles i les 2 infermeres Espanyoles i una de les nepaleses van començar amb classe 9

    L’altra infermera Susmila, El project Manager – Kamal, i jo – Clara, vam anar a parlar amb la infermera i el personal del centre de salut local, per conèixer-nos en persona i demanar-los ajuda per reunir els diferents grups de dones que hi havia al VDC (municipalitat)

    A la tarda, vam fer el primer Ruby Cup Training amb 2 professores i una infermera, que seran les encarregades de monitoritzar i fer el seguiment mensual de les noies que fan servir la copa. Tothom està encantant amb les copes. A totes els sembla una excel·lent solució.

    Una de les mestres ens va explicar que de petita ella no realitzava chhaupadi, però que en casar-se es va veure obligada a seguir la tradició. ¡Primera sorpresa! Nosaltres pensàvem que entre les professores i gent que ha estudiat ningú seguiria la tradició.

    Després, ens vam reunir amb les presidentes del grup de dones i voluntàries de salut, i vam quedar per a l’endemà a les 3 de la tarda.

    El dia següent, (3 de març), els nenes no tenien escola. S’havia declarat un dia de dol per la mort d’una nena després de no haver superat un tractament contra el càncer, però van venir a l’escola de totes maneres per fer un minut de silenci en record de la petita.

    A les 10 del matí van començar a arribar dones inesperadament a l’escola. Com havia VDCs a 3 hores de distància, havien decidit que a les 3 no els anava bé i es van presentar abans. Això és Nepal! 🙂 Ens van explicar que en lloc de fer el taller juntament amb les nenes a les 15:00, preferien fer-ho a les 7:30 del matí. Després d’un primer moment de Pànic vam decidir fer-los en aquell moment, la introducció al taller d’higiene menstrual, explicar-los el taller de fotografia i donar-los 5 càmeres perquè fotografiessin el que no els agradava de quan tenien la menstruació o el que canviarien. Nosaltres no varem dir en cap moment la paraula chhaupadi.

    Poc després de marxar les dones, es van presentar les nenes de l’escola. Com havien moltes de Basti 3, que està a 3 hores de camí, demanaven que els féssim la classe en aquest moment, per poder anar-se’n a casa. (K Garné?) Els vam explicar també la primera sessió del #RatoBaltin Photo Project amb les nenes. Els vam explicar 4 regles bàsiques de fotografia, els vam explicar el mètode Photovoice i les varem convidar a emportar-se’n a casa 5 càmeres per a què fotografiessin el que els agradaria canviar de quan tenen la menstruació.

    El 4 de març era dissabte, el dia que els nens al Nepal no tenen escola. El varem dedicar a passejar pel poble i a intentar connectar-nos a internet, amb molt poc èxit. També varem preparar les classes de la setmana i a descansar.

    5 de març, 8,30 del matí: (havíem quedat a les 7:30, “Nepali time…”) 65 dones a la classe, vam preparar te i galetes per a totes, havien vingut de molt lluny per escoltar-nos.

    Comencem la classe de MHM (menstrual higiene management) amb una lliçó més fisiològica. Que és la menstruació? com es produeix? etc. Els hi passem el fantàstic vídeo Moontlies, on van poder veure com dones de diferents parts del món vivien la seva Menstruació. I la gran «sorpresa»: Les seves fotografies. Cabanyes de Chhaupadi, aliments que tenien prohibits menjar durant la seva menstruació i unes gran ganes de parlar-ne.

    Les dues infermeres espanyoles (Alba Maria Camps i Alba Parrado) juntament amb Samita (infermera Nepalesa) van estar fins a les 3 fent classes d’educació sexual a classe 8.

    A les 3 les nenes de secundària vvan venir a la nostra classe, petita explicació sobre la fisiologia de la menstruació, introducció de la copa menstrual, el vídeo monthlies i veure i escoltar que ens havien d’explicar sobre les fotos que van fer. Igual que el grup de dones: Chhaupadi i moltes ganes de parlar-ne i entendre coses relacionades amb el tema.

    6 de març: 7:30 del matí: Vam aconseguir que fossin puntuals. 🙂 Higiene menstrual, Com tracten el tema les dones arreu del món, el vídeo de la menstrupedia en anglès subtitulat en Hindi (no hem pogut acabar l’àudio a Nepalès, requereix molt de temps i els estudis ens demanen 8000NPR per acabar-l’ho, no tenim pressupost per a això) Ho està fent voluntàriament, quan té temps (que en té poc, per no dir gens) el nostre project Manager Kamal. Mirem i analitzem les fotos que ens han portat.

    Les infermeres segueixen educació sexual a nens i nenes de clase 6 i 7 i a les 3 nosaltres seguim amb les nenes de secundària. aquest dia ja vam demanar quantes noies volen provar la copa, per saber si disposàvem de copes per oferir a alguna de les noies que no estan escolaritzades i vénen amb el grup de dones.

    7 de març: 7:30 del matí. Seguim amb higiene menstrual i fem una primera introducció de la copa menstrual. Tenim 7 copes per a noies joves que no estan escolaritzades. Els hi passem el vídeo de la importància que els homes també ajudin en l’assumpte de la higiene menstrual, i seguim mirant les fotografies que ens porten. Hi ha uns resultats impactants.

    Avui es el darrer dia amb les dones i en acabar la classe, líders de diferents grups volen parlar al grup de dones: Totes conviden a la resta a canviar les coses: Al poble hi ha un monstre que es diu societat i les obliga a fer Chhaupadi. Elles són la majoria en aquesta societat, elles són les que poden matar el monstre. 🙂

    Les infermeres avui donen les seves classes a les nenes de totes les classes de secundaria juntes.

    A les 3, nosaltres varem fer el primer training de les copes a les nenes i vam acabar bullint i esterilitzant totes les copes. Volíem estar segures que entenien perfectament el que havien de fer. També els hi varem demanar que a casa, intentessin posar-se la copa encara que no estiguessin menstruant.

    Ens hem posat molt pesades amb l’assumpte rentar-se les mans amb sabó abans de canviar-se la copa, Utilitzar la galleda per tenir aigua neta per rentar la copa, sempre que sigui recollida directament de l’aixeta de la font o aigua bullida (al Nepal tenen costum de bullir aigua per beure, només necessiten un got per netejar la copa quan se la canvien) i bullir almenys 5 minuts la copa després i si és possible, abans del seu us. És una zona on la pols (vermella) ho impregna tot, i els hi varem recomanar això per assegurar-nos que no agafin infeccions.

    8 de març: En Kamal i jo, ja us varem explicar des d’allà mateix l’impressionant dia que varem viure: El podeu llegir aquí

    Abans de tot això, vam estar passejant pels pobles més propers, Ajudades per les nenes que havien fet les fotografies originals amb les càmeres digitals, varem estar fent les fotografies amb La Instax Wide que Fuji ens va cedir per al projecte. La gent es meravellava de poder tenir al moment les fotografies a les mans. No vam poder-nos estar  i varem cedir a l’impuls de regalar a algunes famílies que ens van ajudar, les seves fotografies. La Màgia de la fotografia! 🙂 Tot que fuji ens va cedir 60 fotos i nosaltres vam comprar 20 més, tenim por de quedar-nos sense paper abans de finalitzar el projecte. Comprar paper al Nepal creiem que serà missió impossible…

    9 de març: Ruby Cup training amb les dones i nenes que no van poder estar al dia anterior, roda de preguntes i respostes amb la resta.

    10 de març: A les 10 obertura de l’exposició, durant tot el dia slideshow de les fotos que les nenes i dones van fer i passi d’una pel·lícula (en nepalès) per a nens i nenes de secundària, en la qual es parla de l’Chhaupadi, les seves conseqüències, la seva implantació a Achcham, els intents d’esfondrar les barraques i que es fa a la resta del país quan les dones té la menstruació. Mestres, nens i nenes, super seriosos escoltant la pel·lícula i en la xerrada posterior molt decidits a que les coses han de canviar. 🙂

    Això esperem!

    Ens acomiadem de tot l’alumnat, els agraïm tot l’ajut i tenim una reunió amb tots els docents (Homes i dones) als quals els fem a petició seva un training de Ruby Cup perquè sàpiguen com ajudar a les nenes.

    A la nit un grup de nenes vénen a explicar-nos com els ha anat amb la copa i les noies més grans (16) es comprometen a ajudar a les 2 més petites (12) a més de mantenir el contacte amb nosaltres vida telefònica (seguim en contacte )

    L’endemà deixem aquest meravellós poble que ens ha robat el cor a totes les persones de l’expedició, amb ganes ja de que arribi setembre i tornar a veure una altra vegada a les nenes.

    Qui ha dit por? Pujada de 3 hores cap a Kunti Bandali!

    Recordeu que seguim necessitant la vostra ajuda per recaptar fons i seguir amb el nostre projecte. Podeu fer donacions a: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/rato-baltin-nepal—facing-chhaupadi-with-menstrual-education/

    Escrit per Clara Go - Fotos ©: Clara Go