Teníem clar que sortir de Basti no seria fàcil, la baixada que vam fer el dia d’arribada ens donava força por a tots.

Per part meva vaig buscar un bastó i canviar de camí de baixada, seguint el rastre de sang d’un búfal ferit, vaig començar a pujar pel camí que usen els animals per baixar. Un encert, molt més amable per genolls i cames. Vam tardar dos hores en arribar a dalt (menys que en baixar)

Quan ja vam arribar a la pista de Kunti Bandala, ens trobarem amb un tractor que havia vingut a deixar benzina per la excavadora de la carretera que estan construint i les infermeres espanyoles ho van tenir clar, A pel tractor, tenia que tornar cap a Kunti Bandali, així que malgrat que Kamal i les infermeres de Nepal no volien, li van preguntar al conductor, va dir que sí, i a més després van arribar algunes de les nostres alumnes que anaven a Mangalsen a celebrar Holi, que també van venir amb nosaltres.

Sort del tractor, haurien sigut 3 hores més de camí!

En arribar ens esperaven Krishna i Maya a la casa on dormiríem, i més o menys el mateix «drama» que a Basti. Pocs llits i poques mantes. El lloc on menjàvem estava més a dalt i havíem de creuar el «basar», on cada dia ens trobàvem els homes beguts a totes hores. Llavors vam tenir clar que Basti era genial comparat amb allò.

A Kunti Bandali tot va ser més inhòspit i fred, més difícil que a Basti. Menys les nenes que són un amor a tot arreu! 🙂

Amb el grup de dones, el primer dia ens vam trobar que pensàvem que vindrien les health Volunteers i les presidentes dels diferents grups de dones, i van venir més de 70. En aquell moment vam pensar en fer grups de tallers amb les dones, però al poc vam descobrir que passava.: Ens van preguntar quant pagaríem per assistir a les nostres classes, i nosaltres Com? Pagar? :O Unicef i ONGs grans fan això, i poden ensenyar fotos amb classes plenes de gent. Paguen de 500 a 1000 rupies per dia de classe. Classes plenes de gent, en fotos que mostren, però no sabem quants assistents saben realment sobre què estan escoltant, senzillament estan allà pels diners al final.

Vam dir que no pagaríem res, i de fet, a Kunti Bandali, ni els vam oferir te. Si volien venir als tallers, ho havien de fer perquè volien saber. El dia següent eren menys, unes 45/50, però totes amb ganes d’aprendre. Am les fotos va ser com a Basti, però aquí algunes ens van fer vídeos.  Vam veure que el Chhaupadi era diferent. No podien anar a cap font d’aigua, i sempre depenien dels demés per dutxar-se, beure o anar al bany (si volien aigua). A l’escola tot va anar bé, les nenes tenien moltes ganes d’aprendre i es van mostrar entusiasmades amb el projecte de foto i copes menstruals. Com a Basti, tenim llista d’espera per aconseguir Ruby Cup.

Per nosaltres, estar gairebé un mes al far-west va ser dur, l’ultim dia miràvem els tractors mentre esperàvem el nostre jeep, que arribava tard, volent que arribés d’una vegada per sortir d’allà. Estar envoltat de borratxos tot el dia no és agradable. Quan tornem a Kunti Bandali, hem de trobar un lloc millor per dormir, encara que això impliqui caminar una bona estona, cada dia, fins l’escola.

Escrit per Clara Go. Fotografies fetes amb la FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go
Editat i traduït al català per Josep V. Marín

Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos.)

O fer una ullada a altres formes de donar ahttp://beartsy.org/ca/donacio/

Gràcies! 🙂