Acabada de llicenciar, estava buscant oportunitats per mostrar les meves aptituds i capacitats mitjançant el voluntariat i treballant per un canvi social. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer a Clara G.O. a través d’un periodista internacional i em vaig unir al projecte Rato Baltin per mitjà d’una ONG anomenada be artsy, com a voluntària, començant el 7 de març de 2019.
Treballar en aquest projecte em va fer adonar de les terribles restriccions menstruals i també del chhaupadi, a què s’enfronten les noies i les dones en Achham. Aprendre tant de prop sobre el chhaupadi també em va fer pensar sobre les restriccions menstruals que igualment hi ha a les zones urbanes, on viu gent amb un major nivell intel·lectual, i les noies i les dones encara tenen restringida l’entrada a la seva pròpia cuina i també als temples. L’única diferència és que és molt més segur a la ciutat. Durant la meva visita de seguiment al novembre, de quinze dies, vaig tenir l’oportunitat d’anar a Achham per a l’avaluació, i em van presentar al grup. Vaig veure dura realitat de la comunitat. Vaig viatjar fins als pobles de Sanfebagar, anomenats Khalsen i Dhakari (Hichma, Dhakari, Dhungachalna) per al seguiment de les estudiants i les dones que estaven utilitzant les copes menstruals.
A Dhungachalna vaig tenir també l’oportunitat de parlar amb l’alcalde de Sanfebagar, qui va donar fons per al projecte, però, per la confiança dipositada en l’ONG col·laboradora local, Samabikas Nepal, els diners d’aquest any se’ls va endur aquesta ONG, que els va destinar a destruir els chhaugoths (cabanya on les dones viuen durant els dies que tenen el període). Al mateix temps, coordinant el grup juntament amb Clara, vaig parlar amb una professora que seguia amb el chhaupadi després d’haver donat a llum. Durant la nostra conversa, em va explicar que havia continuat amb la pràctica per la seva por al déu, i la por a la societat. Fins i tot sent una professora, no podia encara canviar les seves creences; em va deprimir i em va fer preocupar per la seva filla de dos mesos.
També vaig tenir una altra ocasió de parlar amb l’alcalde de Sanfebagar sobre els diners que havia donat a Samabikas Nepal. Li vaig trucar des del número de l’oficina, però crec que aquest l’havia bloquejat. La segona vegada, li vaig trucar des d’un altre telèfon, i va agafar el telèfon.
Els detalls de la nostra conversa
Jo: Hola, senyor, bona tarda! Sóc una voluntària de be artsy, del projecte Rato Baltin (ell va reconèixer el nom del projecte). Senyor, parlo en nom de Clara, com a traductora: tot el que jo li digui és Clara preguntant, espero que no li importi si el que diu resulta una mica dur.
Alcalde: Sí, parli, si us plau.
Jo: Senyor, els diners que ha estat donant en benefici del projecte Rato Baltin se l’ha endut Samabikas Nepal. El propòsit del projecte Rato Baltin no és destruir els chhaugoths. Aquests diners han estat mal emprats per la col·laboradora local, i no ha atès als nostres objectius. Mentrestant, Samabikas Nepal no s’està comunicant amb el projecte Rato Baltin.
Alcalde: Miri! Jo vaig donar els diners al projecte, ara ja no és cosa de la meva incumbència. Haurien de parlar amb Samabikas Nepal, i treballar de forma cooperativa. Jo sóc alcalde i tinc un munt de coses a fer. No em diguin i em preguntin sobre coses insignificants, ara tenen vostès que coordinar-se amb la col·laboradora local.
Jo: Senyor, això ho entenc, però vam poder veure com els diners estan sent mal empleats, i estem intentant contactar amb Samabikas Nepal: no agafen el telèfon. Els diners han estat utilitzats per destruir chhaugoths, el que està causant més morts de noies i dones. Aquesta no és la nostra manera de canviar les coses!
Alcalde: Escolti, planegem destruir els chhaugoths; fins que no ho fem, la gent no deixarà de banda aquesta tradició.
Jo: Aquesta és una tradició que s’ha seguit durant infinites generacions. I destruir tot d’una els chhaugoths farà que la gent desperti i aturi aquesta pràctica? Moltes ONGs i IONGs han estat treballant en aquesta zona durant anys. Destruint les cabanes, no han estat capaços de canviar això; ¿pot aquesta decisió seva portar el canvi de manera instantània? Qui serà responsable si les dones moren després que els chhaugoths hagin estat destruïts? Pot vostè assumir la responsabilitat de la mort de dones a causa de la destrucció de les cabanes menstruals?
Alcalde: Jo no sé res més, però estic a favor de destruir els chhaugoths. Potser donem a la gent una hora, o dos dies, de preavís, abans de destruir-los. Si no fem això, llavors la pràctica mai acabarà. Durant aquest temps, ‘si una o dues noies moren, no és el meu problema. Moriran per les seves pròpies raons’. Estarem destruint els chhaugoths i permetent viure a les cases. Si moren, serà cosa seva’.
Jo: Com pot vostè dir això, senyor? Essent el dirigent d’aquesta zona, és la seva responsabilitat tenir cura de les dones i protegir-les! Podem saber quantes noies moren després que aquest assumpte es filtri als mitjans.
Alcalde: Aquesta és la nostra decisió, i nosaltres estem fent això. Ningú pot parar-me a mi en aquesta revolució. I vostès m’amenacen amb els mitjans de comunicació, llavors he de dir que no tinc gens de por de la premsa (penja el telèfon!).
Em van traumatitzar molt aquestes paraules, conèixer la seva mentalitat. Després d’aquesta conversa, només podia veure a les noies d’Achham enfrontades a un futur negre a causa de la cruel mentalitat de molta la gent d’aquí. Sí, la revolució implica canvis, però aquest tipus de revolució egoista matarà moltes ànimes innocents.
Clara i jo vam estar amb el líder local distribuint informació sobre la projecció de la pel·lícula i veient si ell podia cedir-nos la sala d’actes per a la projecció. Jo vaig parlar sobre el canvi social i com difícil és canviar la mentalitat de la gent. El líder local ens va dir que repartíssim diners, almenys 10 rupies nepaleses per persona, i que llavors la sala d’actes estaria plena. Jo li vaig dir: ‘Som aquí per posar una pel·lícula amb el propòsit de canviar la mentalitat de la gent i la seva percepció. No volem que la gent vingui per cobdícia, sinó que volem que vinguin pel fet del canvi’.
El treball de camp va ser en general una experiència d’aprenentatge, pel que fa a escoltar la gent amb paciència, analitzar la mentalitat de la gent, i portar idees innovadores per al canvi. No obstant això, aquesta experiència també em va fer adonar de la dura realitat, que no m’esperava en absolut.
Text i fotos de Simran Adhikari, responsable de programa a Nepal-seu central de be artsy.
Traducció de Josep Marín.
Per 1,80 € al dia, canvies el futur d’una nena i evites que la casin amb setze anys!
Hi ha diferents maneres per ajudar-les:
Grup de Teaming per les nenes: https://www.teaming.net/ratobaltinproject: 1 euro al mes – sigues part del projecte Rato Baltin!
Grup de Teaming per les nenes: https://www.teaming.net/edufemproject: 1 euro al mes – fes-te del grup i aconsegueix amics que t’ajuden a apadrinar!
Donació regular: a https://donorbox.org/againts-chhaupadi
Associat: https://beartsy.org/associate/
🙂 Gràcies!
