Autor: Josep Marín

La noia que no podia ser tocada per una noia menstruant
El primer dia en una de les escoles que vam visitar durant la primavera 2018/2075 del projecte Rato Baltin, quan vam tornar de fer classe 10 a nens i nenes, vam trobar una dona a l’aula d’informàtica on teníem el nostre material i vam veure el que vam pensar era una noia inconscient de la classe 9.

Una de les nostre infermeres, Anju, va mirar-li els signes vitals i va dir que no estava totalment inconscient, responia a estímuls. Després li va preguntar a la dona, que era la mare, què havia passat. Ens va dir que era un incident recurrent, quan una noia amb la menstruació tocava la seva filla.

Li vam preguntar si també li passava quan la noia tenia la menstruació, la mare ens va dir ‘no’. Només passava quan la tocava una altra noia menstruant.

Vam provar de donar a la noia solució oral de rehidratació (ORS), però tenia tancada la mandíbula. Per tant, no podíem donar-li l’ORS. La mare va explicar que, normalment, quan tenia aquest tipus d’episodis, li donaven unes gotes d’orina de vaca i es despertava un moment més tard…

Anju va demanar a la mare que portés la gota d’orina de vaca per veure què passaria, ja que no podia trobar cap explicació normal per a l’estat de la noia.

La mare va arribar amb orina de vaca i herba. Després de demanar l’ajuda d’una nena als terrenys de l’escola, que no menstruava (Kumari, de 8 anys), la noia va vessar l’herba mullada d’orina damunt de la noia inconscient, que va començar a obrir els ulls. Anju va demanar a la noia el seu nom, que va respondre correctament. Ella estava completament de tornada a la normalitat.

La pressió de les creences, tant de les famílies com de la comunitat i societat més àmplia és tan forta i convincent que les nenes pensen realment que si no practiquen Chhaupadi, hi haurà alguna cosa dolenta. En aquest cas, la noia creu realment que perd la consciència quan una noia menstruant la toca.
```
Escrit, i foto © per Clara Go. Traducció de Josep V. Marín
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂
28 d'agost de 2018
Diari de viatge: Oligaun, l’Achham més dur
La primera vegada en un nou poble sempre és estressant. Hem de conèixer les persones amb qui hem de tractar: professors, personal de salut, líders de la comunitat i, el més important, les dones, les noies i els nois.

A Oligaun no va ser diferent, però també vam tenir que conèixer part del nou equip. Tejana, una de les nostres mentores de Basti, i Manisha, una de les nostres mentores de Kunti, van venir amb nosaltres. Elles han estat usant la copa menstrual des del nostre primer viatge Rato Baltin. També hi ha amb nosaltres Uma Bista, una fotoperiodista que ens ha donat una mà amb el taller de fotografia durant part de la nostra estada al poble.

En el punt de salut, en un primer contacte, vam explicar sobre la copa. Van estar molt interessats i vam preguntar-lis coses sobre les dones aquí. Van explicar-nos que les noies i dones havien estat educades i que ningú dorm fora de casa. Quan vam marxar, una de les nostres infermeres ens va dir: “Ho veurem, jo no ho crec”. Els vaig dir: “Si és així, serien bones notícies que en aquesta part d’Achham hagin eradicat el chhaupadi, però he vist Chhaugots (espais de chhaupadi) en el camí fins aquí”.

La realitat és que aquí el chhaupadi està més normalitzat i més acceptat. Com a altres llocs, les dones són les que volen fer-lo, però els homes no fan res per aturar aquesta pràctica. Parlen d’això com d’una broma. Hi ha molta feina que cal fer aquí, però no estem del tot contents sobre el sentim que podríem fer.

Les classes es fan amb algunes dificultats. A vegades els mestres sembla que no es volen implicar, per ells, el currículum és el més important, el que les noies necessiten ve segon. Hem après molt aquí: les noies accepten el chhaupadi, així que al principi no troben interessant aprendre sobre gestió de la higiene menstrual. Després de conèixer les copes menstruals, això últim canvia una mica. A les classes 10 i 9 les noies no van estar molt interessades, al principi, però al final van estar contentes amb els resultats del taller de fotografia participativa i amb el nostre vídeo, durant la cerimònia de clausura.

En la formació en copa menstrual hem tingut 95 noies, però no podíem donar-ne una a cada noia perquè no en teníem prou. Vam poder donar 61 copes a nenes a l’escola i al grup de dones. Amb les noies d’aquí vam veure que s’han fet alguns canvis en el chhaupadi. Abans estaven en petites estables de cabres, però actualment algunes fan el chhaupadi al pis superior. Hem vist també que els Chhaugots, aquí, són més grans que els de Kunti Bandali, o que els que queden a Basti.

Hem intentat fer un grup d’homes, però això no ha funcionat. En alguns llocs un professor ha provat d’ajudar-nos, però els homes no han vingut. Aquí a Oligaun ha estat impossible fer-lo. Hem tingut, però, breus converses amb diferents grups d’homes, en les que hem parlat sobre la importància d’ajudar als xamans i als líders de la comunitat per aturar la pràctica d’aquesta tradició. Vam parlar obertament sobre abús sexual i violació, sobre quants borratxos han abusat de noies als Chhaugots, i penso que els vam tocar. Els vam dir que nosaltres no som de la comunitat, que són ells que haurien de fer coses per trobar solucions. Esperem que intentaran fer coses.

Intentarem implicar més noies, dones i homes a Kalagaun, el poble que és el nostre proper destí, però és moment de construir i tenim una mica de por de què el temps ens depararà.

Dos mesos sobre el terreny és una experiència dura, però intentem tenir també moments per gaudir. Estem gaudint de la vida simple als pobles i dels somriures dels nens – Sano Manche (gent petita), com li agrada dir-los a la nostra infermera Anju.
```
Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.
Traducció de Josep V. Marín
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂
12 de juny de 2018
Surten els expedicionaris 3x2x8000 cap al K2 (8.611m) i el Broad Peak (8.047m)

Be artsy és una de les entitats presents al projecte, juntament amb APINDEP, RODAMUNT, i la Fundació Catalana del Síndrome de Williams.

Dimarts, 12 de juny, a les 14.30 hores, tindrà lloc la sortida i atenció als mitjans de comunicació ja que surt l’expedició formada per en Pep Vega, Lluís Cortadellas i Sergi Mingote (cap d’expedició del projecte esportiu inclusiu i solidari «3×8000»), per afrontar els primers dos vuit mils dins l’intent de rècord guinness «3x2x8000 Solidary Project». Finalment Sergi Mingote intentarà pujar 6 cims de més de 8.000 metres d’alçada en només un any. Serà a l’entrada de la T1 de l’Aeroport del Prat de Barcelona.

El doble ascensionista a l’Everest, Sergi Mingote, intentarà aconseguir un rècord guinness d’alpinisme en un repte solidari.

Mingote intentarà assolir els tres vuit mils més alts del món, sense l’ús d’oxigen embotellat, en només un any, superant el rècord fixat per l’italià Silvio Mondinelli, qui va pujar a l’Everest (8.848 m), el K2 (8.611 m) i el Kangchenjunga (8.586 m) en 3 anys i 64 dies. El nou repte de Mingote té una finalitat solidària i servirà també per donar a conèixer la tasca que desenvolupen entitats com APINDEP, RODAMUNT, be artsy i la Fundació Catalana del Síndrome de Williams. Es va presentar el passat 22 de maig de 2018, coincidint amb el 15è aniversari de la primera emissió mundial en directe des del cim de l’Everest (des de la cara sud), a càrrec de l’expedició «Everest 50» de TV3, encapçalada per Sergi Mingote. Øn Coach&Communication farà el seguiment del projecte pel que fa a la comunicació.

En paraules de Sergi Mingote, cap de l’expedició «3×8000 Solidary Project, New Guinness Record», «amb aquest intent de rècord guinness, més enllà del repte esportiu, tenim per objectiu visualitzar les capacitats de les persones discapacitades i aprofitar per donar a conèixer a entitats catalanes que ens ho demostren cada dia amb el que fan».

Així, RODAMUNT i APINDEP seran les associacions inclusives protagonistes del repte esportiu i solidari al K2, be artsy, associació que lluita contra pràctiques aberrants que pateixen les dones nepaleses, ho serà de l’ascens al Kangchenjunga nepalès i, finalment, la Fundació Catalana del Síndrome de Williams, protagonitzarà el tercer dels reptes, a l’EVEREST.

El Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR) també se suma al projecte, realitzant diversos estudis mèdics sobre alçada i rendiment, juntament amb altres partners que estan presents en el nou repte solidari. La primera de les expedicions previstes, els ascensos al K2 i al Broad Peak, s’iniciarà el proper 12 de juny.

11 de juny de 2018
Diari de viatge – Del 2073 a 2075: de nou ensenyant a Basti
Després de Kunti Bandali, vam anar a Basti. La tercera vegada de Clara a Basti. Clara va explicar a l’equip que anar fins allà és complicat, però que un cop hi estàs no vols marxar… És com un altre món. Realment remot (i càlid) lloc, on la vida és dura però la gent és autèntica i es fa estimar.

Alguns dels voluntaris es preguntaven sobre problemes per arribar-hi, com Clara els havia dit, però un cop allà i parlar amb la gent, els va agradar. El dia que vam marxar, algunes noies del poble estaven tristes perquè marxàvem, i també alguns voluntaris. Vam dir a les noies: “Ens veiem al setembre!” 🙂

A Basti vam fer tallers a les classes 6 i 7. Vam fer la formació de copes menstruals a més de 20 noves alumnes, i a 9 dones joves no escolaritzades. Va ser una llàstima veure noies tan joves que han tingut que deixar l’escola, en el millor dels casos, al nivell de classe 5. Quan els vàrem preguntar perquè havien deixat l’escola, normalment ens responien: “Massa feina per fer, didi…”.

Al setembre farem el seguiment d’aquests dos pobles (Basti i Kunti), i del reste de poblacions on hem estat fent tallers durant la primavera. Estem planejant anar amb una pantalla gran i un projector, i mostrar vídeos per apoderar les noies, i fer activitats divertides per tota la comunitat. D’aquesta manera pensem que tothom pot gaudir de la nostra visita, i podem parlar de nou de forma diferent sobre els drets de les dones i la menstruació. Pensem en tenir la col·laboració de Photo.circle, en això.

Veurem com van les coses, però tenim força expectatives per aquest any i el projecte de l’any que ve! 🙂

I ara: Oligaun!
```
Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.
Traducció de Josep V. Marín
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂
28 de maig de 2018
Enfortint dones i noies a través de la MHM: Dia de la Higiene Menstrual
Per gran part de la població global de noies i dones, la menstruació és un període de estrès i vergonya. Algunes d’elles no només tenen accés limitat al coneixement de recursos de higiene menstrual, i espais segurs i privats per disposar d’aquests, sinó que també es consideren elles mateixes i la pròpia menstruació, brutes i motiu de vergonya.

Per combatre aquestes realitats i sensibilitzar sobre el repte de la gestió de la higiene menstrual (MHM, per les seves sigles en anglès), el 28 de maig marca el quart Dia internacional de la Higiene Menstrual. Aquest dia va ser establert per una plataforma de persones, organitzacions, mitjans i empreses del sector per unir-se i trencar el silenci sobre els aspectes de MHM als que fan front dones i noies de tot el món.

Per moltes noies, aquesta cultura de la vergonya combinada amb una falta d’accés i coneixement de recursos que poden millorar la MHM comporta baixa autoestima i absentisme escolar. Assegurar l’assistència a l’escola i els processos d’aprenentatge és crític per l’apoderament de dones dins dels objectius de desenvolupament sostenible. Anant a escola i poder tenir un compromís en el procés de formació és com les nenes poden assolir tot el seu potencial.

A pobles de l’oest remot de Nepal, on la pràctica del chhaupadi encara preval, la MHM i l’apoderament de dones i noies són un punt clau. El chhaupadi és una pràctica religiosa-social d’origen hindú amb importants components autòctons per la qual dones i noies són considerades impures durant la seva menstruació i subjectes de prohibicions que les priven de solucions a necessitats bàsiques.

Aquestes prohibicions inclouen tocar aliments que han de consumir altres, portar o creuar aigua, assistir a l’escola, i entrar a la casa familiar, pel que han de dormir en estables o cabanes. Aquesta pràctica les exposa a violacions, a serps i altres animals, i a inhalació de fum del foc per escalfar-se. Les restriccions per anar a escola danyen la seva educació. Recursos pobres en MHM i poc coneixement en educació menstrual comporten baixos resultats a l’escola, i per tant en l’àmbit laboral, de salut i en tot el seu desenvolupament.

Tot i que el govern de Nepal ha declarat fa una dècada il·legal el chhaupadi, la pràctica està molt instaurada en allò social-normatiu. L’objectiu d’organitzacions de base, entre elles be artsy, és apoderar les noies de l’oest remot de Nepal a través de l’educació comunitària en MHM, i facilitant copes menstruals (Ruby Cup és donant de copes, a més de donacions econòmiques particulars i altres suports) i kits d’higiene. Aquest apropament està pensat per reduir l’absentisme escolar, aportar auto-confiança a les noies i reduir la prevalença i impacte negatiu del chhaupadi incrementant el coneixement de les qüestions de la menstruació a les comunitats.

És important que a dies d’avui hi hagi llum sobre organitzacions que fan possible l’enfortiment de dones i noies a través de l’educació en MHM, i també apuntar que falta molt per acomplir. És amb suport global i sensibilització, juntament amb el compromís d’organitzacions de base locals que vindrà un canvi real que porti benefici a noies i dones de tot el planeta.

Si voleu col·laborar amb nosaltres, us recordem les diferents vies per fer-ho:
- paypal.me/beartsy
- Transferència bancària a la Spanish Account,
  IBAN ES23 0081 0900 8200 0430 1934
  BIC: BSABESBB
- migranodearena
- Teaming
```
Escrit per Kristy Davies, traducció de Josep V. Marín
```
26 de maig de 2018
Diari de viatge – Des del 2073 al 2075, de nou ensenyant a Kunti Bandali
Després de Janalibandali hem anat a Kunti Bandali, on res ha estat realment nou. Vam estar fent tallers aquí només quatre dies.

La primera vegada que vam venir aquí vam fer tallers al final del 2073 (ara estem al principi del 2075). Aquesta vegada ensenyem a les classes 6 i 7, i també amb un grup de noies de l’escola, sobre copa menstrual, i a un grup de dones joves.

L’escola, a Kunti, va ser (com sol ser) estricte amb els horaris dels alumnes. En aquesta escola la disciplina és una cosa diària. Havien tres períodes durant cada dia, i havíem de ser puntuals i acabar a temps. Una cosa a vegades complicada…

L’escola ha acabat un nou edifici que hem vist créixer durant les nostres dos últimes visites, i ara tenen una biblioteca, i sala d’actes, netes i boniques.

El grup de dones joves va ser realment interessant, format per noies que no van a escola. Pensem que les copes menstruals que vam comprar per donar a dones joves no escolaritzades poden tenir aquí un bon ús. La única cosa que no ens agrada és que elles podien venir només un dia per que treballen, i estem segurs que el seguiment que fem sempre serà més complicat del que ja sol ser. Però tan la Jamuna, infermera, com la infermera local, agafen la responsabilitat de fer el seguiment després de les nostres trucades a les participants.

Vam completar el seguiment amb antigues usuàries des de Dashain, a la casa de la Jamuna, on també vam menjar, dormir, i bullir les copes menstruals.
```
Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.
Traducció de Josep V. Marín
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂
22 de maig de 2018
La segona setmana a Janalibandali va ser més tranquil·la que la primera
Diumenge vam fer formació al grup de dones en l’ús de la copa menstrual. Moltes noies casades van venir als tallers, però no era el perfil que realment volíem: el de noies més pobres que no poden anar a escola a causa de pobresa o bé per que estan casades.

Hi ha dues raons de perquè aquest perfil de noies no ha vingut: 1 – No les van arribar les notícies sobre el taller que fèiem, o 2 – En aquesta part d’Achham, amb molta gent de les castes altes, les condicions de les dones són millor que en les altres parts d’aquesta zona on hem treballat.

Tenim un munt de noies en el grup que han estudiat amb nivell d’11 i 12 a Mangalsen, on també se les va donar la copa menstrual i el kit d’higiene. Aquesta setmana hem fet formació també als nivells 6, 7 i 8.

L’últim dia vam fer l’exposició de fotos, i vam projectar un curt vídeo amb les fotos que les noies havien fet sobre les seves menstruacions al llarg de les últimes dues setmanes, durant els tallers de fotografia participativa. Hi ha fotos sobre diferents moments de la vida diària.
- Aliments i menstruació
- Primera menstruació
- Amics i menstruació
- Escola i menstruació
- Restriccions
- Neteja, higiene
- L’ajuda de la família durant la menstruació
- Un dia qualsevol durant la menstruació
- Fills petits i menstruació
- Roba i menstruació
Després de les fotos, vam projectar un vídeo sobre el chhaupadi i vàrem animar a les noies i nois a parlar-ne amb les seves famílies sobre aturar aquesta pràctica, o com a mínim fer-la en condicions més segures.

Tot i que les autoritats de Janalibandali ens han ajudat molt, van estar molt preocupades sobre el missatge que podríem donar al món sobre la pràctica de la tradició en aquesta part d’Achham. Però sempre els vam dir que explicaríem la realitat que hem vist: que les autoritats fan molts esforços per acabar amb el chhaupadi, i que moltes noies encara dormen el habitacions aïllades, dins la casa, durant el seu període.

I també hem parlat amb les dones, tal con hem vist, sobre que moltes dormiran fora de casa fins que les generacions més velles de la família ja no hi siguin. També hem vist crueltats, com una noia dormint en un “cabàs de bambú”.

A Janalibandali hi ha menys incidència de chhaupadi que a altres llocs remots on hem estat treballant, a l’oest de Nepal. Però esperem que els líders locals i les autoritats continuaran treballant en el tema fins que no hi hagin noies dormint fora de casa durant la menstruació.

Per ara, hem fet només el que podem: fer formació en higiene menstrual i oferir copes menstruals, per dignificar els períodes de menstruació de forma general.
```
Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.
Traducció de Josep V. Marín
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂
20 de maig de 2018
Diari de viatge: Primera setmana a Janalibandali (Mangalsen 6, Achham)
La primera setmana a Janalibandali ha estat molt intensa, massa. En arribar varem tenir vàries reunions amb líders locals, la infermera i mestres.

Dissabte ens van preparar unes danses i balls tradicional on la lletra de les cançons era (com a Basti) totalment en contra del Chhaupadi. Hem estat fent el grups de nens i nenes des de classe 10 a 8, la setmana vinent continuem amb 7 i 6.

El grup de nenes tenim unes 70. Força difícil de treballar en equip com preteníem treballar la fotografia aquesta vegada. El primer dia va ser força caòtic, vàrem fer els grups, però la resta ha estat molt interessant. Des del primer moment hem vist que la tradició aquí ha començat a canviar, que tenen molt clar que no està bé (estem molt a prop d’una zona on hi ha hagut vàries mortes), i ens expliquen que hi ha hagut un gran canvi en tres anys, però ni una sola nena entra a la cuina… i hem descobert nenes que dormen en cabassos o al ras.

Hem fet el training de copes menstruals més gran fins ara: 45 en la mateixa classe!

Vàrem fer el grup de dones i es van presentar més de 160 (ens van demanar diners per venir a classe, com solen rebre de les gran ONGs i nosaltres ens varem negar). Va ser un caos, no esperàvem aquesta quantitat, no teníem un lloc adequat per a ensenyar-les i ho varem haver de fer al carrer. Impossible ensenyar els vídeos per falta de projector i só adequat per aquesta quantitat de gent. Així com amb el grup de nenes i nens tot ha anat genial, cap de nosaltres està contenta amb el grup de dones.

El segon dia esperàvem que vindrien unes 20 o 25, doncs varem dir que només les noies joves tindrien copa i al final (tard com sempre) van venir la meitat del dia anterior. Força caòtic tot també.

Tenim 27 copes per a nenes fora de l’escola i dones joves. La idea era fer-lis pagar 50 rupies com a primera «selecció», perquè si són gratis, tothom en vol. Al final, de les 160 dones del primer dia, que entressin a l’edat que els hi dèiem n’hi havia unes 35. Moltes ens han intentat enganyar i es treien anys 🙂 , però això és difícil en les dones nepaleses d’aquesta zona: quan en tenen 34 sembla que en tinguin 50. Porten una vida molt dura.

Divendres 27 havíem de fer el training de les dones, però va fer una tempesta molt forta i ho tenim pendent per la setmana vinent!

Les pobres infermeres estan sense veu. Hem encarregar un micro i altaveu com el dels guies turístics a veure si així poden baixar el volum i to de veu. Està clar que en aquesta zona de Mangalsen els grups són molt grans, així que hem d’anar preparats a la zona d’Oligau i Kalagaun. Hem demanat a les nostres «mentors» de Basti, Sunita Damai i Tejana Khanal, que vinguin amb nosaltres com a «voluntàries» pagades durant aquest mes i mig que queda. Elles han accedit encantades.

Serà genial portar amb nosaltres nenes locals que fa més d’un any que la fan servir!
```
Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gracies! 🙂
1 de maig de 2018

INFORME FINANCER DEL PROJECTE RATO BALTIN 2017

Sense vosaltres no seria possible. Volem agrair a cadascuna de les persones que va fer possible la nostra tasca durant l’any 2017.

Per continuar amb el empoderament de les nenes i dones de les àrees remotes de l’oest de Nepal, seguir amb la sensibilització i educació en l’àmbit de l’educació menstrual i sexual per acabar amb la tradició del Chhaupadi, es van necessitar 9.967,71€. Adjuntem l’enllaç amb la informació i partides de totes les despeses.

Vam tenir el suport incondicional d’organitzacions com ROKPA i Time 4 Action, però també de molts donants anònims. Sense vosaltres no seria possible, per petita que fos la vostra aportació agraïm totes aquestes valuoses aportacions.

No ens oblidem de Fujifilm España, ja que ens van donar material fotogràfic divers (paper, càmeres…) fent possible la realització un dels tallers que donàvem per facilitar la comunicació a través de la fotografia.
Tampoc de Ruby Cup, el nostre soci estratègic, ja que gràcies a les copes menstruals que ens donen, podem treballar amb aquestes nenes de zones remotes i fer que els seus períodes siguin més còmodes, i higiènics.

Us volem recordar les diferents vies per continuar col·laborant amb nosaltres:

paypal.me/beartsy
Transferencia bancaria,
IBAN ES23 0081 0900 8200 0430 1934
BIC: BSABESBB
Teaming

AVALUACIÓ DEL PRESSUPOST

Descripció	Cost Previst	Cost Final
Salaris – personal local	Rs 243.000,00	Rs 269.280
Subministraments i recursos per als tallers	Rs 121.280,00	Rs 184.967
serveis	Rs 180.000,00	Rs 299.092
transport	Rs 227.436,00	Rs 288.741
Total NPR	Rs 771.716,00	Rs 1.042.080
Total Euro	6.710,57 €	9061,56 €
Despeses generals administratius – 10% del total en euros	671,06 €	906,15 €
total final	7.381,63 €	9967,71 €
Ràtio de canvi: 1 euro = 115 NPR (Rs)

El pressupost del 2017 va excedir la despesa inicial proposada en 2.586 euros. Això va ocórrer per diverses raons:

1. be artsy va rebre una segona donació, inesperada en principi, de 160 copes menstruals per part de Ruby Cup
2. Aquesta donació va dur a doblar el treball requerit i els recursos necessaris, especialment en temes de kits menstruals i personal durant el viatge de seguiment.

3. Dificultat en trobar voluntaris per viatjar a West Nepal sense compensació econòmica
4. La necessitat de proveir als voluntaris de Kathmandu amb fons per a viatges i manutenció en les seves activitats relacionades amb be artsy.
5. Dificultat en contractar una infermera per solament tres o quatre mesos a l’any, requerint una remuneració més elevada del que s’esperava.

Es va prendre una gran cura per ajustar el pressupost i justificar l’augment del volum de treball i recursos generats per la donació inesperada, però no es va poder evitar un increment substancial per poder lliurar les noves copes.

Un cop més, gràcies!, junts podem.

20 de març de 2018

Malnutrició a l’oest de Nepal
Un problema significatiu que hem vist en els nostres viatges per l’oest del país és l’extensió de la malnutrició infantil.

En alguns casos pot estar associada amb la falta de suport informatiu sobre nutrició de mares molt joves, però en altres casos no. Tot i que hi ha alguns programes nutricionals en marxa a l’oest de Nepal, pot ser difícil per les mares proporcionar la diversitat i quantitat d’aliments recomanats i vitamines quan no només tenen accés directe als aliments que cultiven en els seus camps.

Els districtes de l’oest del país amb els nivells més alts de malnutrició de nens menors de 5 anys:

Humla 65.7%
Bajhang 63.2%
Achham 59.2%
Baitadi 59.2%
Doti 57.6%
Surkhet 57.9%
Kalikot 54.1%
Jumla 54.1%

i l’índex de malnutrició als altres districtes:

A Achham, per exemple, la quantitat d’aliments que es cultiven i a la qual tenen accés les mares és sovint insuficient pels infants que cuiden. El pare la majoria de vegades és a Índia o a altres països treballant per enviar diners a les seves famílies, i les dones sovint no tenen ni el coneixement ni els recursos per gestionar la crisi.

El meu estimat amic Dr. Keshav Bhattarai, que va morir el passat desembre als 31 anys, va ser qui em va introduir en el món de les dones de l’oest de Nepal. Li preocupava especialment que, de mitjana, 6 dones d’Achham es suïciden cada mes. Aquestes dones tenen famílies grans amb mols nens als que no poden donar aliments suficients, i sovint no usen recursos de contracepció ni tenen accés a educació rellevant sobre això. En aquestes situacions les dones pateixen molt estrès i pressions. Penso que res ha canviat al districte des de que ell va deixar de treballar l’any passat a Humla, abans de la seva mort.

Els infants són la base en la qual queda el futur d’aquest país. Només una inversió correcta en els nens i les nenes d’avui ens pot portar a un demà millor.

Una mirada ràpida a les dades de nutrició infantil, a www.nepalmap.org, ens mostra que el 40% d’infants de menys de 5 anys estan malnodrits. Això significa que gairebé la mitat dels nens no tenen una alimentació equilibrada, i això no només impedeix el seu desenvolupament: també de les seves famílies, comunitats i nacions.

En els nostres tallers ensenyem a les noies la importància de una nutrició correcta, alimentació equilibrada, i hidratació. Tot i que això és cada cop més important una vegada els períodes de menstruació comencen, una nutrició i hidratació correctes són vitals cada dia de l’any, des de nenes a adultes.

I així ho esperem, esperant que poc a poc les coses canviïn.

Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi
```
Escrit per Clara Go
Traducció de Josep V. Marín. Mapes i estadístiques: www.nepalmap.org
```
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gràcies! 🙂
2 de setembre de 2017