Avui és el Dia Mundial contra el Tràfic de Persones. Com a tal, considerem que és un dia important per a destacar l’abast d’aquesta pràctica al Nepal. Després de tot, és fàcil pensar que mai no serem afectats personalment per la tracta de persones, o coneixerem a algú que hagi estat afectat. Però quan els voluntaris de artsy treballem en els pobles, hem de tenir en compte que aquest problema pot estar present allà i haver tocat la vida de les persones amb qui treballem.

De fet, la tracta de persones és una indústria criminal creixent al Nepal, amb homes, dones i nens sotmesos a treballs forçats i tràfic de sexe. Les víctimes del trànsit són sovint agafades d’àrees rurals i remotes del Nepal fins a centres urbans, no només a través de les fronteres, sinó al Nepal.

Les joves i les dones són principalment víctimes d’explotació sexual. El tràfic de sexe és quan algú recluta, alberga, transporta o proporciona una persona per sexe, i utilitza la coerció, la força o el frau per instigar una acte sexual. Els que han estat víctimes del tràfic de feines sexuals són més propensos a ser més analfabets, empobrits i amb menys membres de la família amb poder adquisitiu.

El tràfic de dones de Nepal a l’Índia per a la prostitució forçada és potser una de les rutes de trànsit d’esclaus més transitades de tot el món. Els 1850 km de frontera oberta entre el Nepal i l’Índia fan que el tràfic sigui senzill i difícil de capturar. A més, no hi ha controls d’immigració per als immigrants nepalesos a l’Índia o indis que entren a Nepal en virtut del Tractat de pau i amistat de 1950. S’estima que entre 5.000 i 10.000 dones i noies nepaleses són traficades a l’Índia cada any.

Les nenes nepaleses són especialment desitjables com prostitutes a l’Índia, perquè es consideren més atractives a causa del seu color lleugerament més clar, i a més hi ha la creença que las verges nepaleses poden curar la SIDA.

El trànsit amb fins de treball forçós també és habitual a Nepal. El treball forçós es refereix a coaccionar a la gent per treballar mitjançant la violència, la intimidació o els mitjans més subtils com el deute acumulat. Les víctimes solen acabar en fàbriques de catifes i peces de vestir, o tallers de brodats o forns de maó on son explotats.
Un tipus de treball forçat a Nepal és el treball vinculat, on els individus es lliuren a l’esclavitud per pagar un préstec. Encara que es va prohibir l’any 2000, continua sent un problema a tot el país. El treball infantil també està totalment fora de control al Nepal, amb aproximadament 1,6 milions de treballadors infantils entre 5 i 17 anys.

El govern nepalès no compleix plenament amb els estàndards mínims per a l’eliminació del tràfic, tot i que està fent esforços importants per fer-ho. Ha demostrat un esforç creixent a través de l’augment del nombre d’investigacions de tràfic i de víctimes identificades, i duplicant el seu pressupost per prestar serveis d’assistència a víctimes a dones víctimes de violència, incloses les víctimes de la tracta. No obstant això, molts funcionaris governamentals segueixen sense comprendre adequadament els delictes de tràfic.

És imperatiu que el govern nepalès faci més per fer front al atroç crim de tràfic d’éssers humans i protegir els més vulnerables.

Fonts:

http://www.un.org/en/events/humantrafficking/index.shtml
https://en.wikipedia.org/wiki/Human_trafficking_in_Nepal
https://www.state.gov/j/tip/rls/tiprpt/countries/2017/271250.htm

Escrit per Phumzile Mpofu editat per Kristy Davies 
Traduït per Clara Go