A finals de juny, al tornar de Kalikot, ja estava impacient per que arribés setembre, i tornar a Achham i Kalikot per veure resultats.

Cada vegada que tornem de pobles, el cansament acumulat allà i tot el que hem vist em passa factura. Sovint em deprimeix no poder fer més, cansada físicament i pensant sempre en tot el que queda per fer. Aquest cop vaig decidir que agafava 10 o 15 dies per no fer gran cosa. Que escriuria i prepararia les fotografies i tindria un agost tranquil, gairebé de semi-vacances.

Per estar a casa tranquil·la la temporada de pluges, vaig llogar barat una habitació a una casa d’hostes de Patan. Volia provar si m’agradava viure en aquella zona, amb molts expatriats i potser amb més connexions i facilitats per l’ONG i… la primera nit vaig trucar a una coneguda de l’organització Putali Nepal i vaig quedar amb ella per anar a un concert. Hi vam anar i vam parlar tota l’estona de treball i del viatge! 🙂

Desprès d’aquell dia, sí. Uns deu dies sense fer «gairebé» res. Després vam començar a fer el seguiment de les nenes, per telèfon, i amb el poc temps que teníem, vaig començar a preparar el viatge de setembre.

Susmila, la nostra primera infermera, ja recuperada de la seva operació, volia venir amb mi a Achham i Kalikot i aquell era el pla, Anar les dues soles només per fer el seguiment. Vaig contactar amb Ruby Cup per explicar-lis com havia anat tot. Com que teníem una llista d’espera de 140 nenes, ens van fer una nova donació de 160 copes menstruals.

Vaig saltar d’alegria! Les nenes tindrien les seves copes aquest any! Els hi havia dit que no podia prometre res, i resulta que les tendríem abans! Va ser genial!

Ah!… espera… La meva alegria va durar poc: 160 copes, serien 160 kits amb cubells, sabons i tovalloles i més personal per poder portar-ho… Un agost tranquil esfumat . A aconseguir diners per comprar el material! I per si teníem poca feina, vam decidir comprar copes a Ruby Cup per vendre-les aquí. Així podíem oferir que per una que fos comprada aquí, nosaltres donem una de gratuïta a una noia. La idea és poder donar a aquestes nenes i noies joves de 13 a 18 anys, que no poden anar a l’escola per manca de diners o perquè ja les han casat i tenen fills.

Així que tot l’agost i gran part del setembre va ser encara més estressant que abans, però a través de la venda de copes vam fer molts contactes, vam conèixer gent fantàstica i tenim moltes esperances de futur.

A la vida tot costa, s’ha de lluitar fort per aconseguir-ho, i això és el que vam fer i estem fent. Treballar dur per poder millorar la qualitat de vida d’aquestes nenes d’aquests llocs tan remots de l’oest de Nepal. Així va arribar el 22 de setembre i nosaltres vam sortir carregades de cubells, copes i materials cap a l’oest, aquesta vegada amb una expedició totalment formada per noies! 🙂

Aviat us explicarem més!

Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.

 

Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen:  https://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Escrit per Clara Go. Traducció al català, Josep V. Marín.