Hem copiat i traduït aquest article del The guardian al nostre web, perquè creiem que és important per les lectores catalanes i castellanoparlants entendre bé aquest text.
—  be artsy team

Jo tenia 13 anys i duia una cinta vermella en el meu cabell oliat quan vaig tenir el meu primer període. Vaig pensar que tenia disenteria. Quan li vaig preguntar a la meva mare sobre allò, ella em va colpejar amb un drap a la mà i em va dir: “nani ta nachune bhais”- Filla meva, t’ has convertit em intocable [estàs menstruant]. Ella em va arrossegar dintre de la habitació del meu germà. Recordo que estava fosc i era esborronador.

Llavors, vaig tenir una llista de restriccions: “No tocar la cuina i l’àrea de culte” i “romandre lluny del meu pare i altres familiars”. Vaig haver d’estar sola a l’habitació del meu germà durant una setmana. El que més em va ferir va ser no poder veure al meu pare o qualsevol altre membre masculí de la família durant aquests dies.

 

Li vaig preguntar a la meva mare diverses vegades: “Per què no puc sortir de l’habitació?” Però ella va romandre en silenci. La sensació d’incapacitat corria per tot el meu cos, la sang vermella va ser un pecat. La mateixa sang vermella que em representa com una dona. En un atac de ràbia, entraria en la cuina i tocaria tot el que la meva mare em va restringir. Menjaria cogombrets de la nevera, cantant i tocant tot.

La segona vegada que vaig tenir la menstruació ho vaig mantenir en secret. Per mi, era  solament un dia normal. Em vaig despertar, vaig anar a la cuina i vaig fer el que m’agrada. Llavors, quan tothom sabia que tenia el meu període i ho havia tocat tot, es va convertir en un acalorat debat. Vaig tenir la sort que el meu pare era progressista i recolzava el meu moviment.

 

 

Però les dones de tot el país no són tan afortunades com jo. La situació de les dones que viuen a les zones rurals de Nepal iés terrible. La pràctica d’aïllar a les dones durant el seu període existeix en tot el país en diferents formes. En alguns llocs, les dones no poden estar a les seves pròpies cases. Mentre que, en uns altres, les dones poden estar a la casa, però no a la cuina i a la sala d’adoració. També se’ls prohibeix tocar a altres persones (especialment els membres masculins de la família), el bestiar i el cultiu de fruites i hortalisses.

Al Nepal, la menstruació està associada amb les tradicions i restriccions estigmatitzades per a les dones. Estic cridant a posar fi al – a vegades mortal- sofriment.

La forma més extrema d’aïllament es practica en la part occidental del país. Chhaupadi  banneja a les dones que menstruïn per viure en rafals fora de les cases. Recentment, dues dones joves van morir en cabanyes menstruals a Achham, un districte muntanyenc de Far-West Nepal, en menys d’un mes. El 18 de novembre, Dambara Upadhyay, 21 de Timilsen village va ser trobada morta en  la cabana mentre una nena de quinze anys, Roshani Tiruwa de Gajra va morir el 17 de desembre. No són les primeres i lamentem no poder dir amb certesa que seran les últimes. Els nombres exactes no estan disponibles, però es creu que desenes de dones moren cada any en nom de la tradició, com si les dones que menstruen no mereixen els drets humans bàsics
.

Chhaupadi  va ser prohibit per la Cort suprema de Nepal l’any 2005. Però la policia veu sovint la menstruació com un problema privat de la família. La indiferència del govern està afectant la vida de les dones. Quantes més dones han de morir abans que els tabús i els estigmes que envolten la menstruació arribin a la seva fi?

A més, s’ha prestat poca atenció als altres efectes greus per a la salut associats amb els tabús menstruals i els estigmes. Les dones Les dones pateixen de pneumònia, diarrea, asfíxia i infeccions del tracte respiratori mentre estan en aïllament. Durant les meves visites a àrees remotes del país, les dones em diuen que no són ateses apropiadament per la família durant la menstruació.

Parlar contra els tabús menstruals no és fàcil. Hi ha moltes iniciatives de tot el país, però la tradició està profundament arrelada. Per exemple, les aldees on van morir recentment aquestes dones joves havien estat declarades zones de lliures de cabanes de menstruació. Les famílies es van comprometre a després de les campanyes de demolició. Però van recórrer de nou a la pràctica i les cabanes recentment construïdes es troben encara en pitjors condicions que les anteriors.

Un altre canvi és que les pròpies dones creguin en les tradicions. Una alumna en Udaypur, en l’est de Nepal, em va dir una vegada que Déu la maleiria si no segueix les regles de l’aïllament durant el seu període. Les noies continuen la pràctica perquè temen que Déu s’ enfadi amb elles i portaran desgràcia a la família.

El govern necessita adoptar un nou enfocament per a aquests problemes. La iniciativa legal i les campanyes de sensibilització han d’anar de la mà. Fa temps que advoco al fet que no es tracti d’una qüestió cultural. És una qüestió de drets humans. No és part de la religió, sinó part de la superstició. És contra els drets de les dones. També és una qüestió legal.

Però no és solament assumpte del Nepal, trencar tabús menstruals ha de ser part d’iniciatives internacionals. El dret de les dones està garantit per la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona i la Declaració Universal de Drets Humans. Com les Nacions Unides i els països de tot el món van acordar l’agenda de 2030 i els objectius de desenvolupament sostenibles, és un assumpte de preocupació per a tothom. És hora d’assegurar un món on les dones tinguin dret a viure amb dignitat i respecte.

Recorda donar al nostre crowdfunding per ajudar a les nenes i dones del Nepal a lluitar contra el Chhaupadi: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/higiene-menstrual-en-nepal—chhaupadi/#cat
Tota donació suma! Comparteix-ho! Gràcies!

Traducció de la Nicole i la Dominik Ramírez