Què estem demanant?
La idea és portar salut menstrual a totes les persones menstruants d’aquest món, en això estem d’acord? ¿Sí? Però no podem oblidar-nos d’aquest planeta.
Demanar productes menstruals accessibles i no especificar que siguin reutilitzables i amigables amb el medi ambient és oblidar que som part d’un tot, és deixar de cuidar-nos i deixar de tenir cura de la terra, és això el que volem? Juraria que no.
I crec que ja no cal explicar altra vegada l’enorme impacte negatiu que tenen els tampons i les compreses d’un sol ús en nosaltres i en la terra.
Per a qui no ho sàpiga encara, col·laboro de fa temps amb @ngobeartsy, treballant a l’oest del Nepal oferint tallers sobre salut menstrual i sexual i repartint copes menstruals. Les persones que la fan servir estan encantades i malgrat que l’accés a l’aigua és de vegades complex, aconsegueixen omplir la galleda que els vam lliurar, esterilitzar la copa i rentar-se.
Fa dos dies, Clara, fundadora de be artsy, em va enviar un missatge de veu explicant-me les novetats de la zona on treballem. Els col·legis havien decidit començar a repartir compreses d’un sol ús entre les estudiants que menstruen! Les nenes havien explicat a Rupa (coordinadora del projecte al Nepal) que havien començat a usar aquestes compreses quan anaven a l’escola, Rupa els va preguntar preocupada que feien amb elles una vegada usades, la resposta era d’esperar: les deixem al bosc, sota una pedra.
La foto que veieu, és un lavabo d’una de les escoles on treballem, Manisha (mentora del projecte) ens la va enviar, quan l’hi vàrem demanar per escriure aquest post. Com podeu veure, no hi ha papereres on dipositar les compreses usades, i encara que n’hi haguera, en aquesta zona del Nepal no hi ha gestió de residus. O es llença al riu o un turó, o s’enterra, o es crema (a Espanya les compreses d’un sol ús, també són un gran problema, la nostra gestió de residus és bastant pèssima).
Aquesta realitat no sols existeix al Nepal, moltes zones del planeta no gestionen els seus residus, i lliurar compreses d’un sol ús com a mesura per erradicar la pobresa menstrual és una bogeria!
I més encara, quan hi ha alternatives, viables, sostenibles i que fins i tot poden generar treball local (moltes ONG treballant en pobresa menstrual han creat tallers per donar feina a dones cosint compreses de tela per a les persones menstruants de les seves localitats).
¿Conclusió? Les coses es poden fer bé, no les fem mitjà malament, no cal.
Per una salut menstrual real i sostenible.
Text Beatriz San Roman, Traducció Clara Garcia Ortés
Et necessitem.
-Associat: – https://beartsy.org/associate /
–2021 finançament col·lectiu: https://www.migranodearena.org/en/cause/fighting-chhaupadi-the-taboo-that-is-leading-to-the-deaths-of-young-girls-
-Teaming – 1 euro/ mes:
RatoBaltin: https://www.teaming.net/ratobaltinproject
Edufem per evitar el matrimoni infantil: https://www.teaming.net/edufemproject
-Donorbox – Choose your own currency!
RatoBaltin: https://donorbox.org/againts-chhaupadi
Edufem to prevent early marriage: https://donorbox.org/edufem
Gràcies!