El chhaupadi fomenta la violència contra les dones, ja que les aïlla, les fa vulnerables a abusos i reforça la desigualtat considerant-les impures per menstruar. Amb Motiu del 25N – Dia Internacional per l’Erradicació de la Violència vers les Dones— volem fer una crida a no oblidar aquest tema.

Desafortunadament, obtenir una llista completa amb noms i cognoms de totes les dones mortes per la pràctica del chhaupadi al Nepal és una tasca difícil, ja que no hi ha dades completes disponibles públicament. Moltes d’aquestes morts es produeixen en zones remotes del Nepal i sovint no són notificades, o els noms de les víctimes no es registren a causa de la manca d’informes oficials o perquè les famílies poden no voler denunciar aquests incidents per evitar la vergonya social. Sovint, aquestes morts no es relacionen directament amb el chhaupadi perquè les causes poden ser pneumònies o hipotèrmies que es manifesten dies després d’haver acabat el seu exili menstrual.

La pràctica del chhaupadi va ser prohibida per la Cort Suprema del Nepal el 2005 i criminalitzada el 2017, però la seva aplicació legal encara és molt deficient, especialment a les zones rurals. Des de llavors, s’han informat diverses morts de dones i nenes, generalment causades per asfíxia (per encendre foc en espais reduïts per mantenir-se calentes), hipotèrmia i atacs d’animals mentre estaven en les petites cabanes designades per al chhaupadi.

Al final et deixem un vídeo gravat aquest any per la nostra amiga Menuka Dhungana, periodista i activista anti-chhaupadi per demostrar al món com de petites i asfixiants són aquestes cabanes.

Entre les víctimes reportades destaquen:

1. Anita Chaud (16 anys): L’agost de 2023, va rebre una mossegada d’una serp verinosa durant el dimarts a la nit i va morir el dimecres mentre estava desterrada a una cabana de Chhaupdi.
2. Parbati Bogati (21 anys): de la municipalitat de Sanfebagar, Achham, qui va morir el 2 de febrer del 2019 a causa d’asfíxia per haver encès un foc per mantenir-se calenta dins de la cabana de Chhaupadi.
3. Parbati Budha (18 anys): va morir a la municipalitat de Thurmakhand mentre dormia en una cabana de Chhaupadi amb la seva amiga  Radhika. 
4. Parbati Budha Rawat (21 anys): Va morir asfixiada pel fum d’un foc encès a la seva cabana de pedra i fang.
5. Amba Bohara (35 anys) i els seus fills (9 i 12 anys): Van morir mentre dormien per asfíxia en una cabana sense finestres. A la casa principal, no hi havia ningú.
6. Gauri Budha (22 anys): Una estudiant casada amb un policia, que va morir asfixiada en una cabana.
7. Roshani Tiruwa (15 anys): Va morir el desembre del 2016 en circumstàncies similars; la seva mare estava amb ella i va aconseguir escapar a mitjanit i salvar la vida.
8. Dambara Upadhyay: Va morir el novembre del 2016 en una cabana menstrual.  La seva família va asegurar que el seu marit li havia demanat que es quedés a casa y que ella va dir que no, que tenia por que alguna cosa dolenta li pogués passar a la seva família si trencava les normes.
9. Sarmila Bhul (15 anys): Va morir a Dailekh el 2013 mentre seguia aquesta pràctica, tot i que no es va realitzar una autòpsia per manca de metges a la zona.
   

Aquestes històries són només una petita mostra de les morts que es produeixen a causa del chhaupadi. Segons la Comissió Nacional de Drets Humans del Nepal, almenys 15 dones i nenes van morir per chhaupadi només a les regions d’Achham i Dailekh entre 2005 i 2019, i es creu que la xifra real és molt més alta.

A més de les morts, les violacions

Moltes dones i nenes també són víctimes de violació mentre practiquen el chhaupadi. La por a l’estigma social impedeix que moltes d’elles denunciïn els abusos, ja que això les pot fer considerades “indignes” per casar-se. La darrera violació coneguda va tenir lloc aquest novembre del 2024 a Binayak, una municipalitat on el projecte Rato Baltin ha començat a treballar.

Com ajudar

Les noies necessiten l’ajuda del projecte i la nostra associació necessita la teva ajuda per a recollir diners per a arribar a tots els pobles de la municipalitat, repartir les copes menstruals i que les noies deixin de seguir la tradició que posa la seva vida en perill cada mes durant 5 dies. 

Dóna a través del nostre migranodearena i ajuda’ns a continuar amb aquesta tasca.

Moltes gràcies,
Clara Garcia i Ortés
Fundadora del projecte Rato Baltin