Vam sortir de Katmandú el 26 de febrer a les 3 de la tarda: Kamal, el project Manager Nepalès; Susmila, la infermera que hem contractat per a fer els tallers de Ruby Cup i higiene menstrual amb les noies i jo (Clara Go).

Després de pujar al autobús les 40 galledes i maletes amb allò necessari vam començar el trajecte cap a Dhangadhi amb il·lusió i nervis. Tants mesos treballant perquè arribés aquest moment, que llavors el viatge es va fer més llarg i pesat. Sortir de Katmandú és difícil, segons a quina hora costa 6 o 7 hores, i vam sortir en hora punta. La carretera a Chitwan, en obres des de fa 6 mesos, segueix en construcció.

Quan vam arribar a Chitwan, al final de la carretera en obres, un camió que anava contra direcció va trencar el vidre frontal del nostre autobús. El conductor va fugir. Normalment els nepalesos són molt calmats i tranquils, però aquell dia ens va tocar un conductor que no va dubtar a girar i va perseguir el camió direcció Katmandú una hora! Després de parar vàries vegades i parlar amb policies diversos, van trobar el camió amagat, van acordar el pagament del vidre i vam donar la volta cap a Chitwan. Vam arribar a les 12h del migdia a Dhangadhi, 22h de bus.

Vam buscar l’hotel, on havíem quedat amb la matrona i la infermera de salut familiar i comunitària espanyoles, i amb una infermera de la zona, i tot seguit ens varem reunir amb una professora del Seti Makali Nursing Campus. Un cop vam estar junts tot l’equip, vam començar a concretar la feina que teníem prevista.

El dia següent, 28 de febrer, després de 12 d’hores de Jeep terrorífiques durant les quals tots ens vam marejar com nens, vam arribar a Mangalsen. Ens esperava un periodista amic meu i la seva família, que amablement ens havien preparat el sopar, i ens van deixar dormir a casa seva (al seu llit).

1 de març: Mangalsen es va llevar molt ennuvol. El camí a Basti són 8 hores a peu, o 2 en jeep més 2 caminant. Optem pel jeep, però la pluja ens va fer dubtar si quedar-nos un dia més allà. Al final va parar de ploure i vam sortir en jeep fins on ens esperaven 4 dones portadores, per ajudar-nos amb tots els materials. Després de 3 hores per un camí molt dur de baixada, vam arribar a Basti. Un poble que sembla com de pel·lícula. Preciós i autèntic, però tots sabem que allà, també, no tot és tan ideal com sembla.

 

Recordeu que seguim necessitant la vostra ajuda per recaptar fons i seguir amb el nostre projecte. Podeu fer donacions a: http://www.elmeugradesorra.org/ca/repte/13821/rato-baltin-nepal—facing-chhaupadi-with-menstrual-education/
Projecte Rato Baltin.

 

 

 

 

 

Escrit per Clara Go - Traduït del castellà Per Josep V. Marin - Fotos de diferents càmeres i telèfons ©: Clara Go