La primera setmana a Janalibandali ha estat molt intensa, massa. En arribar varem tenir vàries reunions amb líders locals, la infermera i mestres.
Dissabte ens van preparar unes danses i balls tradicional on la lletra de les cançons era (com a Basti) totalment en contra del Chhaupadi. Hem estat fent el grups de nens i nenes des de classe 10 a 8, la setmana vinent continuem amb 7 i 6.
El grup de nenes tenim unes 70. Força difícil de treballar en equip com preteníem treballar la fotografia aquesta vegada. El primer dia va ser força caòtic, vàrem fer els grups, però la resta ha estat molt interessant. Des del primer moment hem vist que la tradició aquí ha començat a canviar, que tenen molt clar que no està bé (estem molt a prop d’una zona on hi ha hagut vàries mortes), i ens expliquen que hi ha hagut un gran canvi en tres anys, però ni una sola nena entra a la cuina… i hem descobert nenes que dormen en cabassos o al ras.
Hem fet el training de copes menstruals més gran fins ara: 45 en la mateixa classe!
Vàrem fer el grup de dones i es van presentar més de 160 (ens van demanar diners per venir a classe, com solen rebre de les gran ONGs i nosaltres ens varem negar). Va ser un caos, no esperàvem aquesta quantitat, no teníem un lloc adequat per a ensenyar-les i ho varem haver de fer al carrer. Impossible ensenyar els vídeos per falta de projector i só adequat per aquesta quantitat de gent. Així com amb el grup de nenes i nens tot ha anat genial, cap de nosaltres està contenta amb el grup de dones.
El segon dia esperàvem que vindrien unes 20 o 25, doncs varem dir que només les noies joves tindrien copa i al final (tard com sempre) van venir la meitat del dia anterior. Força caòtic tot també.
Tenim 27 copes per a nenes fora de l’escola i dones joves. La idea era fer-lis pagar 50 rupies com a primera “selecció”, perquè si són gratis, tothom en vol. Al final, de les 160 dones del primer dia, que entressin a l’edat que els hi dèiem n’hi havia unes 35. Moltes ens han intentat enganyar i es treien anys 🙂 , però això és difícil en les dones nepaleses d’aquesta zona: quan en tenen 34 sembla que en tinguin 50. Porten una vida molt dura.
Divendres 27 havíem de fer el training de les dones, però va fer una tempesta molt forta i ho tenim pendent per la setmana vinent!
Les pobres infermeres estan sense veu. Hem encarregar un micro i altaveu com el dels guies turístics a veure si així poden baixar el volum i to de veu. Està clar que en aquesta zona de Mangalsen els grups són molt grans, així que hem d’anar preparats a la zona d’Oligau i Kalagaun. Hem demanat a les nostres “mentors” de Basti, Sunita Damai i Tejana Khanal, que vinguin amb nosaltres com a “voluntàries” pagades durant aquest mes i mig que queda. Elles han accedit encantades.
Serà genial portar amb nosaltres nenes locals que fa més d’un any que la fan servir!
Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, © per Clara Go.
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
Ara pots donar per ajudar a pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual de les nenes que ja en tenen: https://www.migranodearena.org/reto/17851/ratobaltin-2018-copas-menstruales-contra-el-chhaupadi-aportaciones-2018
O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/
Gracies! 🙂