28-5-2017.
7 dies després de sortir de Kathmandú vàrem poder començar a fer classes. El nostre primer dia de classe a l’escola de Ràchuli ha tingut moments per pixar-se de riure.
Comencem per classe 10, això vol dir que alguns tenien 17 anys, només 3 anys menys que les dues infermeres que portem contractades. Aquesta poca diferència d’edat ha creat a la classe una complicitat que fins ara no havíem vist en cap altre classe ni poble. Tant noies com nois han fet preguntes i han intervingut moltíssim a la classe, amb moment molt divertits, com quan tots intentaven esbrinar quants forats tenien els òrgans femenins. Les respostes anaven de 2 a 4! 🙂 Molt pocs alumnes deien 3.
Altres moments divertits han estat relacionats a que les infermeres, amb els nervis, no recordaven el nom d’alguna cosa en nepalès i els hi demanaven als alumnes! O quan hem parlat del clítoris i jo hi he posat cullerada dient coses que una nepalesa mai diria… “Avantatges de ser forastera”: em faig la «tonta» i dic o pregunto coses que ells mai farien…
Sortint de classe he anat a donar un passeig amb la càmera i tot un seguici de dones i nenes han vingut amb mi, quan ja tornàvem a ser davant de casa, ens hem trobat les infermeres i de cop, quan ens acomiadàvem del seguici, sentim un búfal “cridant” i a mi em dóna per imitar-lo, i el búfal em “respon” i jo que continuo i li dic a la infermera que tradueixi als nens “Vosaltres a Ràchuli no sabeu parlar Bufalí?” Jo si! i continuo imitant al búfal i el búfal semblava ben be que em responia! I dones i nens pixant-se de riure, però, amb el dubte de si jo entenia el que deia l’animal! 🙂 Genial.
Més tard, quan la “Didi” (Germana) ens venia a avisar pel sopar, ha coincidit que jo obria la porta per sortir i en trobar-me-la allà, petita i a les fosques dient-me “Didi khana Khane” (Germana, a menjar l’arròs!), he fet un crit de por, que ella s’ha espantat i les infermeres que a l’habitació també i acte seguint totes rient 😀
Hi ha dies tant especials en aquest país, que et fan oblidar com és de dur dormir al terra, les dures carreteres i viatges de 5 dies i l’avorrit dhal bat (arròs amb sopa de mongetes o llenties. Aquí mongetes, les llenties no són locals). 2 vegades cada dia! 🙂
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?
Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go
Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/
O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).
O altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/
Gràcies! 🙂
