Rato Baltin Project (chhaupadi) – Projecte Galleda Vermella – Nepal 2017

Imagina’t tenir la menstruació en un lloc sense banys o amb facilitats sanitàries limitades, sense recollida d’escombraries i amb poca aigua. Amb escassos recursos, particularment per a dones i nenes. Un repte més per afrontar per part d’elles que és molt subestimat per la comunitat. Significa sovint no assistir a escola, humiliació, i explotació sexual.


“Chhau” significa menstruació i “padi” dona. Les noies són considerades impures durant dies, i privades de necessitats bàsiques.


El nostre projecte a Nepal (des de febrer 2017, i en setembre i abril 2018) és el programa educacional a l’Oest més remot i rural de Nepal, per portar formació en higiene, en menstruació, i educació sexual

.

Pots veure les formes de fer la teva donació aquí: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/


Vam decidim anomenar el projecte «Galleda vermella» (Rato Baltin en Nepalès) per diverses raons. Primer, perquè el vermell és un color rellevant a Nepal, molt usat, també en la bandera del país, i és un dels colors preferits per noies i dones. Segon, perquè el vermell és el color relacionat amb la menstruació per raons òbvies. I finalment, perquè el kit de formació que donem a les noies en els tallers és una galleda metàl·lica. El kit consisteix en una galleda -que té la finalitat de contenir els ítems de formació quan no estiguin en ús, portar aigua per rentar-se i usar en la latrina, i també pot usar-se per bullir i esterilitzar les copes menstruals una vegada al mes-, una copa menstrual, una tovallola, i sabó.


Complementem aquesta proposta de distribució i implementació de copes menstruals, amb tallers de fotografia participativa. Això pot capacitar a les noies a trobar i donar sortida a allò que es pot millorar mentre estan amb la menstruació.


Els tallers estan recolzats per dones i noies de cada comunitat, amb ajuda de infermeres locals, i voluntàries, que donen indicacions detallades a les participants en l’ús de les copes menstruals i la part formativa en higiene del projecte. L’exposició final de fotos la fem al centre del poble implicant a tota la comunitat.


Un altre aspecte que treballem són canvis en les latrines en escoles per fer-les adaptades a les noies. Això és, que hi hagi aigua i es pugui tancar la porta perquè puguin rentar-se-se i canviar-se.


En paral·lel als tallers, per aconseguir una implementació a llarg termini, hi ha infermeres locals que les visitaran una vegada al mes, i es pot així avaluar l’ús de les copes menstruals i parlar de necessitats i resoldre dubtes.
Comptem amb un grup de metges locals i professores que ens ajuden en aquesta implementació, són les primeres a usar les copes, i exemple per a les noies, d’aquesta manera, podran resoldre també dubtes que es plantegin en les comunitats.

El projecte es desenvolupa en vàries etapes, per anar augmentant l’abast en nombre de nenes i dones, i fer seguiment. La formació d’infermeres locals i dones perquè facin seguiment de la implementació és una altra etapa important, perquè el projecte tingui continuïtat, en clau local.

El nostre punt de començament són dos VDC (municipalitats), a Achcham i Kalikot: els nostres projectes pilot des d’on s’anirà treballant el projecte i s’anirà expandint.

La idea i objectiu llarg termini és mitigar els efectes negatius del Chhaupadi.

 

 

Chhaupadi

Si no saps què és Chhaupadi, pots veure-ho en aquest vídeo:

 

Desde febrer de 2017 estem altra vegada al Nepal, amb un programa per millorar la vida de nenes i dones a la zona. El programa es basa en portar educació higiènica, menstrual i sexual a les zones més remotes de l’oest del Nepal on les nenes són considerades impures (chhaupadi) mentre menstruen i són privades de les necessitats més bàsiques durant aquests dies.

Ho complementem amb la introducció de copes menstruals a la zona i ho implementem amb l’ajuda de tallers de fotografia participativa perquè les pròpies nenes trobin què es podria millorar en el seu entorn mentre tenen la menstruació.

Què volem fer?

1 – Durant més de 2 mesos, estem a 4 poblats de les zones més remotes de l’oest del Nepal.
2 – Educació sexual a adolescents d’ambdós sexes a les escoles de la zona.
3 – Educació higiènica a totes les dones dels poblats amb l’ajuda d’infermeres locals i implantació de la copa menstrual en un grup de 20/25 noies que vulguin participar voluntàriament en cada poblat.

Com ho fem?

1 – Formant a doctores, mestres i infermeres locals que ja vam contactar i estan interessades en el projecte.
2 – Contractant a personal local, amb un sou adequat i digne, perquè ens ajudin.
3 – A part de les classes que es donen a nois i noies, també fem classes només amb les noies perquè puguin parlar del tema sense tabús ni vergonya.
4 – Lliurament del material educatiu prèviament traduït al Nepalès, perquè les mestres puguin seguir amb aquestes classes en el futur.
5 – A través de la fotografia participativa, convidar a 20/25 noies de cada poblat a detectar què podrien millorar en la seva vida mentre tenen la menstruació.
6 – Fer una exposició de les seves fotos al centre del poblat i intentar, entre tota la comunitat, detectar quines mesures es poden prendre per millorar les seves vides.
7 – Lliurar un pack higiènic a les noies del projecte fotogràfic que consisteix en una galleda metàl·lica, copa menstrual i fullet amb instruccions, sabó i tovallola.
8 – Fer un seguiment mensual telefònic amb les doctores, professores i infermeres locals i seguiment semestral presencial amb aquestes noies per veure com va la implantació de la copa.

 

Prioritat pel desenvolupament

Nacions Unides declara que la higiene menstrual “és una condició fonamental per assolir els objectius de desenvolupament fixats per aquest mil·lenni». La precària higiene menstrual està indubtablement lligada a aspectes educacionals, econòmics, sanitaris i laborals, incidint en els factors generals de desenvolupament d’una societat (consulta un informe Aquí) Alguns programes estan treballant per superar aquests obstacles a través de la fabricació de productes segurs, accessibles i funcionals com les copes menstruals.

 

Actualment hi ha en marxa força estudis sobre aquesta situació a Nepal:

L’única forma de que la pràctica del Chhaupadi desaparegui és conscienciar, informar i educar tota la població treballant des de les comunitats locals.

 

Si et preguntes si realment serà un benefici per la realitat de les dones nepalís, donem junts una ullada a programes ja realitzats a Nepal sobre aquest tema:

 

MIT Poverty Action Lab Programs

L’Institut i laboratori de Tecnologia de Massachusetts (MIT) ha estat subministrant copes menstruals a Índia i Nepal, pels seus programes d’investigació en tecnologia, pobresa i exclusió.

I conclou (“La falta de higiene menstrual para las mujeres de India bloquea el desarrollo económico“) que la falta de canonades i sistemes de recollida de brossa apropiats, a Índia, fa que les escombraries sanitàries no s’eliminin correctament. El 88% de les dones a zones pobres fan els seus productes sanitaris amb vells retalls de tela que han de enterrar de puntetes durant la nit.

Les dones que han tingut accés a copes menstruals han dit que es sentien més lliures i amb més mobilitat. Una dona va dir: «he millorat la meva vida i desperto enveja a altres dones». Dones i nenes van dir que podien anar amb les bicis, i que fins i tot s’oblidaven que estaven menstruant. Els resultats dels estudis del MIT a Nepal suggereix que l’ús de copes menstruals pot ajudar a superar barreres importants encara que no puguin resoldre tots els problemes.

Sostenibilitat

El nostre projecte té tres branques principals: fer que les veus de les dones siguin escoltades, promoure l’autodesenvolupament i donar mitjans per crear ingressos.

 

This post is also available in: English Spanish