![\"A](\"https:\/\/beartsy.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/vertical-noia-i-dos-postersIMG_6296_2.jpg\")
<\/p>\nHan estat ja molts mesos des que vaig deixar Nepal. La meva vida com a volunt\u00e0ria en el Projecte Rato Baltin sembla molt llunyana, perqu\u00e8 han ocorregut moltes coses des que vaig marxar d’Achham, per\u00f2 encara puc sentir com ser part d’aquest projecte va provocar canvis en mi mateixa i en la meva vida.<\/p>\n
Quan al principi vaig comen\u00e7ar a escriure sobre la meva experi\u00e8ncia com a volunt\u00e0ria, vaig pensar que compartiria el meu punt de vista sobre la contribuci\u00f3 de la tecnologia en projectes de desenvolupament. De fet, la majoria de les meves tasques com a volunt\u00e0ria eren preparar formularis en aquesta nova aplicaci\u00f3 que utilitz\u00e0vem per a recollir dades en el camp. Aquest programari, “Kobotoolbox”, em va mantenir ocupada des de febrer fins que vaig deixar K\u00e0tmandu al juny. Jo era una estudiant de cooperaci\u00f3 internacional i havia apr\u00e8s la import\u00e0ncia de recollir dades en el camp, i Kobo era una tecnologia fant\u00e0stica que ens permetria aconseguir tota la informaci\u00f3 que necessit\u00e0vem sense necessitar estar connectats a Internet. Amb aquesta eina, pod\u00edem recollir i guardar totes les nostres dades des de llocs remots i descarregar-los tan aviat torn\u00e9ssim a l’oficina amb connexi\u00f3 a internet. Les dades s\u00f3n essencials perqu\u00e8 ens proveeixen informaci\u00f3 sobre l’impacte del projecte i amb l’\u00fas de la tecnologia la informaci\u00f3 queda protegida i s’evita perdre papers. \u00c9s tamb\u00e9 una gran ajuda per a apoderar a la poblaci\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s una eina genial per a desenvolupar noves habilitats i tenir acc\u00e9s a informaci\u00f3 fiable de forma m\u00e9s r\u00e0pida.<\/p>\n
En efecte, era sorprenent veure a les joves mentores i formadores aprendre a utilitzar les tablets. Les responsabilitats que comportaven les seves tasques les ajudaven a cr\u00e9ixer i tenir confian\u00e7a en el que eren capaces de fer en tan curt termini de temps. I per a mi, el desafiament era ser capa\u00e7 d’explicar-les com utilitzar l’aparell sense parlar el mateix idioma. Paci\u00e8ncia i imaginaci\u00f3 es van convertir en els meus millors amics i em vaig assegurar de mantenir aquestes qualitats durant el temps que vaig passar als pobles.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Quan vaig comen\u00e7ar a escriure el primer esborrany d’aquest testimoniatge em vaig adonar que no estava parlant sobre el que sentia respecte a la meva experi\u00e8ncia amb el projecte. No era capa\u00e7 d’expressar els meus sentiments cap al mateix perqu\u00e8 no podia fer un pas enrere per a mirar i veure el que havia portat a la meva vida. Jo estava segura que el projecte tenia un impacte positiu en les noies i dones d’Achham, per\u00f2 no podia veure l’impacte que tenia en la meva pr\u00f2pia vida.<\/p>\n
Vaig haver de recordar: per qu\u00e8 vaig decidir anar a l’oest de Nepal en comptes d’anar de senderisme? Nepal era una destinaci\u00f3 somiada per mi des de feia molt de temps, per\u00f2 haig d’admetre que, excepte pel fet que \u00e9s el lloc de naixement de Buda i que hi ha moltes activitats d’exterior a causa de la cadena de muntanyes, no coneixia massa sobre la gent i la cultura. De manera que quan la meva amiga Marisol va venir de tornada del seu viatge a l’Annapurna, i em va dir que havia conegut a aquesta fant\u00e0stica dona espanyola que fa un incre\u00efble treball per a les dones joves lluitant contra la pr\u00e0ctica del Chaupadi, la meva primera i \u00fanica pregunta va ser: qu\u00e8 \u00e9s el Chaupadi? Estava estudiant cooperaci\u00f3 internacional, i havia analitzat tota mena de projectes diferents sobre l’apoderament de la dona, per\u00f2 mai havia sentit parlar d’una pr\u00e0ctica tan degradant i perillosa per a dones i noies. Quan vaig comen\u00e7ar a investigar i em vaig fixar en les accions del Projecte Rato Baltin, vaig tenir clar que volia formar part d’aix\u00f2! Volia ser capa\u00e7 d’utilitzar els meus coneixements d’aquests dos anys d’estudi de cooperaci\u00f3 internacional per a un projecte en el qual cregu\u00e9s. A m\u00e9s d’aix\u00f2, fos una oportunitat per a mi de descobrir aquest pa\u00eds que somiava explorar.<\/p>\n
El meu semestre a la universitat havia acabat i estava volant i conduint tot el cam\u00ed cap a Sanfebagar en Achham, a mitjan abril. Quan Clara em va dir que em prendria dos dies amb autob\u00fas per a arribar al nostre punt de trobada per a la formaci\u00f3, haig d’admetre que no estava segura d’on anava, i estava una mica preocupada. Havia de trobar el cam\u00ed fins all\u00ed jo sola perqu\u00e8 no em va donar temps a marxar-me de K\u00e0tmandu amb la resta de l’equip. Va ser la meva primera trobada amb la cultura nepalesa. Havia de creure que, sense importar quant temps em portaria, dia i nit conduint per carreteres plenes de sots, arribaria a la meva destinaci\u00f3. Havia de deixar anar la por al desconegut i simplement deixar-me estar en el moment present, i saber que tot aniria b\u00e9. Encara puc recordar la calor, la pols i el soroll en la carretera, i com em vaig sentir maldestra, cansada i perduda en el meu primer dia de formaci\u00f3. Per\u00f2 all\u00ed estava per fi!<\/p>\n
Aviat em vaig adonar que formar part del projecte no era sol sobre mi ajudant i compartint els meus coneixements. En Achham, m\u00e9s que res estava rebent i aprenent. Encara que no podia expressar-me en paraules, estava interactuant amb les noies. Les joves mentores, Lalita, Sangita, Manisha i Tulsi, amb les quals compartia habitaci\u00f3, estaven sempre preocupades pel meu benestar perqu\u00e8 sabien que les condicions en les quals viv\u00edem eren inusuals per a mi. De seguida vaig formar part del seu m\u00f3n i d’alguna manera em van mostrar el que era ser una dona jove en Achham.<\/p>\n
Jo estava impressionada per la seva dedicaci\u00f3 a les seves tasques, i segons les observava preparar-se per a la classe cada mat\u00ed, no podia evitar imaginar com seria les coses per a elles si no tinguessin l’oportunitat d’impartir la classe d’educaci\u00f3 sexual per al Projecte Rato Baltin. Haurien estat probablement en el camp o ajudant amb les tasques casolanes, per\u00f2 en comptes d’aix\u00f2, estaven fent canvis en la seva comunitat orgullosament.<\/p>\n
En cadascun dels tres pobles que visitem, l’estil de vida era diferent, per\u00f2 la falta d’acc\u00e9s a aigua neta era sempre el problema m\u00e9s gran. Vaig haver d’acostumar-me a dutxar-me usant la canella d’aigua principal a la roba interior i sent observada amb curiositat per qualsevol que vingu\u00e9s a omplir els seus atuells.<\/p>\n
En Hichma, el primer poble, em vaig sentir de seguida com a casa. Els membres de la comunitat ens van proporcionar una calorosa benvinguda i rebem un fort suport per part seva. En el col\u00b7legi, els estudiants es van mostrar molt oberts i interessats per la classe que les noies impartien, i quan el nostre treball acabava, els meus passejos habituals a \u00faltima hora de la tarda em permetrien prendre fotos de les dones i del paisatge. Estava prenent fotos de moments que no oblidaria mai. Vaig pensar que podria entendre el que se sent una dona en Achham mirant-les i vivint amb elles, per\u00f2 la veritat \u00e9s que no em vaig poder sentir identificada respecte a la pr\u00e0ctica del Chaupadi. Jo mai em trobar\u00e9 en la tessitura que m’obliguin a dormir en una cabanya i ser considerada impura cada mes. No importa quant pugui estudiar els problemes que comporta aquesta pr\u00e0ctica, jo mai sentir\u00e9 la por d’estar sola, el sentiment d’injust\u00edcia i rebuig, el sentiment de no ser capa\u00e7 d’anar a resar al temple o el sentiment que em demanin que mengi separada de la resta de la fam\u00edlia. Fins i tot si passo temps viatjant i fins i tot si em quedo el suficient temps com per a submergir-me en la cultura i tradicions, mai sabr\u00e9 el que se sent creixent i vivint en un pa\u00eds subdesenvolupat. Encara que mai em vaig sentir com una privilegiada en el meu propi pa\u00eds, als pobles a Nepal vaig poder sentir l’afortunada que era per cr\u00e9ixer en un entorn on puc ser lliure de ser la dona que he triat ser. Tinc sort perqu\u00e8 vaig n\u00e9ixer en una part del m\u00f3n on vaig poder ser lliure per a fer qualsevol cosa amb la meva vida i estimar a qui vulgui. No importa si s\u00f3c rica o pobra, encara tinc el dret de decidir per mi mateixa el que vull fer amb la meva vida.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"Photo:](\"https:\/\/beartsy.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/Testimonial-from-Anne-Laure-Crepin-1.jpg\")
<\/p>\n
<\/p>\n
It then became even more obvious that I should use these privileges to help those who need change in their conditions and lives. As a foreigner, it wasn\u2019t my role to force or impose new habits or try to change their traditions. I could only set an example of how free a woman can be when she has the tools to make her period more comfortable and experience it as a natural process. For that, the menstrual cup is the best solution, and any woman can benefit from it. As a privileged individual, it is my responsibility to act and help those in need. What I came to learn is that we are responsible for our own changes. The girls, mentors, and trainers took the opportunity that was given to them. They transformed their life for a while – and probably forever, and I strongly believe that our time with the Rato Baltin Project will also have an impact on young women in Achham and make changes in their lives. As far as I am concerned, I know I will be back in Nepal and my participation in the Rato Baltin Project isn\u2019t over yet. Today I feel grateful for the opportunity to be part of this adventure and every month when it is time to use my menstrual cup, I cannot help but remember what it was like to be woman in Achham.<\/p>\n
<\/p>\n
![\"Workshop](\"https:\/\/beartsy.org\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/clase-amb-nois-i-noies.jpg\")
<\/p>\n
Escrit i fotos per Anne-Laure Crepin, correcci\u00f3 de Shae Marineau, traducci\u00f3 d'Ixone Saenz.\r\n<\/pre>\nVoleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?<\/strong><\/p>\n
Fes-te soci: https:\/\/beartsy.org\/ca\/fes-te-soci\/<\/a><\/p>\n
Paypal Donacions Mensuals:<\/strong><\/h3>\n\t\t