{"id":3797,"date":"2018-06-12T22:57:18","date_gmt":"2018-06-12T20:57:18","guid":{"rendered":"http:\/\/beartsy.org\/?p=3797"},"modified":"2018-08-09T11:28:52","modified_gmt":"2018-08-09T09:28:52","slug":"diari-de-viatge-oligaun-lachham-mes-dur","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/diari-de-viatge-oligaun-lachham-mes-dur\/","title":{"rendered":"Diari de viatge: Oligaun, l’Achham m\u00e9s dur"},"content":{"rendered":"

La primera vegada en un nou poble sempre \u00e9s estressant. Hem de con\u00e8ixer les persones amb qui hem de tractar: professors, personal de salut, l\u00edders de la comunitat i, el m\u00e9s important, les dones, les noies i els nois.<\/p>\n

A Oligaun no va ser diferent, per\u00f2 tamb\u00e9 vam tenir que con\u00e8ixer part del nou equip. Tejana, una de les nostres mentores de Basti, i Manisha, una de les nostres mentores de Kunti, van venir amb nosaltres. Elles han estat usant la copa menstrual des del nostre primer viatge Rato Baltin. Tamb\u00e9 hi ha amb nosaltres Uma Bista, una fotoperiodista que ens ha donat una m\u00e0 amb el taller de fotografia durant part de la nostra estada al poble.<\/p>\n

En el punt de salut, en un primer contacte, vam explicar sobre la copa. Van estar molt interessats i vam preguntar-lis coses sobre les dones aqu\u00ed. Van explicar-nos que les noies i dones havien estat educades i que ning\u00fa dorm fora de casa. Quan vam marxar, una de les nostres infermeres ens va dir: \u201cHo veurem, jo no ho crec\u201d. Els vaig dir: \u201cSi \u00e9s aix\u00ed, serien bones not\u00edcies que en aquesta part d’Achham hagin eradicat el chhaupadi, per\u00f2 he vist Chhaugots (espais de chhaupadi) en el cam\u00ed fins aqu\u00ed\u201d.<\/p>\n

La realitat \u00e9s que aqu\u00ed el chhaupadi est\u00e0 m\u00e9s normalitzat i m\u00e9s acceptat. Com a altres llocs, les dones s\u00f3n les que volen fer-lo, per\u00f2 els homes no fan res per aturar aquesta pr\u00e0ctica. Parlen d’aix\u00f2 com d’una broma. Hi ha molta feina que cal fer aqu\u00ed, per\u00f2 no estem del tot contents sobre el sentim que podr\u00edem fer.<\/p>\n

Les classes es fan amb algunes dificultats. A vegades els mestres sembla que no es volen implicar, per ells, el curr\u00edculum \u00e9s el m\u00e9s important, el que les noies necessiten ve segon. Hem apr\u00e8s molt aqu\u00ed: les noies accepten el chhaupadi, aix\u00ed que al principi no troben interessant aprendre sobre gesti\u00f3 de la higiene menstrual. Despr\u00e9s de con\u00e8ixer les copes menstruals, aix\u00f2 \u00faltim canvia una mica. A les classes 10 i 9 les noies no van estar molt interessades, al principi, per\u00f2 al final van estar contentes amb els resultats del taller de fotografia participativa i amb el nostre v\u00eddeo, durant la cerim\u00f2nia de clausura.<\/p>\n

En la formaci\u00f3 en copa menstrual hem tingut 95 noies, per\u00f2 no pod\u00edem donar-ne una a cada noia perqu\u00e8 no en ten\u00edem prou. Vam poder donar 61 copes a nenes a l’escola i al grup de dones. Amb les noies d’aqu\u00ed vam veure que s’han fet alguns canvis en el chhaupadi. Abans estaven en petites estables de cabres, per\u00f2 actualment algunes fan el chhaupadi al pis superior. Hem vist tamb\u00e9 que els Chhaugots, aqu\u00ed, s\u00f3n m\u00e9s grans que els de Kunti Bandali, o que els que queden a Basti.<\/p>\n

Hem intentat fer un grup d’homes, per\u00f2 aix\u00f2 no ha funcionat. En alguns llocs un professor ha provat d’ajudar-nos, per\u00f2 els homes no han vingut. Aqu\u00ed a Oligaun ha estat impossible fer-lo. Hem tingut, per\u00f2, breus converses amb diferents grups d’homes, en les que hem parlat sobre la import\u00e0ncia d’ajudar als xamans i als l\u00edders de la comunitat per aturar la pr\u00e0ctica d’aquesta tradici\u00f3. Vam parlar obertament sobre ab\u00fas sexual i violaci\u00f3, sobre quants borratxos han abusat de noies als Chhaugots, i penso que els vam tocar. Els vam dir que nosaltres no som de la comunitat, que s\u00f3n ells que haurien de fer coses per trobar solucions. Esperem que intentaran fer coses.<\/p>\n

Intentarem implicar m\u00e9s noies, dones i homes a Kalagaun, el poble que \u00e9s el nostre proper dest\u00ed, per\u00f2 \u00e9s moment de construir i tenim una mica de por de qu\u00e8 el temps ens deparar\u00e0.<\/p>\n

Dos mesos sobre el terreny \u00e9s una experi\u00e8ncia dura, per\u00f2 intentem tenir tamb\u00e9 moments per gaudir. Estem gaudint de la vida simple als pobles i dels somriures dels nens \u2013 Sano Manche (gent petita), com li agrada dir-los a la nostra infermera Anju.<\/p>\n

Escrit, i fotografies amb Fujifilm XT20, \u00a9 per Clara Go.\r\nTraducci\u00f3 de Josep V. Mar\u00edn<\/pre>\n