{"id":1890,"date":"2017-07-07T13:32:13","date_gmt":"2017-07-07T11:32:13","guid":{"rendered":"http:\/\/beartsy.org\/?p=1890\/"},"modified":"2017-07-25T13:03:18","modified_gmt":"2017-07-25T11:03:18","slug":"experiencia-de-vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/experiencia-de-vida\/","title":{"rendered":"Experi\u00e8ncia de vida"},"content":{"rendered":"
Escrit y Fotos \u00a9 per Alba Parrado Puente, Infermera i Llevadora espanyola, Volunt\u00e0ria<\/span> de <\/span><\/span>be artsy a Achcham.<\/pre>\n
Des d\u2019una de les ciutats hind\u00fas m\u00e9s ca\u00f2tiques de \u00cdndia\u00a0(Varanas\u00ed) <\/span>\u00a0fins un dels poblets m\u00e9s pac\u00edfics de Nepal hi ha uns 800km de dist\u00e0ncia i uns 4 dies en bus local, tan infernal com divertit.<\/p>\n
Passant per centenars de pobles, observant pel vidre de la finestra, compartint el seient amb diversos locals, intercanviant somriures, escoltant m\u00fasica estrident i \u00abfeliciana\u00bb, olorant una \u00e0mplia gama de tot, assaborint el pols… pots realment apropar-te a aquest pa\u00eds.<\/p>\n
Basti<\/strong> \u00e9s el primer poble que hem escollit per col\u00b7laborar. Basti significa \u00abvila\u00bb. \u00c9s un lloc m\u00e0gic a l\u2019Himalaia on no arriben les carreteres… Ni la punyetera Coca \u2013 Cola! Aquesta vall, nom\u00e9s accessible a peu, t\u00e9 centenars o milers de terrasses de cultiu que pinten un paisatge de conte.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
Un lloc pur i apartat del progr\u00e9s i la globalitzaci\u00f3, un dels milers que hi ha aqu\u00ed a Nepal.<\/p>\n
Aquesta zona en concret, el far west, \u00e9s una de les m\u00e9s rurals, tant per ser de dif\u00edcil acc\u00e9s com per la no pres\u00e8ncia de turistes, i gr\u00e0cies a aix\u00f2 conserva la seva ess\u00e8ncia. No sabem exactament quants habitants t\u00e9 aquest poble, per\u00f2 s\u00ed que es divideix en 9 \u00abbastis\u00bb o grups dispersos de cases (habitual a Nepal), i que al \u00abcole\u00bb van uns 150 nens i nenes. Dels quals la gran majoria han de caminar 3 hores di\u00e0ries per anar-hi, ja que viuen en cabanes d\u2019aquelles que es poden veure lluny a les muntanyes…<\/p>\n
Dels nens que no van a l\u2019escola, i que veiem a diari amb les cabres o amb els seus germans petits, que treuen el cap, curiosos a trav\u00e9s de les finestres de fusta de la classe, no se\u2019n parla ni ning\u00fa sap quin tant per cent s\u00f3n del total d\u2019infants.<\/p>\n
El govern d\u00f3na una ajuda de 300 r\u00fapies\/any (uns 3 euros) per promocionar l\u2019assist\u00e8ncia, per\u00f2 no sembla molt efectiu, potser perqu\u00e8 \u00e9s poc.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
Quan t\u2019adaptes a la seva forma de vida, menges el que ells mengen (que \u00e9s cada dia exactament igual \u2013 dal bat -llenties amb arr\u00f2s\u2013, tarkari \u2013verdures- i chapati -pa-), et dutxes a la font del poble amb roba (i aprofites per rentar-la aix\u00ed), les 4 hores al dia que hi ha aigua, dorms com ells ho fan (4 persones en 4 taules de fusta), aprens a rentar-te el cul sense paper (or blanc a partir d\u2019ara) i a mocar-te traient l\u2019aire, t\u2019adones de tota l\u2019aigua que malgastem i tot el que realment no necessitem. I reflexiones, encara amb m\u00e9s inter\u00e8s, de totes les distraccions, publicitat i consumisme que practiquem sense ser-ne conscients. Comences a sorprendre\u2019t de que els 3 pantalons i <\/span>dessuadores<\/span> que portes a la bossa et semblen massa! <\/span>Sense saber, del tot, que passaria en aquesta nova aventura, vam venir aqu\u00ed 6 persones (3 nepalesos i 3 de fora).<\/span><\/p>\n
Preguntant per la infermera, els professors i per grups de dones coneix\u00edem poc a poc la gent. Va ser grat veure com s\u2019organitzen aqu\u00ed les dones i comprovar que, a m\u00e9s d\u2019aixecar-se a les 4 de la matinada cuinar per tots, els nens i treballar dur picant i transportant pedres, tenen temps per compartir preocupacions i millorar la seva vida. Aix\u00f2 nom\u00e9s t\u00e9 un nom: s\u00f3n SUPER DONES! (nota que considero important, em sembla incre\u00efble que siguin 50kg el pes que transporten, i sobre el cap!!).<\/span><\/p>\n
\"\"<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
A m\u00e9s, s\u2019ha creat un grup de volunt\u00e0ries entre les dones del poble que ajuden en l\u2019\u00e0mbit de la salut i sempre van estar obertes a compartir.<\/p>\n
Vam poder comprovar que els pocs homes que s\u2019hi estan (la majoria estan treballant a \u00cdndia) nom\u00e9s es dediquen a jugar a cartes i carregar-se de roxy (aiguardent nepal\u00e8s). No fan res per\u00f2 s\u00ed, per qu\u00e8 ser\u00e0 que les dones els donen a ells els diners que guanyen? Una de les dades que m\u00e9s crida l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s que l\u2019esperan\u00e7a de vida de les dones en aquesta regi\u00f3 \u00e9s de 52 anys, m\u00e9s baixa que la dels homes, a difer\u00e8ncia de la majoria de pa\u00efsos. El dia que vaig decidir compartir amb elles una recepta de truita de patates i vaig anar a cuinar, vaig plorar, per\u00f2 del fum infernal que feien aquells plats que escalfaven. L\u2019habitaci\u00f3 que usen de cuina-sal\u00f3-dormitori no t\u00e9 cap element de ventilaci\u00f3… Ara entenc que la primera causa de mort siguin els problemes respiratoris a edats tan primerenques!<\/p>\n
La gent d\u2019aqu\u00ed, crec que va saber enseguida perqu\u00e8 est\u00e0vem all\u00e0, tot i que nosaltres nom\u00e9s parlem de classes d\u2019educaci\u00f3 sexual i fotografia cr\u00edtica. Aix\u00f2 va facilitat molt que s\u2019obrissin a compartir all\u00f2 que sentien en relaci\u00f3 amb la seva menstruaci\u00f3, sobre el Chhaupadi i de qu\u00e8 significa aquesta tradici\u00f3 per elles, sense necessitat de que nosaltres parl\u00e9ssim del tema.<\/p>\n
La nostra intenci\u00f3 sempre ha sigut donar informaci\u00f3 i recursos per empoderar nenes i dones en les seves decisions, i no per donar-lis idees preconcebudes i occidentalitzades sobre res, per molt incomprensibles que ens puguin semblar les seves costums.<\/p>\n
En un m\u00f3n on moltes ONG reben finan\u00e7ament de multinacionals amb interessos econ\u00f2mics concrets, on no importa qu\u00e8 es va a fer, sin\u00f3 que s\u2019hi va, on no importa la gent sin\u00f3 els n\u00fameros i on es creu que el progr\u00e9s tal com nosaltres l\u2019entenem s\u2019ha de portar a tots els racons del planeta. En un m\u00f3n en el que l\u2019esser hum\u00e0 ha caigut tantes vegades en l\u2019error de sotmetre el m\u00f3n ind\u00edgena, i devastar les seves costums i en el que encara es segueix fent el mateix. En un m\u00f3n on preval l\u2019orientaci\u00f3 mercantil i en el que l\u2019\u00e8xit material \u00e9s el valor predominant, no hi ha en realitat motius per sorprendre\u2019s de que les relacions humanes segueixin el mateix sistema d\u2019intercanvi que governa el mercat de bens i treball. En un m\u00f3n aix\u00ed, s\u2019ha d\u2019anar amb peus de plom per no caure en la trampa i crear colonitzacions del segle XXI, tot i les millors intencions aix\u00f2 pot passar.<\/p>\n
Les classes amb els adolescents van ser molt millor del que imagin\u00e0vem, tot i que he de dir que, amb traductor, semblaven una mica \u00abortop\u00e8diques\u00bb. Aix\u00f2 de la barrera idiom\u00e0tica, tot un repte! \u00c9s una de les coses m\u00e9s frustrants que ens ha passat, la confian\u00e7a que constru\u00efm o vol\u00edem crear estava molt limitada. Per\u00f2 tamb\u00e9 ha tingut coses bones, com ara que les infermeres nepaleses sense experi\u00e8ncia en aquest \u00e0mbit hagin apr\u00e8s a confiar en si mateixes i estimar l\u2019educaci\u00f3 com a pilar b\u00e0sic.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
Malgrat certes limitacions, dones i nenes es van esplaiar explicant les seves experi\u00e8ncies de Chhaupadi: com s\u00f3n obligades a dormir fora de casa quan tenen la regla, des de estables sense porta en el millor dels casos, fins a racons coberts per una mica de palla. Han de fer treballs de m\u00e9s esfor\u00e7 f\u00edsic (no poden treballar a la cuina aquests dies). Han de donar-lis aigua perqu\u00e8 no tenen perm\u00eds per agafar-la. No poden menjar certs aliments o anar a llocs sagrats o temples.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
Les nenes de l\u2019escola deien que no els agrada tenir que fer aix\u00f2, i que no volien continuar i que els nens no creien que passaria res dolent si elles no ho feien. Les dones deien que estaven a favor de deixar aquesta pr\u00e0ctica… I… llavors? On estava el problema? La societat i les velles gl\u00f2ries (anomenades avies) semblen ser la ra\u00f3 principal; els homes no sembla que tinguin res a veure. Potser la propera generaci\u00f3 mai arribi a viure aix\u00f2 i que nom\u00e9s s\u2019escoltin antigues hist\u00f2ries sobre una tradici\u00f3 gaireb\u00e9 oblidada. Nom\u00e9s dep\u00e8n d\u2019elles mateixes.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
Un vespre ens van portar a veure algunes de les \u00abcases Chhau\u00bb, i ens va sorprendre molt veure com algunes de les dones posaven per les fotos com reproduint\u00a0 una escena real. Semblava que abans que nosaltres alg\u00fa havia fet un reportatge fotogr\u00e0fic sobre aix\u00f2… Ara entenc com fan alguns reporters per \u00abenganxar\u00bb aquelles escenes tan crucials! Per\u00f2… i elles? Per qu\u00e8 farien una cosa aix\u00ed? Volen que es s\u00e0piguen, fora, coses sobre aix\u00f2?<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
El Dia de la dona treballadora pens\u00e0vem en fer alguna activitat. Ens va sorprendre molt\u00edssim quan vam preguntar i ens diuen que elles ja tenien un programa. I m\u00e9s encara quan veiem dotzenes de dones cridant a la \u00abpla\u00e7a del poble\u00bb: No volem m\u00e9s Chhaupadi, no volem m\u00e9s viol\u00e8ncia! Enmig d\u2019elles vam passar tot el dia… No s\u00e9 molt b\u00e9 com ens enten\u00edem, amb prou feines sabem quatre paraules de nepal\u00e8s, per\u00f2 el cas \u00e9s que ens vam emocionar i vam ballar amb elles, recolzant-les.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
El govern va prohibir el Chhaupadi el 2005 i des de llavors s\u2019han dedicat a anar pels pobles amb xerrades i posant cartells que diuen \u00abPoble lliure de Chhaupadi\u00bb, tot i que la pr\u00e0ctica continua en algunes regions de Nepal. D\u2019altra banda, tenia ent\u00e8s que es feia a zones molt concretes, per\u00f2 segons nepaleses de diferents estats amb les que havia parlat, per la seva experi\u00e8ncia personal quan van tenir la primera menstruaci\u00f3 van estar tancades durant 7 dies, amb menjar i beure molt justet. A m\u00e9s de moltes altres creences com ara que si mengen pl\u00e0tans durant el per\u00edode es queden inf\u00e8rtils. Si ho penses b\u00e9, aquesta \u00faltima part, no hi ha tantes dist\u00e0ncies amb les creences a Espanya en l\u2019\u00e8poca de la meva \u00e0via: no s\u2019havien de regar les plantes o fer certs menjars.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
L\u2019\u00faltim dia a Bast va ser intens… les infermeres que hi ha a cada \u00abhealth point\u00bb havien marxat del poble i a causa d\u2019un \u00abaccident\u00bb van venir a nosaltres. Entre sang i suor vam cosir el dit d\u2019una de les dones m\u00e9s fortes que he conegut. Mai havia vist res aix\u00ed i tan de bo hi hagu\u00e9s un hospital prop amb un metge de veritat… per\u00f2 aqu\u00ed no hi havia m\u00e9s opci\u00f3. Poc despr\u00e9s van venir perqu\u00e8 a un petit li havien tirat una pedra al cap… Aqu\u00ed la dificultat va ser cosir entre grits i plors, roba bruta i fum a una casa de tova i unes 12 dones. Quan vam acabar i vam anar al llit ens vam agafar fort de la m\u00e0 i ho vam expressar. No \u00e9s nom\u00e9s el fet de viure una situaci\u00f3 d\u2019estr\u00e8s com aquella; per mi va ser m\u00e9s pensar que all\u00f2 \u00e9s el que fan aquestes persones quan tenen aquesta situaci\u00f3. Anar a l\u2019hospital s\u00f3n m\u00ednim 6 hores caminant i a m\u00e9s no \u00e9s una opci\u00f3 econ\u00f2mica per la majoria.<\/p>\n
Kunti Bandali<\/strong> va ser el segon poble on vam anar. No sabria dir per qu\u00e8, per\u00f2 en arribar vaig sentir que ens esperava una situaci\u00f3 diferent de Basti. Observant, vaig entendre: el lloc on ens allotj\u00e0vem, m\u00e9s que un poble, \u00e9s un \u00abpoble bazaar\u00bb, \u00abde carretera\u00bb (o de cam\u00ed…), on principalment vivien homes que tenien com objectiu mantenir un \u00f2ptim grau d\u2019alcohol a la sang, i algunes dones i nens sense escolaritzar fan el que aquells tindrien que fer. Ambient en el que es pot veure, olorar i palpar aquesta realitat dif\u00edcil de digerir.<\/p>\n
En aquesta escola, les classes vant fluir de forma molt diferent entre si, i van posar a prova la nostra capacitat d\u2019improvisaci\u00f3. Des de classes interactives i obertes al debat, a classes en les que hi havia m\u00e9s passivitat i indifer\u00e8ncia. En unes ens parlaven de la seva menstruaci\u00f3 obertament i en altres no la nombraven tot i que ho intent\u00e0vem. Vam saber que Unicef havia va estar el passat any aqu\u00ed, amb classes sobre VIH (hi ha una alta incid\u00e8ncia) i sobre m\u00e8todes anticonceptius. Tenien el coneixement de que es transmet per relacions sexuals, per\u00f2 tenien idea de qu\u00e8 era la sexualitat ni qu\u00e8 \u00e9s una relaci\u00f3 i molt menys com es posa un cond\u00f3.<\/p>\n
Les nostres classes es van basar doncs en l\u2019expressi\u00f3 de sentiments i emocions que el canvi cap a l\u2019edat adulta els genera, i la import\u00e0ncia d\u2019expressar-nos i la bona comunicaci\u00f3.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
A les reunions amb dones no va ser f\u00e0cil<\/strong> per b\u00e0sicament dos raons. Quan Unicef i ONGs grans<\/strong> van venir aqu\u00ed, van pagar a cada dona, per sessi\u00f3, certa quantitat de diners per l\u2019assist\u00e8ncia de totes.<\/strong> Potser per incrementar les seves estad\u00edstiques, potser sense saber si les dones estaven realment interessades, o potser per aconseguir que deixessin el dur treball i anessin a les xerrades. Nosaltres no ho far\u00edem aix\u00ed.<\/p>\n
D\u2019altra banda, contr\u00e0riament a Basti, elles tenen m\u00e9s arrelament al Chhaupadi i no estan en proc\u00e9s de canvi, aix\u00ed que el di\u00e0leg es va veure redu\u00eft en aquest aspecte. \u00c9s curi\u00f3s veure les dues cares de la moneda, i m\u00e9s curi\u00f3s encara, que el poble que est\u00e0 m\u00e9s en contacte amb la resta del m\u00f3n i amb m\u00e9s acc\u00e9s a informaci\u00f3, sigui el que m\u00e9s vol mantenir-se com est\u00e0.<\/p>\n
La copa menstrual<\/strong> que es va oferir a nenes i dones de les dues viles va tenir bona acollida. Creiem que al viure tota la fam\u00edlia en un mateix espai, en que es localitzen totes les activitats di\u00e0ries, el problema de menstruar sense tenir res m\u00e9s que un drap usat com a compresa, pot ser una de les raons per la qual avui dia segueixen dormint fora de casa. De totes formes aquella qualitat de vida que pots tenir una setmana al mes i que et pot donar la copa, \u00e9s simplement genial, com va ser en el meu cas i el de moltes altres.<\/p>\n
Pel que fa a la part fotogr\u00e0fica del projecte<\/strong>, com a eina per que expressin en les seves fam\u00edlies i comunitats, m\u2019ha semblat molt \u00fatil, i, en certa manera, s\u2019han desinhibit i s\u2019han divertit. Des del meu punt de vista hem estat poc a cada poble, doncs quan comen\u00e7\u00e0vem a agafar confian\u00e7a i a formar part en certa mesura de la comunitat, em marxat. I aix\u00ed no s\u2019ha aprofitant el m\u00e0xim de que tants uns com altres ten\u00edem per oferir-nos. Molta gent em diu que \u00e9s meravell\u00f3s que vingui a ajudar i que sigui solid\u00e0ria, altruista, per\u00f2 no \u00e9s com la majoria ho veu. Al meu parer quan d\u00f3nes tamb\u00e9 reps i totes les persones que es dediquen a aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 els proporciona alguna cosa, sigui pel simple fet d\u2019aprendre m\u00e9s coses del m\u00f3n, per ser coherent amb els seus valors, o per cr\u00e9ixer com persona. El que s\u00e9 \u00e9s que aprenc, aprenc, i aprenc a desaprendre, a no jutjar, a estimar…<\/p>\n
 <\/p>\n
La forma de viatjar ha canviat per mi, o millor m\u2019ha canviat a mi, deixant entrar llum per veure\u2019m com s\u00f3c i sempre he sigut. Com la can\u00e7\u00f3 del himne nepal\u00e8s que toca tots els matins, som de l\u2019est o oest, de una casta o \u00e8tnia o altra, per\u00f2 som iguals i part del mateix. Connectats som part d\u2019un preci\u00f3s collar (He de recon\u00e8ixer que mirava amb enuig els \u00abexercicis d\u2019entrenament\u00bb que fan en files abans de comen\u00e7ar a cantar-lo, doncs era per mi com un servei militar, i tamb\u00e9 que despr\u00e9s de con\u00e8ixer el seu significat, em vaig tornar m\u00e9s tolerant).<\/p>\n
Per tot aix\u00f2, anar a visitar monuments, restaurants o mercats plens de turistes es fa petit i incomplert, nom\u00e9s et quedes amb aix\u00f2 quan viatges, i perds l\u2019ess\u00e8ncia del lloc, cultura, gents, i tamb\u00e9 la comprensi\u00f3 i l\u2019enteniment del que et rodeja all\u00e0 on vas. La riquesa al observar no \u00e9s un acte passiu, i demana deixar fora aprenentatges propis per\u00f2 no jutjar, err\u00f2niament, enlloc d\u2019estimar. Mamant aquesta cultura guanyant en experi\u00e8ncies de vida \u00e9s inigualable i insubstitu\u00efble. Potser aix\u00f2 no sigui aix\u00ed per tothom, per\u00f2 \u00e9s clar que ho \u00e9s per mi.<\/p>\n
Viatja! Recorre carreteres i camins i muntanyes! Banyat en rius sagrats, llacs salats, aig\u00fces termals i mars de corals! Ensuma sorra, pols i terra! Puja a les muntanyes m\u00e9s maques i altes i et pots submergir tamb\u00e9 en els mars m\u00e9s profunds i inexplorats. No jutgis, trenca l\u00edmits, estima, somnia, vola.<\/p>\n
\"\"<\/p>\n
 <\/p>\n
Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?<\/strong><\/p>\n
Ara pots donar per\u00a0pagar un mes de sou\u00a0a la\u00a0infermera, pagar\u00a0alguns kits higi\u00e8nics\u00a0o ajudar a pagar el\u00a0control de la copa menstrual\u00a0que farem al setembre:\u00a0http:\/\/beartsy.org\/ca\/involucrat-amb-rato-baltin\/<\/a><\/p>\n
O Si ho prefereixes, pots donar per\u00a0transfer\u00e8ncia banc\u00e0ria\u00a0a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donaci\u00f3 recurrent ens ajudar\u00e0 a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).<\/p>\n
O\u00a0altres\u00a0formes de donar<\/strong>\u00a0a\u00a0http:\/\/beartsy.org\/ca\/donacio\/<\/a><\/p>\n
Gr\u00e0cies! 🙂<\/p>\n
Tradu\u00eft del castell\u00e0 per Josep V Marin<\/pre>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Escrit y Fotos \u00a9 per Alba Parrado Puente, Infermera i Llevadora espanyola, Volunt\u00e0ria de be artsy a Achcham. Des d\u2019una de les ciutats hind\u00fas m\u00e9s ca\u00f2tiques de \u00cdndia\u00a0(Varanas\u00ed) \u00a0fins un dels poblets m\u00e9s pac\u00edfics de Nepal hi ha uns 800km de dist\u00e0ncia i uns 4 dies en bus local, tan infernal com divertit. Passant per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":1882,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,61],"tags":[109,178],"class_list":["post-1890","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-testimonis","tag-achcham-ca","tag-testimonials"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1890","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1890"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1890\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1890"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1890"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1890"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}