{"id":1120,"date":"2017-05-04T10:19:27","date_gmt":"2017-05-04T08:19:27","guid":{"rendered":"http:\/\/beartsy.org\/?p=1120\/"},"modified":"2017-05-04T10:19:27","modified_gmt":"2017-05-04T08:19:27","slug":"kunti-bandali-terreny-trepitjat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/kunti-bandali-terreny-trepitjat\/","title":{"rendered":"Kunti Bandali. Terreny trepitjat"},"content":{"rendered":"
Article escrit per l'Alba Maria Campos, Infermera volunt\u00e0ria espanyola, especialitzada en salut familiar i comunit\u00e0ria.\r\nTradu\u00eft del castell\u00e0 per la Tere Salinero  i corregit per l'Alba Miquel\r\nFoto feta per Kamal Bhattarai amb la X-pro1 \u00a9 Clara Go<\/pre>\n
\u201cHe apr\u00e8s a pensar com em van ensenyar, i fins i tot vaig arribar a creure que s\u00f3c jo el que pensa. Em resulta dif\u00edcil comprendre que solament engego un mecanisme de raonar amb pautes i circuits impresos. Per aix\u00f2, ens costa tant acceptar alguna cosa que contradiu l\u2019apr\u00e8s anteriorment. Tot el que he assimilat em fa inflexible i em posa tiranament al servei del grup cultural que m’ha format.\u201d<\/p><\/blockquote>\n
Sortim de Basti cap a Kunti Bandali el dissabte 11 de mar\u00e7 i passem per la porta de la casa del nen el qual li havien obert el cap el dia anterior. Encara li sagnava una mica la ferida. La dona de la casa s’havia marxat a l’hospital amb el seu marit i no la vam poder veure.<\/p>\n
Alba i jo seguim el nostre cam\u00ed i vam estar una bona estona en silenci. A poc a poc, tract\u00e0vem de digerir el que hav\u00edem viscut aquests dies en Basti.<\/p>\n
La pujada del cam\u00ed semblava molt dura i al final no ens va resultar per tant. Vam parar a menjar ous durs, una llauna de tonyina que guard\u00e0vem des de Lumbini i un paquet de fideus crus. Despr\u00e9s de tres hores de cam\u00ed, vam tornar a parar per beure un xia (te negre que pot portar llet). Per menjar nom\u00e9s ten\u00edem aquest paquet de fideus i a mi no em fa gens de gr\u00e0cia el menjar empaquetat. Hagu\u00e9s preferit un DalBat o Tarkari (plats t\u00edpics de la zona), encara que ja els hagu\u00e9ssim menjat milers de vegades. Male\u00eft progr\u00e9s que arriba fins i tot m\u00e9s lluny que les carreteres.<\/p>\n
Mentre acab\u00e0vem de menjar, va apar\u00e8ixer un tractor que portava bidons. Alba i jo ho vam veure clar, seria el nostre transport fins a Kunti Bandalai. Li vam dir a Kamal que pregunt\u00e9s si era possible pujar-nos en el remolc fins a all\u00ed i Alba, Samita i jo compartim remolc amb algunes de les nenes de l’escola. La veritat \u00e9s que va ser divertid\u00edssim! Sort que no vam anar caminant, sin\u00f3 haurien estat unes quantes hores m\u00e9s.<\/p>\n
Arribem al poble i vam veure que les cases i les botigues estaven fetes amb xapa, no molt agradable a la vista. Amb prou feines vam veure dones pel carrer. Hi havia un nen molt graci\u00f3s, amb cara de trapella, molt brut i molt prim que sempre v\u00e8iem treballant: fregant, cuidant cabres o ajudant a borratxos a arribar a les seves cases.<\/p>\n
Sota casa sempre hi havia una quadrilla d’homes que caminaven fent esses al voltant d’una galleda d’escombraries enorme i plena d’ampolles de Rakshi (una beguda alcoh\u00f2lica molt demandada a Nepal). El lloc era horrible. Tot el dia hi havia homes borratxos vagant, el nen que vam veure treballant per a ells sempre molt feli\u00e7, les dones carregant quilos sobre els seus caps i les nenes amb pedres a la m\u00e0 \u201cpel que pogu\u00e9s passar\u201d, sabien molt b\u00e9 el que feien.<\/p>\n
Aquest nen, com molts altres, no anava a l\u2019 escola. D’aquesta forma no est\u00e0vem arribant a tota la poblaci\u00f3, sin\u00f3 a la m\u00e9s \u201ccivilitzada\u201d (sense que aquesta paraula tingui sempre connotacions positives); per\u00f2 hi havia una gran part que mai gaudirien del privilegi que suposava all\u00ed l’educaci\u00f3. En Basti ho vam veure m\u00e9s que aqu\u00ed, moltes nenes petites que no tindrien m\u00e9s de set o nou anys portaven als seus germans en bra\u00e7os i passejaven pel pati del col\u00b7legi mentre la resta de nens de la seva edat estaven en classe.<\/p>\n
Els professors semblaven m\u00e9s involucrats que en Basti, interactuaven m\u00e9s amb nosaltres. No obstant, ens vam trobrar amb un parell de classes que eren molt poc receptives.<\/p>\n
El primer dia, ens assabentem que, aquest mateix any, UNICEF havia estat fent un projecte contra el Chhaupadi \u2013 ens fa l\u2019efecte que \u2013 van fer bastant dany. Les dones, organitzades com a \u201chealth volunteers\u201d (volunt\u00e0ries de la salut) es feien distingir amb un saree (roba tradicional) blau i li van preguntar a Clara si els hi donarien diners per fer les fotos i acudir a les xerrades com havia fet UNICEF. Quan ens ho va explicar, ens vam quedar bastant parades. Diners? De deb\u00f2?<\/p>\n
Tamb\u00e9 vam trobar una classe \u2013de nenes m\u00e9s petites\u2013 que van ser les \u00faniques que no van donar import\u00e0ncia a com vivien la regla i no vam dir res que no els agrad\u00e9s sobre les seves pr\u00e0ctiques habituals durant la menstruaci\u00f3. No obstant, seguim la classe compartint informaci\u00f3 sobre menstruaci\u00f3, sexualitat i cicle menstrual, passant molt per sobre del tema del Chhaupadi. Si elles no volien canviar aquest h\u00e0bit, no hi havia res a fer.
\nLes dones, a trav\u00e9s de la fotografia, van mostrar costums diferents a l’hora de practicar el Chhaupadi. Aqu\u00ed no podien tocar cap font ni dutxar-se.<\/p>\n
Una de les dones va fotografiar el moment en el qual, un nad\u00f3 que havia dormit amb la seva mare menstruant en el chaughot, era purificat al mat\u00ed amb un bany i, despr\u00e9s d’aix\u00f2, una altra dona ho recollia i s’encarregava d’ell durant el dia.
\nUna altra de les fotos destacava que els utensilis que utilitzaven per menjar aquests dies nom\u00e9s podien ser utilitzats per elles, no per altres membres de la fam\u00edlia i es quedaven fora del chaughot, mai a dins.<\/p>\n
Quan sortim de Kunti Bandalai, vaig comentar amb Alba la resposta de Clara quan li vam enviar el programa: \u201cmassa atrevit\u201d. Mentre ella i Pepa reien de les imatges de les vagines que apareixien en els cartells que vol\u00edem posar en classe, Alba i jo est\u00e0vem conven\u00e7udes que tot sortiria genial. Est\u00e0vem molt contentes de com ho hav\u00edem plantejat.<\/p>\n
Ni en Basti ni en Kunti Bandalai vam canviar els continguts, per\u00f2 vam afegir sobre la marxa alguna din\u00e0mica en funci\u00f3 de la participaci\u00f3 que hi havia en classe. Tamb\u00e9 haig de dir que els nens i les nenes nepaleses s\u00f3n un aut\u00e8ntic amor a l’hora de comportar-se. Hem gaudit tant amb ells! Hauria estat fant\u00e0stic crear m\u00e9s vincle i compartir m\u00e9s moments fora dels programes escolars.<\/p>\n
Compartir amb altres infermeres diferents perspectives sobre la menstruaci\u00f3, la sexualitat o la masturbaci\u00f3 i con\u00e8ixer les supersticions que elles mateixes practiquen va ser molt gratificant. Elles seran infermeres generadores de canvi all\u00e0 on eduquin.<\/p>\n
Em va sorprendre quan Susmila em va dir que, al contrari del que jo pensava, era m\u00e9s \u00fatil que vingu\u00e9ssim a donar nosaltres les classes al fet que les donessin elles, ja que elles tamb\u00e9 tenien supersticions i tradicions semblants. Per als joves, pel que sembla, pel fet de ser \u201cblanquitas\u201d, tenim m\u00e9s ra\u00f3 i som m\u00e9s convincents. En aquest moment, em vaig veure a mi mateixa com el \u201cs\u00edmbol del progr\u00e9s\u201d que tant rebutjava i va ser alguna cosa que no em va agradar.<\/p>\n
Seguim parlant sobre el futur, el matrimoni i la maternitat i generalitzo la meva resposta a totes les dones de la pen\u00ednsula, li vaig demanar que no es fes una imatge err\u00f2nia d’occident a partir de nosaltres, ja que no som \u2013en absolut\u2013 una representaci\u00f3 d\u2019all\u00f2.<\/p>\n
M’enorgulleix molt haver format part d’aquest proc\u00e9s. No per la paradoxa que representa el \u201cegoisme d’ajudar\u201d per sentir-me millor i que el meu entorn reconegui la \u201cbona persona que s\u00f3c\u201d; sin\u00f3 perqu\u00e8 \u00e9s un aprenentatge dels m\u00e9s profunds que et pugui regalar la vida. Coses com comunicar-te amb alg\u00fa que no parla el teu idioma o un de semblant, saber com es pot ser feli\u00e7 sense caure en el consumisme extrem d’occident, que la felicitat no t\u00e9 a veure amb l’\u00e8xtasi consumista que intenten vendre’ns; respectar els valors i tradicions d’una cultura que dista de la nostra; impregnar-me el m\u00e0xim possible sense jutjar d’una forma occidental o aprendre coses tan simples com dutxar-te en la font d’un col\u00b7legi, rentar la roba a m\u00e0 i viure sense paper higi\u00e8nic.<\/p>\n
Treballar en un equip multicultural amb la barrera ling\u00fc\u00edstica nepal\u00e8s-angl\u00e8s-castell\u00e0 tamb\u00e9 ha estat tot un repte. Assumir \u201crols de poder\u201d perqu\u00e8 \u00e9s la din\u00e0mica m\u00e9s f\u00e0cil de portar i no comporta res bo, que en un equip s’han d’escoltar totes les parts, fins i tot les que no parlin per por, falta de confian\u00e7a, timidesa o \u201cmotxilla cultural\u201d d’assentir a tot i no queixar-se. Detectar barreres i intentar posar-lis fi en lloc d’engrandir-les per donar noves oportunitats, ja que aquesta \u00e9s la nostra ra\u00f3 de ser.<\/p>\n
Aprendre a dormir prou, ficar-me al llit a hores que mai hauria imaginat i matinar sense problema; desconnectar del m\u00f3n i viure sense internet; prescindir d’est\u00edmuls externs a milers de quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia; aprendre a estar tranquil\u00b7la i llan\u00e7ar-me a fer coses que sempre havia volgut com fer percussi\u00f3, fer macram\u00e9, escriure i fomentar la introspecci\u00f3, con\u00e8ixer-me a mi mateixa o gaudir d’un biri indi mentre contemplo un paisatge, una cosa de la que mai havia tingut temps; i, adonar-nos, que \u00e9s mil vegades millor estar sense la connexi\u00f3 a la qual estem acostumats. Aprendre a confiar en mi mateixa i, sobretot, aprendre a adaptar-me a qualsevol i, repeteixo, qualsevol esdeveniment.<\/p>\n
Crec que estem desenvolupant una capacitat d’adaptaci\u00f3 brutal, des dels canvis nepalesos que obliguen a reestructurar tot fins a l’\u00faltim moment, fins a temperatures inaguantables, menjars i olors peculiars.<\/p>\n
\u201cTolera la incertesa\u201d, mai oblidar\u00e9 aquesta frase.<\/p><\/blockquote>\n
Aix\u00ed, aquesta capacitat d’adaptaci\u00f3 i acceptaci\u00f3 de les circumst\u00e0ncies \u00e9s alguna cosa que haur\u00edem de copiar d’aquesta cultura. \u00c9s cert que aquesta actitud que pot arribar a ser conformista o passiva \u00e9s percebuda com alguna cosa negativa; per\u00f2, l’inconformisme i la autoexig\u00e8ncia occidental \u00e9s millor? Voler cada dia m\u00e9s? Competir cont\u00ednuament per aconseguir les necessitats creades?
\nEncara queda molt per reflexionar i no som ning\u00fa per jutjar.<\/p>\n
\"Kunti<\/p>\n
Recordeu que seguim necessitant la vostra ajuda per recaptar fons i seguir amb el nostre projecte. Podeu fer donacions a: http:\/\/www.elmeugradesorra.org\/ca\/repte\/13821\/rato-baltin-nepal\u2014facing-chhaupadi-with-menstrual-education\/<\/a><\/p>\n
Pots fer una donaci\u00f3 puntual o esdevenir col.laborador habitual fent-nos transfer\u00e8ncies peri\u00f2diques (mensuals, trimestrals o annuals) per l\u2019import que desitgis.<\/p>\n
Transfer\u00e8ncia banc\u00e0ria al seg\u00fcent compte bancari:<\/p>\n
Titular del compte: Associaci\u00f3 be artsy<\/p>\n
Banc: Banc Sabadell<\/p>\n
IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934<\/strong><\/p>\n
BIC: BSABESBB<\/strong><\/p>\n
Concepte: Donaci\u00f3 puntual o peri\u00f2dica (dep\u00e8n de l\u2019opci\u00f3 triada).<\/p>\n
(La teva donaci\u00f3 peri\u00f2dica ens ajudar\u00e0<\/span> a tenir una millor planificaci\u00f3 del nostre<\/span> pressupost per dur a terme els projectes duts a<\/span> terme.<\/span>)<\/span><\/span><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Article escrit per l’Alba Maria Campos, Infermera volunt\u00e0ria espanyola, especialitzada en salut familiar i comunit\u00e0ria. Tradu\u00eft del castell\u00e0 per la Tere Salinero i corregit per l’Alba Miquel Foto feta per Kamal Bhattarai amb la X-pro1 \u00a9 Clara Go \u201cHe apr\u00e8s a pensar com em van ensenyar, i fins i tot vaig arribar a creure que […]<\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":1169,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5,61],"tags":[],"class_list":["post-1120","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","category-testimonis"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1120","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1120"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1120\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1169"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1120"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1120"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1120"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}