{"id":1048,"date":"2017-04-11T08:49:31","date_gmt":"2017-04-11T06:49:31","guid":{"rendered":"http:\/\/beartsy.org\/?p=1048\/"},"modified":"2017-04-11T08:49:31","modified_gmt":"2017-04-11T06:49:31","slug":"apoderament-femeni-basti-chhaupadi-si-o-no-vosaltres-trieu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/beartsy.org\/ca\/apoderament-femeni-basti-chhaupadi-si-o-no-vosaltres-trieu\/","title":{"rendered":"Apoderament femen\u00ed a Basti. Chhaupadi S\u00ed o no? Vosaltres trieu."},"content":{"rendered":"
Article escrit per l'Alba Maria Campos, Infermera volunt\u00e0ria espanyola, especialitzada en salut familiar i comunit\u00e0ria.\r\nTradu\u00eft del castell\u00e0 per la Nicole Ramirez  i corregit per l'Alba Miquel\r\nFotos fetes amb la X-pro1 \u00a9 Clara Go - Foto de la pissarra feta amb el telefon de l'Alba M\u00aa Campos.<\/pre>\n
<\/div>\n
\n
La menstruaci\u00f3 no \u00e9s una experi\u00e8ncia passiva, no \u00e9s una cosa que \u201cel cos fa per nosaltres\u201d, sin\u00f3 que nosaltres la fem activament en harmonia amb el ritme c\u00f2smic.<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n
Fa uns quants mesos, un amic ens va parlar sobre un projecte en una de les zones m\u00e9s remotes del Nepal: el Far West. Ens va explicar m\u00e9s o menys de qu\u00e8 tractava el projecte i el tema em va semblar molt interessant. Mai n\u2019havia sentit parlar: el Chhaupadi. <\/span><\/p>\n

\n<\/span>Vam dir que s\u00ed de seguida. Despr\u00e9s, vaig comen\u00e7ar a llegir sobre el tema i, com m\u00e9s llegia, m\u00e9s interessada hi estava i m\u00e9s contradiccions em sorgien. El Chhaupadi \u00e9s una tradici\u00f3 hind\u00fa que, tot i que el govern del Nepal la va prohibir l\u2019any 2005, encara es segueix practicant en algunes zones del pa\u00eds. <\/span><\/p>\n

\n<\/span>Aquesta pr\u00e0ctica consisteix en deixar la dona a\u00efllada de la casa\u00a0 <\/span>familiar durant dos, tres, set, o – en alguns llocs i castes – fins i tot deu dies durant la menstruaci\u00f3. No poden entrar a la cuina, cosa que les obliga a treballar m\u00e9s hores fora de casa. Tampoc poden utilitzar el bany, motiu pel qual han de fer les seves necessitats on puguin. Tenen prohibit resar o anar als temples, tocar les vaques o munyir-les. Res de menjar fruites, verdures, carn o l\u00e0ctics i ni parlar-ne de tocar l\u2019aigua: depenen d’una altra persona cada vegada que vulguin beure. Si no ho fan aix\u00ed, seran considerades les culpables de totes les adversitats que els passin a elles i al seu entorn. Tot aix\u00f2, gr\u00e0cies a una maledicci\u00f3 enviada pel d\u00e9u Indra que fa que se’ns consideri impures i malastrugues per a la nostra fam\u00edlia cada vegada que menstruem.<\/span><\/p>\n
Vaig intentar trobar els arguments que sostinguessin aquesta pr\u00e0ctica per evitar jutjar-la des d’un punt de vista massa occidental, que em port\u00e9s a desenvolupar el voluntariat d’una forma \u201dneocolonialista\u201d, com solen fer les grans ONG. Quan vaig ser conscient de la complexitat de l’assumpte que ens disposavem a tractar, vaig comen\u00e7ar a q\u00fcestionar-me qui era jo per intentar canviar uns costums tan arrelats. Occident ens d\u00f3na la oportunitat de viure la regla com ens agradaria? Per descomptat que no, encara que tampoc aconseguia trobar la l\u00f2gica d’aquesta tradici\u00f3 des d’una perspectiva que no fos la opressi\u00f3 patriarcal que oprimeix a les dones del m\u00f3n. Despr\u00e9s, em va sorprendre que fossin les pr\u00f2pies dones les que se sotmetessin entre elles. Els homes, pel que sembla, estaven al marge de tot.<\/span><\/p>\n
Despr\u00e9s de buscar molt, va arribar a les meves mans un article que explicava algun dels pilars que sostenen aquesta tradici\u00f3. Des d’una perspectiva pr\u00e0nica o energ\u00e8tica, tenim cinc pranes, o cinc energies en el nostre cos.<\/span><\/p>\n
Una d’aquestes s’encarrega d’expulsar el que \u00e9s \u201cimpur\u201d \u2013tant f\u00edsicament com emocionalment. Em va semblar molt interessant aquesta perspectiva, encara que res justificava aquesta actitud tan violenta. Aix\u00ed, d’alguna manera, se’ns permetia a les dones descansar, evadir-nos del nostre entorn i poder prendre’ns uns dies per a nosaltres mateixes, per poder traslladar les emocions inconscients a la consci\u00e8ncia, sense jutjar-les ni analitzar-les, i establir amb aix\u00f2 un contacte m\u00e9s profund amb nosaltres mateixes. Espai molt necessari que no se’ns concedeix en la majoria de les cultures. En aquest per\u00edode, la Shakti (energia femenina) flueix pels nostres cossos amb major intensitat, la qual cosa fa que nosaltres estiguem m\u00e9s sensibles davant dels est\u00edmuls de l’entorn, de la mateixa manera que l’entorn tamb\u00e9 es veu m\u00e9s afectat per aquesta.<\/span><\/p>\n
Evidentment, no hi ha justificaci\u00f3 per a aquest maltractament, sostingut principalment per les dones de m\u00e9s edat, i vaig decidir enfocar el programa des d’una perspectiva autocr\u00edtica. Que fossin elles mateixes les que q\u00fcestionessin la seva forma de viure la menstruaci\u00f3 i, aix\u00ed, apoderar-se per alliberar-se de les supersticions que les seves fam\u00edlies els havien inculcat \u2013 i que tampoc s\u2019allunyaven gaire de les que tenia la meva \u00e0via fa 50 anys.<\/span><\/p>\n
La por de \u201cneocolonitzar\u201d a trav\u00e9s del voluntariat no era l’\u00fanica cosa que em passava pel cap. Sabia que el viatge no seria f\u00e0cil: els autobusos locals eren llaunes rovellades, plens de gent embotida com sardines, i les carreteres, malgrat ser precioses, tenien molts revolts, un darrera l\u2019 altre, a m\u00e9s de grans pedres <\/b>i forats que feien que sembl\u00e9s que bolcariem en qualsevol moment. N\u2019est\u00e0vem avisades, per\u00f2 res no ens podia aturar. L\u2019 Alba i jo estavem a punt d\u2019emprendre una altra nova aventura. <\/span><\/p>\n

\n<\/span>Una de les nostres pors era l’idioma. Ser\u00edem capa\u00e7os de donar una classe d’aquestes caracter\u00edstiques en angl\u00e8s? En el fons, sab\u00edem que ens en sortiriem. Per\u00f2, qu\u00e8 passaria amb les traduccions al nepal\u00e8s? Qui les faria? <\/span>
\n<\/span>Dues volunt\u00e0ries infermeres van venir amb nosaltres. Al principi no va ser f\u00e0cil coordinar-nos entre nosaltres, per\u00f2 al final, vam quedar bastant orgulloses de com ens hav\u00edem desenvolupat.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n
Gr\u00e0cies a les reflexions realitzades amb el col\u00b7lectiu d’autogesti\u00f3 de la salut \u2013Salut entre Totxs\u2013 les quals agraeixo la capacitat d’escolta, reflexi\u00f3, lluita i cr\u00edtica constant; aix\u00ed com a Marta \u2013la meva amiga de tota la vida\u2013, amb la qual vaig tenir intenses converses sobre el tema i a Julen \u2013un estudiant d’antropologia que em va bombardejar d’informaci\u00f3\u2013, vaig decidir dissenyar el primer esb\u00f3s del programa a Barcelona, encara sense saber qu\u00e8 ens trobar\u00edem, quan, ni on, fins l\u2019\u00faltim moment. <\/span><\/p>\n

\n<\/span>Mentre viatj\u00e0vem per l\u2019\u00cdndia, l\u2019Alba i jo vam dissenyar el programa que ofeririem als col\u00b7legis. Vam incloure treballar els canvis f\u00edsics i emocionals en l’adolesc\u00e8ncia, posant \u00e8mfasi principalment en els canvis emocionals amb l’objectiu de fomentar la consci\u00e8ncia i expressi\u00f3 emocional. Tamb\u00e9 explicar el funcionament de l’aparell reproductor mascul\u00ed i femen\u00ed, insistint en els tres orificis i el cl\u00edtoris. Aix\u00ed mateix, insistir a considerar el cicle menstrual com alguna cosa natural, fent la similitud entre el cicle de l’aigua i de la lluna i insistint en els per\u00edodes m\u00e9s i menys f\u00e8rtils per \u201cfomentar la capacitat de decisi\u00f3\u201d a l’hora de quedar-se embarassades. <\/span><\/p>\n

\n<\/span>Tamb\u00e9 vam incloure una estona per expressar per grups qu\u00e8 era el que menys els agradava a les nenes en relaci\u00f3 amb la seva menstruaci\u00f3, mentre f\u00e8iem una meditaci\u00f3 guiada amb els nens en la qual haurien de posar-se en la situaci\u00f3 de les nenes durant el seu per\u00edode. Despr\u00e9s, cada grup va exposar les seves sensacions a tota la classe. <\/span><\/p>\n
Ens semblava important\u00edssim que s’expressessin i es parl\u00e9s del tema perqu\u00e8\u00a0 <\/span>en traguessin\u00a0 <\/span>les seves pr\u00f2pies conclusions. Al final, vam explicar les relacions sexuals, englobant l\u2019 amor, el plaer per a tots dos sexes i la reproducci\u00f3, aix\u00ed com els m\u00e8todes anticonceptius. Vam dubtar de com abordar aquest tema ja que no sab\u00edem quines oportunitats tindrien per accedir-hi, i ens va sorprendre\u00a0 <\/span>bastant que fossin ells i elles qui ens preguntessin sobre el tema. Al principi de la classe, vam deixar un paper a cada jove perqu\u00e8 escrivissin tots els dubtes que els sorgissin i poder resoldre\u2019ls de manera an\u00f2nima. <\/span><\/p>\n

\n<\/span>Per fi va arribar el moment de comen\u00e7ar la nostra aventura. Des de Varanasi vam anar a Lumbini, Danghari i Mangalsen. Ens va costar m\u00e9s de 3 dies arribar a Basti. Va ser una sobredosi de transport p\u00fablic important! <\/span><\/p>\n

\n<\/span>An\u00e0vem bastant mentalitzades dels ritmes i els imprevistos del Nepal i la veritat \u00e9s que tot va sortir bastant b\u00e9. El cam\u00ed de Mangalsen a Basti va ser impressionant, tant per les vistes com per les dificultats. El jeep<\/i> ens va deixar el m\u00e9s a prop que va poder, Tant, que el van haver de treure amb una grua. Despr\u00e9s, vam\u00a0 <\/span>baixar m\u00e9s de 3 hores per un cam\u00ed de muntanya acompanyades per un grup de s\u00faperdones capaces de portar fins a 50kg sobre els seus caps mentre els marits bevien, jugaven a cartes o \u2013molts d’ells\u2013, s’havien escapat. Vam al\u00b7lucinar amb les portadores, que igual que carregaven pedres, carreguen fam\u00edlies i el pes d’una cultura que les t\u00e9 molt oprimides. El primer que ens van preguntar en un dels descansos va ser si ten\u00edem xicot, est\u00e0vem casades o teniem fills. Quan vam respondre que no, van dir \u201cmolt b\u00e9, descobrint m\u00f3n i gaudint de la vida. Nosaltres no tenim aquesta oportunitat\u201d. Les emocions ja comen\u00e7aven a estar a flor de pell.<\/span><\/p>\n
Basti \u00e9s un poble dividit en nou districtes, i algunes noies triguen m\u00e9s de tres o quatre hores caminant per anar a l\u2019 escola, factor important a tenir en compte. A m\u00e9s, no hi ha cap altre mitj\u00e0 de transport, ja que al poble no hi ha ni carrers ni terreny llis, \u00e9s tot muntanya, amb turons a dalt i a baix i pedres que, algunes vegades, fan forma d’escales.<\/span><\/p>\n
Les vistes, mir\u00e9s on mir\u00e9s, eren impressionants. Hi havia \u00e0ligues per tot arreu. Vam dormir 4 persones al mateix llit, teniem aigua nom\u00e9s unes hores al dia, electricitat segons la llum solar i vam menjar pr\u00e0cticament el mateix cada dia. Sense d’internet, tovallons, paper de v\u00e0ter ni dutxes amb aigua calenta. Va ser bastant divertit dutxar-nos vestides a la font del poble mentre rent\u00e0vem la roba de pressa perqu\u00e8 se’ns acabava l’aigua. Tota una experi\u00e8ncia digna de repetir, encara que moltes no ho creguin.<\/span><\/p>\n
El que pitjor vaig portar va ser la barrera ling\u00fc\u00edstica. Em generava molta impot\u00e8ncia no poder comunicar-me sense necessitat del traductor. Tampoc portava b\u00e9 veure nom\u00e9s les dones i alguns nens i nenes fent els treballs m\u00e9s durs, a m\u00e9s de portar la casa i criar als nens. Els portaven enganxats al pit fins a ben crescuts i compartien molt\u00edssim temps amb ells. De fet, fins i tot, algunes se\u2019ls emportaven a treballar. Els nens vivien encantats, lliures, jugant pels carrers, bruts i despentinats; per\u00f2 amb un somriure enorme a la cara i sempre se’ns acostaven a tafanejar. On estaven les pantalles que hipnotitzen els nens d’occident? All\u00f2 \u00e9s un altre m\u00f3n…<\/span><\/p>\n
La primera classe que vam fer amb elles va ser el taller de fotografia. Els hi vam donar unes quantes c\u00e0meres de fotos perqu\u00e8 les portessin a sobre i fotografiessin el que menys els agradava sobre la menstruaci\u00f3, per aix\u00ed expressar-ho al m\u00f3n. Van venir un grup de dones, cadascuna membre d’una organitzaci\u00f3 de dones diferent, cosa que em va emocionar bastant. Eren dones organitzades, les generadores de canvi que fan falta! A la classe seg\u00fcent, m\u00e9s de 40 dones \u2013moltes d’elles amb els seus nadons alletant i vagant per all\u00e0\u2013 assistien a les classes abans de comen\u00e7ar a treballar. M\u2019ho vaig passar molt b\u00e9! En una de les classes els hi vam mostrar una bola del m\u00f3n i un v\u00eddeo explicant com es vivia la regla en altres llocs i van aplaudir molt\u00edssim al final. Va ser s\u00faper emocionant, tamb\u00e9 per nosaltres. A m\u00e9s, en cap moment va sortir la paraula Chhaupadi de la nostra boca, van ser elles les qu\u00e8 ho van expressar a trav\u00e9s de la fotografia. Vaig aprofitar la classe de l’endem\u00e0 amb les nenes per reflexionar sobre aix\u00f2. Despr\u00e9s que elles diguessin el que menys els agradava sobre la menstruaci\u00f3 i els nens fessin la meditaci\u00f3, en tr\u00e8iem conclusions i vaig preguntar: penseu que passaria alguna cosa si no f\u00e9ssiu all\u00f2 que no us agrada, si en altres parts del m\u00f3n ho fan diferent? La resposta dels nens va ser un NO un\u00e0nime: elles, despr\u00e9s de con\u00e8ixer com es vivia en altres llocs, van comen\u00e7ar a q\u00fcestionar-se all\u00f2 que els havien inculcat. La paraula Chhaupadi, seguia sense sortir. An\u00e0vem pel bon cam\u00ed! Com van dir els nens i com tot a Nepal. Vistare, vistare\u2026<\/span><\/p>\n
El dia 8 de mar\u00e7 \u2013dia de la dona\u2013, van fer un programa cultural especial al centre del poble amb un cartell de fons que posava \u201cPoble lliure de Chauppadi\u201d. Nom\u00e9s feia falta fer un volt pel poble per veure les cabanes, on no hi cabia una dona dreta i amb prou feines estirada. I dins n\u2019hi arribava a haver fins a cinc. De vegades, encenien fogueres per escalfar-se i ja s\u00f3n v\u00e0ries les morts per intoxicaci\u00f3 per fum, per no parlar de les violacions que pateixen al no poder tancar la porta de l’estable per dins, en el cas que hi hagi porta.<\/span><\/p>\n
La gent del poble estava perfectament organitzada per castes i edats distribu\u00efdes per tota la pla\u00e7a. Els pol\u00edtics i \u201cl’\u00e8lit\u201d, presidint l’esdeveniment, les dones amb les seves nenes assegudes al terra i els homes darrere, en un segon pla. Unes quantes dones tamb\u00e9 van quedar darrere. L\u2019Alba i jo vam decidir asseure’ns el terra amb elles. Quan em vaig veure envoltada de tot all\u00f2, em van caure les ll\u00e0grimes. Mai hagu\u00e9s pensat que organitzarien una cosa aix\u00ed. Em vaig passar tota la tarda envoltada de nenes que volien tocar el Dholak, molt semblant al Maddel que tocava un noi de fons, i jo s\u00faper feli\u00e7 \u201censenyant-los\u201d a fer soroll, amb l’objectiu principal de despertar l’inter\u00e8s en alg\u00fa i que la m\u00fasica deix\u00e9s de ser nom\u00e9s \u201ccosa d’homes\u201d. Vam\u00a0 <\/span>acabar ballant amb elles en un gran rotllana per tancar l\u2019esdeveniment, vam marxar esgotad\u00edssimes a casa, molt emocionades i amb una sensaci\u00f3 enorme d’impot\u00e8ncia per no poder comunicar-nos com ens agradaria.<\/span><\/p>\n
L’\u00faltim dia a Basti va ser s\u00faper intens. Van venir un grupet de noies per parlar sobre la copa menstrual. Va venir una de les que m\u00e9s inter\u00e8s posava a les classes i tallers – que ja havia provat la copa menstrual – i a la que vam encarregar que ajud\u00e9s les altres si tenien algun problema. Em va fer la sensaci\u00f3 que seria bastant complicat que la infermera o les professores ho fessin. Semblaven molt t\u00edmides amb el tema. Ens va agradar molt compartir aquest espai amb elles fora de l’escola, ens van explicar moltes coses sobre les seves vides i aspiracions i, la veritat, ens vam quedar bastant al\u00b7lucinades. Una d’elles t\u00e9 16 anys i els seus pares treballen tots dos a la \u00cdndia, per la qual cosa viu sola amb la seva germana i germ\u00e0 petits. L’\u00e0via viu a la casa del costat i control.la que cada vegada que els baixa la regla surtin fora de la casa i compleixin amb les tradicions. Aix\u00f2 va provocar que una vegada arrib\u00e9s a prendre pastilles anticonceptives per endarrerir la menstruaci\u00f3 i que no li coincid\u00eds amb la de la seva germana, ja que sin\u00f3 cap de les dues podria cuinar o munyir la vaca. Tampoc podien beure aigua perqu\u00e8 no tenien qui la hi don\u00e9s. Vam quedar bastant impactades i creiem que seria nom\u00e9s un testimoni de molts. Deu dies no s\u00f3n suficients per con\u00e8ixer la realitat d’un poble.<\/span><\/p>\n
Aquest mateix dia, ens vam trobar amb dues situacions bastant dif\u00edcils que ens van fer aprofundir encara m\u00e9s en la realitat d’aquestes persones. La dona que ens preparava el menjar s’havia tallat un dit amb el collar d’una vaca i no parava de sagnar des del mat\u00ed. Quan li vam destapar a la tarda, no vam tenir m\u00e9s remei que cosir-lo amb el poc material que ten\u00edem i sense anest\u00e8sia. Un altre cop , vam quedar sorpreses de la fortalesa d’aquestes s\u00faper dones.<\/span><\/p>\n
A la nit, al fill d’una de les portadores del primer dia, que no devia tenir m\u00e9s de 3 anys, li van obrir el cap amb una pedra. Tenia una bretxa molt profunda que tampoc parava de sagnar i van venir a cridar-nos. Vam agafar el material i vam tornar a cosir amb l’\u00faltim fil de sutura que ens quedava. Aquesta vegada, tampoc ten\u00edem guants. La casa era una \u00fanica habitaci\u00f3 que feia de cuina i de dormitori a la vegada, amb l’\u00fanica il\u00b7luminaci\u00f3 d’una foguera que l’omplia de fum. Amb prou feines hi havia espai per a totes les dones que \u00e9rem dins. Totes dones. Est\u00e0vem en xoc. Qu\u00e8 feien davant d\u2019aquestes situacions? L’hospital m\u00e9s proper estava a 6 hores caminant per la muntanya. Estic segura que nosaltres ens vam espantar molt m\u00e9s que elles, expertes en assumir les adversitats i a tirar endavant amb la vida.<\/span><\/p>\n
La noia que va venir a parlar amb nosaltres a la casa tenia molt clar que volia estudiar infermeria. Ens en vam sentir molt orgulloses i la vam animar a que ho fes. Aquella mateixa tarda li havia comentat a l\u2019Alba que em sentia orgullosa d\u2019haver estudiat aquesta carrera i m\u00e9s encara l’especialitat familiar i comunit\u00e0ria. No hi ha cosa m\u00e9s satisfact\u00f2ria\u00a0 <\/span>que poder emprar-la en qualsevol \u00e0mbit i en qualsevol lloc del m\u00f3n.<\/span><\/p>\n
Aix\u00ed ha estat com, fomentant l’expressi\u00f3 verbal i art\u00edstica a trav\u00e9s de la fotografia, d’all\u00f2 que no els agrada i donant una informaci\u00f3 biopsicosocial b\u00e0sica que s’omet a les escoles per ser considerat tab\u00fa, vam aconseguir que \u2013tant dones com homes de totes les edats\u2013 es q\u00fcestionessin qu\u00e8 estaven fent i per qu\u00e8, intentant actuar amb din\u00e0miques molt diferents a les d’altres ONG que havien anat a la zona, que\u00a0 <\/span>pretenien imposar el canvi amb diverses pr\u00e0ctiques d\u2019 \u201cinvasi\u00f3 cultural occidental\u201d que deixen bastant a desitjar.<\/span><\/p>\n