Aquest article és un testimoni escrit per una amiga francesa (Delphine) que va viure de primera mà el que es el chhaupadi en la zona més urbana de l’oest del Nepal. Nosaltres anem a fer el Projecte Rato Baltin a la més rural i remota. Publicat originalment a: https://seedstoplants.wordpress.com/2016/09/29/a-visit-from-aunt-flo-in-nepal/
Fa cert temps, una amiga meva, la Clara, em va demanar si la podia ajudar en un projecte futur i escriure sobre una experiència prou interessant que vaig tenir quan vaig arribar al Nepal per primera vegada: em va visitar la regla al llunyà oest de Nepal.
La Clara, amb qui vaig viatjar per gairebé tot el sud de la Índia, segueix, de manera valenta i creativa, oferint tallers de fotografia en varis països asiàtics per tal de donar suport a diversos projectes comunitaris amb joves monjos, orfes, dones, etc. A partir de febrer de 2017 tornarà al Nepal i treballarà en col.laboració amb infermeres locals a l’oest llunyà i mitjà del Nepal per a posar en el punt de mira el tema de la menstruació i la seva gestió per a poder, així, disminuir el Chhaupadi. Chhaupadi vol dir, literalment, “éssers intocables”: és una tradició en la que les dones són privades de les seves llars i de tota interacció social mentre menstruen perquè la seva sang és considerada “impura”. Aquesta tradició originalment religiosa (hinduista) va ser prohibida el 2005 per la cort suprema del Nepal. Tot i així, les creences i supersticions al voltant de la menstruació estan fortament arrelades en parts de Nepal, especialment les àrees més remotes de l’oest llunyà del Nepal.
Per part meva, jo no sabia res d’aquesta tradició fins l’any passat, quan vaig viatjar a l’oest llunyà del Nepal amb el meu hoste de couchsurfing, Zach per anar d’excursió al conegut i nacionalment molt valorat llac Rara, aprofitant les vacances durant el Festival del Dashain.
Només havia estat a Nepal uns quants dies quan en Zach em va convidar a unir-me a ell a l’excursió. La primera parada va ser a Dhangadhi, una població relativament gran a la part sud de la zona del Far West, per saludar els seus tiet, ties i cosins. Vam començar el trajecte a Katmandú, on vam pujar en un autobús desballestat on vam passar les següents 28 hores. Durant aquest intrèpid trajecte de bus em va venir la regla, i poc m’esperava que aquest afer mensual tan comú em donaria una visió de la cultura hindú que encara no havia descobert.
En arribar a la casa de a seva família vam ser rebuts efusivament, vària gent em va donar la mà i ens van oferir te i galetes en un plat comunitari. L’atmosfera era festiva i em van fer moltes preguntes fins que em vaig aixecar per anar al lavabo. En aquest punt, en Zach em va demanar que m’esperés fins que hagués parlat amb la seva família. Tot i que no entenia la llengua, vaig captar com el to canviava i vaig veure com la cara de la seva tia es contreia. En Zach se’m va acostar i em va preguntar si tenia la regla – em devia veure preparant-me pel lavabo cada vegada que el bus parava. Mentre assentia, l’ambient va canviar palpablement, com si el panteix de la gent afectés l’aire que entrava de fora. Des d’aquell moment, es van donar noves ordres: se’m va donar accés al “meu propi” lavabo (el bo, en honor de l’hoste occidental) i em van mostrar una petita habitació al costat de la casa on, per sorpresa meva, vaig trobar-me una noia asseguda en una cadira, els peus sobre un llit individual, que estava escrivint al mòbil. Anjali, una de les cosines d’en Zach, havia tornat a casa des de Katmandú, on va a escola, pel festival i també estava menstruant (segon dia).
L’Anjali parlava una mica d’anglès i va estar bastant contenta de tenir companyia i una oportunitat de millorar el seu anglès, i per ajudar-me a aprendre una mica de nepalès. El trajecte en autobús havia sigut llarg, així que vaig aprofitar l’ocasió inesperada d’estar “en quarantena” per fer una becaina. Tot i així, al despertar-me, el que més desitjava era estirar les meves cames entumides i fer una volta llarga i plaent. Li vaig preguntar a l’Anjali si em volia acompanyar al riu que hi havia a prop i que, m’havien dit, crea una barrera natural entre el Nepal i la Índia. Una suggerència que, ingènuament, creia que seria fàcil, va esdevenir una negociació que finalment va ser acceptada. Més tard vaig saber que a l’Anjali no l’haurien deixat sortir de l’habitació fins el cinquè dia de la seva menstruació si no hagués sigut perquè una visita de l’estranger la va “obligar” a trencar les barreres culturals.
Per part meva, això va iniciar un conflicte intern entre la bona educació i la predisposició a acceptar les normes culturals, així com també una desaprovació total del costum que mana a tota dona que, durant la menstruació, són brutes i han de ser apartades. Efectivament, les dones (i jo) no estan autoritzades a interactuar socialment, rebre tikka, accedir a la cuina, tocar altra gent, compartir un plat, labavo o qualsevol cosa que el seu cos “impur” hagi pogut tocar.
El que vaig aprendre, però, és que la família d’en Zach no era tothom. En Zach em va dir que les seves ties eren més conservadores que la majoria de famílies del veïnat, però que també hi havia pràctiques molt més dures a la zona que havíem de visitar, com ara noies obligades a estar en estables, en qualsevol estació, durant la seva menstruació.
Vaig arribar a un acord intern pel que respectaria alguns dels seus costums, principalment com a forma d’experimentar-los de primera mà, però que també em serviria de l’estatus excepcional amb el que comptava com a occidental per a poder sortir de l’habitació regularment i visitar veïns més oberts de ment o, simplement, curiosos, que em convidessin a casa seva a menjar. Fins i tot vaig acompanyar en Zach i els seus amics homes a prendre una cervesa fora de la comunitat, cosa que sé que no és habitual per cap dona, i més durant la menstruació. De fet, no vaig dormir en el llit petit amb l’Anjali a la nit, ja que dues dones joves que vivien a New Deshi em van oferir dormir en una altra casa, que ho va acabar essent durant tot el festival. En l’últim dia del Dhanghadi i el “dia 4” de la meva regla, una veïna amable va fer excepció i em va oferir tika – una benedicció que normalment no es pot rebre abans del “dia 5” mínim.
Durant aquest temps vaig fer una amiga excepcional, l’Oshin, que fins avui continua compartint amb mi reflexions sobre múltiples aspectes de les nostres cultures. Em va ajudar molt a comprendre els diferents costums i el lent però clar canvi que parts de Nepal estan experimentant pel que fa als drets de les dones. El Chhaupadi ja no té lloc en aquest món, però també crec que una llei humana no pot competir amb els déus omnipotents i omnipresents que preserven moltes creences al Nepal, especialment en les zones més remotes.
Des de la meva experiència limitada, sento que hi ha un canvi, encara que lent, gràcies a la tecnologia i els programes escolars. La gent jove educada comencen a qüestionar algunes pràctiques nefastes i irracionals i, esperem, amb el temps es començarà a veure la menstruació com un cicle de vida saludable enlloc de ser un aspecte vergonyós de la vida de les dones. Projectes com el de la Clara podrien, a llarg termini, comportar una reducció i, potser, l’eradicació de la por i les supersticions al voltant d’aquest costum.
Per acabar, voldria recomanar els següents enllaços:
Com a mínim, si us plau mireu la Ted Talk d’ Adipi Gupta sobre la regla i els tabús que l’envolten.
http://www.nomoretaboo.org/blog/chhaupadi : article i documentaries
http://borgenproject.org/menstrual-hygiene-remains-challenge-Nepal/ : article
http://www.irinnews.org/report/93404/nepal-emerging-menstrual-quarantine : article
https://swordandflute.wordpress.com/2013/07/19/three-days-of-impurity-menstruation-and-inauspiciousness/ : Aquest article és llarg, però el recomano (incloent-hi la secció de comentaris). Una visió més equilibrada i matisada que altres articles (principalment escrits per occidentals) es mostra en aquesta pàgina. L’autora, Sarika Persaud (hindú afincada a EEUU), ha escrit molts articles sobre hinduisme i costums a WordPress. En aquest article procura entendre els orígens de les pràctiques al voltant de la menstruació en l’hinduisme.