Intocable, periòdicament

Publiquem a la nostra web el següent article -de Aditi Lamichhane, publicat 2017-07-05 a The Kathmandu Post– perquè creiem que és important per les lectores i lectors catalans i castellanoparlants.
—  be artsy team. Imatge: The Kathmandu Post

Als 13 anys, el cicle menstrual era per mi una bonica transició a ser una adulta, als 14 es va convertir en una dura i molesta realitat.

Als 13, la idea que tenia de la menstruació era simple. Transitar de ser una nena a ser dona: sens dubte una bonica transició, desprès de la qual esperava ser tractada a casa com una adulta. Però aquell somni es va fer miques als 14, quan vaig tenir el primer període, vaig tenir un indici de la dura realitat que m’esperava cada mes: Intocabilitat.

En qüestió de minuts vaig passar de ser kanya -imatge de deessa pura- a ser una impura, dona intocable a casa meva. Va ser angoixant veure’m tractada pitjor que un animal, quan el procés natural va trucar la porta per primera vegada.

 

Em vaig enfadar a mi, vaig sentir una barreja forta d’emocions com confusió, desgràcia i ràbia, massa intenses per sortir-me’n. Quan vaig preguntar «perquè sóc tractada així?», la gent del meu voltant va tenir la cara dura de dir-me que és la nostra «tradició»; és la nostra «cultura».

Al sud d’India, les nenes hindús que tenen la primera menstruació tenen regals i una celebració. Al budisme a tot el món es veu la menstruació com una «secreció natural que tenen les dones mensualment, res més». El fundador del sikhisme, Guru Nanak, va condemnar la pràctica de tractar les dones com impures mentre tenen la menstruació. Va dir ben clar als seus seguidors que el cicle menstrual era un «regal diví». Hi ha molts exemples com aquest en que grans líders espirituals i religiosos han mencionat clarament que les noies no són impures durant el seu període. Així que és una excusa, en el nom de la religió, per oprimir dones.
Quan vaig compartir el meu coneixement sobre el tabú als meus pares, em van retreure ser atea i causar-lis problemes indesitjats. Aquí està la cosa: no sóc atea. Crec en déu, i crec que déu ens estima i no vol humiliar-nos.

Hi ha una frase al Manusmriti -un vell text del hinduisme-, on es llegeix:

“Yatra naryastu pujyante ramante tatra devata?|
Yatraitastu na pujyante sarva statraphalakriya|”

La traducció diu: La divinitat viu en aquella casa on les dones són respectades. En una casa on no són respectades, cap acte bo sumarà, per aconseguir bons resultats. Per quines raons, llavors, hi ha aquesta hipocresia que envolta la menstruació? Perquè hi ha dones a les que es mostra falta total de respecte durant un procés natural?

En un popular poema vèdic:

Janani janma-bhoomi-scha
swargadapi gariyasi

-que traduït és «la mare i el lloc de naixença són una font de felicitat que fins i tot supera els plaers i luxes del cel»-.

El meu argument ara és: no prové la maternitat de la menstruació? La menstruació, no determina la capacitat d’una noia per ser mare, i no és la mare propera a una deessa? Perquè llavors ens fa impures i intocables? No sóc l’única víctima del tabú menstrual. Hi ha molts exemples al voltant meu que em desanimen al adonar-me que visc en una societat amb prejudicis. Si no progressem com a família o comunitat, com podem progressar com país?

Nepal és casa de super-dones com Pasang Lhamu Sherpa, Mira Rai, Jhamak Ghimire and Anuradha Koirala, entre d’altres. És com una vergonya que sigui també la casa de la ignorància sobre la salut i higiene menstruals seguint el corrent del tabú. Si, sóc conscient de que el que passo durant el període no es pot comparar amb el que passen les noies a les zones rurals, però ser urbana no ve amb privilegis pel que fa a la menstruació. Als 13, se’m va dir que amb la menstruació no podia veure el meu pare o el sol, i que no podia tocar aliments ni estris. Entrar a la cuina pot ser tan perillós com caminar per un camp minat. Se’m va confinar a la meva habitació i al bany. Vaig sentir aïllament i ni es van molestar en preguntar-me com vivia allò.

Encara sento vergonya quan miro enrere en el temps, estava sola, ploraria tota la nit i, de dia, em cobria el nas amb les mans. Vaig patir un trauma i vaig desitjar que cap noia tingués que passar això. Després vaig ser feliç quan la meva germana petita va tenir la primera menstruació a un hostal. Cap noia en aquesta situació mereix estar sola i insegura. Cal fer el possible per trencar el tabú que fereix així les noies. Tots som humans i hauríem de tenir el permís per fer allò que desitgem.

Lamichhane és estudiant de nivell A a la Budhanilkantha School

 

Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

O Si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB (Una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gràcies! 🙂

Traducció de Josep V. Marín

This post is also available in: English Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *