Diari de viatge – Chilkhaya

10-6-17.
Moure 4 motxilles personals, 2 maletes de materials, 1 maleta de càmeres i 23 galledes metàl·liques d’un poble a l’altre ens aquestes zones remotes pot ser MOLT complicat!

De Rachuli a Chilkhaya, segons google maps, només hi ha uns 9 km i un desnivell d’uns 400 metres. Primer varem haver d’aconseguir que algú ens ajudes a baixar tot fins a la carretera, (Uns 30 minuts caminant, de baixada, entre arrossars i rierols) 3 alumnes de classe 10 ens van ajudar. Després, varem haver d’esperar que passes un bus amb suficient espai per a que pugéssim tots nosaltres i els trastos. Varem tenir sort, una vegada més, i al cap de mitja hora ja érem al bus “direcció” Chilkhaya. El bus en va deixar a Galje i allà varem dinar i contractar 2 portejadors que davant de la nostre sorpresa van ser capaços de moure tot l’equipament. Se suposava que era necessàries 3 persones, però no van trobar la tercera persona.

Després va començar el camí a peu fins el poble.

Segons a qui preguntaves et deia que era una hora caminant, o segons qui et deia 3 hores i mitja (això és Nepal… Nobody knows…) Varem mentalitzar-nos que en caminaríem com a mínim 4.

El camí va ser preciós, Kalikot és ple de turons (Hills) d’on brota aigua per tot arreu. Ple d’arbres fruiters i de arrossals. Varem anar pujant i baixant muntanyetes, parant a xerrar amb noies que en trobàvem, a menjar prunes i beure aigua, amb tota la calma del món durant més de 5 hores.

En arribar varem passar pel centre de salut, on ja sabien de la nostra arribada, varem passar a saludar al director de L’escola i varem anar a veure el lloc que seria la nostra casa els propers 10/12 dies. La sensació d’arribar el aquell poble, entre verdes terrasses, va ser de somni. La curiositat de la gent per nosaltres, les preguntes, els somriures… El dubte de que amagaria aquell bonic poble darrera les façanes.

Una estona abans d’arribar ja varem sentir musica de tambors. Havia nascut un nen (mascle) i ho celebraven. Aquest país no deixarà mai de sorpendre’m.

El que no sabíem era que seria el primer del 4 nens (mascles) que naixerien durant la nostra estada al poble, el segon dia en va néixer un altra, varem veure la rudimentària llitera que havien fet per portar a la partera fins el Centre de Salut, la noia patint de dolor, en mig d’un munt de gent celebrant el naixement del mascle.

I ens va fer especialment mal el fet de saber que aquella dona, juntament amb el seu nen, passaria els propers 7 dies a la quadra dels animals. Si hagués parit una nena en passaria 10. Això és el Chhaupadi, això és el que ens mou a continuar amb la nostra tasca educativa. Que aquestes injustícies i atropellaments als dret més fonamentals de les dones, deixin d’existir.

 

Escrit per Clara Go. Fotografies amb FUJIFILM X-Pro1 © Clara Go.

Voleu ajudar-nos a recaptar diners pel projecte de les nenes del Nepal?

Ara pots donar per pagar un mes de sou a la infermera, pagar alguns kits higiènics o ajudar a pagar el control de la copa menstrual que farem al setembre: http://beartsy.org/ca/involucrat-amb-rato-baltin/

Hem obert ara una altra línia d’ajuda al finançament del projectehttp://www.gofundme.com/menstrual-cups-in-nepal-chhaupadi

O si ho prefereixes, pots donar per transferència bancària a: Banc Sabadell IBAN: ES23 0081 0900 8200 0430 1934 BIC: BSABESBB  (una donació recurrent ens ajudarà a planificar millor el nostre pressupost per dur a terme els projectes empresos).

altres formes de donar a http://beartsy.org/ca/donacio/

Gràcies! 🙂

This post is also available in: English Spanish

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *